Sentencia CIVIL Nº 492/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 734/2018 de 22 de Julio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 01 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16 - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866050

Fax: 934866034

A/e: aps1.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0810142120178101530

Recurs d'apel·lació 734/2018 B

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 7 de L'Hospitalet de Llobregat

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1048/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Antonieta

Procurador/a: Sonia Casasus Anel

Advocat/ada:

Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.

Procurador/a: Ignacio De Anzizu Pigem

Advocat/ada: MARIA GARCIA MELCHOR

SENTÈNCIA NÚM. 492/2019

Barcelona, 22 de juliol de 2019.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il·lma. Sra. Isabel Adela GARCÍA DE LA TORRE FERNÁNDEZ, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 734/18, interposat contra la sentència dictada en data 18 de juny de 2018 en el procediment núm. 1048/17, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Hospitalet de Llobregat . Ha estat recurrent la Sra. Antonieta i apel·lat BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'Estimo la demanda y declaro la resolución por incumplimiento del contrato de préstamo hipotecario suscrito el 4 de abril de 2006 entre Caixa d'Estalvis de Catalunya, como prestamista, y Armando y Antonieta , como prestatarios; préstamo modificado el 21 de junio de 2007 y el 29 de febrero de 2012.

Condeno solidariamente a Antonieta a pagar a Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. 240.226,95€ más sus intereses legales desde el 31 de julio de 2017.

Condeno en costas a Antonieta .'

SEGON.- Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

La Sra. Antonieta recorre en apel·lació contra la sentència que, després de desestimar l'excepció de falta de legitimació activa, estima la demanda formulada per BBVA i en conseqüència declara resolt el contracte de préstec amb garantia hipotecària que van subscriure el 4 d'abril de 2006 amb Caixa d'Estalvis de Catalunya, posteriorment modificat el 21 de juny de 2007 i 29 de febrer de 2012. La causa de la resolució contractual és l'incompliment essencial i greu de la seva obligació de pagar les quotes i en conseqüència els condemna a pagar a BBVA la quantitat de 240.226,95€ més interessos legals des del 31 de juliol de 2017.

Raona la sentència que l'emissor de les participacions continua ostentant la titularitat del crèdit i la legitimació per reclamar-lo. No examina l'abusivitat de les clàusules impugnades perquè ni s'està fent us d'elles ni determinen el deute ni s'ha produït cap cessió del crèdit. No té per acreditat un error en la determinació del capital prestat i no cap incidència ha de tenir per examinar la procedència de la resolució que hi hagi una quantitat retinguda en un compte especial o que el primer incompliment no s'hagués produït el 4 de març sinó més tard perquè en són moltes les quotes que es van deixar d'abonar.

Contra aquesta resolució recorren els demandats. Al·leguen en primer lloc que la sentència ignora la seva condició de consumidors i la tutela que les lleis i la doctrina del TJUE els procura. Insisteix a continuació en la falta de legitimació de BBVA per haver titulitzat el préstec i en la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat, la clàusula-sol, la de interessos de demora, la de renúncia als drets de l' article 149 LH en cas de cessió de crèdit a tercers, la de fixació unilateral del crèdit i la de imputació de despeses. La nul·litat d'aquestes clàusules comporta que de la quantitat que se'ls reclama s'han de deduir aquelles que indegudament ha cobrat la creditora. Refereix, a més, que a l'escriptura de 29 de febrer de 2012 es va incórrer en un error a l'hora de fixar el capital prestat existint un desfàs de 24.811,02€ que s'ha de compensar amb la quantitat que se li reclamava per capital vençut per la qual cosa no s'han generat interessos. Insisteix que en la darrera de les ampliacions del préstec la prestamista va retenir 13.414,43€ que s'han de compensar amb els interessos que se li reclamen. Refereix també que d'acord amb la tercera escriptura no s'havien de meritar quotes fins el 4 de març de 2016 i en canvi se li reclamen des del 4 de juny de 2015 sense que s'hagi al·legat cap motiu per donar per finalitzat el termini d'espera parcial. També insisteix que no se li va requerir de pagament i notificar la resolució contractual . Finalment, sol·licita que es deixi sense efecte la condemna al pagament de les costes.

