Sentencia Civil Nº 296/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 657/2008 de 21 de Julio de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 657/2008

Procediment ordinari núm. 1422/2007

Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7)

SENTÈNCIA núm. 296/2009

PRESIDENT

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS

ALBERT MONTELL GARCIA

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-u de juliol de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 1422/2007, del Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7), en virtut del recurs interposat per la part actora Natividad ,

representat/da pel procurador/a JOSÉ LUIS RODRIGO GIL i assistit/da pel/per la lletrat/da Antonio Rosinach Montegut contra sentència de data trenta-u de juliol

de dos mil vuit dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 657/2008. La part demandada María Dolores , Carlota i Gabriela , representat/da pel/per la procurador/a PATRICIA AYNETO VIDAL I i assistit/da pel/per la lletrat/da JORDI

MONTANYA MIAS i la part codemamdada Benjamín representat per la procuradora MªTERESA FELIP ASEGUINOLAZA i assistit per la lletrada

MONTSE VIDAL CANOSA impugnen l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ I FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data trenta-u de juliol de dos mil vuit, és la següent:

"Estimando la excepción de prescripción formulada, debo declarar y declaro la extemporaneidad de la acción ejercitada por Dª Natividad contra D. Benjamín , Dª Carlota y Dª Gabriela .

Desestimando la acción ejercitada por Dª Natividad contra Dª María Dolores , debo absolver y absuelvo a la demandada de la totalidad de los pedimentos de demanda.

Debo condenar y condeno a la actora al pago a los demandados de la totalidad de las costas que se han generado con motivo de la sustanciación del presente procedimiento."

SEGON. Contra l'anterior sentència, Natividad va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 15 de juliol de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part actora recorre contra la sentència de primera instància i ho fa manifestant que l'arrendament no va ser a un de sol sinó a tots els demandats i segons l'article 1974 del Codi civil , la interrupció de la prescripció en les obligacions solidaries beneficia i perjudica per igual a tots; es denuncia així mateix com infringit l'article 11 de la LAU atès que des de el moment que hom decideix desistir del contracte ha d'indemnitzar a l'altra part els danys i perjudicis causats. En definitiva demana la revocació de la sentència amb estimació total de la demanda.

La part demandada apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. El primer dels motius de recurs fets valer per la part apel·lant ha de decaure atès que si bé és cert que la interrupció de la prescripció en les obligacions solidaries beneficia o perjudica per igual a tots els deutors i creditors solidaris, el que no és cert és que estem en presencia d'una obligació solidaria atès que en l'àmbit del dret civil les obligacions s'han de presumir mancomunades i solament quan expressament s'estableix, l'obligació s'ha de considerar solidaria. En aquest sentit només cal veure el contingut de l'article 1137 i 1138 del Codi civil .

En aquest mateix sentit també es pronuncia la SAP de Barcelona de data 3 d'octubre de 2005 i que fa: "En los arts. 1543 y 1546 CC (arrendatario es el que "adquiere el uso de la cosa") no se excluye que el contrato de arrendamiento pueda estar formalizado a favor de varias personas; y, por de pronto, si nada se hace constar expresamente, lo serán con carácter mancomunado, conforme a lo establecido en el art. 1137 CC (la solidaridad es la excepción, que, de pactarse, supondría, en caso - por ej.,- de fallecimiento de uno de ellos, la automática subrogación del otro, así la STS. 31.5.1985...."

Per tant la mancomunitat és la regla general i la solidaritat l'excepció, solidaritat que en el cas present no consta en absolut expressament pactada el que fa que aquest primer motiu de recurs hagi de desestimar-se.

TERCER. El segon dels motius de recurs gira al voltant de la presumpta infracció de l'article 11 de la LAU . Fa l'esmentat precepte: "En arrendamientos de duración pactada superior a cinco años, podrá el arrendatario desistir del contrato siempre que el mismo hubiere durado al menos cinco años y dé el correspondiente preaviso al arrendador con una antelación mínima de dos meses. Las partes podrán pactar en el contrato que, para el caso de desistimiento, deba el arrendatario indemnizar al arrendador con una cantidad equivalente a una mensualidad de la renta en vigor por cada año del contrato que reste de cumplir. Los períodos de tiempo inferiores al año darán lugar a la parte proporcional de la indemnización.

Ara bé prescindint de l'acció dirigida contra els codemandats Gabriela , Carlota i Benjamín , respecte dels que clarament l'acció estaria prescrita, en el cas de la Sra. María Dolores en que la prescripció s'hauria interromput, tampoc és possible admetre la demanda atès que aquella hauria abandonat l'habitatge sobre el mes de desembre o gener de 2002 sent que al mes de març de 2002 (el dia 18) l'actor havia ja permutat l'edifici inclòs el pis arrendat, i els tractes per a tal permuta, s'havien iniciat al menys un mes i mig abans (vegis manifestacions del Sr Jesús Carlos ). Si al dit afegim el contingut del contracte on ja preveu la propietat aquella possibilitat de no pròrroga, i que en aquestes condicions no podia entendre's que operés la tàcita reconducció del contracte, és clar que la sentència de primera instància és correcta. Afegirem a més, que no tot incompliment necessariament ha de generar danys i perjudicis, i menys encara si aquell va acompanyat d'un incompliment de la part contraria. Per tant no és possible que es demani una indemnització per un any de contracte que la propietat mai podia oferir atès que ja en el mes de març deixa de ser la propietària de l'edifici.

QUART. Atès el que disposa l'article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Rodrigo contra la sentència de data 31 de juliol de 2008 del Jutjat de Primera Instància número 1 de Lleida que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.