Sentencia CIVIL Nº 37/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 33/2017 de 29 de Enero de 2019

Encabezamiento

SENTÈNCIA NÚM. 37/2019

Secció Catorze

Rotllo núm. 33/2017

Il lustres senyors magistrats:

D. Agustín Vigo Morancho

D. Ramon Vidal Carou

D. Esteve Hosta Soldevila

Barcelona, a 29 de gener de 2019.

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 33/2017 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 84/2016-3B pel Jutjat de Primera Instància nº 8 de Barcelona a instancia de GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS contra HDI HANNOVER, SA, i BRUGUÉS, SA, en virtut del recurs d'apel lació interposat per aquesta darrera contra la Sentència dictada el 18 de juliol de 2016 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que estimando en parte la demanda interpuesta por GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS contra BRUGUES, S.A. condeno a la demandada a pagar a la actora la cantidad de UN MILLÓN SEISCIENTOS SETENTA Y OCHO MIL NOVECIENTOS OCHENTA Y SIETE EUROS CON SESENTA CÉNTIMOS (1.678.987,60), con más el interés legal del dinero incrementado en dos puntos desde la fecha de esta sentencia hasta la del pago.

SEGON.- Brugués, SA, hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 5 de juliol de 2018.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC .

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

No és controvertit que sobre les 5,30 h del 10 de març de 2012 es va produir un incendi a l'interior de la nau de Brugués, SA, dedicada a l'emmagatzematge i comercialització de productes químics, al carrer Llobatona nº 23 del polígon industrial Sector Centre de Viladecans. L'incendi es va originar a l'extrem sud-oest de la nau, en un lloc d'emmagatzematge de productes químics, i va causar importants danys a les naus contigües d'Electro Calbet, SA, al carrer Ferrocarril nº 9-11 i el carrer Llobatona nº 27, destinades respectivament a l'emmagatzematge d'electrodomèstics de línia marró i blanca comercialitzats per la companyia en la seva xarxa de botigues al detall. L'asseguradora de risc de les dues naus d'Electro Calbet, SA, era Generali España, SA, de Seguros y Reaseguros, mentre que HDI Hannover, SA, assegurava la responsabilitat civil de Brugués, SA.

Conforme a les cobertures de la pòlissa d'assegurança de risc, Generali España, SA, va indemnitzar la seva assegurada Electro Calbet, SA, en 2.491.683,76 € pels danys soferts i a continuació va exercitar l'acció de repetició de l' art. 43 de la LCA contra Brugués, SA, i HDI Hannover, SA, en reclamació del reemborsament de la suma esmentada. Iniciat el plet, la part actora va arribar a un acord transaccional amb HDI Hannover, SA, per 757.000 €, que fou homologat pel Jutjat a la interlocutòria que va dictar el 18 de març de 2016, de manera que el plet continuà només contra Brugués, SA, per la diferència de 1.734.683,76 €.

La Sentència d'instància va declarar la responsabilitat de la demandada en el sinistre; va estimar la majoria de les partides indemnitzatòries reclamades; i va condemnar Brugués, SA, a pagar a Generali España, SA, 1.678.987,60 € més els interessos processals de l' art. 576 de la LEC des de la sentència, sense imposar, però, el pagament de les costes a la demanada.

Només recorre en apel lació la demandada Brugués, SA, amb base als motius següents: 1r) incorrecta apreciació de la prova en relació de la manca de legitimació activa i responsabilitat de la demandada; 2n) incorrecta aplicació de l' art. 1902 del CC i l' art. 43 de la LCA i inaplicació de l doctrina legal; 3r) error en l'apreciació de la prova en relació a les partides i quantitats reclamades a la demanda; 4t) infracció de l' art. 217 de la LEC ; 5è) i incongruència omisiva de la sentència, vulneració de la doctrina constitucional en relació a la seva manca de motivació i fonamentació. Tanmateix, en la pràctica els motius del recurs es redueixen a dos: a/ la manca de responsabilitat de Brugués, SA, en el sinistre; i b/ pluspetició.

SEGON.- La fonamentació jurídica de la Sentència apel lada.

Compartim i assumim la fonamentació jurídica de la Sentència dictada per la magistrada del Jutjat nº 8 de Barcelona, complementada pels fonaments de dret d'aquesta, la nostra Sentència, en tant en quant no quedi desvirtuada o contradita per aquests.

TERCER.- La responsabilitat de Brugués, SA, en el sinistre.

A) La causa de l'incendi no ha quedat acreditada, ja que cap dels informes pericials units a les actuacions és capaç d'establir amb certesa quina va ser. El que fan tots ells és establir conjectures i suposicions del que va poder passar, però cap no determina amb exactitud la causa del sinistre. En aquesta situació compartim el criteri de la magistrada d'instància de descartar que l'incendi fos intencionat (les portes d'accés a la nau incendiada estaven tancades), així com que fos provocat per algun element exterior a la nau de Brugués, SA.

