Sentencia Civil Nº 374/2010, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 601/2009 de 05 de Noviembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 601/09

Ordinari 468/08 del Jutjat de 1a Instància de Falset

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SACHEZ

Tarragona, 5 de novembre de 2010

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Jacinto , representat

en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Garrido Mata i defensat pel Lletrat/da Sr. Escoda Piñol, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància de Falset de data 10-3-2009, en procediment Ordinari 468/08 , en el que és part actora el recurrent i part demandada

Narciso i Adoracion .

Antecedentes

PRIMER.- En la present causa es va interposar per Jacinto recurs d'apel·lació, en data 16-6-2009, contra Sentència d'instància que disposava: "Desestimo la demanda interposada per Jacinto contra Narciso i Adoracion , absolc a dits demandats de les pretensions contra ells deduïdes. S'imposen a la part actora les costes meritades en el present procediment".

SEGON.- En data 17-9-2009 Narciso i Adoracion es van oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- En el present cas, es deia a la demanda que el pare de l'actor 0morí l'any 1999; que l'any 2003 s'obrí la seva herència, per la qual han esdevinguts propietaris per meitat del pis que habita l'actor, situat a AVENIDA000 , NUM000 , NUM001 pis, de Mora la Nova, els demandats (germà i mare de l'actor respectivament); que amb autorització del llavors propietari, el pare de l'actor, aquest va fer, de bona fe, entre els anys 1979 i 1981, millores al pis per a fer-lo habitable; que des de l'any 1981 ocupa el pis amb la seva família.

L'any 2004 l'aquí actor va interposar demanda contra els aquí demandats, que va donar lloc al procediment Ordinari 101/2004, sol·licitant, amb caràcter principal, que es declarés el seu dret a retenir el dit pis, fixant-se judicialment la quantitat per la qual els demandats podrien enervar el dret de retenció, i, subsidiàriament, que es declarés al demandant com a propietari del pis. Aquest procediment va concloure amb sentència desestimatòria de la demanda, que va ser confirmada pel TSJC en data 19-6-2006 .

L'any 2008 l'actor va interposar nova demanda, que dóna lloc al present procediment, sol·licitant a la demanda: 1) Amb caràcter principal, que es declari que l'actor va fer obres de millora al pis propietat dels demandats; que es condemni als demandats a pagar solidàriament a l'actor la quantitat de 114.190,55 euros, valor de tals obres de millora, o l'import que es determini, a canvi de l'abandonament per l'actor de la possessió del pis; 20) Subsidiàriament, que es declari el dret de l'actor a fer seva la propietat del pis a canvi de pagar l'actor als demandats 35.360 euros, que seria el cost de l'estructura del pis construïda en el seu dia pel pare de l'actor, més 5.566,40 euros del cost del terreny ocupat; 3) Subsidiàriament, que es declari el dret de retenció de l'actor, com a constructor de bona fe, del pis fins que els demandats li paguin les obres de millora fetes.

La sentència impugnada desestima la demanda, al considerar prescrita l'acció principal, desestimant igualment les subsidiàries.

SEGON.- S'interposa recurs al·legant incongruència de la sentència; que no hauria prescrit l'acció exercitada; i que no es faci imposició de costes per haver dubtes de fet i de dret.

Procedeix desestimar el recurs.

Disposa l' art. 400 LEC que:

1. Quan el que es demani en la demanda es pugui fonamentar en diferents fets o en diferents fonaments o títols jurídics, se n'han d'adduir tants com se'n coneguin o es puguin invocar en el moment d'interposar-la, sense que sigui admissible reservar-ne l'al· legació per a un procés ulterior.

La càrrega de l'al·legació a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici de les al·legacions complementàries o de fets nous o de nova notícia permeses en aquesta Llei en moments posteriors a la demanda i a la contestació.

2. D'acord amb el que disposa l'apartat anterior, a efectes de litispendència i de cosa jutjada, els fets i els fonaments jurídics adduïts en un litigi s'han de considerar els mateixos que els al·legats en un altre judici anterior si s'haguessin pogut al·legar en aquest.

