Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 16/2018, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 421/2016 de 12 de Enero de 2018

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00016/2018

APEL LACIÓ

Rotlle Sala núm. 421 de 2016 Actuacions Jutjat núm. 1 PO 127/2014

SENTÈNCIAnúm. 16

Palma, a 12 de gener de 2018

Il lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

-------------------------

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel lació número 421 de 2016, dimanant de les actuacions número 127/2014 del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 dels de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel lants i apel lades, respectivament, ambdós litigants, la Concessionària Hospital Son Espases SA., representada per la procuradora Sra. Mas Tous i assistida del lletrat Sr. Alejandro Bonitch i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i dirigida pel seu lletrat.

L'objecte del recurs és la resolució presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, per part de l'Institut Balear de la Salut (IB-SALUT) de la reclamació efectuada per la Concessionària Hospital Son Dureta SA de pagament d'interessos moratoris formulada per la recurrent el dia 24 de juny de 2014.

La quantia es fixà en 497.319,99 €.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

Antecedentes

1r.- El Jutjat número 1 de l'Ordre Contenciós Administratiu dels de Palma, el dia 28 d'abril de 2016, dictà la sentència núm. 150 on va estimar parcialment el contenciós. Després de declarar no conforme amb l'ordenament jurídic la resolució presumpta impugnada i anul lar-la va acordar:

'reconec a l'entitat recurrent el dret a que l'IB-SALUT li aboni les següents quantitats: o la quantitat que resulti en concepte d'interessos moratoris conforme els criteris exposats al fonament jurídic segon d'aquesta resolució, més els interessos legals que aquesta quantitat produeixi des que s'interposà el recurs (3 de novembre de 2014) i fins la notificació de la sentència; sens perjudici dels interessos processals establerts a l' article 116.2 LJCA '.

2n.- Interposats sengles recursos d'apel lació per part d'ambdues parts litigants, s'hi oposaren respectivament.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 14 de desembre de 2017.

Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, per part de l'Institut Balear de la Salut (IB-SALUT) de la reclamació efectuada per la Concessionària Hospital Son Dureta SA de pagament d'interessos moratoris formulada per la recurrent el dia 24 de juny de 2014.

La sentència núm. 150 de 28 d'abril de 2016 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 dels de Palma, va estimar parcialment el recurs i en la seva decisió va acordar el següent:

'reconec a l'entitat recurrent el dret a que l'IB-SALUT li aboni les següents quantitats: o la quantitat que resulti en concepte d'interessos moratoris conforme els criteris exposats al fonament jurídic segon d'aquesta resolució, més els interessos legals que aquesta quantitat produeixi des que s'interposà el recurs (3 de novembre de 2014) i fins la notificació de la sentència; sens perjudici dels interessos processals establerts a l' article 116.2 LJCA '

Ambdues parts litigants varen sol licitar, respectivament, actora i demandada, correcció d'errors i aclariment de la referida sentència. Foren rebutjades mitjançant interlocutòria de 13 de juny de 2016.

El 2n fonament jurídic de la sentència al qual es referia la decisió, es pronunciava així:

' 2) El termini de carència.

La Sala ja s'ha pronunciat al respecte, i entenc correcte aquesta interpretació. Tant la novació del contracte com les factures són posteriors a la Llei 15/2010, i, per tant, el període de carència és el de 30 dies des de la data d'emissió de les factures. I el dies a quo és el següent a la finalització d'aquest termini.

3)El dies ad quem

El dies ad quem és aquell en què l'import del principal es troba a disposició del creditor; per tant, no el de la data de l'ordre de pagament, sinó el moment en què el creditor rep les quantitats que li deuen.

Respecte el tipus d'interès no hi ha discussió, és el previst a l' article 7 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre , que estableix mesures de lluita contra la morositat a les operacions comercials.

Doncs bé, els interessos moratoris es calcularan tenint en compte aquests criteris, i això s'efectuarà, si cal, en execució de sentència'

La part demandada empara la seva apel lació en dos motius, un primer referit al que considera, i així ho qualifica, vulneració de la jurisprudència de la Sala en relació amb eldies a quoper al guany de l'interès de demora, doncs el període de carència és de 60 dies que no de 30 dies y, segon, respecte a la no imposició de les costes processals en cas de desestimació tal com es va fer a la instància donada la mancança de mala fe o temeritat de l'Administració en el plantejament de les presents al legacions.

L'altra apel lant, la part actora, assenyala altres dos motius que vol que quedin clarament determinats, un primer, que l'abonament mitjançant el mecanisme extraordinari d'abonament a proveïdors no enerva la procedència del reconeixement de cobrament dels interessos moratoris i, altre segon, que la renuncia als interessos moratoris no resulta predicable a aquells imports abonats amb càrrec al fons de liquidació autonòmic. Argument, aquest últim, no plantejat a la demanda ni a l'escrit de conclusions i que surtex novoara i, sobre el qual, doncs, no ens hi pronunciarem.

