Sentencia CIVIL Nº 419/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 438/2019 de 03 de Junio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120168072078

Recurs d'apel lació 438/2019 1

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000

Procediment d'origen: Modificació mesures supòsit contenciós 557/2017

Part recurrent / Sol licitant: Carlos

Procurador/a: MIRIAM VERDAGUER CROUS

Advocat/ada: MARTA PINTÓ MORENO

Part contra la qual s'interposa el recurs: Sonsoles , MINISTERI FISCAL

Procurador/a: SUSANNA RISQUEZ CAMPASOL

Advocat/ada: Jaume Codina Domenech

SENTÈNCIA NÚM. 419/2019

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, 3 de juny de 2019

Antecedentes

PRIMER.El 19 de març de 2019 es van rebre les actuacions de Modificació mesures supòsit contenciós 557/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000 , a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora MIRIAM VERDAGUER CROUS en representació de Carlos , contra la sentència de data de 20/11/2018, en què constan com a parts apel lades la procuradora SUSANNA RISQUEZ CAMPASOL, en representació de Sonsoles , i el MINISTERI FISCAL.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

Seestima parcialmentela demanda de modificación de medidas seguidos en este Juzgado, a instancia de D. Carlos , representado por la Procuradora de los Tribunales Doña Miriam Verdaguer Crous, contra DOÑA Sonsoles , representada por la Procuradora de los Tribunales Doña Susana Risquez Campasol, y, en su consecuencia,se acuerda exclusivamente la modificación delconvenio homologado por la resolución judicialdictada el 7 de julio de 2016, en los siguientes puntos:

1.Régimen devisitas.En defecto de acuerdo entre los cónyuges, se acuerda el siguiente régimen en favor del progenitor no custodio, D. Carlos :

-fines de semana alternos, desde el viernes a la salida del colegio hasta el lunes a la entrada escolar (será el padre el encargado de recogerlos y llevarlos; en su defecto, un tercero autorizado por ambas partes).

-un día intersemanal (desde la salida del colegio hasta las 20:00 horas, siendo D. Carlos quien se encargue de la entrega y recogida de los menores).

2.Pensión alimenticia y gastos. D. Carlos deberá satisfacer, en concepto de pensión de alimentos a los hijos comunes del matrimonio, 360 euros mensuales (180 euros por hijo), importe que se actualizará anualmente de conformidad con el IPC que publique el INE. Dicho importe será abonado en la cuenta bancaria que la progenitora designe los días 1 a 5 de cada mes. Entre dichos gastos de alimentos, se incluirán los gastos de comedor.

Respecto a losgastos extraordinarios(en ningún caso se podrán calificar de gastos extraordinarios los que carezcan de la nota característica de su necesidad, ya para la educación y formación, salud, cuidado, etc, ni los que sean previsibles, como las matrículas, cuotas de escolaridad, libros escolares, uniformes o ropas de colegio), ambos progenitores abonaránpor mitadlos que correspondan, previo acuerdo sobre su necesidad y conveniencia, y siempre que tales gastos no estén cubiertos por los sistemas públicos de Sanidad y Educación (se considera extraordinario los gastos de actividades deportivas de los menores). Si alguno de tales gastos hubiera de realizarse urgentemente, sin tiempo de obtener el acuerdo del otro progenitor, el que satisfaga la totalidad del gasto habrá de justificar documentalmente, con aportación de copia de factura o recibo, el importe satisfecho, a fin de que el otro progenitor liquide el porcentaje establecido del gasto correspondiente. Ello mientras que los menores requieran los alimentos antes establecidos.

No se hace especial pronunciamiento en costas.'

La mencionada sentència va ser aclarida mitjançant interlocutòria de data 28/12/2018.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 03/06/2019.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent elmagistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon.En el present procediment de modificació de mesures de divorci el jutge d'instància considera que resulta beneficiós pels fills ( Jaime , nascut el NUM000 .11 i Jon , nascut el NUM001 .15) que es mantingui la guarda monoparental de la mare conforme havien pactat en el conveni regulador però que s'ampliï l'estada del dia intersetmanal en favor del pare així com el temps dels caps de setmana alterns. Suprimeix l'estada de les restants tardes de la setmana i disminueix la pensió d'aliments del pare atesa la millora en la situació laboral de la mare.