BBVA s'oposa al recurs i sol·licita que es confirmi la sentència.

SEGON.- Excepció de falta de legitimació activa

La mateixa qüestió que plantejà la part demandada en contestar la demanda i que de nou es reitera en apel·lació ha estat analitzada i resolta per aquest tribunal en diverses resolucions en el mateix sentit que ho ha resolt el jutjat.

Així dèiem a la sentència de 3 d'abril del present 2019 que en la reunió presidents de les seccions civils que va tenir lloc el 15 de juliol de 2016, tenint present la nova redacció de l' article 9.e LH donada per la llei 13/2015 de 24 de juny i les modificacions introduïdes per la llei 5/2015 de 27 d'abril( art. 16.3 ), es va acordar atribuir legitimació al creditor hipotecari que figura en el registre de la propietat. Es justificava en síntesis en què 'la ley autoriza e incluso fomenta la denominada titulación (proceso financiero de transformación de activos por lo general ilíquidos - créditos/préstamos - en títulos o valores negociables), y en caso de que ese proceso verse sobre participaciones hipotecarias y certificados de transmisión de hipoteca, ello implica una verdadera cesión de la parte del crédito hipotecario concreto que se participa, con traslación del riesgo al adquirente (por lo general, fondos de titulización de activos, patrimonios separados carentes de personalidad jurídica, cuya administración y representación legal asume una entidad gestora, forzosamente sociedad anónima, conforme resulta de los artículos 15 y siguientes de la Ley 5/2015, de 27 de abril , de fomento de la financiación empresarial), por bien que el emisor conserva la custodia y la administración del crédito cedido y debe raalizar 'cuantos actos sean necesarios para la efectividad y buen fin' del mismo ( articulo 26 Real Decreto 716/2009 )'. I s'afegia que 'la emisión y transmisión de las participaciones hipotecarias se produce al margen del Registro cuando se destina -como es usual- a inversores profesionales (así lo establecen los artículos 29 y 32 del Real Decreto 716/2009 ), lo que explica, en su engarce con el reformado articulo 149 LH , el mantenimiento de la legitimación extraordianria que mantiene el emisor de la participación y titular registral de la hipoteca, por más que el Fondo titular de la participación pueda, por medio de su Sociedad gestora 'compelerle' para el ejercicio de la acción real ejecutiva y, en caso de pasividad de aquél durante los 60 días siguientes al requerimiento notarial de pago al deudor, pueda llegar a promoverla o a reanudarla él mismo en la parte del préstamo correspondiente a su participación ( articulo 15, párrafo quinto, Ley 2/1981 , del mercado hipotecario, y artículo 31 decreto 716/2009 )'.

D'això però 'no se sigue la ausencia de legitimación del fondo cesionario' com ha precisat la secció 15a en la seva sentència de 26 de juliol de 2018 en un supòsit en el que la societat gestora del mateix Fondo 2015 oposava la seva falta de legitimació en un procediment en el que havia estat demandada.

La mateixa falta de legitimació activa de BBVA va ser examinada per aquesta secció 1a en una recent sentència de 25 de febrer de 2019 . Dèiem en aquesta resolució, dictada també en un procediment ordinari, que:

'Cierto es que el presente no es un juicio de ejecución hipotecaria, sino un procedimiento declarativo ordinario en el que se solicita que se declare el vencimiento anticipado de la total obligación de pago derivada del contrato, o, subsidiariamente, la resolución del contrato, y se condene a los demandados al pago de cantidades. Sin embargo, también en estos procedimientos declarativos la respuesta de los tribunales ha sido afirmativa a la hora de reconocer legitimación activa a la entidad bancaria que había titulizado el préstamo hipotecario'.

Així fegíem que 'en relación, en concreto, con ese mismo Fondo, ya se han pronunciado a favor de la legitimación activa de BBVA, entre otras, la SAP Madrid, secc. 8ª, 431/2018, de 15 de octubre , y la SAP Valencia, secc. 9ª, 1296/2018 '.

