Sentencia Civil Nº 306/2009, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 572/2008 de 29 de Septiembre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 572/08

Ordinari 159/07 del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 29 de setembre de 2009

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Flora i Gustavo ,

representats en aquesta instància pel Procurador Sr. Solé Tomàs i defensats pel Lletrat Sr. Casserras Gasol, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell de data 24-7-2008 , en procediment Ordinari 159/07, en el que figura com a demandants els recurrents, i com a demandats Roberto i

COMERCIAL SMITH & WATSON S.L.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: "Desestimar íntegrament la demanda interposada per Flora i Gustavo contra Roberto i COMERCIAL SMITH & WATSON S.L., i absolc als referits demandats de les peticions formulades en la seva contra. Tot això amb imposició de les costes processals a la part actora".

SEGON.- En data 7-10-2008 es va presentar per Flora i Gustavo recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- En data 29-10-2008 Roberto i COMERCIAL SMITH & WATSON S.L. es van oposar al recurs.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Discuteixen les parts la propietat d'una finca. Són fets no qüestionats que: a) Per contracte privat de 22-5-1983, Gustavo Cesareo i Delfina , van comprar a Les Arques de Sant Jaume S.A. la parcel·la NUM004 de la finca núm. NUM000 , tomo NUM001 , llibre NUM002 , foli NUM003 del Registre de la propietat del Vendrell, propietat de la venedora, no inscrivint però al Registre de la propietat tal compra; b) Els aquí actors són els hereus dels compradors; c) L'any 1987 Les Arques de Sant Jaume S.A. constitueix hipoteca sobre la finca núm. NUM000 , en garantia d'un préstec, a favor d' Roberto ; d) En procediment d'execució hipotecària, seguit per Roberto contra Les Arques de Sant Jaume S.A., es va adjudicar, el 4-12-1989, la finca núm. NUM000 a l'executant Roberto , inscrivint-se al Registre de la propietat l'adjudicació; e) Roberto va aportar la finca a la societat COMERCIAL SMITH & WATSON S.L., que va constituir l'any 2003 juntament amb altres; f) Consten a la fulla registral de la finca núm. NUM000 , com a Notes marginals, nombroses segregacions, no constant però la segregació de la parcel·la NUM004 comprada pels causants del actors; g) Per sentència penal de 2-6-1999, l'administrador de Les Arques de Sant Jaume S.A. va ser condemnat per fer constar a l'escriptura d'hipoteca que la finca hipotecada estava lliure de tot tipus de gravamen, quan en realitat havia venut anteriorment part de la mateixa, entre altres a Luis Pedro i Delfina la parcel·la NUM004 .

Es demanava a la demanda que es declarés la propietat de la parcel·la NUM004 de la finca núm. NUM000 a favor dels actors, cancel·lant la inscripció dels codemandats sobre la mateixa.

Contra sentència desestimatòria de la demanda interposen recurs els actors, al·legant que Roberto hagués pogut conèixer l'existència real de la finca i la segregació de la parcel·la NUM004 , feta a favor dels pares dels actors, si hagués emprat una diligència mínima, ja que: a) Al Registre de la propietat constaven, des de l'any 1983, diferents segregacions sobre la finca núm. NUM000 ; b) Quan l'any 2003 Roberto va aportar la finca a la societat COMERCIAL SMITH & WATSON S.L. la va valorar solament en 750 euros, no havent COMERCIAL SMITH & WATSON S.L. inscrit encara al Registre de la propietat la seva titularitat sobre la finca; c) Que l'IBI de la parcel·la l'han pagat els actors i els seus pares, no havent anat els demandats a l'ajuntament a manifestar que el voldrien pagar aquests.

SEGON.- L'art. 34 Lh disposa que "El tercero que de buena fe adquiera a título oneroso algún derecho de persona que en el Registro aparezca con facultades para transmitirlo, será mantenido en su adquisición, una vez que haya inscrito su derecho, aunque después se anule o resuelva el del otorgante por virtud de causas que no consten en el mismo Registro.

La buena fe del tercero se presume siempre mientras no se pruebe que conocía la inexactitud del Registro.

Los adquirentes a título gratuito no gozarán de más protección registral que la que tuviese su causante o transferente".

