Sentencia Civil Nº 66/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 659/2012 de 12 de Febrero de 2014

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 659/2012

Jutjat de Primera Instància núm. 25 de Barcelona

Actuacions de procediment ordinari núm. 282/2011

Sentència núm. 66/2014

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Gómez Canal

Barcelona, 12 de febrer de 2014.

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 659/2012 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Cubero i Royo, en representació de la Sra. Antonieta , part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que desestimando íntegramente la demanda promovida por el procurador de los Tribunales D. Juan Emilio Cubero Royo, en nombre y representación de Dª Antonieta , contra 'Academia Instituto de Enseñanza SL (AITES)' y 'Axa Seguros Generales SA', debo absolver y absuelvo a las demandadas de las pretensiones interpuestas en su contra. Se imponen a la demandada las costas causadas en esta instancia'

La part dispositiva de l'Acte Resolutori d'aclariment, de data 26-4-2012 és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.-Acuerdo: se rectifica la sentencia de fecha 18 de abril de 2012 en sentido de que en el fallo de la misma donde dice 'se imponen a la demandada las costas causadas en esta instancia' debe decir 'se imponen a la demandante las costas causadas en esta instancia'.

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Cubero i Royo.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent Academia Inst. Enseñanza SL a través del procurador Sr. Mundet i Salaverria.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent Axa Seguros Generales SA a través de la procuradora Sra. Rodés i Casas.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 5 de febrer de 2014, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 287 i ss.) pels següents motius:

1er) la quantia de la demanda no és, com es diu, de 6.159,56 € sinó de 13.001,71 €. Ve justificada al punt 4.3 de la demanda. Es reclamen 6.356,19 € per baixa impeditiva (4 dies d'hospitalització, 108 de curació i 104 d'incapacitat temporal impeditius) i 6.645,52 € per seqüeles (material d'osteosíntesi a canell i avantbraç -1-4 punts-, artrosi posttraumàtica i/o avantbraç i canell dolorosos -1-5 punts- i perjudici estètic lleuger lleu moderat -1-6 punts-) A l'audiència prèvia es va parlar d'un petit ajust en descomptar-se 196,44 e, res es va dir de les seqüeles perquè en res variaven. No es va renunciar a elles. Formen part de l'informe forense. I es va aclarir abans de començar el judici. Per tant la quantia definitiva són 12.805,27 €.

2on) Es combat la sentència per no haver aplicat el principi de responsabilitat objectiva per risc com es demanava al punt 2.3 de la demanda. L'acadèmia realitza una activitat de risc per la qual es lucra. Ha de respondre, més enllà del risc assumit per la víctima, de tot dany que tingui causa en una intensificació anormal de dit risc. Amb independència de l'aplicabilitat de l' art. 1902 CC .

3er) Errònia valoració de la prova: l'accident es va produir quan la classe ja estava avançada, ja havia fet amb èxit l'exercici de la barra d'equilibris i el professor no supervisava per estar pendent d'altres alumnes. Mai se li va dir que no accedís a la barra per la zona de trampolí i va fer l'exercici com els altres. No es valoren bé les declaracions del testimoni de l'acadèmia Sr. Guillermo .

4rt) Segons la sentència, l'absència de matalassos no ha estat demostrada. On ella va caure no n'hi havia. Això és el que li va produir lesions greus. Els demandats i els testimonis diuen que on va caure no, perquè va anar a caure a l'espai entre el trampolí i la barra on no es poden col·locar. A més, el professor que va acudir com a testimoni de l'acadèmia no va veure la caiguda. Atenia altres alumnes. Segons aquesta part, va fer mig exercici dalt de la barra i va caure pel costat dret. Que caminava per la barra i que va caure ho admet l'asseguradora. L'alumne Guillermo va dir més coses que les que surten a la sentència: diu que va caure no enrere, sobre l'espai entre barra i trampolí sinó al principi de la barra, al lateral (min. 55 DVD). És impossible que la caiguda fora entre la barra i el trampolí.

5è) com que la demanda s'ha d'estimar íntegrament no cap imposició de costes a aquesta part sinó a la contraria.

Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

S'oposa la part demandada Axa Seguros Generales SA (f. 308 i ss.) pels següents motius:

1er) La sentència és ajustada a Dret. Estem en un cas de culpa exclusiva. La jurisprudència enfoca les lesions esportives des de la regla general de la teoria del risc i de l'assumpció del risc inherent a l'activitat.

2on) A la gravació de l'acta de l'audiència prèvia consta que l'actora redueix la reclamació en base a l'informe pericial a 6.159,56 € sense esmentar a quina partida concreta es referia.

3er) La responsabilitat de l'acadèmia no esdevé de que sigui una activitat lucrativa, sinó que s'ha de centrar en comprovar si hi ha hagut alguna negligència o no. Dintre del que és raonable en aquesta casos. No pot basar-se en la mera activitat de risc ja que es van adoptar les precaucions exigibles i perquè l'accident es va produir bàsicament per l'actitud i la participació de la perjudicada.

4rt) la víctima va ser massa atrevida. Fou instruïda i supervisada en la pràctica de tots els exercicis del circuit, incidint en la necessitat de familiaritzar-se amb els exercicis, com van deixar clar els testimonis Sr. Francisco i Guillermo . Va desobeir les indicacions del professor i es va llançar al trampolí de la barra invocant una experiència quer no tenia. Se li va recomanar l'accés pel lateral i se li va prohibir pel trampolí. No va poder preveure el professor aquesta desobediència i es tractava d'adults.

5è) va saltar a través del trampolí i abans de prendre l'equilibri necessari per a estabilitzar-se i caminar damunt la barra va caure com a conseqüència de l'impuls del salt. Va caure entre el trampolí i la barra. Els matalassos estaven al voltant de la barra com és l'habitual. No és manca de mesures de precaució, sinó imprudència de la pròpia alumna.

Postula la confirmació amb costes.

S'oposa la part demandada Acadèmia Instituto de Enseñanza SL (f. 313 i ss.) pels següents motius:

1er) Totalment d'acord amb la sentència. Tots els motius han de ser desestimats.

2on) La quantia es va modificar a l'audiència prèvia, reduint-se a 6.645,52 €.

3er) Per a poder imputar la responsabilitat a aquesta part manca provar una relació de causalitat entre una acció o omissió negligent d'aquesta i la producció del sinistre. Invoca la sent. AP València de 16-7-2002 i de l'AP de Madrid de 10-12-2003 . Atès l'àmbit on es va produir el dany, aquest nexe causal no hi és. Estem en un àmbit d'activitat esportiva, voluntària, de risc inherent, practicada per major d'edat, fora de l'àmbit de l'ensenyament obligatori. Invoca la sent. AP Astúries de 1-7-2005.

4rt) Les pretensions de l'actora han quedat òrfenes de prova. No s'ha acreditat la inexistència de matalassos. Els testimonis que van presenciar la caiguda Don. Francisco i Sr. Guillermo van afirmar que n'hi havia, que l'actora va caure per desobeir les indicacions del monitor, essent la seva actitud la única causa de la caiguda, haver infravalorat la dificultat de la prova. Invoca també la sent. AP Tarragona 14-2-2008 . No hi ha una valoració inadequada o errònia de la prova.

5è) quant a costes, s'ha de mantenir el pronunciament atès que s'ha de confirmar la sentència. I fer imposició de les de l'alçada.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda, l'actora (21-2-2011) reclama 13.001,71 € front les demandades, titular del centre esportiu on es va produir l'accident i asseguradora d'aquella, per lesions i seqüeles produïdes en caure l'actora en una barra fixa d'equilibris el 20-4-2010. El mateix dia que es va matricular. Sosté que l'accident es va produir sobre les 19 h. quan caminava sobre la barra fixa i va caure de cap a terra i es va colpejar amb tot el cos directament contra el sòl de la pista de gimnàstica. Es va trencar els dos braços però la lesió més greu fou del dret, essent intervinguda quirúrgicament l'endemà de fractura dels dos radis i després de set dies d'hospitalització va fer rehabilitació fins el 5-8-2009. Aporta informes (f. 17) dels que resulten 107 dies de baixa impeditiva (7 d'hospitalització -6.356,19 €-) Li resten seqüeles de canell dolorós al radi carpià en fer l'extensió completa de canell dret, rigidesa a la flexió/extensió del braç dret, cicatriu al canell dret i material d'osteosíntesi al braç dret i que es valoren en 1 punt pel material d'osteosíntesi, 1 punt per perjudici estètic lleu 3 punts per canell dolorós i 3 punts per la rigidesa a la flexió/extensió -a 830,69 €/punt són 6.645,52 €-.