Aquesta darrera sentència es raona en el següents termes:

'la legitimación activa ordinaria es de origen legal y corresponde al banco emisor que conserva la custodia y administración del préstamo o crédito hipotecario. La legitimación al Fondo se atribuye 'por subrogación' y con carácter 'subsidiario' activándose si la entidad financiera, donde reside la legitimación activa primaria, no actúa en defensa del Crédito'.

I la de la secció 21 de l'AP de Madrid es diu:

' aun cuando la titulación hipotecaria supone la agrupación de participaciones hipotecarias, mediante la creación de un fondo de las mismas, sin personalidad jurídica, gestionado por una sociedad gestora, las cuestiones que se refieren al mantenimiento de la legitimación respecto de las acciones derivadas del crédito originario no habrán de asentarse en el contenido de la escritura de constitución del Fondo, que no vincularía a quien no ha sido parte, como el ejecutado, sino en base a lo establecido tanto en el artículo 15 de la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de Regulación del Mercado Hipotecario , que atribuye la legitimación de la entidad que emite las participaciones titulizadas para dirigirse contra el deudor en caso de incumplimiento y del artículo 26.3º del Real Decreto 716/2009, de 24 de abril , de desarrollo de la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de regulación del mercado hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero cuando dispone que 'El emisor conservará la custodia y administración del préstamo o crédito hipotecario, así como, en su caso, la titularidad parcial del mismo y vendrá obligado a realizar cuantos actos sean necesarios para la efectividad y buen fin del mismo, abonando a los partícipes, incluso en caso de pago anticipado, el porcentaje que les corresponda en lo percibido del deudor hipotecario por concepto de capital e intereses de acuerdo con las condiciones de la emisión'.

En aquella resolució de 25 de febrer de 2019 fèiem nostres aquests raonaments per desestimar en aquell punt el recurs i el mateix és el que procedeix fer en el present. Així, el recurs en aquest primer punt ha de ser desestimat.

TERCER.- Resolució de contracte ( art. 1124 CC ). Venciment anticipat ( art. 1129CC )

I.- No es qüestiona que al present contracte li pugui ser d'aplicació l' article 1124 CC . Serà suficient doncs que ens referim a la STS del Ple de la sala 1ª del Tribunal Suprem d'11 de juliol de 2018.

Es recorda en aquesta resolució que 'el art. 1124 CC se refiere a la facultad de resolver las obligaciones 'recíprocas' para el caso de que uno de los obligados no cumpliere lo que le incumbe. Este remedio legal frente al incumplimiento solo se reconoce, por tanto, en los contratos con prestaciones recíprocas, contratos de los que surgen vínculos recíprocamente interdependientes, en los que la obligación de una parte pueda considerarse causa de la de la otra ( art. 1274 CC ).

El art. 1124 CC refiere la facultad resolutoria como remedio frente al incumplimiento de una de las partes cuando medien entre ellas vínculos recíprocos(...)

(...)nos encontramos ante dos obligaciones recíprocas, para las que podrá valorarse si el incumplimiento de una de las partes es esencial de modo que ya no resulte exigible a la otra seguir vinculada.

Por lo que se refiere al préstamo (mutuo), que es el contrato que aquí nos interesa, si el prestatario no asume otro compromiso diferente de la devolución de la cosa (señaladamente dinero), no es aplicable el art. 1124 CC . En todo caso, si se produce alguna de las circunstancias previstas en el art. 1129 CC , el prestatario (mutuario) pierde el derecho a utilizar el plazo, de modo que el crédito será ya exigible (...).

(...)En particular, en el préstamo con interés cabe apreciar la existencia de dos prestaciones recíprocas y, por tanto, es posible admitir la posibilidad de aplicar, si se da un incumplimiento resolutorio, el art. 1124 CC , que abarca las obligaciones realizadas o prometidas (...). El simple hecho de que el contrato de préstamo devengue intereses es un indicio de que el contrato se perfeccionó por el consentimiento(...) De este modo, quien asume el compromiso de entregar el dinero lo hace porque la otra parte asume el compromiso de pagar intereses, y quien entregó el dinero y cumplió su obligación puede resolver el contrato conforme al art. 1124 CC si la otra parte no cumple su obligación de pagar intereses.