Contra tal decisió s'alça el pare que continua mantenint que cal instaurar un règim de guarda compartida. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs.

Tercer.Canvi de circumstàncies i interès superior del menor

Recordem que per a que prosperi una modificació de mesures definitives de ruptura matrimonial dèiem en la nostra sentència de 28.6.18 recullin d'altres de la mateixa Sala que: 'Es aplicable a la modificación de medidas acordadas en resolución judicial la doctrina sentada en las sentencias del TSJC del 22 de mayo de 2014 (ROJ: STSJ CAT 5532/2014 ) y 2/2014, de 9 de enero (FD4), se declara que 'la viabilidad de los procedimientos de modificación de las medidas dispuestas previamente en procesos de separación, divorcio y nulidad, el art. 233-7.1 CCCat exige' que hayan variado sustancialmente las circunstancias concurrentes en el momento de dictarlas', y recordamos -con cita de la STSJC 48/2012 de 26 jul.- que 'es necesario que en la demandase describa el cambio de circunstancias producidoy se acredite en el procedimiento que por su entidad y trascendencia son susceptibles de modificar la sentencia anterior, aunque no imponga un plazo determinado para intentarlo'.

De todas formas -'sin admitir que, sin cambio legal o fáctico de clase alguna, puedan reproducirse los litigios para modificar las resoluciones judiciales que resuelvan las controversias producidas en esta materia'-, en la misma resolución añadimos que, tratándose de medidas referidas a los menores de edad, 'si el procedimiento alumbra una decisión que ha de ser más beneficiosa para el menor, resulta indudable que el tribunal deberá adoptarla'.

També portarem al present procediment el pronunciament de la STJC de 27.6.16 quan disposa que:

'...En conseqüència, correspon ara analitzar si la Sala d'apel lació ha contrastat els criteris i les circumstàncies previstes a l' article 233-11 CCCat , per tal de determinar si la modificació resulta beneficiosa pel menor afectat.

L' article 233-8.3 del Codi civil de Catalunya disposa que 'L'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès del menor'.I aquest precepte, en seu específica de responsabilitat parental, no és més que una manifestació del principi general que es conté a l'article 211-6.1, ubicat en la regulació de la personalitat i la capacitat civil, en el que clarament s'afirma que'L'interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l'afecti' Aquesta Sala, en sentència de 30 de maig de 2013 , ja va indicar que 'En efecte, la supremacia de l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la determinació dels règims de guarda i per així possibilitar el desenvolupament essencial del menor, resulta del que disposa l' article 39 de la Constitució , els articles 12 i 15 del Reglament de la Unió europea 2201/2003 de 27 de novembre, dels Tractats Internacionals ( art. 3 Convenció sobre els drets del nen de 1989) i d'allò que es preveu a l ' article 82.2 del Codi de Família en relació amb l'article 76.1.a del mateix text legal'.