SEGON.- És cert que ens hem anat pronunciant contínuament al voltant del fet que el dies a quo s'iniciava a partir del període de carència que era de 60 dies. És correcta la cita que fa, doncs, la defensa de la Comunitat Autònoma; ara bé, també és cert, no obstant, que l'anterior interpretació derivava de la legislació vigent aleshores, i, en concret, durant la vigència del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, en què es prenia en compte l'article 99.4 .

Ara, en canvi, i tal com ja ho varen fer a les sentències 520 de 2013 i 413 de 2014 , hem de fer ús del que es preveu a la Llei 15/2010, de 5 de juliol , de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre , per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, que va incorporar al nostre dret intern la Directiva 2000/35/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny de 2000, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. En concret, es disposa:

'Se modifica el apartado 4 del artículo 200 de la Ley de Contratos del Sector Público que pasa a tener la siguiente redacción:

4. La Administración tendrá la obligación de abonar el precio dentro de los treinta días siguientes a la fecha de la expedición de las certificaciones de obras o de los correspondientes documentos que acrediten la realización total o parcial del contrato, sin perjuicio del plazo especial establecido en el artículo 205.4, y, si se demorase, deberá abonar al contratista, a partir del cumplimiento de dicho plazo de treinta días, los intereses de demora y la indemnización por los costes de cobro en los términos previstos en la Ley 3/2004, de 29 de diciembre , por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales. Cuando no proceda la expedición de certificación de obra y la fecha de recibo de la factura o solicitud de pago equivalente se preste a duda o sea anterior a la recepción de las mercancías o a la prestación de los servicios, el plazo de treinta días se contará desde dicha fecha de recepción o prestación'.

Per tant, col loca el dit període en 30 dies. Període que, de forma transitòria, canvia a 50 dies per a l'any 2011 - nosaltres ho varen prendre en compte a les sentències esmentades 520 de 2013 i 413 de 2014 - i a 40 dies per a l'any 2012 - Disposició Transitòria 8ena del TRLCSP -. Veiem:

'Tres. Se añade una nueva disposición transitoria octava con la siguiente redacción: Disposición transitoria octava Plazos a los que se refiere el artículo 200 de la Ley

El plazo de treinta días a que se refiere el apartado 4 del artículo 200 de esta Ley, en la redacción dada por el artículo tercero de la Ley de modificación de la Ley 3/2004, de 29 de diciembre , por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales, se aplicará a partir del 1 de enero de 2013.

Desde la entrada en vigor de esta disposición y el 31 de diciembre de 2010 el plazo en el que las Administraciones tienen la obligación de abonar el precio de las obligaciones a las que se refiere el apartado 4 del artículo 200 será dentro de los cincuenta y cinco días siguientes a la fecha de la expedición de las certificaciones de obras o de los correspondientes documentos que acrediten la realización total o parcial del contrato.

Entre el 1 de enero de 2011 y el 31 de diciembre de 2011, el plazo en el que las Administraciones tienen la obligación de abonar el precio de las obligaciones a las que se refiere el apartado 4 del artículo 200 será dentro de los cincuenta días siguientes a la fecha de la expedición de las certificaciones de obra o de los correspondientes documentos que acrediten la realización total o parcial del contrato.

Entre el 1 de enero de 2012 y el 31 de diciembre de 2012, el plazo en el que las Administraciones tienen la obligación de abonar el precio de las obligaciones a las que se refiere el apartado 4 del artículo 200 será dentro de los cuarenta días siguientes a la fecha de la expedición de las certificaciones de obra o de los correspondientes documentos que acrediten la realización total o parcial del contrato'.

Aquí succeeix que totes les factures foren presentades, segons els documents núm. 5 i 6 dels acompanyats amb la demanda, folis 72 a 154 de les actuacions, l'any 2014 i obeïen a factures corresponent a un període que abastava entre els mesos de març i desembre de 2013.

A més, s'ha de dir, que la Disposició transitòria primera de la Llei 15/2010 , que va entrar en vigor el dia 7 de juliol de 2010, ho reiterem, disposa que aquesta Llei serà d'aplicació a tots els contractes celebrats amb posterioritat a la seva entrada en vigor, i, en el cas, estem parlant d'una novació del dia 6 d'agost de 2010, posterior al dia 7 de juliol de 2010 en què va entrar en vigor aquella, que, per la seva importància i abast, és equiparable a un nou contracte.

En conseqüència, cal confirmar en aquest punt la sentència d'instància apel lada.