B) A l'encertat relat jurisprudencial que efectua el fonament de dret segon de la Sentència d'instància, afegim el següent:

A tenor de la jurisprudència, no tot incendi es deu a cas fortuït i no és suficient per a arribar a aquesta conclusió el fet que el sinistre s'hagi produït per causes desconegudes. En aitals casos la jurisprudència entén que les conseqüències perjudicials del sinistre han d'anar a càrrec d'aquell en l'àmbit de l'activitat empresarial o domèstica s'hagi produït l'incendi, en el que desenvolupa la seva activitat quotidiana, que es troba sotmesa al seu control i vigilància. Es tracta d'un mecanisme d'imputació objectiva que si no prescindeix de la culpabilitat de l'agent, si que la presumeix, de manera que desplaçar sobre ell la càrrega d'acreditar que la causa del sinistre va obeir a un factor extern o una incidència estranya al seu àmbit de control i vigilància, de forma que generat un incendi dins d'aquest àmbit i cercle del posseïdor que està en contacte amb la cosa, qualsevol que sigui el títol d'aital possessió, hi ha que presumir que l'incendi li és imputable, tret que provi que va obrar amb tota la diligència exigible per a evitar l'esdeveniment danyós o que el sinistre var ser causat per un factor extern o tercer aliè al seu àmbit de control

En aquest sentit, podem citar les SSTS 124/2017 , 216/2016 , 415/2013 , 485/2008 , 820/2006 , 654/2003 y 48/2000 i les que en elles es citen i transcriuen.

C) Atès que la causa de l'incendi en la nau de la demandada no ha quedat acreditada, conforme a la doctrina jurisprudencial que hem reproduït la responsabilitat del sinistre ha de recaure sobre Brugués, SA.

L'invocat compliment de la normativa anti-incendi al legat per la part apel lada, de ser cert, no desvirtua la conclusió anterior ja que el fet que el sinistre es produís palesa que bé hi va haver algun error humà o bé que realment mancava quelcom per a prevenir.

D) En conseqüència, desestimen el primer bloc de motius del recurs relatiu a la manca de responsabilitat de la demandada en l'incendi, inclòs el primer motiu de la manca de legitimació activa de Generali España, SA, considerant que la part apel lant no impugna que l'asseguradora va abonar a la seva assegurada, la perjudicada Electro Calbet, SA, la indemnització el reemborsament de la qual reclama a la demanda i que la part vincula aquesta invocada manca de legitimació a la falta de responsabilitat de Brugués, SA, en l'incendi.

QUART.- L'import dels danys causats.

A) Després de l'acord transaccional amb HDI Hannover, SA, la part actora continuà reclamant a la demandada el pagament de 1.734.683,76 € resultant de la diferència entre la suma per danys en què va indemnitzar Electro Calbet, SA, en execució de la pòlissa d'assegurança, conforme amb la valoració de danys de la pericial d'Abaco i l'acta de conformitat annexades a la demanda (2.488.783 €), i l'import de l'acord transaccional amb l'asseguradora de la responsabilitat civil de la demandada, HDI Hannover (757.000 €).

La indemnització està desglossada en quatre partides: 1) continent; 2) aixovar i mobiliari; 3) existències; i 4) despeses complementàries, consistents en despeses de salvament, de demolició i desenrunament, honoraris professionals (de projecte, direcció facultativa i estudi de seguretat i salut laboral), obtenció de permisos i llicències, i lloguer d'un local provisional per la perjudicada durant sis mesos.

La Sentència d'instància, després d'estudiar de manera força exhaustiva les pericials de valoració de danys unides a les actuacions (singularment, les d'Abaco, de la part actora, i la de MET, de la part demandada), considera acreditades la majoria de partides, que estima, excepte les despeses de salvament, demolició i desenrunament, en les quals accepta la valoració menor de la part demandada, i la despesa de lloguer provisional d'un local, que desestima. En total, doncs, la Sentència d'instància estima substancialment la demanda per 1.678.987,60 €.

La part apel lant impugna totes les partides reconegudes a la Sentència.

B) Com indica la jurisprudència, el principi de la reparació íntegra del dany (restitutio in integrum) suposa restablir el perjudicat en la plena indemnitat, de manera que cal que quedi degudament rescabalat del dany i en la mateixa situació patrimonial de la qual gaudia en el moment immediatament anterior a la pèrdua o el sinistre, o en la més similar que sigui possible, anivellant el seu patrimoni de mode que desapareguin totes les conseqüències nocives que el fet danyós li hagi produït, amb el límit, però, que la reparació no li pot suposar un enriquiment injust, això és una millora de la seva situació patrimonial anterior al sinistre.

