Sentencia CIVIL Nº 353/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 64/2017 de 07 de Junio de 2018

Encabezamiento

Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil

Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018

TEL.: 934866050

FAX: 934866034

EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 0808942120158002448

Recurso de apelación 64/2017 -B

Materia: Juicio verbal

Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 4 de Gavà

Procedimiento de origen:Juicio verbal (250.2) (VRB) 27/2015

Parte recurrente/Solicitante: Juan Carlos

Procurador/a: Elisabet Berbel Ciudad

Abogado/a:

Parte recurrida: SAREB, S.A.

Procurador/a: Ignacio Lopez Chocarro

Abogado/a:

SENTÈNCIA Nº 353/2018

Barcelona, 7 de junio de 2018.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Mª Teresa MARTÍN DE LA SIERRA GARCÍA FOGEDA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número64/17,interposat contra la sentència dictada en data 5 d'octubre de 2016 en el procediment núm. 27/15, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 4 de Gavà . Ha estat recurrent el Sr. Juan Carlos i apel latSAREB, S.A.Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: 'Que ESTIMANDO la demanda formulada por SAREB, S.A. contra Juan Carlos e IGNORADOS OCUPANTES DE LA FINCA SITA EN LA DIRECCION000 NUM000 , NUM001 - NUM002 DEBO DECLARAR Y DECLARO la efectividad del derecho de propiedad inscrito a favor de la actora sobre el inmueble con el número de Finca Registral NUM003 inscrito en el Registro de la Propiedad de Gavà y en consecuencia, CONDENO a los demandados a dejar la finca libre vacua y expedita a disposición del actor, sin derecho a ninguna clase de indemnización, con apercibimiento de lanzamiento si no lo verificare en plazo legal.

Todo ello con imposición de costas a la parte demandada.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

La Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, SA (Sareb) formula una demanda contra els ignorats ocupants de la finca situada a Gavà a la DIRECCION000 núm. NUM000 NUM001 NUM002 per recobrar-ne la possessió i garantir l'efectivitat dels drets reals inscrits.

Al lega i justifica que n'és la propietària, que té el seu títol inscrit en el registre de la propietat i que ha tingut coneixement que ha estat ocupada continuadament i il legítimament per diverses persones sense cap títol que empari aquesta ocupació.

Sol licita que es fixi una caució de 3.000€, es declari l'efectivitat del dret de propietat inscrit al seu favor i es condemni als demandats i a qualsevol ocupant de la finca a que la desallotgi en el termini legal que se li concedeixi amb advertiment de llançament i sense dret a indemnització.

Per decret de 16 de febrer de 2015 es va admetre a tràmit la demanda acordant la citació a judici dels ignorats ocupants contra qui es dirigeix la demanda, que finalment es va dur a terme per edictes.

Per resolució de 16 de març de 2016 es va fixar la caució que haurien de prestar els demandats en 3.000€.

Un cop dictada aquesta resolució va comparèixer el Sr. Juan Carlos manifestant que resideix en aquell pis des de fa dos anys. Arribat el dia assenyalat per la celebració de la vista, com que el demandat no havia prestat la caució fixada, es va dictar sentència estimant la demanda per falta d'oposició.

Contra aquesta resolució recorre el demandat que sol licita la nul litat de les actuacions. Al lega que la demanda no es va dirigir contra ell, que no va ser citat a la vista i que sense haver-li donat l'oportunitat de ser escoltat es va fixar una caució de 3.000€ per poder oposar-se a la demanda. A més la citació als ignorants ocupants es va fer per edictes sense fer constar la data de la vista després d'una únic intent practicat de forma irregular. Afegeix que en el decret pel que s'admet a tràmit a la demanda va ometre qualsevol advertència, referència a la caució ni a al compareixença per fixar-la. Tampoc se li va informar que només podria oposar-se a la demanda si prestava la caució. Invoca que s'ha infringit el seu dret defensa i se li ha causat indefensió.

La demandant al lega que el recurs no havia d'haver estat admès a tràmit perquè no s'ha prestat la causació. I subsidiàriament, s'ha de confirmar la sentència.

SEGON .- Admissió a tràmit del recurs.

El recurs ha estat correctament admès a tràmit perquè, al marge que així ho venia entenent aquest tribunal, en la reunió de 18 d'abril d'enguany de presidents de les seccions civils d'aquesta Audiència Provincial es va acordar que en aquests procediments de l' article 250.1 .7è LEC la no prestació de la caució no justifica la no admissió a tràmit del recurs d'apel lació.

TERCER.- Acció real de l' article 41 LH i característiques del procediment previst a l' article 250.1 7è LEC .

