Sentencia CIVIL Nº 538/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 234/2018 de 02 de Octubre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0809642120168122296

Recurs d'apel lació 234/2018 B

Matèria: Judici verbal (efectivitat dº. reals inscrits)

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Granollers

Procediment d'origen: Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 767/2016

Part recurrent / Sol licitant: Purificacion

Procurador/a: Jose Luis Castañon Puell

Advocat/ada: Nuria Maraña Gomez-Polanco

Part contra la qual s'interposa el recurs: SOCIEDAD DE GESTION DE ACTIVOS PROCEDENTES DE LA REESTRUCTURACION BANCARIA, S.A., IGNORADOS OCUPANTES C. DIRECCION000, NUM000, NUM001 NUM002 DE FRANQUESES DEL VALLES

Procurador/a: Ignacio Lopez Chocarro

Advocat/ada: MARC VALLES FONTANALS

SENTÈNCIA NÚM. 538/2018

Il lms. Srs.

Josep Maria Bachs Estany (President i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Martínez Cendán

Barcelona, 2 d'octubre de 2018

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 234/2018 les actuacions de recurs d'apel lació interposat pel procurador Sr. Castañón i Puell, en representació de la Sra. Purificacion, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: 'FALLO.- Estimo totalmente la demanda interpuesta por D. Carles Alberola Martínez, procurador de los Tribunales y de la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la reestructuración bancaria, SA (SAREB) y, reconociendo la efectividad del derecho de propiedad inscrito a favor de la misma sobre la Finca Registral NUM003 de Les Franqueses del Vallès, condeno a los ignorados ocupantes de la vivienda sita en la calle DIRECCION000 nº NUM000, piso NUM001 puerta NUM002 de Les Franqueses del Vallès y a Doña Emma, representada por el procurador de los Tribunales D. José Luís Castañón Puell, a que dejen dicha finca libre, vacua y expedita, a disposición de la parte demandante, apercibiéndoles de lanzamiento si no desalojan la finca ene l plazo legalmente señalado. Condeno a la parte demandada al pago de las costas procesales causadas'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent Sra. Purificacion a través del procurador Sr. Castañón i Puell.

Ha comparegut en aquesta alçada la part actora oponent a través del procurador Sr. López i Chocarro.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 26 de setembre de 2018, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la part demandada la Sentència d'instància (f. 93 i ss.) pels següents motius:

1er) Reconeix que l'actora és la propietària des del 21-12-2012; però invoca que la sentència no ha tingut en compte que des d'aleshores s'ha desentès completament de dit immoble. Aquesta part va entrar sense forçar cap porta, sinó perquè les hi ha lliurar una persona (que no identifica) que va dir actuava en nom del propietari i a qui aquesta part li va lliurar una quantitat (que no precisa) de diners en concepte de la primera mensualitat de lloguer. Reconeix que no va signar cap contracte de lloguer. Pensava que era legal. Fins i tot els seus fills han estat empadronats a l'Ajuntament de Granollers sobre la base de viure a aquesta finca. No ha pogut contactar amb la persona que li va facilitar l'entrada. I per això reconeix que tampoc ha pagat cap més mensualitat. Mai ha volgut perjudicar els interessos dels veritables propietaris.

2on) la situació socioeconòmica d'aquesta part (divorciada amb cinc fills a càrrec i abandonada pel cònjuge) és extrema. Reconeix reber només una ajuda de 426 € al mes de l'INEM i ajuda de Caritas. Invoca l' art. 5 de la llei 18/2007 del dret a l'Habitatge sobre el dret a l'habitatge que estableix en situacions com la present un incompliment de la funció social de la propietat quan un bloc d'habitatges o un habitatge estan permanentment desocupats. Invoca estar en negociacions amb la propietat per intentar pactar una renda social adequada als seus ingressos.

3er) El Jutjat aplica incorrectament les normes de Dret substantiu en no haver tingut en compte la Llei 18/2007 de 28 de desembre (especialment arts. 1 i 5) entenent que l'actuació feta per la demandada està del tot ajustada a Dret i avalada per la pròpia Administració local. Entén que desallotjar a aquesta part i als seus cinc fills sense possibilitat d'accedir a un altre habitatge pot suposar una vulneració de l' art. 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans que estableix que ningú podrà ser sotmès a tortura o tractes inhumans o degradants.