S'ha de recordar, com dèiem a la nostra Sentència de 30 de juny de 2010 , que la regla de preclusió prevista a l' art. 400 LEC , aplicable tant a la demanda com a la reconvenció - art. 406.4 LEC -, es vincula i s'explica fonamentalment en relació a la institució de la cosa jutjada -material o per l'anomenat efecte reflex- i la litispendència, tal i com disposa l' art. 400.2 LEC , és a dir, en evitar que la mateixa qüestió pugui ser tractada en dos procediments diferents amb el evident risc de sentències contradictòries. A més d'aquest fonament, vinculat amb la seguretat jurídica, la regla de preclusió prevista a l' art. 400 LEC respon també a una raó de política legislativa: Evitar, per una raó d'economia processal, una inadequada utilització de la Justícia mitjançant el plantejament de successius plets per a resoldre qüestions que es podien haver resolt perfectament en un sol plet, el que obliga doncs a les parts a ser diligents quan plantegen un plet (els actors) o quan es veuen demandats per un plet (els demandats) per a resoldre en ell totes les qüestions que puguin quedar sota l'efecte de la cosa jutjada, ja sigui material o per efecte reflex, evitant així que un fet o qüestions puguin quedar d'una manera en una sentència i d'una altra en una sentència posterior.

En el present cas es demana, amb caràcter principal, que es declari que l'actor va fer obres de millora al pis propietat dels demandats, i es condemni als demandats a pagar solidàriament a l'actor la quantitat de 114.190,55 euros, valor de tals obres de millora, o l'import que es determini, a canvi de l'abandonament per l'actor de la possessió del pis.

Respecte a l'acció declarativa -de que l'actor va fer obres de millora al pis propietat dels demandats-, ja a la demanda es deia (pàgs. 6 i 7) que ja en el plet que havien tingut les parts anteriorment, l'Ordinari 101/2004, s'havia fet tal declaració, tant pel Jutjat de 1a Instància, com per l'Audiència Provincial, com pel TSJC; per això, els demandats a la seva contestació (Fet 3r) deien que "no negamos que el actor hiciera obras de reforma en el piso superior para instalarse a vivir, así lo reconocen la sentencia de instancia y las dictadas en los recursos habidos con anterioridad"; i per això també la sentència impugnada parteix de tal fet com a cert, al haver-se declarat ja judicialment amb anterioritat. Per tant, està clar que l'acció ja va ser exercitada a la demanda de 2004, que va ser desestimada.

Respecte a l'altra acció -que es condemni als demandats a pagar solidàriament a l'actor la quantitat de 114.190,55 euros, valor de tals obres de millora, o l'import que es determini, a canvi de l'abandonament per l'actor de la possessió del pis-, ja a la demanda de 2004 es demanava que es fixés judicialment la quantitat per la qual els demandats podrien enervar el dret de retenció0, quantitat aquesta que no és altra que el valor de les obres fetes. La sentència impugnada considera que, tot i que no deia expressament l'actor a la seva demanda de 2008 quina acció exercitava, seria, pel que reclama i la raó de reclamar, la d'enriquiment injust. Al respecte de l'acció que va exercitar, l'actor al·lega al seu recurs (pàg. 3) que és la que fixen els arts. 360 a 365 CC ; subsidiàriament, el principi d'enriquiment injust; subsidiàriament, la de "liquidación de impensas posesorias"; subsidiàriament, la de responsabilitat extracontractual de l' art. 1902 CC ; subsidiàriament, la dels arts. 451 a 458 CC ; subsidiàriament, la dels arts. 542 a 569 CCC ; i subsidiàriament, el principi iura novit curia. És evident que no sap l'actor quina acció ha d'exercitar, pretenent subsanar tal deficiència exercitant una cascada d'accions. Ara bé, sigui quina sigui l'acció que va instar a la seva demanda que ha donat lloc a aquest procediment, s'ha de considerar que, o bé ja la havia exercitat a la seva demanda de 2004, o, si no va ser així ho podia haver fet perfectament llavors, donat que reclama el valor d'obres fetes 0entre 1979 i 1981 fonamentalment, encara que hi ha dues factures de l'any 1997, deutes, per tant, que perfectament es podien haver reclamat a la demanda de l'any 2004. Al no haver-ho fet llavors li va precloure, conforme l' art. 400 LEC , la possibilitat de fer-ho posteriorment.

En definitiva, siguin les presents accions les mateixes que ja havia exercitat l'actor l'any 2004 i que varen ser desestimades, o bé siguin accions noves i diferents, i sent evident que es tracta dels mateixos fets, al no exercitar a la demanda de l'any 2004 les primeres correctament i les segones en aquell moment, li va precloure a l'actor la possibilitat d'exercitar-les posteriorment.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs i mantenir la desestimació que fa la sentència d'instància de la demanda, encara que per motius diferents als de la sentència d'instància.

TERCER.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix al recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Jacinto , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància de Falset de data 10-3-2009, en procediment Ordinari 468/08 . S'imposen les costes del recurs al recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.