Acompanya fotos de la barra (f. 17, doc. 4) per demostrar que no hi havia matalassos amortidors i reclamacions extrajudicials (f. 17, doc. 11 i ss.).

b) A la seva contestació, la demandada Axa seguros Generales SA admet que va caure a terra mentre caminava per la barra d'equilibris del gimnàs en el seu primer dia de classe d'educació física del curs de bombers on s'havia matriculat l'actora. Però a la demanda oblida quee s tractava d'un exercici amb certa dificultat i risc per a qui mai l'hagi realitzat i és difícil pensar que es pugui fer el primer dia de classe saltant des del trampolí com fan les gimnastes. El monitor li va desaconsellar reiteradament. I fins i tot li va prohibir. Però ella va passar per alt totes les indicacions. A més, sempre es posen matalassos al voltant. Culpa exclusiva de la víctima.

c) A la seva contestació, l'entitat d'ensenyament gimnàstic-esportiu demandada després de dir que és un centre de referència a Catalunya, fins i tot en preparació d'oposicions a l'Estat i la Generalitat, explica que d'acord amb el programa de selecció de bombers, s'han de fer diverses proves físiques i entre elles consta el circuit d'agilitat, que consisteix en sortir corrent i pujar des d'un trampolí a la barra d'equilibris podent-se pujar des del lateral i fer un seguit d'exercicis damunt dita barra. Reconeix que l'actora es va inscriure i que el primer dia de classe se li van fer advertiments generals de seguretat i específicament de no saltar sobre el trampolí per a accedir a la barra. Però aprofitant que el professor estava d'esquena ho va fer i va caure. Sosté que hi havia matalassos a disposició dels alumnes. Sosté també que les lesions són totes conseqüència de la pròpia conducta de la lesionada. Res es va saber d'ella fins passat més d'un any. Invoca prescripció. També que van resoldre amicalment la relació contractual el maig de 2009, retornant-li 230 € i comprometent-se el signant a res més reclamar (doc. 6 f. 168).

Acompanya la pòlissa d'assegurança (f. 72 i ss.) i el rebut de pagament d ela prima (f. 101), vàries convocatòries de proves d'accés al cos de bombers (f. 102 i ss.), titulació acadèmica Don. Francisco (f. 167 i ss.)

d) Consta l'acceptació del càrrec de perit judicial de la Dra. Estrella (f. 192). Consta així mateix l'informe de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya d'1-7-2011 fet per Doña. Estrella , on consta l'exploració de la lesionada i on es fa constar que la mobilitat és compatible amb la normalitat i que manifesta ocasionalment àlgies al canell dret. Presenta cicatriu de 7 cm. de llarg a cara ventral del canell dret. Pendent d'informes mèdics. Un segon informe forense de data 6-7-2011 a càrrec de Doña. Estrella relata els antecedents mèdics del cas i valora 4 dies d'hospitalització (108 d'estabilització lesional) + seqüeles de material d'osteosíntesi (1-4 punts) moderat, artrosi posttraumàtica i/o avantbraç/canell dolorosos (1-5) lleu i perjudici estètic lleuger (1-6 punts) lleu moderat. Un tercer informe, d'1-7-2011, reitera l'anterior (f. 246 i ss.)

