Sentencia Civil Nº 441/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 107/2008 de 02 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 107/2008

Procediment ordinari núm. 628/2006

Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5)

SENTÈNCIA núm. 441/2009

President/a:

Sr. Albert Guilanyà Foix

Magistrats/ades jutges/esses:

Sr. Albert Montell García

Sra. Ana Cristina Sainz Pereda

Lleida, dos de desembre de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 628/2006, del Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5), en virtut del recurs interposat per la part demandada Daniel I

Gabriel , representat/da pel procurador/a JOSÉ LUIS RODRIGO GIL i assistit/da pel/per la lletrat/da JOSEP Mª SALA MASES contra sentència de

data dinou de novembre de dos mil set dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 107/2008. La part actora Mateo i María Angeles , representat/da pel/per la procurador/a MªANGELS PONS PORTA i assistit/da pel/per la lletrat/da ANA FLORISTA IZQUIERDO i les parts

codemandades Jose Carlos i Pedro Miguel , representat per les procuradores MARÍA FERRE TORNOS i EVA SAPENA SOLER

i assistits pels lletrats MIQUEL A. PORTOLÉS AIXALA i FRANCISCO SAPENA GRAU respectivament impugnen l'apel·lació. La part codemandada Eleuterio s'ha declarat rebel en segona instància. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada Albert Montell García.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dinou de novembre de dos mil set, és la següent:

"Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora Sra. Pons Porta, en nombre y representación de D. Mateo y Dña. María Angeles , DEBO CONDENAR Y CONDENO solidariamente a los demandados, D. Daniel Y D. Gabriel , D. Jose Carlos , D. Pedro Miguel Y D. Eleuterio , a la realización de las obras de reparación detalladas en el dictamen del Arquitecto D. Millán (Reparació dels elements trencats, página 16 y 17 del informe-dictamen acompañado a la demanda como documento nº 3) en el plazo de un mes desde la firmeza de la presente sentencia, siendo de aplicación lo dispuesto en el art. 706 de la LEC caso de no llevarse a cabo lo anterior en el plazo señalado, y asimismo se les condena solidariamente a que satisfagan a mis representados en la cantidad de 194,88 euros por la reparación que se ha efectuado en ventanas y puertas de la vivienda.

Todo ello con expresa condena en costas a los demandados solidariamente."

SEGON. Contra l'anterior sentència, Daniel i Gabriel va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 30 de novembre de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència de primera instància estima la demanda interposada pels actors, Srs. Mateo i María Angeles , pels danys causats a l'habitatge de la seva propietat per les obres efectuades a l'edifici confrontant. Contra aquesta resolució només interposen recurs d'apel·lació els germans Gabriel , propietaris i promotors de l'obra, consistent en l'edificació d'un habitatge unifamiliar. La sentència de primera instància els declara responsables per la via de l'art. 1903 del C.c ., per culpa "in eligendo", atès que considera que no són tercers aliens a l'obra perquè són propietaris del solar, promouen l'obra en benefici propi i són els qui han seleccionat els agents constructius intervinents. Al seu escrit de recurs, consideren els apel·lants que no concorren els requisits que permeten fer aplicació de l'esmentat precepte legal, atès que al·leguen que només van encomanar la redacció del projecte constructiu d'un habitatge unifamiliar, la seva execució i el control de la mateixa als altres codemandats, segons l'àmbit de les seves respectives competències i atribucions. Així, oposen que l'única intervenció que van tenir va ser la de triar els professionals que havien de dirigir i executar la construcció, i al·leguen en suport del seu plantejament revocatori la STS de 20-11-07 i la nostra sentència de 6-11-02.