La interessant sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a Ple, S 5-3-2007, núm. 255/2007, que fixa la doctrina sobre l'art. 34 Lh , després de fer un detallat estudi sobre l'evolució de la mateixa, diu que "el criterio favorable a mantener en su adquisición a quien adquiere a título oneroso y de buena fe del titular registral puede considerarse francamente mayoritario en el repertorio de las sentencias más recientes de esta Sala. Así, la sentencia de 19 de octubre de 1998 (recurso núm. 938/98) declara rotundamente que la adquisición a non domino es "la manifestación característica de la protección de la fe pública registral en favor del tercero hipotecario, aunque en la realidad extrarregistral el transmitente (titular según el Registro) no fuera dueño del piso, a virtud de la declaración de nulidad (que no constaba en el Registro) de la subasta por la que había adquirido el referido piso". (...)

La sentencia de 24 de junio de 2004 (recurso núm. 2193/98), aun calificando los hechos de venta de cosa ajena y no de doble venta, protege la adquisición a non domino de quien confió en el Registro, por no poder afectarle la posible inexactitud de su contenido cualquiera que fuera su causa.

La sentencia de 25 de octubre de 2004 (recurso núm. 2274/01) declara que la fe pública registral no se puede enervar porque en la verdad material el transmitente ya no fuera dueño de la cosa transmitida, pues por el artículo 34 de la Ley Hipotecaria "se viabilizan las adquisiciones a non domino". (...)

SEXTO.- El panorama jurisprudencial que se acaba de describir aconseja que para resolver el presente recurso, fundado en infracción del artículo 34 de la Ley Hipotecaria y de la jurisprudencia al respecto, se fije definitivamente la doctrina de esta Sala sobre si dicho precepto ampara o no las adquisiciones a non domino. (...)

SÉPTIMO.- La doctrina sobre el artículo 34 de Ley Hipotecaria que procede dejar sentada comprende dos extremos:

Primero, que este precepto ampara las adquisiciones a non domino precisamente porque salva el defecto de titularidad o de poder de disposición del transmitente que, según el Registro, aparezca con facultades para transmitir la finca, tal y como se ha mantenido muy mayoritariamente por esta Sala.

Segundo, que el mismo artículo no supone necesariamente una transmisión intermedia que se anule o resuelva por causas que no consten en el Registro, ya que la primera parte de su párrafo primero goza de sustantividad propia para amparar a quien de buena fe adquiera a título oneroso del titular registral y a continuación inscriba su derecho, sin necesidad de que se anule o resuelva el de su propio transmitente".

Així doncs, l' art. 34 Lh protegeix a l'adquirent a títol onerós i de bona fe que, confiant amb el que consta al Registre, adquireix del titular registral, sense que sigui exigible que per a l'adquisició hagi d'anar a veure la totalitat del Registre de la Propietat -per si de cas pogués haver doble immatriculació de la finca-, ni el Cadastre, doncs la mínima diligència que el TS exigeix a l'adquirent d'una finca (STS de 25-5-2006, nº 526/2006), per a poder ser adquirent de bona fe, no pot arribar a tals extrems. Així la SAP Asturias, sec. 6ª, S 15-1-2007, nº 6/2007 assenyala que "no puede oponerse con éxito la titularidad que de la parcela litigiosa figura en el catastro a favor del demandado, no ya solo porque es sabido que la constancia en los libros catastrales no tiene eficacia en el orden civil para acreditar el dominio sobre las parcelas de que se trate, constituyendo un simple indicio aquí desvirtuado con los títulos de dominio e inscripciones regístrales ya analizados, sino porque además es un dato constatado en ambos informes periciales el de que las parcelas catastrales no se corresponden ni con la realidad física de las fincas a que se refieren ni, se añade ahora, con la titularidad registral de las mismas, a la que siempre ha de darse prevalencia y de la que resulta la preferencia del titulo del actor".