Com indica de manera molt gràfica la Sentència de 28 d'octubre de 2011 de la Secció 16 d'aquesta Audiència Provincial (ponent Sr. Valdivieso):

No aceptaremos en cambio las deducciones por uso y antigüedad. Se trata de una cuestión que se suscita con frecuencia y el razonamiento siempre es el mismo: como lo que había era antiguo y usado y lo que se pone es nuevo, ello representa una ventaja económica para el afectado que no es justo que vaya a cargo del responsable de los daños. Ese razonamiento no venimos aceptándolo porque lo que ocurre es que el afectado tenía su casa en las condiciones en que las tuviese pero sin daño alguno. No tiene obligación de soportar el daño, pero tampoco puede ser obligado a realizar un desembolso económico para reparar un daño del que él fue víctima. Se le restaurará lo dañado y le quedará en mejores condiciones, pero porque ello es inevitable, ya que no es posible por ejemplo pintar una pared con aspecto de viejo. No es admisible que para que se repare lo dañado la víctima del daño sea obligada a realizar un pago por algo que no provocó sino que sufrió. Sólo hay una forma de reparar y el perjudicado tiene derecho a que se aplique esa única forma de reparar, sin coste alguno para él y aunque ello represente una mejora económica para él. Es inevitable y es ocasionada por culpa ajena.

C) Tot i que en el sistema processal espanyol el coneixement del tribunal de segona instància és ple, de manera que el tribunalad quemté plena competència per a revisar tot allò actuat pel jutjata quo, tant pel que fa als fets com a les qüestions jurídiques oportunament deduïdes per les parts, per a comprovar si la resolució recorreguda s'ajusta o no a les normes processals i substantives que siguin aplicables al cas, quan es tracta de la valoració probatòria ( STS 255/2011 que reitera les SSTS 88/2013 i 562/2013 , i STC 212/2000 ), la revisió de la sentència d'instància s'ha de centrar fonamentalment en verificar la legalitat de la producció de la prova, l'observança dels principis rectors de la càrrega de la prova i si s'escau de les regles legals relatives a la prova taxada, així com si en la valoració conjunta del material probatori el jutge a quo s'ha comportat de forma arbitrària, il lògica, insuficient, incongruent o contradictòria o si, ans al contrari, l'apreciació conjunta de la prova realitzada pel jutge d'instància és la precedents per la seva adequació als resultats obtinguts en el procés.

D) Efectuades les precisions anteriors sobre l'abast del principi de la 'restitutio in integrum' en la responsabilitat extracontractual i la valoració en segona instància de la prova practicada en la primera, passem a examinar cadascuna de les partides indemnitzatòries:

D'entrada, val a dir que els perits de la part actora (Sr. Marcial i Sr. Matías ) i el de la perjudicada (Sr. Moises ) van signar una acta de conformitat amb el valor dels danys coberts per la pòlissa d'assegurança de risc, que són els que es reclamen a la demanda. Tot i que -com diu la recurrent- l'esmentada acta no vincula la demandada, constitueix un poderós indici que de la correcta valoració dels danys litigiosos.

En segon lloc, tampoc no és un fet controvertit que Generali España, SA, va abonar a la perjudicada Electro Calbet, SA, les quantitats reclamades a la demanda.

1.- Continent:

La part actora reclama per aquest concepte 691.050 € per la reconstrucció de la nau i les instal lacions del carrer Ferrocarril nº 9-11, que la Sentència estima.

El recurs d'apel lació es decanta per la reconstrucció de la nau, segons ella més barata que la demolició i construcció de vell nou d'una altra nau; al lega que Electro Calbet, SA, no era propietària de la nau, sinó només arrendatària; que la nau encara no s'ha reconstruït; discuteix que s'hagi indemnitzat a la perjudicada a valor de nou; i aplica diverses depreciacions més importants que las ja practicades per la part actora.

Tots aquestes al legacions del recurs es desestimen.

Quant a la demolició de la nau sinistrada i la construcció d'una nova nau enlloc de rehabilitar la malmesa, considerem que davant els informes contradictoris dels perits de les parts no ha quedat acreditat que aquesta segona solució sigui més econòmica, i, en segon lloc, degut als greus danys patits per la nau malmesa, per raons de seguretat de l'edificació ens inclinen per l'opció de la demolició de la nau vella i la construcció d'una nova acceptada per l'actora.

Pel que fa al fet que Electro Calbet, SA, no era propietària de la nau, sinó arrendatària, entenem que en el context del compliment de les obligacions contractuals derivades de la pòlissa d'assegurança per Generali España, SA, no és una dada rellevant per a desestimar la pretensió del continent, ja que l'actora va indemnitzar la perjudicada els danys soferts en aquest conforme a les cobertures establertes a la pòlissa d'assegurança.

