Sentencia CIVIL Nº 357/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 597/2018 de 05 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120168086321

Recurs d'apel lació 597/2018 1

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona (ant.CI-7)

Procediment d'origen: Modificació mesures supòsit contenciós 754/2016

Part recurrent / Sol licitant: Felisa , Jaime

Procurador/a: Carlos Caireta Ruiz, Francesc De Bolós Pi

Advocat/ada: Xavier Roca Ibern, ANGELA LOMEÑA NAVARRO

Part contra la qual s'interposa el recurs:

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 357/2018

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, 5 de setembre de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 23 de maig de 2018 es van rebre les actuacions de Modificació mesures supòsit contenciós 754/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona (ant.CI-7), a fi de resoldre els recursos d'apel lació interposats pels procuradors Carlos Caireta Ruiz i Francesc De Bolós Pi en representació de Jaime , Felisa i el MINISTERI FISCAL contra la sentència de data 04/12/2017.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

DEBO ESTIMAR Y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda presentada por la representación de D. Jaime , frente a Dª Felisa , modificando la sentencia de fecha 26 de julio de 2013 dictada en los autos de extinción de pareja de hecho con número 1519/2012 por este mismo juzgado, únicamente en el siguiente sentido:

1).- Los gastos que se generen por los desplazamientos del menor para cumplir con el régimen de visitas establecido en la sentencia de fecha 26 de Julio de 2013 dictada en los autos de extinción de pareja de hecho con número 1519/2012 por este mismo juzgado, se abonarán por mitad entre ambos progenitores.

Las restante medidas se mantendrán, tal y como se fijaron en la sentencia de fecha 26 de Julio de 2013 dictada en los autos de extinción de pareja de hecho con número 1519/2012 por este mismo juzgado.

Sin especial pronunciamiento en cuanto a las costas.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 03/09/2018.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent elmagistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es contradigui amb allò que es dirà.

Segon.En trobem en aquest procediment de modificació de mesures en el que el pare demana que es prenguin determinades mesures encaminades a enfortir la seva relació amb el seu fill Visitacion de 9 anys d'edat i, per això, ampliar el règim de visites, així com que la mare contribueixi econòmicament als desplaçaments del nen a DIRECCION000 per estar amb el seu pare. Per la seva banda, la mare també demanà la modificació de mesures de la sentència anterior de 26.7.13 tant pel que fa a augmentar el règim de visites del nen amb el pare (ho fa en base a un informe psicòleg del nen) i també que el pare segueixi pagant els costos escolars del Col legi DIRECCION001 de Girona. Però en l'acte del judici va desistir de la seva pretensió d'ampliar el règim de visites del nen amb el pare.

La sentència d'instància estima únicament el canvi proposat pel pare en el sentit que la mare que ara ja treballa i té ingressos contribueixi econòmicament en pagar la meitat dels costos dels desplaçaments del nen a DIRECCION000 per visitar i estar en companyia del pare. Desestima la resta de les pretensions de les dues parts.

Contra tal decisió, s'alcen les dues parts. El Ministeri Fiscal s'adhereix al recurs del pare en el sentit que s'ampliïn les vistes i les estades amb el nen i també s'adhereix a la petició de la mare que el pare es faci càrrec de les despeses del Col legi DIRECCION001 del seu fill, com ha vingut fent en la pràctica.

Tercer.Canvi de circumstàncies i interès superior del menor

Recordem que per a que prosperi una modificació de mesures definitives de ruptura matrimonial dèiem en la nostra sentència de 28.6.18 recullin d'altres de la mateixa Sala que: 'Es aplicable a la modificación de medidas acordadas en resolución judicial la doctrina sentada en las sentencias del TSJC del 22 de mayo de 2014 (ROJ: STSJ CAT 5532/2014) y 2/2014 , de 9 de enero (FD4), se declara que 'la viabilidad de los procedimientos de modificación de las medidas dispuestas previamente en procesos de separación, divorcio y nulidad, el art. 233-7.1 CCCat exige' que hayan variado sustancialmente las circunstancias concurrentes en el momento de dictarlas', y recordamos -con cita de la STSJC 48/2012 de 26 jul.- que 'es necesario que en la demandase describa el cambio de circunstancias producidoy se acredite en el procedimiento que por su entidad y trascendencia son susceptibles de modificar la sentencia anterior, aunque no imponga un plazo determinado para intentarlo'.