SEGON.- Es planteja, així, una qüestió estrictament jurídica, consistent en si la responsabilitat per danys causats a un tercer amb motiu de l'execució d'unes obres, abasta al promotor propietari de l'obra, quan aquest ha contractat a diferents agents de la construcció que són professionals tècnics en les seves respectives esferes de competència. Sobre aquesta qüestió, ja havia declarat el Tribunal Suprem a la seva sentència de 15 de setembre de 1997, que l'art. 1903 del C.c . estableix un supòsit de responsabilitat per fet il·lícit aliè que es fonamenta en la presumpció que el demandat ha incidit en culpa "in eligendo" o "in vigilando", exigint per a que pugui ser apreciada que existeixi una relació jeràrquica o de dependència més o menys intensa entre el causant del dany i aquell a qui s'exigeix la responsabilitat. Quan es tracta d'un supòsit en el qual intervenen diversos subjectes en virtut de sengles vincles contractuals, sense que entre ells s'estableixin relacions de subordinació, no pot ser aplicat l'art. 1903 del C.c . atès que qui encomana una obra a una empresa autònoma en la seva organització i María Angeles , que assumeix els riscos inherents a la seva activitat, no respon pels danys que hagin causat els empleats de l'empresa contractada llevat, es clar, que el comitent s'hagi reservat participar ell mateix en la pròpia activitat desenvolupada per l'empresa que ha contractat, o hagi conservat facultats de vigilància i control. Per tant, per poder apreciar l'existència de responsabilitat per la via de l'art. 1903 del C.c . cal que entre l'autor material del dany i el propietari de l'obra o promotor, existeixi una situació de jerarquia o subordinació, al tenir facultats de direcció o organització, única via per la qual es pot atribuir a una persona la responsabilitat en la qual ha incidit un tercer. Així, dintre de l'àmbit de la construcció, el fet que sigui el promotor qui tria i contracta els tècnics i empreses que intervenen en el procés constructiu, pot ser motiu per exigir la seva responsabilitat en els supòsits contemplats a l'art. 1591 del C.c ., però no quan s'acciona per un supòsit de responsabilitat extracontractual derivada d'un fet aliè per la via de l'art. 1903 del C.c ., tal i com té declarat reiteradament el Tribunal Suprem en sentències de 27 de novembre de 1993, 3 de juliol de 1999, 12 de març de 2001, 18 de juliol de 2002 i de 13 de maig de 2005. Així, i referint-se al promotor, diu el Tribunal Suprem a la seva sentència de 18 de març de 2000 que: "En lo que afecta a la apreciación de la culpa que como dueños de las obras les pueden corresponder, falta toda razón para aplicar el art. 1903 del Código Civil , pues como se sostiene en las sentencias de esta Sala por lo general no puede decirse que quien encarga cierta obra a una empresa autónoma en su organización y medios y con asunción de los riesgos inherentes al cometido que desempeñan deba de responder por los daños causados por los empleados de ésta. Descartada pues esta responsabilidad, la de los propietarios, ha de incardinarse en el propio art. 1902 y cifrarla en la llamada culpa «in eligendo» como se expone por la sentencia recurrida, situación que no se da, en cuanto es claro que con arreglo al acaecer normal y cotidiano, los recurridos actuaron con la diligencia debida cuando encargaron a una Dirección Facultativa Colegiada integrada por un Arquitecto superior y un Aparejador para que, como dice la sentencia recurrida, llevaran a efecto la dirección, vigilancia y supervisión de las obras de cimentación del solar, al mismo tiempo que contrataron con una sociedad especializada H. E. SA, la realización de las obras". Més recentment, reitera la STS de 20-11-07, esmentada pels apel·lants, que: "Tampoco han tenido intervención en la dirección y ejecución de los trabajos, puesto que ninguna se reservaron, ni tienen el deber de conocer la situación de riesgo que pudiera conllevar en razón al estado del inmueble, limitándose a contratar su ejecución a personas capacitadas y con suficientes conocimientos para un ejercicio normalmente correcto de la "lex artis", como son el Arquitecto, el Aparejador y la Constructora, con los que ninguna relación de dependencia o subordinación tienen susceptible de incardinarse en el artículo 1903, de tal forma que cada uno asume los resultados de su propia actividad. Supuesto el daño, el criterio de imputación es por tanto el establecido en los artículos 1902 y 1903 del Código civil por culpa extracontractual o aquiliana, en su interpretación tradicional, concurrente a partir de la existencia de un daño, de una acción u omisión culposa, y de una relación de causalidad entre el daño y la culpa. Se requiere de los agentes un comportamiento culposo o negligente que puede devenir por vía de acción u omisión. Y es evidente que ningún criterio de imputación resulta de los hechos probados de la sentencia respecto de los ahora recurrentes puesto que ninguna intervención se les imputa en la ejecución de la obra ni ninguna relación de subordinación o dependencia se advierte con los profesionales que contrataron, ni esta deriva de su elección para llevarla a cabo, a lo que la sentencia parece vincular su responsabilidad de una forma acrítica, asumiendo sin más la del Juzgado de 1ª Instancia, cuando se trata de profesionales independientes y objetivamente capaces para ello y su concurrencia depende de que las características de todos ellos no sean las adecuadas para las debidas garantías de seguridad, caso en el que podrá apreciarse la existencia de responsabilidad, que la más moderna doctrina y jurisprudencia no consideran como una responsabilidad por hecho de otro amparada en el artículo 1903 CC , sino como derivada del artículo 1902 CC por incumplimiento del deber de diligencia en la selección del contratista (SSTS de 18 de julio de 2005; 7 de diciembre de 2007)".

Aquest és el supòsit que concorre en aquest cas, atès que els promotors demandats van contractar un atquitecte per a que realitzés el projecte constructiu d'un habitatge unifamiliar; els serveis d'un constructor per executar materialment l'esmentat projecte; i, finalment, a una direcció tècnica de l'obra (arquitecte i aparellador), sota la direcció i supervisió de la qual es desenvolupava la mateixa. No consta que cap d'ells rebessin ordres dels promotors pel que fa a qüestions tècniques pròpies del seu àmbit de competència professional. Per tant, sembla clar que ni la direcció tècnica de l'obra ni el constructor, no tenien cap relació de subordinació tècnica amb els promotors, que no exercien ni s'havien reservat cap facultat de direcció, per la qual cosa, no se'ls pot imputar cap responsabilitat en els danys causats.

TERCER.- L'estimació del recurs interposat, comporta que no escaigui efectuar pronunciament envers les costes causades amb el mateix en aquesta alçada. Pel que fa a les costes de primera instància, no escau efectuar-ne tampoc cap condemna malgrat que l'admissió del recurs d'apel·lació suposa desestimar les accions dirigides contra els promotors apel·lants, atès que ha calgut aquest procés per determinar quina va ser la intervenció que van tenir en el procés constructiu del seu habitatge, i les possibles facultats que s'haguessin pogut reservar en el mateix, que pels actors només han pogut ser desvetllades amb aquest procés.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Daniel i Gabriel contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 628/06 , que revoquem, parcialment, en el sentit que desestimem l'acció dirigida contra ells pels demandants Doña. María Angeles i Don. Mateo , als quals absolem de la mateixa. No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades als Srs. Daniel en primera instància, sense que tampoc escaigui efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades amb el recurs d'apel· lació.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.