Sentencia CIVIL Nº 434/20...re de 2020

Última revisión
17/09/2017

Sentencia CIVIL Nº 434/2020, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 74/2019 de 12 de Noviembre de 2020

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 10 min

Orden: Civil

Fecha: 12 de Noviembre de 2020

Tribunal: AP - Tarragona

Ponente: GALAN SANCHEZ, MANUEL

Nº de sentencia: 434/2020

Núm. Cendoj: 43148370032020100416

Núm. Ecli: ES:APT:2020:1582

Núm. Roj: SAP T 1582:2020


Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4315542120178163559

Recurs d'apel·lació 74/2019 D

Matèria: Judici verbal per quantia

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Tortosa

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 213/2018

Part recurrent / Sol·licitant: Carlos María, Begoña demandada reconvención

Procurador/a: ANDREU FONTANET VILAUBI, ANDREU FONTANET VILAUBI

Advocat/ada: JOSÉ ENRIQUE FORNOS CASTELLS

Part contra la qual s'interposa el recurs: Camino

Procurador/a: RICARD BALART ALTES

Advocat/ada: Vicente Luis Sagrera Vilaplana

SENTÈNCIA NÚM. 434/2020

MAGISTRAT IL·LM. SR.

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 12 de novembre de 2.020.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Begoña i Carlos Maríarepresentats pel Procurador dels Tribunals Sr. Fontanet Vilaubí i defensats pel Lletrat Sr. Fornós Castells, contra la sentència de 6 de novembre de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 1 de Tortosa, judici verbal núm. 213/2018, al qual figura com a part demandant principal i demandada reconvencional els apel·lants, i com a part demandada principal i actora reconvencional la Sra. Camino representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Ballart Altés i assistida pel Lletrat Sr. Sagrera Vilaplana.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que desestimando la demanda interpuesta por Carlos María frente a Camino, debo absolver y absuelvo a la demandada de todos los pedimentos de la demanda, con expresa condena en costas al actor.

Que estimando parcialmente la demanda reconvencional interpuesta por Camino frente a Carlos María y Begoña debo condenar y condeno a los demandados a abonar al actor la suma de QUINIENTOS SETENTA Y UN EUROS CON CUARENTA Y SIETE CÉNTIMOS (517'47 €) más intereses legales desde la fecha de interposición de la demanda reconvencional (3-5-2018), sin expresa imposición de costas a las partes.'

Segon.Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal dels Srs. Begoña i Carlos María, pels motius exposats al seu escrit.

Tercer.Donat trasllat a l'adversa, per la Sra. Camino es va presentar escrits d'oposició al recurs.


Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

1.Interposen els Srs. Begoña i Carlos María recurs d'apel·lació contra els pronunciaments del la resolució d'instància pels quals, d'una banda, es desestima la seva demanda exercitant una acció de reemborsament de la fiança per import de 1.000.- euros prestada en qualitat d'arrendataris, i d'altra banda, s'estima parcialment la demanda reconvencional formulada per l'adversa Sra. Camino.

2.Al·leguen els recurrents, en síntesi, la inexistència de cap dany a la vivenda llogada ocasionat pels mateixos, així com que ' La vivienda arrendada se devolvió en perfecto estado y tal y como se le entregó a nuestra principal en el momento que se dio inicio al arrendamiento de la vivienda que trae causa de este pleito. No existía ningún daño ni deuda pendiente con la propiedad'(foli 160 revers de les actuacions).

Afirma la part recurrent que va reclamar la devolució de la fiança i que aquesta no li ha estat retornada dins del termini de 30 dies que fixa l' article 36.4 de la LAU ' siendo un plazo preclusivo para reclamar los posibles daños que hubiere en la vivienda'(foli 161).

Igualment sosté que l'arrendadora ha de provar no només els danys, 'sino también el 'nexo causal''(foli 161 revers). Finalment, critica la declaració del testimoni Sr. Elias, el qual va ser objecte de tatxa.

Segon. Tatxa del testimoni Sr. Elias.

1.' La tacha de testigos, ..., no es sino una denuncia o sospecha efectuada por una parte que el Tribunal debe de valorar según las reglas de la sana crítica, lo que no significa que su declaración sea rechazada de plano por el simple hecho de haber sido tachado, pues de acogerse esta última tesis, bastaría con tachar los testigos y peritos propuestos por la parte contraria para que tales pruebas quedasen sin eficacia probatoria. La tacha de un testigo propuesto en un juicio viene a suponer, pues, una garantía de la objetividad del testimonio que debe ser emitido a tales efectos por un tercero al proceso (TESTIGO), no vinculado directa ni indirectamente con las partes, a fin de obtener de su declaración cierta objetividad, y por ende, credibilidad. Con las tachas no se acredita la falta de veracidad de un testigo, sino sólo la justificación de la sospecha de que puede no haber dicho la verdad, y por ello, la declaración de dicho testigo es 'válida', sin perjuicio del valor que le de el tribunal al apreciar la prueba testifical conforme a las reglas de la sana crítica'(v. SAP de Biscaia, secció 3ª, del 09-01-2020 -ROJ: SAP BI 146/2020-).