De todas formas -'sin admitir que, sin cambio legal o fáctico de clase alguna, puedan reproducirse los litigios para modificar las resoluciones judiciales que resuelvan las controversias producidas en esta materia'-, en la misma resolución añadimos que, tratándose de medidas referidas a los menores de edad, 'si el procedimiento alumbra una decisión que ha de ser más beneficiosa para el menor, resulta indudable que el tribunal deberá adoptarla'.

També portarem al present procediment el pronunciament de la STJC de 27.6.16 quan disposa que:

'...En conseqüència, correspon ara analitzar si la Sala d'apel lació ha contrastat els criteris i les circumstàncies previstes a l' article 233-11 CCCat , per tal de determinar si la modificació resulta beneficiosa pel menor afectat.

L' article 233-8.3 del Codi civil de Catalunya disposa que 'L'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès del menor'.I aquest precepte, en seu específica de responsabilitat parental, no és més que una manifestació del principi general que es conté a l'article 211-6.1, ubicat en la regulació de la personalitat i la capacitat civil, en el que clarament s'afirma que'L'interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l'afecti' Aquesta Sala, en sentència de 30 de maig de 2013 , ja va indicar que 'En efecte, la supremacia de l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la determinació dels règims de guarda i per així possibilitar el desenvolupament essencial del menor, resulta del que disposa l' article 39 de la Constitució , els articles 12 i 15 del Reglament de la Unió europea 2201/2003 de 27 de novembre, dels Tractats Internacionals ( art. 3 Convenció sobre els drets del nen de 1989) i d'allò que es preveu a l ' article 82.2 del Codi de Família en relació amb l'article 76.1.a del mateix text legal '.

