Sentencia Civil Nº 442/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 670/2019 de 11 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120188186132

Recurs d'apel·lació 670/2019 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona

Procediment d'origen: Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 929/2018

Part recurrent / Sol·licitant: Benito como Ignorados ocupantes C/ DIRECCION000 nº , Escalera NUM000, NUM001- NUM002 de Banyoles

Procurador/a: Nativitat Isabel Bosacoma Fernandes

Advocat/ada: Narciso Palahi Garrido

Part contra la qual s'interposa el recurs: DIVARIAN PROPIEDAD SA

Procurador/a: Gregoria Tuebols Martinez

Advocat/ada: Rosa Rodrigálvarez Montes

SENTÈNCIA NÚM. 442/2019

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 11 de novembre de 2019

Antecedentes

PRIMER.El 23 d'octubre de 2019 es van rebre les actuacions de Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 929/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Nativitat Isabel Bosacoma Fernandes en representació de Benito como Ignorados ocupantes C/ DIRECCION000 nº , Escalera NUM000, NUM001- NUM002 de Banyoles, contra la sentència de 18 de març de 2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora Gregoria Tuebols Martinez, en representació de DIVARIAN PROPIEDAD SA .

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

' FALLO

Que ESTIMO la demanda interpuesta por BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA SA contra los IGNORADOS OCUPANTES DE LA CALLE DIRECCION000, NÚM. NUM003, ESC. NUM000, NUM001- NUM002 de la localidad de BAÑOLAS, y CONDENO a los IGNORADOS OCUPANTES DE LA CALLE DIRECCION000, NÚM. NUM003, ESC. NUM000, NUM001- NUM002 de la localidad de BAÑOLAS a reconocer y respetar el derecho de propiedad de la demandante sobre la finca sita la calle DIRECCION000, núm. NUM003, esc. NUM000, NUM001- NUM002 de la localidad de Bañolas, absteniéndose de obstaculizar y perturbar la legítima posesión que corresponde a la demandante.

Asimismo, CONDENO a los demandados IGNORADOS OCUPANTES DE LA CALLE DIRECCION000, NÚM. NUM003, ESC. NUM000, NUM001- NUM002 de la localidad de BAÑOLAS a desalojar, en el término legal, la expresada finca, dejándola libre y a disposición de la entidad BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA SA.

Todo ello, con expresa imposición de las costas procesales a la parte demandada. '

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 11/11/2019.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.La societat financera actora ha presentat una demanda instant la tramitació d'un procediment verbal de protecció dels drets reals inscrits previst per l' article 250.1. 7 de la LEC.

Ho ha fet contra els ignorats ocupants de la finca de la seva propietat descrita en la demanda.

SEGON.La sentència de primera instància ha estimat de manera íntegra la pretensió.

Considera que ha quedat demostrada la titularitat de la demandant sobre la finca.

Per altra banda, argumenta que no s'ha acreditat el dret de cap ocupant a la possessió de l'immoble objecte d'aquest litigi atès que ningú ha comparegut ni s'ha oposat per cap de les causes que és possible al·legar en aquest procediment segons el que preveu l' article 444.2 de la LEC.

TERCER.L'apel·lant no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta en què no té legitimació passiva per suportar la demanda perquè a ell només se'l va trobar dins de la finca quan es va fer la diligència de notificació de la sentència, el que faria que d'aquesta circumstància no se'n pugui derivar que en sigui l'ocupant.

Rebel·lia del demandat.

QUART.L'ara recurrent van ser emplaçat personalment per comparèixer al procediment sense que ho fes, el que va provocar que fos declarat en rebel·lia.

A la vista de d'aquesta rebel·lia voluntària, cal examinar quina serà la seva transcendència a l'hora d'estudiar el motius de recurs que planteja.

Aquest tribunal ja ha dit moltes vegades, per exemple a les sentències d'11 de desembre, 13 de novembre i 17 de juliol de 2.006, 11 de març, 14 de setembre, 28 d'octubre i 18 de novembre de 2.009, 29 de setembre de 2.010, 5 de març de 2, 012, 13 d'octubre de 2.014 i de 18 de juny i 9 de juliol de 2.018:

'dicha actitud frente al proceso es plenamente admisible: El llamado a él decide no comparecer. Ello no implica que haya de estimarse la demanda, puesto que la rebeldía del demandado no releva al demandante de probar los hechos constitutivos de su pretensión. Pero lo que no es admisible es que ausente voluntariamente de la primera instancia, puesto que la resolución que le pone fin no le complace, sin que haya opuesto nada a lo pedido en la demanda, se pretenda convertir la segunda instancia en primera, privándola de su función propia, cual es la 'segunda lectura' o revisión de lo decidido en la primera, pero con arreglo a los fundamentos jurídicos y los hechos alegados en esta última.