Extrem aquest darrer, el de la referència a l'anterior Codi de Família, que s'ha de substituir avui per l'expressa menció que l' article 233-8.3 CCCat estableix l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la decisió de les responsabilitats parentals, i al qual ja fèiem esment en la sentència citada i en les nostres de 31-7-2008 , 5-09-2008 , 25-06-2009 , 3-03-2010 i 8- 03-2010. I en la recent sentència de 26 de febrer de 2015 hem mantingut, en relació a l'interès superior del menor, que' Las Sentencias del Tribunal Constitucional 4/2001, de 15 de enero ; 58/2008, de 28 de abril , o 185/2012, de 17 de octubre , destacan que el objeto de estos procesos no es '...un simple conflicto entre pretensiones privadas que ha de ser decidido jurisdiccionalmente dentro de los límites objetivos y subjetivos propuestos por los litigantes, como si de un conflicto más de Derecho privado se tratara' sino que en relación con tales procedimientos se amplían ex lege las facultades del Juez en garantía de los intereses que han de ser tutelados, entre los que ocupa una posición prevalente, el interés superior del menor. Y, consecuentemente, también '...la ley atribuye al Juez que conozca de un proceso de separación, divorcio o nulidad matrimonial potestades de tutela relacionadas con determinados efectos de la crisis matrimonial que han de ejercitarse en defecto e, incluso, en lugar de las propuestas por los litigantes...'. Se va haciendo patente en el iter legislativo, la tendencia a considerar estos procesos, más que como procesos de carácter estrictamente adversarial, como instrumentos de pacificación del conflicto familiar. En esta línea se promulgó la Ley estatal 15/2005 de modificación del Código Civil y el Libro II del Código Civil de Catalunya en cuyo Preámbulo puede leerse que el mensaje del libro segundo es el de favorecer las fórmulas de coparentalidad y la práctica de la mediación, como herramienta para garantizar la estabilidad de las relaciones posteriores a la ruptura entre los progenitores,y la adaptación natural de las reglas a los cambios de circunstancias. Por su parte las leyes procuran que los menores se hallen amparados en todo momento y en forma eficaz por todas las autoridades públicas, incluidas las judiciales. Tal principio se deriva del art. 39 de la CE y del art. 17 del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Lo indica claramente la Exposición de motivos de la Ley Orgánica de Protección Jurídica del Menor 1/1996, de 15 de enero , cuando afirma que con sus disposiciones se trata de consagrar, en definitiva, un principio de agilidad e inmediatez en todos los procedimientos tanto administrativos como judiciales que afectan a menores para evitar perjuicios innecesarios que puedan derivar de la rigidez de aquéllos. Deigual forma la protección del superior interés del menor y la conveniencia de que no se rompan los vínculos familiares, se deriva de lo dispuesto en nuestros compromisos internacionales (arts. 3,1, y 9,3 de la Convención sobre los Derechos del Niño, adoptada por a Asamblea General de las Naciones Unidas el 20 de noviembre de 1989 y de la doctrina del TDH en cuya Sentencia de 26-5-2009 se 14 dispone: '...que el interés del hijo requiere que sólo circunstancias muy excepcionales puedan llevar a una ruptura de una parte del vínculo familiar y que deban adoptarse todas las medidas necesarias para mantener las relaciones personales y, en su caso, reconstituir el vínculo familiar'. En el marco europeo, la importancia de mantener relaciones de parentalidad positivas, ha movido al Comité de ministros del Consejo de Europa a elaborar la Recomendación 19/2006 cuyo objetivo es que los Estados reconozcan la importancia de la responsabilidad parental y la necesidad de que los padres tengan suficientes apoyos para cumplir con sus responsabilidades en la educación de sus hijos. Es por todo ello que las diversas leyes, tanto sustantivas civiles ( art. 158. CC y arts. 233-10 , 4 y 236-3 CCCat , art. 12.2 Ley 14/2010, de 27 de mayo , de los derechos y las oportunidades en la infancia y la adolescencia) como procesales ( arts. 748 a 755 y 770 Lec 1/2000 )van otorgando a los jueces un amplio margen de actuación de oficiocuando se trata de tomar medidas para evitar perjuicios a los menores, o bien para conocer la real situación familiar,que le permitan tomar las decisiones más adecuadas, sobre la base del superior interés del menor que es el que siempre debe prevalecer'.

De conformitat amb la doctrina establerta, que prioritza, com no podia ésser d'altra forma, en funció dels dictats legals i internacionals, l'interès superior del menor en l'adopció d'un règim de guarda, s'ha de mantenir la solució adoptada per la Sala d'apel lació....'

En conclusió, quan es pot adoptar una mesura distinta a les anteriors que beneficia al menor, cal adoptar-la perquè això ja comporta que hi ha hagut un canvi de circumstancies. L'interès superior del menor significa que és l'objectiu prioritari de qualsevol decisió que prenguin els poders públics, fins i tot si per la raó que sigui, ara es considera que una nova i diferent mesura és més beneficiosa que l'anterior.