Postula la revocació i la desestimació íntegra de la demanda.

S'oposa la part actora (f. 105 i ss.) pels següents motius:

1er) El no haver estat prestada la caució de l' art. 442 LEC és causa d'inadmissió del recurs, ja que és un requisit de procedibilitat. Ni es va prestar caució per a oposar-se ni s'ha fet per recórrer. Aquesta caució es va fixar per Acte de 6-3-2016 en 3.000 €. Ni es podia admetre l'oposició ni el recurs. Invoca les resolucions de l'AP Girona -1a- de 5-6-2013, Sevilla -5a- de 3-6-2005, Guadalajara -1a- de 30-10-2013, així com un munt de sentències del TS, entre elles la de 26-1-1996.

2on) Quant al fons tampoc hi ha veritable causa d'oposició. No impugna cap dels motius de la sentència objecte de recurs. Reconeix que no té contracte de lloguer

Ni es dona, per tant, el supòsit de l' art. 444,2,2on LEC.

Invoca nombrosa jurisprudència al respecte.

3er) la situació personal no és causa d'oposició reconeguda per la LEC.

4rt) la llei catalana no és aplicable al cas com pretén la recurrent, ja que no estableix cap sanció consistent en tolerar l'ocupació sense títol o novar aquesta situació irregular per una possessió legal; ni menys encara que es pugui adoptar cap mena de sanció en el decurs d'aquest procediment. No obliga a suspendre cap llançament en virtut de sentència ferma, ni a realitzar mediació ni a sotmetre's al dictamen de cap organisme administratiu.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) L'actora (SAREB) insta (20-6-2016) l'acció de recobrament de la possessió en base al domini inscrit i per a garantir el seu dret real inscrit, conra els ignorats ocupants de la finca del c/ DIRECCION000 NUM000, NUM001 NUM002 de Les Franqueses del Vallès, adquirida per escriptura de compravenda de data 21-12-2012 (certificació registral al f. 32 i ss. de la qual resulta inscrit el domini en data 10-7-2013). És la registral NUM003, tom NUM004,llibre NUM005, full NUM006, inscripció 19a; del Registre de la Propietat únic de Canovelles.

Afirma que la finca està ocupada i haver interposat denúncia el 24-11-2015 (f. 35 i Acte de sobreseïment provisional del Jutjat d'Instrucció 4 de Granollers a les actuacions de delicte lleu núm. 16/2016, f. 36 i ss.)

Demana que es fixi una caució al demandat per a formular oposició de 3.000 €.

Acompanya documentació (f. 38 i ss.) de la que resultaria que el lloguer d'una finca semblant rondaria els 550 €/mes de mitjana.

b) El decret de 11-7-2016 (f. 42 i ss.) va admetre a tràmit la demanda i va donar termini de contestació amb advertiment de que si compareixia a la vista sense haver prestat caució en la quantia que determini el tribunal es dictaria sentència a favor de l'actora. Va resultar negativa la diligència de citació a termini (f. 47) a la primera però no a la segona (f. 52) en qui va resultar identificada com a ocupant Purificacion, qui va manifestar viure-hi amb els seus cinc fills.

c) En demanar la demandada advocat i procurador d'ofici el decret de 26-10-2016 va determinar la suspensió del curs del procediment (f. 55). En rebre's les designes provisionals es va aixecar la suspensió (f. 58) en data 20-12-2016.

d) La provisió de data 9-1-2017 va establir la caució en 3.000 € (f. 59). Es va sol licitar (sense recórrer-la en reposició formalment) el 6-2-2017 (f. 61 i ss.) que no es fixés cap caució en estar cobrant un subsidi de 426 € al mes i ajudes de Caritas. L'Acte de 6-3-2017 va fixar la caució definitivament en 3.000 € (f. 64 i ss.). Es va recórrer en reposició (f. 69 i ss.), s'hi oposà l'actora (f. 72 i ss.). L'Acte de 20-4-017 va resoldre-ho (f. 79 i ss.) confirmant la quantia de la caució imposada. Amb costes.