Extrem aquest darrer, el de la referència a l'anterior Codi de Família, que s'ha de substituir avui per l'expressa menció que l' article 233-8.3 CCCat estableix l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la decisió de les responsabilitats parentals, i al qual ja fèiem esment en la sentència citada i en les nostres de 31-7-2008 , 5-09-2008 , 25-06-2009 , 3-03-2010 i 8- 03-2010. I en la recent sentència de 26 de febrer de 2015 hem mantingut, en relació a l'interès superior del menor, que'Las Sentencias del Tribunal Constitucional 4/2001, de 15 de enero ; 58/2008, de 28 de abril , o 185/2012, de 17 de octubre , destacan que el objeto de estos procesos no es '...un simple conflicto entre pretensiones privadas que ha de ser decidido jurisdiccionalmente dentro de los límites objetivos y subjetivos propuestos por los litigantes, como si de un conflicto más de Derecho privado se tratara' sino que en relación con tales procedimientos se amplían ex lege las facultades del Juez en garantía de los intereses que han de ser tutelados, entre los que ocupa una posición prevalente, el interés superior del menor. Y, consecuentemente, también '...la ley atribuye al Juez que conozca de un proceso de separación, divorcio o nulidad matrimonial potestades de tutela relacionadas con determinados efectos de la crisis matrimonial que han de ejercitarse en defecto e, incluso, en lugar de las propuestas por los litigantes...'. Se va haciendo patente en el iter legislativo, la tendencia a considerar estos procesos, más que como procesos de carácter estrictamente adversarial, como instrumentos de pacificación del conflicto familiar. En esta línea se promulgó la Ley estatal 15/2005 de modificación del Código Civil y el Libro II del Código Civil de Catalunya en cuyo Preámbulo puede leerse que el mensaje del libro segundo es el de favorecer las fórmulas de coparentalidad y la práctica de la mediación, como herramienta para garantizar la estabilidad de las relaciones posteriores a la ruptura entre los progenitores,y la adaptación natural de las reglas a los cambios de circunstancias. Por su parte las leyes procuran que los menores se hallen amparados en todo momento y en forma eficaz por todas las autoridades públicas, incluidas las judiciales. Tal principio se deriva del art. 39 de la CE y del art. 17 del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Lo indica claramente la Exposición de motivos de la Ley Orgánica de Protección Jurídica del Menor 1/1996, de 15 de enero , cuando afirma que con sus disposiciones se trata de consagrar, en definitiva, un principio de agilidad e inmediatez en todos los procedimientos tanto administrativos como judiciales que afectan a menores para evitar perjuicios innecesarios que puedan derivar de la rigidez de aquéllos. Deigual forma la protección del superior interés del menor y la conveniencia de que no se rompan los vínculos familiares, se deriva de lo dispuesto en nuestros compromisos internacionales (arts. 3,1 y 9,3 de la Convención sobre los Derechos del Niño, adoptada por a Asamblea General de las Naciones Unidas el 20 de noviembre de 1989 y de la doctrina del TDH en cuya Sentencia de 26-5-2009 se 14 dispone: '...que el interés del hijo requiere que sólo circunstancias muy excepcionales puedan llevar a una ruptura de una parte del vínculo familiar y que deban adoptarse todas las medidas necesarias para mantener las relaciones personales y, en su caso, reconstituir el vínculo familiar'. En el marco europeo, la importancia de mantener relaciones de parentalidad positivas, ha movido al Comité de ministros del Consejo de Europa a elaborar la Recomendación 19/2006 cuyo objetivo es que los Estados reconozcan la importancia de la responsabilidad parental y la necesidad de que los padres tengan suficientes apoyos para cumplir con sus responsabilidades en la educación de sus hijos. Es por todo ello que las diversas leyes, tanto sustantivas civiles ( art. 158. CC y arts. 233-10 , 4 y 236-3 CCCat , art. 12.2 Ley 14/2010, de 27 de mayo , de los derechos y las oportunidades en la infancia y la adolescencia) como procesales ( arts. 748 a 755 y 770 Lec 1/2000 )van otorgando a los jueces un amplio margen de actuación de oficiocuando se trata de tomar medidas para evitar perjuicios a los menores, o bien para conocer la real situación familiar,que le permitan tomar las decisiones más adecuadas, sobre la base del superior interés del menor que es el que siempre debe prevalecer'.

De conformitat amb la doctrina establerta, que prioritza, com no podia ésser d'altra forma, en funció dels dictats legals i internacionals, l'interès superior del menor en l'adopció d'un règim de guarda, s'ha de mantenir la solució adoptada per la Sala d'apel lació....'

En conclusió, quan es pot adoptar una mesura distinta a les anteriors que beneficia al menor, cal adoptar-la perquè això ja comporta que hi ha hagut un canvi de circumstancies. L'interès superior del menor significa que és l'objectiu prioritari de qualsevol decisió que prenguin els poders públics, fins i tot si per la raó que sigui, ara es considera que una nova i diferent mesura és més beneficiosa que l'anterior.

Quart.Recurs del Sr. Jaime

D'aquesta doctrina podem concloure que quan hi ha en joc l'interès d'un menor el que més importa és aquest interès que ja justifica l'acompliment del requisit de que hi ha d'haver un canvi de circumstancies per modificar una situació anterior. Així ha de ser i no a l'inrevés, és a dir, veure si hi ha algun canvi de circumstancies per després emparar l'interès del menor. Si aquest interès passa per modificar alguna o totes les mesures adoptades amb anterioritat, és que alguna cosa important ha canviat i ens ha d'impulsar a prendre la decisió més beneficiosa pel menor. I tant important és aquesta funció tuïtiva atorgada als tribunals de Justícia, que estem obligats a prendre la decisió fins i tot d'ofici.