Quart.Aplicada aquesta doctrina al cas present ens trobem que resulta millor pels fills de 8 i 3 anys actualment mantenir la guarda i custòdia monoparental amb la mare, però ampliar i ordenar el règim de visites del pare i ampliar l'horari dels caps de setmana que li pertoquen, així com les vacances de Nadal Setmana Santa i estiu.

El pare articula com arguments en favor de la guarda compartida que es va trobar en una situació angoixosa arran de la separació i que el va dur a acceptar una guarda monoparental que no era la que realment volia. Bé com encertadament recull la sentència d'instància, el conveni va ser signat i ratificat estant assistit de lletrada i això ens garanteix que el pare va expressar la seva voluntat amb coneixement de causa. Però en tot cas, en haver estat ja reconegut per la sentència que hi ha hagut un canvi de circumstancies, aquella situació precedent de la signatura del conveni ja no ens resulta rellevant. Si hi hagut modificació de circumstancies, cal trobar la millor decisió per l'interès dels petits.

Cinquè.Però les circumstancies que resulten rellevants per considerar que la decisió presa ha estat la més encertada per l'interès dels fills, tenint en compte les pautes assenyalades en l' article 233-11 del CCC són: 1) que atesa la seva curta edat i sent la mare la progenitora de referència des de sempre, resulta convenient que no hi hagin canvis en una situació que tots els professionals que han declarat consideren satisfactòria pels infants; 2) que el fill gran Jaime està sent assistit per la teràpia d'una logopeda que recomana que no s'alterin en aquests moments les seves rutines, cosa que de ben segur s'esdevindria si passa a una guarda compartida per setmanes i que el petit, Jon , que encara no ha arribat als 4 anys d'edat, és encara molt petit per separar-lo una setmana alterna de la mare. Hem de tenir present que no ha proposat el pare cap ampliació de la prova pericial judicial a càrrec de la psicòloga Sra. Nicolasa per poder dictaminar sobre l'impacte del canvi de guarda dels nens. Per tant, hem de raonablement considerar que per l' Jon resultaria un canvi molt significatiu i encara més si es constata -com així ha estat- que les relacions entre els progenitors no són especialment cordials; 3) també s'ha acreditat en aquesta alçada que no existeix la suposada flexibilitat horària del pare i que l'actual ocupació d'ell (ha tingut per desgràcia molts contractes diferents i en activitats diverses en els darrers tres anys) sinó que té un horari de 8 a 17h i que l'empresari li permet sortir els dimecres a les 16h per anar a recollir els fills a l'escola (els dimecres) i que treballa per obra determinada, desconeixent les futures que puguin esdevenir així com el seu emplaçament, segons manifestacions del mateix empresari. Davant tal 'volatilitat laboral' i un horari continuat de feina resulta justificada la supressió genèrica de les tardes amb el pare (pensada per un horari de matins) i l'ordenació i ampliació disposada.

En conclusió, per totes aquestes circumstancies, algunes inestables, el millor pels petits es que continuïn amb la guarda monoparental i el règim de visites ampliat de la forma que estableix la sentència.

El motiu no pot prosperar.

Sisè.Pel que fa la supressió de la pensions d'aliments a càrrec del pare (180€ per cada fill) que ve condicionada en el mateix recurs a l'establiment d'una guarda compartida, en haver estat descartada aquesta en benefici dels menors, ja no cal entrar en la seva consideració. El motiu també es desestima.

Setè.Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis i dels interessos que en ells es ventilen (els dels menors d'edat), malgrat la desestimació del recurs no fem especial pronunciament sobre les costes del recurs ni tampoc de les de primera instància, en aplicació de l' article 398.1 i 394.1 de la LEC ).

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Carlos .

2. CONFIRMEMla Sentència de data 20/11/2018 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000 , en les actuacions de modificació de mesures supòsit contenciós núm. 557/2017 de les quals dimana aquests Rotlle.

No fem especial pronunciament sobre les costes causades en cap de les instàncies.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC . També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.