Quant al fet que la nova nau no s'hagués reconstruït a la data de la vista, tampoc no és un fet determinant per a desestimar la pretensió relativa al continent, atès que la part actora estava obligada contractualment per la pòlissa d'assegurança a indemnitzar Electro Calvet, SA, els danys soferts, amb independència que aquesta després reconstrueixi o no la nau.

Pel que fa a la indemnització a valor de reposició a nou, cal estar al contingut de la pòlissa d'assegurança de danys, que entenem que és això el que estableix. Almenys, l'apel lant no indica el contrari.

Per últim, pel que fa a les depreciacions per antiguitat i vida útil dels elements afectats, que aquesta Sala en virtut de la doctrina de la 'restitutio in integrum' és poc partidària en general d'aplicar, també considerem que les plantejades per la part demandada són excessives, per contràries a l'esmentada doctrina.

En definitiva, doncs, desestimem el recurs pel que fa a la partida del continent.

2.- Aixovar i mobiliari.

La part actora reclama per aquest concepte 147.733 €, deduït el valor de salvament, que la Sentència estima.

El recurs d'apel lació al lega que aquesta partida s'ha de desestimar íntegrament per manca d'acreditació.

L'al legació de la recurrent també es desestima, malgrat la no presentació de contrari de les factures de preexistència dels béns malmesos, ni la inclusió d'una relació detallada d'aquests en la pericial de la part actora, en virtut de l'acta de conformitat entre els perits de l'actora i els de la perjudicada.

3.- Existències.

La part actora reclama per aquest concepte 1.500.000 €, corresponent al límit de cobertura dels danys patits per l'assegurada, taxats en 1.539,410,44 €, que la Sentència estima.

El recurs d'apel lació al lega que la partida s'ha de desestimar íntegrament, per manca d'acreditació de la realitat de les existències reclamades a la data del sinistre.

Assumim la valoració probatòria que efectua la magistrada d'instància i ens remetem de nou a l'acta de conformitat del perits de l'actora i la perjudicada.

4.- Despeses complementàries.

Es tracta de les despeses de salvament, de demolició i desenrunament, d'honoraris professionals i el cost de l'obtenció de permisos i llicències. Valorades a la demanda en 150.000 €, la magistrada accepta la valoració més baixa de les partides de salvament i demolició i desenrunament de la pericial de MET, de la part demandada, i desestima la partida de llogament provisional d'una altra nau.

El recurs d'apel lació al lega que s'ha de desestimar tota la partida, perquè la perjudicada no era propietària de la nau sinistrada, per manca de prova d'aquestes despeses, i perquè la nau encara no s'ha construït de nou.

Donant aquí per reproduïdes les consideracions que hem exposat en els apartats anteriors, desestimem també aquest darrer motiu del recurs relatiu a la valoració de danys.

E) En conclusió, doncs, conforme a la doctrina legal sobre la 'restitutio in integrum' i la de la valoració en aquesta alçada de la prova practicada en primera instància que hem indicat als apartats B) i C) anteriors, considerem correcta la valoració probatòria dels danys efectuada per la magistrada d'instància i desestimem també el motiu del recurs sobre pluspetició.

CINQUÈ.- Els defectes formals de la Sentència invocats en el recurs.

A manera d'epíleg del recurs, la part apel lant al lega en el motiu cinquè de l'escrit que la Sentència incorre en el vici d'incongruència omisiva, que és arbitrària, i que vulnera la doctrina constitucional en relació a la manca de motivació i fonamentació.

Sens perjudici d'apreciar que, efectivament, la Sentència omet examinar algunes de les qüestions plantejades per la part demandada-apel lant en relació a la seva excepció de pluspetició -la qual cosa en plets d'aquesta mena és quasi inevitable- , considerem que la resolució no incorre en incongruència omisiva i que tampoc no és arbitrària, sinó que ans al contrari està prou motivada i fonamentada.

En conseqüència, també desestimem aquest últim motiu del recurs.

SISÈ.- Conclusió.

Desestimem íntegrament el recurs d'apel lació de la part demandada.

SETÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa la desestimació del recurs, s'imposa a la part apel lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

Desestimant el recurs d'apel lació interposat per la demandada BRUGUÉS, SA, contra la Sentència dictada el 18 de juliol de 2016 , confirmem la resolució recorreguda i imposem el pagament de les costes de segona instància a la part apel lant.

Es declara la pèrdua per la part apel lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal en el termini de vint dies des de la seva notificació.

Un cop notificada la Sentència a les parts, i un cop sigui ferma, torneu les actuacions al jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Així ho pronunciem, manem i firmem.