Sentencia CIVIL Nº 262/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 537/2016 de 11 de Julio de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 537/2016

JUDICI VERBAL (PRECARI) Núm. 516/2014

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6- EL VENDRELL

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 11 de juliol de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Jesús representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano i defensat pel Lletrat Sr. Berenguer Atenza, contra la Sentència de 2 de març de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell, judici verbal (desnonament per precari) núm. 516/2014 , al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a part demandada el Sr. Prudencio representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i defensat pel Lletrat Sr. González Sarrate.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que desestimando la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales Jordi Joan Pascual Navarro, en nombre y representación de Jesús , contra Prudencio , debo absolver y absuelvo a Prudencio de todos los pedimentos realizados en su contra, con condena a la parte actora al pago de las costas procesales devengadas.'

Segon.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Jesús d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Per la representació processal de la part demandada es va presentar escrit d'oposició al recurs.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Jesús el present recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que desestima la demanda formulada pel recurrent exercitant una acció de desnonament per precari. Al lega que'mi representado es el legítimo propietario de la finca ocupada por el demandado, y ....... no, hay atisbo de la existencia de un título posesorio en el demandado, que refrende la decisión que se recurre'(foli 195), afegint que'el demandado no aporta título alguno, únicamente alega, una usucapión contradicha'(foli 198).

Segon. Doctrina general sobre el precari.

Aquest Tribunal ve considerant (v. per exemple entre moltes Sentències de 19-04-2016 , 13-09-2016 i 31-01-2017 ):'... que la ley procesal contempla tres procedimientos de protección posesoria para la rápida recuperación de la posesión por parte de quien ostenta un derecho que le faculta para reclamarla, acciones que se articulan a través del procedimiento verbal y que se prevén en los núm. 1.2º (precario), 1.4º (tutela sumaria de la posesión, correlativo al anterior interdicto) y 1.7º (en relación con el art. 41 de la LH ) del artículo 250 LEC .'.

En concret i pel que fa a la naturalesa jurídica del precari, també hem dit reiteradament, per exemple a la Sentència de 10-12-2015 que'La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando el concepto del precario hasta comprender no solamente los supuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todos aquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma , no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII), que al justificar la no inclusión de este proceso en el artículo 447 , esto es, dentro de aquellos en los que la sentencia dictada carece de los efectos de cosa juzgada, justifica tal exclusión al decir que 'La experiencia de ineficacia, inseguridad jurídica y vicisitudes procesales excesivas aconseja, en cambio, no configurar como sumarios los procesos en que se aduzca, como fundamento de la pretensión de desahucio, una situación de precariedad: parece muy preferible que el proceso se desenvuelva con apertura a plenas alegaciones y prueba y finalice con plena efectividad'.

D'altra banda, l' article 217 de la LEC disposa:'2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. /// 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior'. Per tant, correspon a la part actora acreditar la seva titularitat sobre l'immoble, mentre que a la part demandada correspon acreditar els fets impeditius i/o extintius de la pretensió actora, es a dir, que té un títol que fonamenta la seva ocupació de la vivenda.

Tercer. Aplicació al cas.

Examinats els pronunciaments de la resolució recorreguda i la seva conclusió final ('nos encontramos ante un supuesto en el que se dirimen cuestiones relativas al dominio y, por tanto, conforme a la doctrina expuesta, exceden del ámbito del juicio de precario', foli 191), aquest Tribunal discrepa i no la manté al mateix sentit que la Jutgessaa quo.

Així, tal i com hem assenyalat al Fonament precedent, l'actor Sr. Jesús ha acreditat la seva titularitat sobre l'immoble discutit, especialment, amb un certificat registral (folis 13 i ss.), i amb l'escriptura pública de segregació i compravenda de 23-12-1981 (folis 34 i ss.). En canvi, el demandat Sr. Prudencio al lega com a títol que fonamenta la seva ocupació la prescripció adquisitiva o usucapió.

Per tant, considera aquest Tribunal que aquesta al legació de domini que realitza el demandat Sr. Prudencio s'hauria d'haver articulat mitjançant l'exercici de la corresponent acció, bé si fos possible via reconvenció (inviable al present procediment per ser un verbal i aquell hauria de ser un ordinari), bé via interposició de demanda en exercici d'una acció de declaració de la prescripció adquisitiva, interessant a continuació l'acumulació o la prejudicialitat. El que diem està fonamentat en la necessitat de que l'actor no quedi indefens front a una al legació d'usucapió com la que ha fet el demandat al present procediment, de tal forma que pugui contradir la mateixa.

Això implica que el demandat Sr. Prudencio no hagi acreditat tenir cap títol que fonamenti la seva ocupació de l'immoble i, per tant, que el recurs hagi de ser estimat i la sentència d'instància revocada, estimant-se l'acció de desnonament per precari exercitada amb la demanda, condemnant al demandat a lliurar la possessió de l'immoble al demandant, amb expressa condemna en les costes de la primera instància.

Quart. Costes de la segona instància.

A l'estimar-se el recurs d'apel lació, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada ( article 398 de la LEC ).

Fallo

ESTIMEM EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Jesús contra la Sentència de 2 de març de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell, judici verbal (desnonament per precari) núm. 516/2014 , i la REVOQUEM efectuant els pronunciaments següents:

1.- S'estima la demanda formulada pel Sr. Jesús , condemnant al demandat Sr. Prudencio a lliurar la possessió de l'immoble objecte de discussió (vivenda Urb. DIRECCION000 , C/ DIRECCION001 , núm. NUM000 de La Bisbal del Penedès, finca registral NUM001 , Registre de la Propietat núm. 1 - El Vendrell) al demandant, amb expressa condemna en les costes de la primera instància.

2.- No es condemna en les costes d'aquesta segona instància a cap de les parts.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.

PUBLICACIÓN.-Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecinueve de julio de dos mil diecisiete. Doy fe.