Pero, aun en los casos en los que, en atención a las circunstancias, pudiera entenderse que el contrato no se perfeccionó hasta la entrega, de modo que no hubiera podido el prestatario exigirla, la prestación de entrega del dinero es presupuesto de la de restituirlo y hay reciprocidad entre el aplazamiento de la recuperación por parte del prestamista y el pago de los intereses por el prestatario'.

I conclou, al respecte que 'es criterio de la sala que, producida la entrega de dinero a cambio de una restitución fraccionada más el pago de intereses retributivos, el incumplimiento esencial del prestatario permite liberar al prestamista de permanecer vinculado por el contrato, puesto que la subsistencia del préstamo, por lo dicho, depende del pago de una retribución que nace del propio contrato'.

II.- En el present cas s'al·lega per la creditora i no es discuteix pels demandats que es van deixar d'atendre diverses quotes per la devolució del capital i dels interessos.

La sentencia declara resolt el contracte en considerar que els demandats han incomplert de forma greu la seva obligació i en conseqüència estima l'acció resolutòria.

TERCER.- Clàusules abusives

I.- En el recurs, la part demandada sol·licita (petició subsidiària pel cas que es desestimi l'excepció de falta de legitimació) que es desestimi la demanda per l'existència de clàusules abusives que no poden ser aplicades i en el cas de la 'cláusula gastos' deben deducirse los que no correspondía pagar a mi mandante en los sucesivos cuatro contratos firmados' ( pàg.8 del recurs).

En concret es refereix a la popularment coneguda com a clàusula-sòl, la que fixa els interessos de demora, la que preveu el venciment anticipat, la d'imputació de despeses, la renuncia als drets de l' article 149 LH en cas de cessió de crèdit i la que preveu la liquidació unilateral del deute.

El primer que cal puntualitzar és que la declaració de nul·litat de qualsevol de les clàusules incorporades en un contracte subscrit amb consumidors no ha de comportar automàticament que una pretensió com la que s'exercita en aquest procediment hagi de ser desestimada. Els efectes que ha de tenir en el procediment la seva nul·litat seran distints segons la clàusula que es tracti perquè l'efecte processal que comporti la seva nova aplicació ( article 83 RDLeg 1/2007) pot ser distint en unes i altres.

Altrament, com bé es raona a la sentència, com que els demandats no han formulat oposició no procedeix examinar en el present procediment la possible abusividad d'aquelles clàusules que no han de tenir cap incidència en la resolució del que ha estat l'objecte del litigi. Així raonàvem a la sentència de 2 de maig de 2019 que encara que LEC no conté cap norma similar a l'article 815.4 o el 552.1 en relació als judicis ordinaris, ' ha de entenderse que si se reclama alguna cantidad basada en una cláusula abusiva, el órgano judicial puede declararlo así. Sin embargo, ello no supone que exista una obligación del órgano judicial de depurar la totalidad del contrato, se estén o no aplicando las cláusulas que podrían considerarse abusivas , si no se ha formulado la oportuna reconvencion'.

En el present cas, no procedeix entrar a examinar la possible abusividad ni declarar la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat perquè l'acció que s'exercita no es basa en aquesta clàusula sinó en la facultat prevista als articles 1124 i 1129 CC . Tampoc ho ha de ser la clàusula -sòl i la de interessos de demora perquè no consta de la documentació aportada per la demandant que en la quantificació del deute que es reclama s'hagin aplicat aquestes clàusules. La demandada no ho contradiu. Ni tan sols ha demanat que de la quantitat que se li reclama es descomptin aquelles quantitats que hauria pagat per interessos ordinaris o interessos moratoris meritats en aplicació d'aquestes clàusules.