Esta actuación es contraria a lo dispuesto en el artículo 456.1 de la LEC , ya que se efectúan unas alegaciones en segunda instancia que para nada se hicieron durante la primera mediante la contestación a la demanda, cuando perfectamente podrían haberse hecho.

En definitiva, todos los argumentos empleados por el apelante en su escrito de interposición de recurso constituyen cuestión nueva, lo que determina que sin más argumentos se desestime su recurso en todo lo concerniente a hechos que pudieron ser alegados al contestar a la demanda'.

Això vol dir que tots els arguments continguts en el recurs s'han de considerar qüestions noves.

CINQUÈ.Pel que fa a les conseqüències jurídiques del seu plantejament a la segona instancia, hem dit a les sentències de 9 de juliol de 2.018, 28 de febrer de 2.014, 9 de gener de 2.013, 18 d'abril, 7 de març i 18 de gener de 2.012, 23 i 4 de maig i 10 de gener de 2.011, 29 i 22 de setembre, 19 de juliol, 16 de juny i 17 de febrer de 2.010, 18 de novembre, 28 d'octubre, 14 de setembre, 11 de març i 25 i 19 de febrer de 2.009, 2 de juny, 14 de maig i 1 de desembre de 2.008 i de 24 de octubre de 2.007:

'una cuestión nueva no puede tomarse en consideración como base de la resolución que ponga fin al presente grado jurisdiccional. Y ello por impedirlo el principio 'pendente apellatione nihil innovetur' hoy recogido en el artículo 456.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , que se refiere al objeto del recurso de apelación identificándolo con el de la primera instancia al señalar que, en virtud del mismo, 'podrá perseguirse con arreglo a los fundamentos de hecho y de derecho de las pretensiones formuladas ante el tribunal de primera instancia, que se revoque un auto o sentencia y que, en su lugar, se dicte otro u otra favorable al recurrente'.

Según la constante jurisprudencia del Tribunal Supremo la apelación, aunque permite al Tribunal conocer en su integridad del proceso, no constituye un nuevo juicio ni autoriza a resolver problemas o cuestiones distintos de los planteados en la primera instancia, dado que a ello se opone el principio general de Derecho 'pendente apellatione, nihil innovetur'. Dicho de otro modo, el órgano competente para conocer del proceso en segunda instancia, en observancia del principio 'tantum devolutum quantum apellatur', debe circunscribir su análisis a los temas que fueron objeto de controversia en el primer grado jurisdiccional, ya que sobrepasar dicho límite implicaría incongruencia y conllevaría indefensión para la parte apelada, que eventualmente podría verse afectada por un pronunciamiento relativo a una cuestión sobre la que no pudo fijar su postura en la fase de alegaciones ni articular los medios de prueba que estimara oportunos en período probatorio. En este sentido sentencias del citado Tribunal de 28 de marzo , 19 de abril , 10 de junio y 4 de diciembre de 2.000 , 12 de febrero , 30 de marzo y 31 de mayo de 2.001 , 22 de octubre y 29 de noviembre de 2.002 , 26 de febrero , 31 de mayo , 25 de junio , 26 de julio , 12 y 31 de diciembre de 2.003 , 19 de febrero de 2.004 y 18 de mayo de 2.005 .

Por otro lado, el Tribunal Constitucional, en su sentencia de 15 de enero de 1.996 , señala que 'en nuestro sistema procesal, la segunda instancia se configura... como una revisio prioris instantiae en la que el Tribunal Superior u órgano ad quem tiene plena competencia para revisar todo lo actuado por el juzgador de instancia, pero sin que la cognición del tribunal superior pueda extenderse a extremos distintos de los que fueron objeto del litigio en la primera'.

El que hem dit fins aquí ja abocaria necessàriament a la desestimació del recurs atès que tot el que planteja la part apel·lant és una qüestió nova vedada en aquesta segona instància.

Tanmateix, volem afegir un seguit de consideracions que encara refermen més la desestimació del recurs.

El procediment de protecció dels drets reals inscrits.

SISÈ.El procediment per a la protecció dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat, és de naturalesa sumària.

Té com a finalitat protegir als esmentats titulars de qualsevol pertorbació que pateixin en la possessió del dret inscrit sense que la persona que el pertorba tingui títol que el legitimi per a fer-ho.

Aquest procediment, que abans estava regulat per l' article 41 de la Llei hipotecària, ara ho està dins de la LEC com un procediment verbal per raó de la matèria (article 250.1.7), que presenta algunes especialitats.