e) A l'audiència prèvia, celebrada el 23 de gener de 2012 (f. 233 i DVD) l'actora (min. 1:37 i ss. DVD) es referma en la seva demanda però manifesta que rebaixa la seva demanda a la baixa en 196,44 per reducció en tres dies d'hospitalització, quedant la quantia reduïda a 6.159,56 €, manté que no hi ha responsabilitat de la víctima, que no concorre prescripció per interrupció per burofax front de la companyia. Per la demandada no es fa cap al·legació complementària. No s'impugna l'autenticitat de cap document. La demandada està disconforme amb la quantificació derivada de la pericial. Només es nega que les fotos de l'actora siguin del dia. Resten fixats els fets controvertits en la determinació de si al moment del sinistre al voltant de la barra hi havia o no matalassos amortidors, determinar si l'actora va desobeir o no els consells del monitor de no fer equilibris sobre la barra en ser el primer dia de classe, valoració del dany corporal i determinar si es va signar el doc. 6 de la contestació per ordre de la demandant i abast de dit document.

L'actora va proposar com a prova la testifical del Sr. Camilo .

La codemandada AITES proposa interrogatori de l'actora, documental per reproduïda, més documental consistent en requerir l'actora que presenti els comunicats de baixa i alta d'ILT i testifical dels Srs. Paloma , Francisco i Guillermo , així com pericial de Doña. Estrella .

Axa Seguros generales va proposar interrogatori de l'actora, interrogatori de la demandada AITES.

No es va admetre l'interrogatori d'AITES.

f) Al judici celebrat el 17 d'abril de 2012 (DVD al f. 275) es va fer un aclariment preliminar de l'actora dient que la dra. S'ha equivocat en la data d'alta i li ha passat un nou informe amb la data d'alta. [consta aquesta alta a data 5-8-2009]. S'oposen a l'aclariment posterior que es demana per diligència final. També exposa que es rebaixava la quantia de la reclamació només en 194 €, no ha renunciat a la meitat de la quantia, per seqüeles. I denuncia que l'acta està malament.

Declaren en interrogatori:

1) la demandant Sra. Antonieta (min. 9:15 i ss. DVD) manifesta que la inscripció a l'acadèmia fou voluntària, tenia necessitat de fer l'oposició a bombers, com a propòsit personal; no la van informar de la dificultat de les proves; esperava que la informessin; el seu primer dia esperava que l'informessin; insisteix que no la van informar i no va preguntar més, esperava simplement que l'ensenyessin allí. Quan arriba li expliquen allò que és bàsic, entrenament personal, córrer, etc. No els va dir que havia estat ballarina ni que era professora de ioga; a la vista del doc. 1 de matrícula, diu que la lletra és seva. Allí sí que consta tot això i no ho recordava. Tenia certa experiència gimnàstica. El mateix dia va anar a classe. El professor era el Sr. Francisco . Si es deia Francisco no ho sap. Córrer té el risc de caure també. No esperava tenir cap lesió, però sap que pot passar, però no ho espera. També podria caure pel carrer. En arribar el professor va explicar el circuit d'agilitat. Van fer escalfament previ. S'havia de saltar des del trampolí a la barra i et pugaves a la barra i et feien fer moviments a dreta i esquerra i es saltava sobre un matalàs a la sortida. No li va dir que la barra era difícil. Tenia experiència en agilitat i no ho va considerar difícil. Per a ella no era el és fàcil, el més fàcil era córrer. Cap li semblava difícil, però tenia que aprendre a fer-les. Li va dir que comencés per l'altra part i ho va fer. No la va advertir que pugés pel costat. Li va dir que fes la prova, sense especificar si havia de saltar des del trampolí, asseure's, aixecar-se, fer voltes i saltar. No li va dir que hagués de pujar pel costat. No és veritat que diversos alumnes l'advertissin d'això, quant menys ella no ho va sentir. Va caure una vegada ja estava damunt la barra. En caminar. El professor no li va venir a recordar que no saltés del trampolí. En aixecar-se i posar-se a caminar fou quan va caure. Va caure pel costat dret. No entre el trampolí i la barra. A meitat entre el principi i el final, cap al costat dret. No va caure en tocar la barra. El sòl era ben dur. Un tartan. Dur. No hi havia matalassos a cada banda, al final sí. Per fer la tombarella. No sabia ni on eren els matalassos. En caure va anar a la seva mútua. Només un alumne la va ajudar. No l'havien avisat de que havia de tenir mútua. No és cert que algú negociés en nom seu la resolució i devolució de l'import. Simplement li van donar uns diners pel valor dels llibres que ell va tornar. L'import era dels llibres. Les gestions sí les va fer aquest amic advocat. Van anar junts a parlar amb ells. A preguntar si podien tornar els llibres. No sap si va signar cap document en nom seu.