Tampoc procedeix examinar la clàusula que preveu la renuncia del prestatari al dret previst a l' article 149 LH de ser notificat de la cessió o transferència a tercer dels drets derivats del contracte. Al marge de qualsevol altra consideració, la llei 41/2007 de 7 de desembre va donar una nova redacció a aquest precepte que actualment preveu que 'el crédito o préstamo garantizado con hipoteca podrá cederse en todo o en parte de conformidad con lo dispuesto en el artículo 1.526 del Código Civil . La cesión de la titularidad de la hipoteca que garantice un crédito o préstamo deberá hacerse en escritura pública e inscribirse en el Registro de la Propiedad.

El deudor no quedará obligado por dicho contrato a más que lo estuviere por el suyo.

El cesionario se subrogará en todos los derechos del cedente'.

Efectivament, a la clàusula 11a de l'escriptura de 4 d'abril de 2006 es preveu que 'las partes reconocen la exactitud de los asientos contables de los libros de la CAJA y, en consecuancia, la liquidacion que, con arreglo a los mismos practique la CAJA hará fe en juicio , considerándose líquida la cantidad que de ella resulte a efectos de lo preceptuadao en la ley de enjuiciamiento civil. Dicha cantidad se acreditará mediante certificación de la CAJA, intervenida por fedatario público o incorporada a acta Notarial, acreditativa de haberse practicado la liquidacion en la forma pactada por las partes en este contrato , con lo cual éste llevarà aparejada ejecución, de acuerdo con los previsto en la citada Ley de Enjuiciamiento civil'.

Aquesta clàusula no ha de tenir cap incidència especial en un procediment ordinari atès que la LEC no conta amb cap previsió especial sobre els efectes probatoris que ha de tenir la certificació del deute que presenti la prestamista. Aquella certificació documenta la liquidació del deute que efectua aquesta litigant i la part demandada el pot negar i desvirtuar amb altres proves. En aquest procediment regeix l' article 217 LEC i la totalitat de la prova serà valorada pels tribunals ( article 218.2 LEC ) per resoldre les pretensions oportunament exercides per les parts i decidir sobre els punts litigiosos que han estat objecte de debat ( art. 218. 1 LEC ).

Finalment, es refereix l'apel·lant a la clàusula que imputa totes les despeses i impostos que genera els contracte de préstec amb garantia hipotecària als prestataris. El Tribunal Suprem en sentència de 23 de desembre de 2015 va declarar que una clàusula com aquesta és abusiva i en la de 23 de gener del present any 2019 ha assenyalat que la declaració de nul·litat d'aquesta clàusula comporta que s'apliqui la legislació vigent en relació a cada una de les despeses que ha abonat el prestatari en aplicació d'aquella clàusula nul·la. I afegeix que 'al atribuir a una u otra parte el pago de los gastos, tras la declaración de abusividad de la cláusula que se los impone en todo caso al consumidor, no se modera la estipulación contractual con infracción del efecto disuasorio de la Directiva 93/13 y en el art. 83 TRLGCU, sino que, por el contrario, decretada la nulidad de la cláusula y su expulsión del contrato, habrá de actuarse como si nunca se hubiera incluido ( rectius, predispuesto), debiendo afrontar cada uno de los gastos discutidos la parte a cuyo cargo corresponde, según nuestro ordenamiento jurídico'.

En el present cas, els demandats pretenen que per via de compensació es dedueixin de la quantitat que se'ls reclama aquella altra que ells han pagat, en virtut d'aquella clàusula, per despeses que legalment no els corresponia. Es podria discutir si calia formular reconvenció com ha entès el jutjat o seria possible al·legar-ho com a mera compensació d'un crèdit per la via de l' article 408 LEC . En tot cas, els demandats ni tan sols concreten o indiquin quines són les despeses de les que s'haurien fet càrrec i la quantitat que van pagar. Es limiten a sol·licitar que es redueixi i es compensi una quantitat indeterminada que no s'ha concretat i que pretenen que es fixi en execució de sentència. D'acord amb l' article 219 LEC seria possible deixar per aquesta fase ulterior la liquidació concreta de les quantitats a compensar però no l'acreditació i quantificació de les despeses indegudament suportades pels prestataris segons la legislació vigent en el moment del seu abonament.