La LEC preveu uns casos que permetran no admetre a tràmit la demanda ( article 439.2), contempla l'adopció de mesures cautelars amb la finalitat d'assegurar l'efectivitat de la sentència( article 441.3), limita els motius d'oposició als que especifica l' article 444.2 i condiciona la possibilitat de fer oposició a la constitució d'una caució (article 439.2). Finalment, la sentència que es dicti no tindrà força de cosa jutjada (article 447.3)

Aquesta protecció especial deriva de la presumpció que el dret real inscrit pertany al seu titular registral i que en té la seva possessió ( article 38 de la Llei hipotecària), el que fa que la legitimació activa per instar-lo es limiti als titulars de drets reals inscrits.

En el mateix sentit, la sentència de la Secció Quarta de l'Audiència de Granada de 28 d'abril de 2.017 configura així les característiques d'aquesta classe de procediments:

' es un proceso declarativo, especial y sumario que tiene por finalidad la efectividad de las acciones reales que dimanen de los derechos inmobiliarios inscritos en el registro, concediendo fuerza ejecutiva provisional a los asientos del Registro de la Propiedad que quedan así equiparados a una resolución provisoria y producen, si no hay contradicción, plenos efectos ejecutivos, por lo que con su ejercicio se pretende, y no es otra su finalidad, conseguir un resultado de hecho idéntico al que se lograría con la ejecución de la Sentencia que se hubiere obtenido, de haber ejercitado con éxito en la vía ordinaria una acción real, entre las que se incluye como característica , la reivindicatoria. La acción derivada, pues, del precitado art. 41 de la L.H , (EDL 1946/59), no es otra cosa que una consecuencia más del principio legitimador contenido en el art. 38 de la misma LH (EDL 1946/1959) que presume la posesión del derecho real inscrito, a favor del titular que aparece en el asiento como tal al decir que se presume que los derechos reales inscritosexiste y pertenecen a quien en ellos aparece como titular en la forma que determina el asiento respectivo, presunción iuris tantum de concordancia entre la realidad extra registral y la registral que no impide la oposición si bien si bien por unos motivos determinados y concretos. Para el éxito y la viabilidad de la acción ejercitada pues son necesarios la concurrencia de los siguientes requisitos o circunstancias a) que los demandantes iniciales tengan inscritos en el Registro el dominio o derecho real cuya tutela solicitan en asiento vigente y sin contradicción, b) que la demanda se dirija contra las personas designadas por el titular registral como causantes del despojo o perturbación, c) Que no concurran ninguna de las causas de oposición que el repetido art. 41 recoge (hoy art. 444.2 LEC (EDL 2000/1977463).

La naturaleza jurídica de ésta acción ha sido y es muy discutida, ya se considere un procedimiento ejecutivo dirigido a la tutela de los derechos amparados por los asientos registrales, ya un auténtico proceso declarativo, pero, en todo caso y cualquiera que sea el criterio sostenido, lo cierto es que presenta un carácter especial, singular y expeditivo, orientado a la protección de los derechos reales inscritos, en tanto que consecuencia de la fuerza legitimadora del Registro de la propiedad, al presumirse concordantes Registro y realidad, en el sentido de que el derecho inscrito existe y pertenece a su titular en la forma determinada en el asiento respectivo, al extremo de que, para contradecir esta concordancia, deberá formularse oposición con base en alguna o algunas de las causas taxativamente contempladas en la Ley, cuya prueba incumbe al contradictor. En definitiva, lo que sí aparece fuera de toda duda, y así debe resaltarse por su importancia en la presente litis, es la sumariedad, lo que provoca que la apertura de una fase cognitiva abreviada, caracterizada por la inversión del contradictorio, no tiene por objeto, ni el procedimiento en general, declaraciones de derechos, ni pueden examinarse cuestiones complejas, que exceda de su ámbito propio, especial y reducido, estando tales declaraciones o cuestiones reservadas para su discusión, examen y decisión en el juicio declarativo ordinario que corresponda, que queda abierto, pues la resolución o sentencia que se dicte no produce la excepción de cosa juzgada material'.

El mateix criteri trobem a les sentències de la Secció Quarta de l'Audiència de Barcelona de 28 de març de 2.017 o a la de la Secció Tercera de l'Audiència de Tarragona de 19 d'abril de 2.016.

Causes d'oposició.

SETÈ.L' article 444.2 de la LEC preveu unes causes taxades d'oposició a la pretensió de protecció dels drets reals inscrits.

Les que al·lega el demandat no es troben entre les que contempla la normativa processal.

Hem de recordar un cop més que ens trobem davant d'un procediment declaratiu de cognició limitada, en el sentit que no permet la discussió de qualsevol qüestió que vulgui plantejar el demandat, sinó només la d'aquelles que contempla específicament la llei processal.

Caució.

VUITÈ. .L' article 439.2.2 de la LEC imposa al demandant en aquesta classe de processos que indiqui l'import de la caució que haurà de constituir el demandat per a poder contestar a la demanda.