Elprocediment especial que preveu l' article 41 LH i que es tramita segons les normes del judici verbal ( article 250.1.7è LEC ) és un procediment protector dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat. La seva finalitat és protegir, de manera ràpida i sumària al titular de determinats drets reals inscrits davant d'actes que pertorben materialment el seu dret.

Aquesta protecció és la conseqüència processal de la presumpció d'exactitud derivada del principi de legitimació registral en el sentit de presumpció de la titularitat del dret inscrit que estableix l' article 38 LH .

Com dèiem a la sentència de 18 d'abril de 2017 'se trata de un proceso sumario, caracterizado, entre otros rasgos, por la limitación de los medios de defensa que puede utilizar el demandado que quedan restringidos a los que taxativamente se recogen en el artículo 444.2 LEC , sin que sea suficiente la mera alegación o apariencia de un título para enervar la acción o la simple alegación de prescripción adquisitiva'.

Ens trobem, doncs, davant d'un procediment sumari que es fonamenta en la força de la legitimació registral que l'ordenament jurídic protegeix especialment, i amb un limitats i taxats mitjans de defensa.

Aquest procediment presenta certes especialitats que la mateixa llei preveu que siguin comunicades al demandat a més de fer-li determinades advertències.

Així,

-- l' article 439.2 LEC preveu que la demanda no serà admesa '2º Si, salvo renuncia del demandante, que hará constar en la demanda, no se señalase en ésta la caución que, conforme a lo previsto en el párrafo segundo del apartado 2 del artículo 64, ha de prestar el demandado, en caso de comparecer y contestar, para responder de los frutos que haya percibido indebidamente, de los daños y perjuicios que hubiere irrogado y de las costas del juicio.

-- l' article 440.2 LEC disposa que 'en la citación para la vista se apercibirá al demandado de que, en caso de no comparecer, se dictará sentencia acordando las actuaciones que, para la efectividad del derecho inscrito, hubiere solicitado el actor. También se apercibirá al demandado, en su caso, de que la misma sentencia se dictará si comparece al acto de la vista, pero no presta caución, en la cuantía que, tras oírle, el tribunal determine, dentro de la solicitada por el actor'.

--l' article 444.2 LEC estableix que'el demandado sólo podrá oponerse a la demanda si, en su caso, presta la caución determinada por el tribunal en cualquiera de las formas previstas en el párrafo segundo del apartado 2 del artículo 64 de esta Ley '. Altrament , l'oposició només es podrà fonamentar en alguna de les limitades causes que seguidament es relacionen en el mateix preceptes.

TERCER.-Infracció de normes essencials del procediment. Nul litat d'actuacions.

El Sr. Juan Carlos , després d'haver tingut coneixement que es seguia aquest procediment, va comparèixer en el Jutjat i, després de sol licitar que se li anomenés un advocat d'ofici, va sol licitar que es declarés la nul litat de les actuacions d'acord amb l' article 238 LOPJ perquè s'haurien produït diverses irregularitats en el procediment que li han causat indefensió. En recorre contra la sentència dictada pel Jutjat, insisteix en la nul litat de les actuacions.

L' article 225 LEC estableix que els actes processals són nuls de ple dret en els casos que es prescindeixi de normes essencials del procediment , sempre que per aquesta causa hagi pogut produir-se indefensió.

En el present cas, com denuncia l'apel lant ha estat així segons resulta d'un nou examen de les actuacions practicades en la primera instància.

Així resulta que el decret pel que s'admet a tràmit la demanda no dóna compliment a l' article 440.2 LEC . I no ho fa perquè parteix de la base que el procediment instat és l'establert a l' article 250.1.2n LEC quan és el de l' article 250.1.7è LEC . Consegüentment no es preveuen les especialitats d'aquest concret procediment i per tant no es fan als demandats les advertències que la llei estableix per garantir el seu dret de defensa en els limitats termes que es contemplen en aquest tipus de procediment. És més, els termes en que s'assenyala la vista ( la de l' article 440.1LEC ) és totalment contradictòria amb els d'aquest procediment, la qual cosa només podia generar confusió en el demandat i en definitiva, indefensió.

La mateixa demandant va advertir al Jutjat d'aquestes irregularitats a fi i efecte que efectués les rectificacions oportunes. La petició no va ser atesa amb l'argument que la cèdula era correcte. Doncs bé, si bé aquella primera cèdula no consta unida a les actuacions, la que es va lliurar el 9 d'octubre ( f.90) per comparèixer a la vista de 2 de desembre de 2015 ( única que consta) recull els mateixos errors que el decret inicial.