Qüestió diferent seria que els recurrents, que oposen la mala fe dels demandats en l'adquisició, i, per tant, assumeixen la càrrega de la seva prova per a destruir la presumpció legal de bona fe que l'adquirent té ex art. 34 Lh , haguessin provat tal mala fe del demandat Roberto en el moment en que va adquirir la finca, és a dir, que quan va adquirir la finca conegués que el seu transmetent havia venut anteriorment part de la mateixa als causants dels actors. Però cap mena de prova han aportat al respecte, no haver-se aportat cap mena d'indici ferm que permeti contradir la presumpció de bona fe de l' art. 34 Lh . I no és cap indici que al Registre de la propietat constessin, des de l'any 1983, diferents segregacions sobre la finca núm. NUM000 , doncs no per això s'ha de presumir necessàriament que la resta de la finca matriu s'hagués segregat totalment, ni menys encara que, si així s'hagués fet, aquestes segregacions haguessin estat venudes a tercers i, per tant, ja no fos propietari de les mateixes Les Arques de Sant Jaume S.A. Tampoc acredita que Roberto tingués coneixement de que els actors haguessin comprat una parcel·la abans d'ell adquirir-la, el fet que quan l'any 2003 Roberto va aportar la finca a la societat COMERCIAL SMITH & WATSON S.L. la valorés solament en 750 euros, al ser aquesta valoració purament a efectes intrasocietaris, i no ser tampoc tant rara al tenir ja coneixement de la problemàtica existent sobre la mateixa -de la qual el present plet és bona prova-, a l'haver-se ja dictat la sentència penal de 2-6-1999, per la qual l'administrador de Les Arques de Sant Jaume S.A. va ser condemnat per fer constar a l'escriptura d'hipoteca que la finca hipotecada estava lliure de tot tipus de gravamen, quan en realitat havia venut anteriorment part de la mateixa, entre altres a Luis Pedro i Delfina . Tampoc res demostra el fet de no haver COMERCIAL SMITH & WATSON S.L. inscrit encara al Registre de la propietat la seva titularitat sobre la finca, no havent-la tampoc inscrit mai els causants dels aquí actors. Finalment, que l'IBI de la parcel·la l'hagin pagat els actors i els seus pares, i que no hagin anat els demandats a l'ajuntament a manifestar que el voldrien pagar ells, no és un indici suficient per acreditar la mala fe del demandat quan va adquirir la finca en el procediment d'execució hipotecària.

Per tant, s'ha de concloure que els demandats són adquirents de bona fe del l'art. 34 Lh , com ja establia la sentència impugnada.

TERCER.- S'impugna, finalment, la imposició de les costes, al·legant l'existència de sèries dubtes de fet o de dret.

Respecte a les al·legades "series dubtes de fet o de dret", i com deia la SAP Tarragona de 26 d'octubre de 2006 , "El art. 394.1º de la LEC establece el principio de vencimiento objetivo en materia de costas, salvo que el Juzgador -y de un modo excepcional-, aprecie que el asunto presentaba serias dudas de hecho o de derecho, y para estos casos, el párrafo segundo de dicho precepto, establece que para apreciar si el caso presenta serias dudas de hecho o de derecho, habrá de tenerse en cuenta "la jurisprudencia recaída en casos similares".

A tal respecto debemos recordar que como indicaba la Sentencia del Tribunal Supremo de 4 de noviembre de 1994, la jurisprudencia "ha razonado en numerosas sentencias (entre otras, S 22 junio 1993) el alcance del cambio operado por virtud de la modificación que introdujo la reforma del art. 523 LEC por ley 34/1984, de 6 agosto , fundada en el principio ''victus victoris", o criterio del vencimiento objetivo, pero también ha reconocido la posible suavización de la referida condena que se infiere de la propia literalidad del precepto, aunque por la modificación que representa del principio general tenga que razonarla debidamente el juez, apreciando y señalando las circunstancias excepcionales que conducen a aquella (STS 2 julio 1991). Esta libertad de apreciar "justos motivos'' que hagan quebrar el principio general supone una ''discrecionalidad razonada'' que corresponde ser apreciada por el Tribunal ''a quo'' no siendo susceptible de revisión casacional (STS 30 abril 1991)."

Ahora, conforme al art. 394 L.E.C. de 2000 , el concepto es más restringido, pues no hay remisión al concepto indeterminado de circunstancias excepcionales, sino que se limita a dos elementos: las serias dudas de hecho o de derecho, o de ambos. Como tales, han de ser serias y razonablemente fundadas, o lo que es lo mismo contrarias al buen hacer profesional de los letrados intervinientes, y han de ser fundadas de acuerdo con la jurisprudencia en torno a la cuestión debatida".

Cap mena d'aquestes especials circumstàncies concorren en el present cas. La posició del titular inscrit al Registre de la propietat ha tingut sempre la important protecció que li dóna l'art. 34 Lh , per la qual cosa combatre aquesta titularitat no solament resulta molt difícil sinó que són necessàries proves o indicis molt contundents, proves o indicis pràcticament inexistents en el present cas, per la qual cosa no és un cas que presenti "series dubtes de fet o de dret".

Procedeix desestimar el recurs.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància als recurrents.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Flora i Gustavo , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell de data 24-7-2008 , en procediment Ordinari 159/07. S'imposen les costes d'aquesta instància als recurrents.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.

.