L'anterior determina que també en aquest punt el recurs hagi de ser desestimat.

QUART.- Error en la determinació del capital prestat.

Insisteix l'apel·lant que en la darrera escriptura d'ampliació i novació del préstec de 29 de febrer de 2012 es va incórrer en un error en la fixació del capital prestat atès que primer es diu que és 228.380,18€ (1r apartat del pacte 1r) i després ( 2n apartat del mateix pacte) en 253.191,20€.

La lectura d'aquesta escriptura i la confrontació amb les anteriorment subscrites ens porta a descartar l'existència d'aquest pretès error.

El que resulta d'aquestes escriptures és que inicialment es van prestar 200.000€ (escriptura de 4 d'abril del 2006;f. 141). El 21 de juny de 2007 es van subscriure dues noves escriptures. En la primera d'elles ( protocol 154) les parts feien constar que en aquella data el capital pendent d'amortitzar era de 196.043,23€, i que es mantenia un deute per tots els conceptes de 200.650,86€. En la segona(protocol 155), es va ampliar el préstec en 19.776,77€ i el 29 de febrer de 2012 es va fer una nova ampliació, aquest cop de 33.414,43€. La suma d'aquestes dues quantitats als 200.000 € prestats inicialment dóna els 253.191,2€ que s'indiquen a l'aparat 2n del primer pacte d'aquesta darrera escriptura al que es refereix la demandada. Els 228.380,18€ als que es refereix el primer apartat d'aquest pacte és la quantitat que es devia abans de l'ampliació dels 33.414,43€.

CINQUÈ.- Aplicació de retenció

Es diu en el pacte 1r bis de la darrera de les esmentades escriptures que dels 33.414,43€, 'el prestatario ingresa la cantidad de TRECE MIL CUATROCIENTOS CATORCE EUROS CON CUARENTA Y TRES CÉNTIMOS (13.414,43 €), en una cuenta especial, condicionada y sin interés, abierta a su nombra en CATALUNYA BANC, S.A. Ni el depositante ni nadie en su nombre, si no cumple las condiciones a las que queda sujeta su disponibilidad, ni terceros en ejercicio de sus derechos, podrán disponer ni en todo ni en parte del saldo de dicho depósito, ni retenerlo, cuyo saldo queda afecto, exclusivamente, a asegurar la suficiencia legal y económica de la garantía hipotecaria y la finalidad inversora pactada en esta escritura. En su consecuencia, hasta tanto no se cumplan las condiciones de disponibilidad establecidas en el presente contrato, el importe depositado se entenderá especialmente pignorado en garantía del buen fin de las obligaciones a cargo de la parte prestataria y muy especialmente las contempladas en el presente pacto. Del saldo de la cuenta especial sólo podrá disponer el prestatario para atender el pago de las cuotas de intereses que, devengados en cada PERÍODO DE ESPERA PARCIAL, serán liquidados y satisfechos en la forma establecida en el pacto segundo siguiente.'

Sosté la part demandada que aquesta quantitat retinguda s'hauria de deduir de la quantitat que se li reclama i en aquest punt el recurs ha de ser estimat. I ho ha de ser perquè l'argument que dóna BBVA per oposar-s'hi és que aquesta quantitat ja s'ha aplicat al deute que mantenien els prestataris i per tant ja s'ha descomptat. No obstant d'aquesta al·legació, no hi ha prova que així estat així. No resulta del document que aporta aquella entitat en el que consta la seva liquidació del deute ni s'ha intentat acreditar amb altra documentació.

En conseqüència, en aquest punt el recurs ha de ser estimat i deduïda aquesta quantitat de la reclamada i estimada en la primera instància.

SISÈ.- Reclamació de quotes des del 4 de juny de 2015.