A tot això s'afegeix que, després de tres intents infructuosos de celebrar vista, es va acordar citar els ignorants ocupants del pis per edictes que es van publicar en el taulell d'anuncis del jutjat. Amb la publicació d'aquests edictes es portava a efecte la notificació i citació dels demandats d'acord amb la diligència de 22 de febrer de 2016. Si bé aquesta diligència i la resta de resolucions estaven disponibles a secretaria, aquestes no eren altres que les avantdites que no recollien les especialitats d'aquest procediment ni s'efectuen les advertències legals al demandat.

Altrament, s'acordà que es fes la citació i notificació del decret de 16 de febrer de 2015 per edictes. Aquesta decisió es va prendre després d'una curiosa diligència negativa de citació en la que funcionari que la va practicar va fer constar que 'compruebo los buzones y no consta ninguna persona coincidente con la destinatària( s'identificava com a ' IG.OC.RBLA DIRECCION000 NUM000 NUM001 NUM002 ')Aún así llamo al timbre y nadie contesta pregunto a unos vecinos que están en el balcón los que manifiestan que desconocen que allí viva alguien' ( f.89).

No consta a les actuacions cap altra diligència negativa i per tant es desconeix les circumstàncies que van impedir que es pogués notificar aquell decret als ignorants ocupants del pis amb anterioritat i citar-los a la vista( així es deia en el decret). Sent així, no apareix que estigués justificada una diligencia supletòria i excepcional com és l'edictal. El Tribunal Constitucional reiteradament ha mantingut que es tracta aquest d'un 'procedimiento que sólo puede ser empleado cuando se tiene la convicción o certeza de la inutilidad de cualquier modalidad de citación' ( STC 17 de gener del 2000 en el mateix sentit que les 216/92 de 1 de desembre , 102/93 de 22 de mar ç, 51/94 de 16 de febrer , 70/94 de 28 de febrer , 29 de novembre de 1999 ). En aquest cas, només consta aquesta diligència negativa. No obstant, immediatament després que es fixés la caució, se'ls va intentar notificar en aquell domicili amb resultat positiu.

El Tribunal Constitucional també ha assenyalat que la defectuosa execució d'un acte de comunicació incideix en el dret fonamental de l' article 24 CE perquè la finalitat d'aquell acte és traslladar al destinatari les resolucions judicials i així poder exercir l'actuació processal que consideri més idònia en defensa dels seus drets i interessos. I aquesta incidència és especialment transcendent quan en aquells actes de comunicació dels que depengui la intervenció del destinatari atesos els efectes que pot causar-li la seva vulneració ( STC 195/90 ). Recordar en aquest punt que 'el principio de contradicción, en cualquiera de las instancias procesales, constituye una exigencia ineludible vinculada al derecho a un proceso con todas la garantías, para cuya observancia adquiere singular importancia el deber de los órganos judiciales de posibilitar la actuación de las partes a través de los actos de comunicación establecidos en la ley' ( STC 18 de juny de 1998 i en el mateix sentit la de 31 de gener del 2000 ).

Citat per mitjà d'edictes, després d'aquella citació negativa, es va celebrar una vista ( segons certificació del lletrat de l'administració de justícia) i seguidament es va dictar resolució ( 16.3.2016) fixant la caució de 3.000€ que havia sol licitat la demandant. A aquesta vista o compareixença no va comparèixer la part demandada i malgrat que en aquella resolució es fa constar que 'mediante decreto de 16 de febrero de 2015 fue admitida a trámite la demanda, concediendo a la parte demandada el plazo de diez días a fin de efectuar alegaciones sobre la solicitud de caución planteada de adverso', realment no va ser així. Ni tan sols va ser advertit que en aquella vista seria escoltat respecte una caució que la demandant sol licitava que es fixés en 3.000€ i que hauria de prestar si volia oposar-se a la demanda, perquè en un altre cas es dictaria automàticament sentència estimatòria.

En definitiva, en no haver-se donat compliment a les dites normes essencials d'aquest procediment, s'ha causat indefensió al demandat que d'aquesta manera s'ha vist sorprès per la fixació d'una caució sobre la qual no ha pogut efectuar cap al legació la qual cosa resulta especialment determinant a aquests efectes ja que la seva no prestació li impediria poder oposar algun dels limitats motius d'oposició. El recurs ha de ser estimat, per tant, en els termes sol licitats.

QUART.- Costes.

No es fa imposició de les costes causades ( 398.1 LEC).

Fallo

Estimar el recurs d'apel lació interposat pel Sr. Juan Carlos contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 4 de Gavà en data 5 d'octubre de 2016 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i declarar la nul litat de les actuacions les quals s'han de retrotraure al moment de l'admissió a tràmit de la demanda que s'efectuarà d'acord amb les normes que regulen el procediment de l' article 250.1 7è LEC .

No es fa imposició de les costes.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.