En el cas present no cal prendre-la d'ofici perquè el pare la demana i el Ministeri Fiscal s'hi adhereix. En efecte, el nen ja ha acomplert 9 anys d'edat i es troba necessitat de tenir més contacte amb el pare que viu a 6 hores de viatge entre els domicilis ( DIRECCION000 i Girona) i per això els contactes establerts en el conveni reguladora aprovat per la sentència de 26.7.13 resulten insuficients i cal ampliar-los. La proposta del pare pel que fa a les visites mensuals (que no s'allunya gaire de la feta per la mare en la seva demanda que posteriorment va desistir de manera inexplicable) ha de ser acceptada per raonable. El mateix cal dir de la mesura relativa a les vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu. Resulta convenient pel contacte d' Visitacion amb la família paterna (dos germans de pare) i d'altres parents que pugui acudir amb més freqüència a DIRECCION000 perquè l'edat ja li permet viatjar, degudament en companyia d'un adult. En la part dispositiva ja es recollirà el detall del règim d'estades amb el pare, amb l'exclusió del paràgraf referit a les vacances que diu 'Dichas visitas podrán efectuarse, a elección del padre, tanto en la provincia donde reside la madre como donde reside el padre a elección de este último' per resultar perturbador.

En conseqüència, el recurs del pare ha de ser estimat amb els matisos que s'indicaran en el redactat de la part dispositiva.

Cinquè.Recurs de la Sra. Felisa

Dos són els motius del recurs de la mare. El primer d'ells es centra en que discrepa de la mesura acordada en la sentència de que ella haurà de pagar la meitat dels costos del desplaçament del nen a DIRECCION000 pel fet que ara treballi i cobri un sou de 1.200€ mensuals. El cas és que en el conveni de 2013 s'havia acordat que seria el pare qui es faria càrrec dels desplaçaments del nen o per raó del nen però també és cert que, aleshores, la mare no treballava. Com hem vist en estimar el recurs del pare, els desplaçaments ara seran més freqüents i més costosos si és el nen el que es desplaça mensualment a DIRECCION000 i menys costosos pel pare perquè no tindrà la seva despesa pròpia d'allotjament a Girona. Per tant, el fet que la mare ara percebi de sou 1.200€ mensuals i que els ingressos del pare es desconeguin però que han de ser elevats perquè no ha desmentit les al legacions en tal sentit del recurs de la mare, porta a concloure sigui el pare el que segueixi fent-se càrrec de les despeses de desplaçaments del seu fill Visitacion , com ha vingut fins ara, perquè resultaria altament pertorbadora per l'economia materna -que no es pot considerar elevada- haver de fer front als desplaçaments mensuals o de vacances. Aquest motiu, doncs, ha de ser estimat i revocada la mesura presa pel jutge d'instància.

Pel que fa al segon motiu del seu recurs, consisteix en considerar que el pare ha de seguir fent-se càrrec de l'escolaritat en el Col legi DIRECCION001 de Girona. És un fet conforme que la decisió d'anar el nen a aquest col legi va ser consensuada i que el pare ha estat pagant les mensualitat de l'escolaritat, però això no està recollit en cap pacte escrit i ara demana la mare que hi consti per evitar noves discrepàncies. El pare per la seva part argumenta que va decidir pagar-lo ell perquè la mare no treballava però que ara sí ho fa i, per això, va pagar només fins la mensualitat d'abril 2016 (segons certificat del foli 188) i vol que es pagui per meitats. També afegeix que es criteri reiterat dels tribunals que l'escolaritat reglada s'integra en la pensió d'aliments coma despesa ordinària i que ja paga una pensió de 460€ mensuals des del 2012 amb actualitzacions. La despesa escolar ascendeix a una suma aproximada de 200€ al mes, inclòs el menjador.

Però hem de donar la raó parcialment a la mare en aquest motiu. El canvi de l' Visitacion a un centre concertat va decisió presa pels dos i en tractar-se d'un cost més elevat que una escola pública, i haver-se convingut en el conveni regulador de 2012 que 'Cláusula IV...En cuanto a las necesidades del menor que no integran la pensión de alimentos,los gestos extraordinariosy los que de común acuerdo establezcan en cada momento, serán satisfechos por ambos progenitores en función de la disponibilidad económica de cada uno de ellos en el momento de presentarse el citado gasto extraordinario'hem d'interpretar aquesta redacció (que hauria pogut ser millorada) que no hi havia limitació en els acords de consens que poguessin adoptar els progenitors i per això també ha d'incloure's la despesa escolar en un centre concertat. En conseqüència, si posteriorment al conveni varen incrementar de mutu acord la despesa, com a mínim, aquesta ha de ser pagada entre els dos progenitors, atès que ara la mare ja té ingressos per la seva activitat laboral, però segons la respectiva disponibilitat econòmica. En conseqüència acordem que la despesa escolar d' Visitacion en el Col legi DIRECCION001 de Girona sigui pagada entre els dos progenitors en un 80% pel pare i un 20% per la mare, atesa la opacitat dels ingressos del pare que no ha desmentit que siguin elevats, com indica la mare. Aquesta tampoc percep un salari que es pugui considerat elevat i d'aquí la necessària distribució proporcional establerta.