La part demandada efectuava en contestar la demandada una argumentació en la que insisteix en apel·lació. Sosté que ' se afirma en la última escritura de 29-2- 2012 que el primer pago de cuotas de capital más intereses será el 4 de marzo de 2016, pero vemos en el Hecho Tercero de la demanda que se reclaman cuotas desde 4 de junio de 2015, nuevamente en grave perjuicio de mi mandante, pues si se atendiera a lo pactado a fecha de la demanda sólo podían reclamarse las últimas 4 cuotas, es decir, 6.425 euros de capital+intereses vencidos (poco más de un 2,5% de la deuda reclamada), en lugar de los 38.021,88 € reclamados indebidamente por este concepto.'

A l'escriptura de 29 de febrer de 2012 es va pactar que els prestataris s'obligaven a tornar el capital del préstec en el termini de 14 anys a partir del 5 de febrer del 2016 mitjançant quotes mensuals comprensives cada una d'elles de capital i interessos. No obstant, acordaren ' un período de espera parcial consistente en un período anual de carencia de amortización de capital y parcial o total, de satisfacción parcial de intereses, de forma que los intereses que se devenguen en cada período de interés serán satisfechos parcialmente por el PRESTATARIO en cuanto a TRESCIENTOS CINCUENTA Y OCHO EUROS CON VEINTIOCHO CÉNTIMOS (358,28 €), y el resto serán satisfechos, al finalizar la anualidad del período de carencia pactado, mediante una disposición de la cuenta especial a que se refiere el pacto primero bis anterior.'

Segons resulta del document de liquidació del deute aportat per BBVA es computen interessos des del juny del 2015 i a partir de setembre d'aquell mateix any, interessos i capital fins el 4 de juliol de 2017. Fins aquell moment segons aquesta liquidació es devien 38.021,88€.

A la demanda, BBVA no dóna cap explicació de la liquidació que s'aporta i tampoc ho fa en apel·lació.

La sentència raona que 'tampoco cambia las costas el hecho de que se haya pactado en la novación de 29 de febrero de 2012 un período de carencia de capital e intereses. Desde el momento en que se da la resolución por incumplimiento, se debe restituir todo el capital prestado más los intereses ordinarios pactados, a título de indemnización también exigible ex art.1.124 C.C . Aunque se pensase que el primer incumplimiento, conforme al período de carencia, debería ser a partir de 4 de marzo de 2016, hay que tener en cuenta que ha habido incumplimientos sucesivos posteriores de las cuotas hasta julio de 2017, plazo suficiente como para justificar también la resolución por incumplimiento.'

Malgrat que BBVA ha persistit en oposar-se al recurs en la seva manca d'explicacions, el raonament de la sentència ha de ser compartit per aquest Tribunal. Pel que fa a la valoració de l'incompliment de les obligacions a efectes de resolució, s'ha de tenir present que es van impagar les quotes que s'anaven girant fins el 4 de juliol de 2017 i tampoc es van satisfer la quantitat en què s'incrementava el deute abans que s'interposés la demanda sol·licitant la resolució del contracte. D'altra banda, i sent cert que BBVA no ha aclarit la seva liquidació com seria d'esperar i tampoc ho fa el notari que l'ha revisat partint dels termes pactats. D'aquí no es pot concloure, però, com raona la sentència, que les quantitats per capital i interessos que resulten d'aquella liquidació no es deguin. La demandada es limita a destacar aquells punts i la possibilitat que el banc hagués donat per finalitzat el període d'espera parcial, però no aporta una liquidació alternativa de la que resulti que no és aquella la quantitat que es devia.

Per tant, també en aquest punt la sentència ha de ser confirmada.

SISÈ.- Costes

L'estimació en part de la demanda comporta que no es faci imposició de les costes causades ( art. 394.1 i 395 LEC ).

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació ( article 398.2 LEC ).

Fallo

Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Antonieta contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 7 de l'Hospitalet de Llobregat en data 18 de juny de 2018 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i revocar aquesta resolució en el sentit de:

1) fixar en 226.812,52€ la quantitat que ha de ser abonada per la demandada.

2) Deixar sense efecte la condemna al pagament de les costes causades en la primera instància.

En la resta la sentència es manté en la seva integritat.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.