Abans havia fet equilibris però no en aquesta barra. El monitor va explicar per damunt tot. Eren circuits i anaven uns darrere els altres. No li va desaconsellar això per ser el primer dia ni li va prohibir fer-ho. Ni els companys tampoc. Va anar amb el Sr. Camilo a AITES i aquest document signat pel Sr. Camilo , no l'ha vist mai aquest document. És amic seu però quan ell signaria això no estava amb ell. Van anar a preguntar si podien retornar els llibres i ella va anar a buscar-los i ell va tornar sol a retornar-los. No li va explicar res.

El dia de l'accident hi havia varis circuits. Només estava el Sr. Paloma . Tot i haver-hi vàries persones a cada circuit. Ja era la quarta vegada que feia aquest exercici aquell dia quan va caure. No li ha fet poders al Sr. Camilo . Ni menys per a renunciar drets seus.

Declaren en qualitat de perits:

1) la Dra. Estrella (min. 30:25 i ss. DVD) manifesta que per a valorar la incapacitat temporal suposa que va disposar dels comunicats d'ILT, no recorda; va calcular els 108 dies per la documentació mèdica aportada. Li faltava uns documents que va veure després. 104 dies són impeditius per a una professora de ioga.

Ni com a estudiant.

Declaren en qualitat de testimonis:

1) el Sr. Camilo (min. 34:53 i ss. DVD) diu que són amics amb l'actora des de fa anys, reconeix el doc. 6 com signat per ell. No el recorda per res, no el recorda així. Ell va signar un rebut. No és apoderat d'ella. Ni la representava per a renunciar res.

Quan va signar això tenien una amistat íntima, amics i prou. Li va demanar que anés a l'acadèmia per veure si podien retornar els llibres. Ell els va tornar. Van ser molt amables. No sap si és l'acadèmia qui va renunciar a cobrar res més. Sí que actuà en interès seu. Li va tornar els diners a ella.

El saldo i quitança la va veure al despatx de la lletrada. Es va quedar de pedra. Ell va signar només un rebut. Mai signaria una cosa així.

2) el Sr. Francisco , aleshores professor de l'acadèmia (min. i ss. DVD) i que fa un any que no hi treballa, llicenciat en INEF, manifesta que va estar treballant amb ells fins 2011 i continua com a professor d'institut. L'únic dia que la va veure, el seu primer dia de classe, va tenir un accident. Van avisar-lo que era nova. Va fer l'escalfament i li va explicar el circuit d'agilitat, li va dir les parts que hi havia i ella va començar a fer uns exercicis amb ell, li anava explicant i va veure que ja estava saltant sobre la barra, li va dir que l'havia advertit que pugés per al costat. L'examen permet pujar pel costat. Quan veu que està saltant li recorda el perill i li diu que faci treballs molt simples, i li deia que sí que podia fer-ho. La següent ja va caure. No li va fer cas. S'equivocà en no fer-li cas. No va veure la caiguda. Ja era a terra. Entre la barra i el trampolí. En impulsar es va desequilibrar en arribar a la barra. On ella va caure no hi ha matalassos perquè a les bases no s'hi posen. I perquè no es pot entre trampolí i barra perquè només hi ha 60 cm. El dia de l'examen no hi ha matalassos a aquesta zona. Al costat a l'oposició no es posaven. Si algú té por es posen. A la majoria els desestabilitza i tenen por de torçar-se el turmell. Preferien treballar sense. El sòl era tartan. Tou. Amorteix més que el parquet o l'asfalt. Aquell dia hi havia matalassos als costats. No hi ha normativa al respecte.