e) la part demandada va formular la seva oposició invocant l' art. 24 Const. i l' art. 47 Const., així com la precarietat econòmica de la família (divorci en execució forçosa, percepció de 426 € de l'INEM i ajuts de Caritas). Va reconèixer que va accedir a l'habitatge feia un any a través d'unes claus que li va proporcionar una persona (que no sap qui és) que va dir actuar en nom del propietari, a canvi del preu del que va dir seria la primera mensualitat d'un lloguer (que no concreta) i que mai es va signar. Va invocar també no estar obtenint una solució per part de serveis socials. Considera que desallotjar aquesta família seria contrari al Conveni europeu de drets Humans, art. 3 relatiu a la prohibició de la tortura i els tractes degradants.

f) la diligència de data 11-5-2017 va convocar les parts a vista (f. 88 i ss.) per al 19-7-2017 (es va celebrar a la data assignada, DVD itinerat) sense advertir formalment la demandada de les conseqüències de no prestar la caució imposada.

Tercer.La Sentència d'instància, que es refereix al FJ Primer i a la part dispositiva a la demandada com a Emma sense que ningú fins avui hagi instat cap rectificació, mentre que als següents FFJJ es refereix clarament a Purificacion com a demandada, la única que ha contestat) de data 19 de juliol de 2017 (f. 90 i ss.) estima íntegrament la demanda.

Entén que la manca de prestació de la caució impedeix entrar a considerar els arguments de la demandada i a dictar sentència declarant justificat i preeminent el domini inscrit.

Amb costes a la demandada.

Quart.El primer motiu de recurs parteix del reconeixement de que l'actora és propietària de l'immoble, de que no té cap títol la recurrent d'ocupació, que se li va facilitar per algú (a qui no identifica ni relaciona amb la propietat) l'entrada, i pretén que es consideri legal la ocupació des del moment que ha assolit en algun moment empadronar-se a l'Ajuntament de Granollers sobre la base d'aquesta residència (ens preguntem sobre quina base documental).

No es pot acollir.

Precisament amb el que ens declara ara la demandada n'hi hauria prou per a confirmar la sentència sense examinar cap més motiu, doncs precisament està reconeixent la seva manca total de títol i de dret per a posseir l'immoble ocupat. I una ocupació sense títol és causa d'estimació plena de l'acció de l' art. 41 LH.

Cinquè.El segon motiu de recurs apel la a la situació socioeconòmica de la recurrent i la seva família, tot invocant l'art. 5 de la Llei del dret a l'habitatge de Catalunya 18/2007.

No es pot acollir.

Cap precepte de l'esmentada Llei suspèn o enerva l'acció de l' art. 41 LH ni temporalment mentre es tramita davant serveis socials l'obtenció d'un lloguer social. Exactament és això el que hauria d'haver fet l'ara recurrent. Aquest solc processal no és el lloc; ni ocupar sense més la forma. Des de la comprensió de la situació humana que invoca, resulta palès també que des de 24-11-2015 en que consta ocupada la finca haurà tingut temps de negociar amb la propietat i de tramitar una sol licitud de lloguer social davant l'Administració pública que és la responsable de donar una sortida a casos com aquest de risc d'exclusió social.

Sisè.Amb els arguments anteriors donem també resposta al tercer motiu, que pressuposa i reitera que en base a la Llei 18/2007 no es pot desnonar famílies en situació tan precària. Malauradament no es pot acollir aquest argument.

Cal desestimar íntegrament el recurs.

Setè.Les costes de l'alçada s'imposen a la part recurrent ex art. 398 LEC. No estem davant d'un cas seriosament dubtós que permeti excloure-les.

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel lació interposat per la representació de la part demandada, Sra. Purificacion, contra la sentència dictada el 19 de juliol de 2017 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Granollers a les actuacions de procediment ordinari núm. 767/2015 (Rotlle núm. 234/2018) que confirmem íntegrament, amb la sola correcció, d'ofici, del nom de la demandada i condemnada, de manera que tant al FJ Primer com a la part dispositiva, on diu Emma ha de dir Purificacion; amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.