2.De conformitat amb aquesta doctrina, aquest Tribunal coincideix amb el Jutge d'instància en que ha de ser rebutjada la tatxa planteja per la defensa dels arrendataris atès que, entre altres motius, perquè 'el supuesto reconocimiento por el Sr. Elias de que declararía a favor de la Sra. Camino no existió como tal'(foli 152), a lo que és necessari afegir la dificultat d'aquest Tribunal per escoltar adequadament, en ocasions, la gravació sentida al judici de la conversa entre els apel· lants i el testimoni per les pròpies condicions en que es va efectuar, semblant l'existència d'un nen/a que dificulta encara més aquesta audició.

Tercer. Decisió del recurs.

1.Disposa l' article 36.4 de la LAU: ' 4. El saldo de la fianza en metálico que deba ser restituido al arrendatario al final del arriendo, devengará el interés legal, transcurrido un mes desde la entrega de las llaves por el mismo sin que se hubiere hecho efectiva dicha restitución.'

2.Sosté la part recurrent que es tracta d'un 'plazo preclusivo para reclamar los posibles daños que hubiere en la vivienda'(foli 161).

3.No és aquesta la interpretació que considera correcta el Jutge d'instància (foli 151) ni aquest Tribunal; així, la doctrina jurisprudencial majoritària exposa: 'La restitución viene regulada en el art. 36.4 LAU , configurándose como un derecho de crédito, del que es deudor el arrendador (deudor del saldo que corresponda, tras la liquidación de las responsabilidades en que haya podido incurrir el arrendatario, cubiertas por la fianza) y acreedor el arrendatario (a exigir la devolución); si éste cumplió sus obligaciones la restitución se extiende a toda la suma entregada en su día, pero si incurrió en alguna responsabilidad, será cubierta con la suma entregada, restituyéndose solo la diferencia entre lo entregado y la cantidad en que se calcule la responsabilidad imputable al arrendatario (...), lo que impone una previa liquidación del contrato, lo cual solo puede hacerse una vez extinguida la relación arrendaticia (...) y siempre que el arrendatario haya restituido la posesión de la finca (pues solo así de un lado se habrán cumplido las obligaciones derivadas del contrato y, de otro, el arrendador podrá examinar la finca y comprobar su estado), y de ahí que la LAU establezca el tiempo de cumplimiento de restitución en el mes siguiente a la fecha de la entrega de las llaves. Si se incumple dicho plazo por el arrendador, debe abonar intereses moratorios en la tasa del interés legal de manera automática, sin necesidad de requerimiento del arrendatario.'( SAP de Barcelona, secció 4ª, del 14-09-2020 -ROJ: SAP B 8194/2020-). Per tant, l'efecte de no retornar la fiança en el citat termini no és que ja no es puguin reclamar els possibles danys ocasionats a l'immoble, sinó la meritació d'interessos moratoris com expressament assenyala el precepte.

4.No constant exactament, com diu la sentència impugnada (foli 151), ' cuando finalizó la relación arrendaticia ni en qué fecha entregaron las llaves los inquilinos al gestor del inmueble ... No obstante, aproximadamente puede ubicarse el abandono del inmueble en torno a verano de 2017', i sent raonable ' la explicación de que algunos desperfectos ... se identificaron a primera vista, pero otros fueron descubiertos con posterioridad, incluso por los nuevos inquilinos'(foli 151 revers), la declaració del testimoni Sr. Elias permet al Tribunal considerar acreditat que passats uns dies des del lliurament al gestor de les claus pels inquilins, la propietat va visitar l'immoble posant-se de manifest ja alguns dels danys, i que aquell va comunicar als recurrents que la propietària considerava que havia desperfectes. Per tant, la tesi dels apel·lants ha de ser rebutjada.

5.Respecte a l'estat de l'immoble quan es va iniciar l'arrendament, s'ha d'estar en primer lloc al propi contracte, clàusula 5ª: 'El arrendatario declara recibir la vivienda en perfectas condiciones y apta para servir al uso que se destina, obligándose a deviolverla en las mismas condiciones que se le entrega.'(foli 10). No existeix cap dubte, i així resulta de la declaració del Sr. Elias (igualment de l'escrit als folis 31 i 32), que quan els ara recurrents van lliurar les claus, ja a la primera visita es van posar de manifest alguns dels desperfectes reclamats; de fet, la resolució impugnada de forma exhaustiva exposa què es pot atribuir al deficient manteniment de la finca pels inquilins, qué obeeix al pas del temps, etc. (foli 151 revers). I que es van efectuar les reparacions tal i com resulta de la factura al foli 82. Tot això permet al Tribunal considerar que la valoració de la prova realitzada pel Jutge d'instància no és il·lògica, arbitrària o contrària a les màximes d'experiència, sinó que s'ajusta al resultat que ofereix la valoració conjunta de tot el material probatori del que es disposa (valoració que s'assumeix), raó per la qual el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC, la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Begoña i Carlos María contra la sentència de 6 de novembre de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 1 de Tortosa, judici verbal núm. 213/2018 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar als dipòsits que al seu cas s'haguessin constituït el destí legalment previst.

Aquesta resolució no és susceptible de recurs, de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem ( ATS del 20-02-2019: 'El acuerdo de esta sala sobre criterios de admisión de los recursos de casación y extraordinario por infracción procesal de 27 de enero de 2017 excluye de dichos recursos a las sentencias dictadas por un único magistrado, por no actuar la Audiencia Provincial en tales casos como órgano colegiado, criterio que ya se estaba siguiendo con el anterior acuerdo de fecha 30 de diciembre de 2011, y por las resoluciones de esta sala en la materia').

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo i signo.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.