El circuit té trampolí, barra, matalàs per tombarella, dues tanques i un plint. Els alumnes van passant. Va dividir el circuit en dues parts. Quan es produeix l'accident ell estava atenent els altres. Quan passa ja s'havia començat la classe i que ell ja l'havia vist pujada quant menys una vegada. No la podia pas fer fora, és major d'edat.

3) el Sr. Guillermo , alumne de l'escola (min. 53:26 i ss. DVD), alumne del centre i que estava present quan va succeir això; Francisco va fer els advertiments generals; s'aconsella que durant les primeres setmanes o dies es faci amb menys risc, saltant per sota, pel costat. Tothom ho feia així. No va seguir ella aquestes indicacions. Després d'unes petites proves es va atrevir a saltar i amb el resultat que sabem. Va saltar del trampolí, just al començament de la barra i va caure al començament, entre on et recolzes per fer el moviment, al començament de la barra. Cap al lateral. No hi havia matalassos al començament perquè no caben i perquè impediria realitzar correctament l'exercici. Als laterals sí n'hi havia. Hi ha dies que no. Ho munten els alumnes. Depenent dels alumnes. Alguns no volen perquè pot fer torçades. Ella va caure després de recolzar un xic de peu i va caure com un pes mort. Aprenen a fer caigudes. En tres anys hi van haver lesions però greus no. Ella va comentar que tenia experiència física. El sòl és com tipus suro. Tou més aviat. Hi ha dies que els alumnes fan la barra sense matalassos. Aquell dia n'hi havia.

Va caure entre el trampolí i la barra després d'haver pujat no cap enrere sinó al costat. En girar. Va caure en un lateral. No en el buit entre trampolí i barra, però sí cap a la dreta. Just al sortint de les potes on no es pot posar matalàs. Només hi havia un professor que no pot controlar tots els alumnes.

4) la Sra. Paloma (min. 1.2:22 i ss. DVD), manifesta que és comercial empleada de l'acadèmia. Recorda l'alumne. Li va dir que les proves eren dures. L'oposició també. Noies eren poques, ella i poques més. Per la dificultat. Li va comentar que era ballarina i professora de ioga. No estava present quan l'accident. Es va gestionar la devolució per part d'un amic. Ells no tenien obligació de tornar. El Sr. Camilo és qui va negociar el tema. Va parlar amb ell una sola vegada. Actuava en nom d'ella. El dia de la devolució estava però no fou ella qui la va fer. Van venir els dos. A la vista del doc. 6 (f. 168) manifesta que el recorda. El va signar ell.

Quan es va signar ella també hi era. Hi havia vàries persones. Ella estava present. No ho va veure d'a prop. Ella no podia signar. Després li van passar elm paper de la devolució. A l'expedient consta aquest paper. Mai va dir que fora apoderat o advocat.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 18 d'abril de 2012 (f. 264 i ss.) desestima íntegrament la demanda.

Entén que del doc. 6 no es pot derivar una renúncia d'accions per l'ara actora. Ni que qui va signar fora apoderat seu. Això no és objecte del recurs.

Entén també que no s'ha acreditat cap negligència per part de l'acadèmia. Perquè no assoleix veure cap nexe causal entre el que hagi fet o deixat de fer l'escola i l'accident.

Absol

Amb costes a l'actora.

Analitzarem els motius del recurs alterant-ne l'ordre per raons de sistemàtica.

Quart. El tercer i quart motius de recurs combaten la sentència per errònia apreciació de la prova: sosté la recurrent que poc abans havia superat amb èxit l'exercici, saltant des del trampolí, que no estava essent vigilada pel monitor, i que mai se li havia advertit que accedís a la barra pel costat dret. I que si es va lesionar de forma tan greu fou perquè on va caure, el lateral dret, no hi havia matalassos de protecció.

No es pot acollir.

A banda de la versió del director del centre i monitor de les classes aquell dia, hi ha un alumne que ha testificat que sí s'havia advertit als nous alumnes no fer l'accés pel trampolí fins que s'haguessin familiaritzat amb la barra fixa, que sosté sense cap mena de dubte que va saltar del trampolí, just al començament de la barra i va caure al començament, entre on et recolzes per fer el moviment, al començament de la barra. Cap al lateral. No hi havia matalassos al començament perquè no caben i perquè impediria realitzar correctament l'exercici. Explica que no es poden posar al començament del lateral entre els peus de l'aparell. A la resta dels laterals sí n'hi havia.