Al seu torn l'article 440.2 preveu que si el demandat compareix a la vista però no ha prestat caució, es dictarà sentència estimatòria de la pretensió de recuperació de la possessió.

Segons aquest mateix precepte, la caució s'haurà de fixar després de sentir el demandat sobre aquesta qüestió.

Al seu torn l'article 444.2 preveu com un requisit de procedibilitat per contestar la demanda en aquesta classe de procediments que el demandat hagi constituït la corresponent caució.

NOVÈ.El problema que es planteja és si el fet que l'apel·lant tingui reconegut el benefici de justícia gratuïta l'exonera de complir amb el requisit de la caució.

L'exigència de la prestació de caució malgrat que els demandats tinguin reconegut el dret a la justícia gratuïta, és unànime en les decisions de les Audiències.

Per exemple, la sentència de la Secció Cinquena de l'Audiència de Palma de 4 de maig de 2.015 argumenta.

'debe tenerse en cuenta la compatibilidad de esa caucióncon el beneficio de justicia gratuitaderiva de lo dispuesto en el artículo 6.5 de la Ley 1/96 , de asistencia jurídica gratuita, donde se precisa que dicho beneficio sólo abarca la exención del pago de depósitos para recurrir, mas no para interponer demandas, como ha refrendado el Tribunal Constitucional (sentencias 202/87 y 45/02 ). Por tanto, el beneficio de justicia gratuitano exime, sin más de prestar determinadas cauciones, cuestión distinta es el alcance que la concreta situación económica de los interesados pueda tener en la flexibilización o fijación del importe de las fianzas exigibles, a fin de no convertir en un obstáculo formal pero insalvable, en el acceso a la justicia'.

Al seu torn la sentència de 10 d'abril de 2.015 de la Secció quarta de l'Audiència de Barcelona explica:

'lacauciónpara oponerse a la demanda formulada por el titular registral a que se refieren los arts.439.2.2 º, 440.2 y 444.2 LEC constituye un requisito necesario para que el demandado pueda oponerse, de modo que, en caso de que no constituya la misma, el Juez debe dictar sentencia 'acordando las actuaciones que, para la efectividad del derecho inscrito, hubiere solicitado el actor' ( art.440.2 LEC ); lo que determina el carácter imperativo de la misma, que no puede verse afectado por el hecho de que los demandados litiguen con derecho de justicia gratuitadado que, conforme a lo dispuesto en el artículo 6.5 de la Ley 1/96 , de asistencia jurídica gratuita, dicho beneficio sólo abarca la exención del pago de depósitos para recurrir, mas no para interponer demandas, y así viene siendo declarado por el Tribunal Constitucional (sentencias 202/87 (LA LEY 920- TC/1988 ) y 45/02 (LA LEY 4514/2002))'.

Aquest tribunal comparteix íntegrament aquest criteri i l'hem expressat, per exemple, en les sentències de 30 d'octubre de 2.015 i 28 de març de 2.018.

En definitiva, l'article 6.5 de la llei d'assistència jurídica gratuïta no exclou la prestació de caució encara que els demandats tinguin reconegut aquest dret.

Com que l'apel·lant no l'ha constituït, el seu recurs hauria de ser desestimat sense més arguments.

Legitimació passiva.

DESÈ.Segons el recurs, a l'apel·lant només se'l va trobar a l'immoble propietat de la demandant quan es va fer la notificació de la sentència, el que faria que no estigués legitimat passivament.

ONZÈ.Aquesta afirmació no s'ajusta al que consta en l'expedient.

A l'ara apel·lant se'l va localitzar en el mateix habitatge quan es va fer la diligència d'emplaçament als ignorats ocupants per notificar-los la demanda, possibilitant- los que la contestessin i requerint-los per constituir la caució de 100 euros decidida.

També se'l va trobar quan es va notificar la rebel·lia.

Finalment, també hi era quan es va notificar la sentència.

Amb aquestes premisses, és evident que es tracta d'un ocupant legitimat passivament per ser demandat, el que fa que s'ha de desestimar el seu recurs, a més de per la resta de raons que hem argumentat.

Costes.

DOTZÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.

Fallo

PRIMER.Desestimem el recurs d'apel·lació presentat en nom de Benito como Ignorados ocupantes C/ DIRECCION000 nº , Escalera NUM000, NUM001- NUM002 de Banyoles contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON.Imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.

Contra aquesta sentència no es pot presentar cap recurs extraordinari ja que en aquests procediments la sentència no té efectes de cosa jutjada (interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 de desembre de 2.006, de 13 de desembre de 2.010, de 21 de juliol de 2. 011 i de 13 de febrer de 2.012, entre altres).

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.