Costes.-

Atesa l'estimació parcial dels dos recursos i de la naturalesa de les qüestions plantejades en ells, no fem imposició de costes d'aquesta alçada.

Fallo

1. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal del Sr. Jaime .

1. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de la Sra. Felisa .

2. REVOQUEMla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 DE Girona, en les actuacions de modificació mesures supòsit contenciós 754/2016 de les quals dimana aquests Rotlle en el sentit d'establir les següents mesures modificatives de la sentència de 26.7.13 dictada en les actuacions de custòdia de menors 1519/2012:

A) Règim de visites amb el pare

'Un fin de semana al mes que, en principio, será el último fin de semana al mes en que el menor estará en compañía de su padre. En el caso de que no pudiera ser el último fin de semana del mes por motivos laborales, se establece que sea el fin de semana anterior o posterior a elección del padre, quien deberá notificarlo fehacientemente a la otra parte con quince días de antelación.

Adicionalmente, el progenitor no custodio podrá disfrutar de la compañía del menor durante un fin de semana adicional cada dos meses que deberá sernotificado a la otra parte con quince días de antelación.

Dicha visita adicional podrá efectuarse, a elección del padre, tanto en la provincia donde reside la madre como donde reside el padre a elección de este último.

En el caso de que el día anterior al fin de semana (viernes) o el posterior (lunes) sea festivo o si coincidiera dicho fin de semana con un puente, el periodo de visita a favor del padre se ampliará comprendiendo todos los días festivos y /o puente unidos al fin de semana.'

B) Vacances

'a) Las vacaciones de Navidad se disfrutarán conforme las vacaciones escolares y serán divididas de forma que corresponderá a la madre desde el último día lectivo hasta el día 26 de diciembre, correspondiendo al padre desde el día 26 de diciembre a las 12 de la mañana (o la hora más próxima en función de los horarios de los vuelos) hasta el último día de las vacaciones de navidad en que el menor regresará al domicilio materno.

b).- Respecto a las vacaciones de Semana Santa, corresponderá al padre el disfrute de este periodo desde el viernes en que se inician las vacaciones escolares hasta el viernes santo, esto es, siete u ocho días de las vacaciones, correspondiendo a la madre el disfrute de los tres días de vacaciones restantes, del viernes santo al lunes de pascua.

c)Respecto a las vacaciones escolares de verano, corresponderá al padre desde al día siguiente al último día lectivo, el mes de julio completo así como desde el 1 de septiembre hasta el día anterior al comienzo del curso escolar. Por su parte, corresponderá a la madre el disfrute de las vacaciones durante el mes de agosto.

No obstante lo anterior, el progenitor que no tenga durante estas vacaciones al menor bajo su custodia, podrá disfrutar durante un máximo de cinco días desde las 12 a las 19 horas en el lugar donde se encuentre el menor con el otro progenitor.'

C) Despesa escolar

La despesa que ocasioni el fill Visitacion en l'estada en el Col legi DIRECCION001 de Girona a partir del curs vinent serà satisfeta per les dues parts enuna proporció del 80% a càrrec del pare i del 20% a càrrec de la mare.

D) Despeses de desplaçament del menor a DIRECCION000

Les despeses que ocasioni el fill en els seus desplaçaments d'anada i tornada a DIRECCION000 per restar en companyia del pare, sigui en períodes de vacances com a de caps de setmana i ponts,seran satisfetes pel pare.

No fem imposició de les costes en cap de les dues instàncies.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.