Resta per tant suficientment acreditat que se la va advertir que no saltés des del trampolí. L'instructor Sr. Francisco admet que una vegada que la va veure saltar -amb èxit- li va reiterar l'advertiment i just al moment ja s'havia caigut. La demandant va assumir, per tant, un risc gran i innecessari ateses les circumstàncies de forma negligent. La causa de la caiguda fou la seva imperícia i la manca de control de la caiguda en equilibri damunt la barra fixa. Cert que el dany segurament fou més greu per haver caigut damunt el tartan i no damunt d'un matalàs de protecció, però a la zona on es va produir la caiguda està també suficientment clar que no hi cabia un matalàs.

Cal tenir en compte que ni el professor ni el testimoni, cap d'ells, està avui en dia relacionat amb l'escola.

Altrament, l'ús de matalassos en aquest tipus d'exercici on normalment es cau dempeus és un arma de doble tall, perquè quan hi és sol afavorir les torçades de turmell.

Cinquè. El segon motiu de recurs combat la sentència per no haver aplicat el principi de responsabilitat objectiva tal i com es postulava al punt 2.3 de la demanda, atès que l'Acadèmia realitza una activitat de risc de la qual ha de respondre a no constar exquisida diligència.

No es pot acollir.

No és cert que no s'hagi aplicat aquesta doctrina. El que succeeix aquí és que s'ha acreditat l'exquisida diligència del monitor i alhora director de l'acadèmia i l'absoluta gosadia de l'accidentada que va desoir els consells d'aquell i, el primer dia d'enfrontar-se amb les proves, va accedir a la barra fixa des del trampolí -a major velocitat i amb major risc de no conservar l'equilibri suficient en caure sobre una superfície tan petita- enlloc de fer-ho des del lateral.

Sisè. El primer motiu de recurs combat l'afirmació (obiter quant a la decisió) de que la quantia del plet és de 6.159,56 €.

Tenia gravamen la part actora per a recórrer aquesta decisió col·lateral perquè d'haver triomfat la seva tesi quant al fons d'això depenia situar el sostre de la indemnització.

A aquesta alçada del debat en apel·lació i, posat aquest motiu en relació amb la resta de motius, és ja del tot irrellevant ja que, desestimats aquests, no té cap importància la quantia del litigi en ordre a una eventual indemnització car s'ha desestimat l'acció entaulada i no se'n pot atorgar cap. Simplement, i encara que això acabi perjudicant el recurrent, a efectes de la futura taxació de costes, cal dir, al respecte, que la seva tesi és plenament encertada quant a aquest punt, ja que és palès que hi hagué un error a l'acta aixecada pel secretari respecte a allò que es va dir a l'audiència prèvia i que és ben diferent del que consta gravat al DVD: no tenim cap dubte que la renúncia fou solament respecte de 196,44 € i que la quantia del litigi, per tant, va quedar definitivament fixada en 12.805,27 €.

S'acull, per tant, el motiu.

Setè. El cinquè motiu de recurs postula la imposició de costes de la primera instància a la part demandada, efecte del tot lligat a la prosperitat íntegra del recurs.

No es pot acollir.

Tot i l'estimació del motiu sisè, l'estimació parcial del recurs que d'això resulta no té virtualitat per a revocar totalment ni en part la sentència ni per a estimar, ni tan sols en part, la demanda. De manera que el pronunciament de costes de primera instància s'ha de mantenir ( art. 394 LEC ).

Vuitè. La plena confirmació de la sentència d'instància imposa a la recurrent les costes del recurs ( art. 398 LEC ).

Fallo

Estimem en partel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 18 d'abril de 2012 pel Jutjat de Primera Instància núm. 25 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 282/2011 (Rotlle núm. 659/2012) que, baldament, confirmem íntegrament, amb imposició de costes de l'alçada a la part recurrent.

L'estimació parcial del recurs determina per al recurrent la recuperació del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.