TERCER.- Hi ha que veure a continuació sí les quantitats satisfetes mitjançant el mecanisme extraordinari d'abonament a proveïdors contravé la Directiva comunitària 2011/7/UE de 16 de febrer de 2011, i, en concret, el seu article 7.2 que estableix que tota clàusula d'exclusió dels interessos serà una clàusula abusiva

'1. Los Estados miembros dispondrán que una cláusula contractual o una práctica relacionada con la fecha o el plazo de pago, el tipo de interés de demora o la compensación por costes de cobro si resulta manifiestamente abusiva para el acreedor no sea aplicable o pueda dar lugar a una reclamación por daños.

Para determinar si una cláusula contractual o una práctica es manifiestamente abusiva para el acreedor en el sentido del párrafo primero, se tendrán en cuenta todas las circunstancias del caso, incluidas:

cualquier desviación grave de las buenas prácticas comerciales, contraria a la buena fe y actuación leal;

la naturaleza del bien o del servicio, así comoc) si el deudor tiene alguna razón objetiva para apartarse del tipo de interés legal de demora, del plazo de pago estipulado en el artículo 3, apartado 5, el artículo 4, apartados 3, 4 y 6, o de la cantidad fija a la que se hace referencia en el artículo 6, apartado 1.

2. A efectos del apartado 1, se considerará manifiestamente abusiva una cláusula contractual o una práctica que excluya el interés de demora'.

El dit plantejament no ha de prosperar. Precisament, el dia 12 de maig de 2016, l'Advocat General va efectuar la següent conclusió:

'A la luz de las consideraciones anteriores, propongo al Tribunal de Justicia que responda a las cuestiones prejudiciales planteadas por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo nº6, de Murcia del siguiente modo:

La Directiva 2000/35/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29 de junio de 2000, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales, y en particular, su artículo 3, apartado 3, y la Directiva 2011/7/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de febrero de 2011 , por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales, y en particular su artículo 7, apartados 2 y 3, deben interpretarse en el sentido de que no se oponen a una norma nacional que:

otorga al acreedor el derecho a adherirse a un mecanismo que prevé el pago «acelerado» del principal adeudado con arreglo a un contrato cuando el acreedor ha cumplido sus obligaciones establecidas en el contrato, siempre que renuncie a su derecho al pago de los intereses de demora y a la compensación por los costes de cobro, al tiempo que

permite al acreedor negarse a adherirse a este mecanismo con el resultado de que conserva su derecho a los intereses y a la compensación, aunque es probable que tenga que esperar bastante más para cobrar'.

La conclusió a la qual es pot arribar és que ens trobem davant un procediment d'adhesió voluntària per part dels creditors, i que per tant, aquest contracte seria per definició subsidiari en relació amb el primer, en el qual es va constituir el deute. No s'oposa a la Directiva per ser aliè al contracte, tenir caràcter voluntari i no impedir que es pugui instar al procediment judicial. Reflexió final: El mecanisme d'abonament a proveïdors és totalment legítim.

Directiva ja incorporada a l'Ordenament Jurídic espanyol mitjançant el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, i on podem llegir a la Disposició final 7 ena:

'En lo no previsto en el Capítulo I del Título III este real Decreto-ley se aplicará supletoriamente lo dispuesto en el Real Decreto-ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales, y el Real Decreto-ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la financiación de los pagos a proveedores, así como el Acuerdo del Consejo de Política Fiscal y Financiera de 6 de marzo de 2012 por el que se fijan las líneas generales de un mecanismo extraordinario de financiación para el pago a los proveedores de las Comunidades Autónomas'.

Ergo, mecanisme extraordinari per a la seva aplicació supletòria. Desestimem, també, l'apel lació de la part actora.

QUART.- Es fa expressa imposició de costes processals a ambdues parts apel lants i en relació als seus respectius escrits, de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional , si més no, però amb el límit dels 500 € per a tots els conceptes, la qual cosa suposa el rebuig de la petició de la part demandada apel lant en el seu escrit d'apel lació.

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.-DESESTIMARambdós recursos d'apel lació, plantejats respectivament per les parts actora i demandada, contra la sentència número 150 de 28 d'abril de 2016 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 dels de Palma en el si de les seves actuacions 127/2014 tramitades pel procediment ordinari, la qualCONFIRMEM.

SEGON.- Es fa imposició de costes processals d'aquesta alçada jurisdiccional a ambdues parts apel lants, si més no, però amb el límit dels 500 € per a tots els conceptes.

Es fa expressa imposició de costes processals a la part apel lant de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VISTels articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Contra la present, i conforme a la modificació operada per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol, en quant afecta a la Secció 3era del Capítol III del Títol IV integrada pels articles 86 a 93 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència amb la forma prevista als citats articles i amb més prenent- se en compte l'acord de la Sala de Govern del Tribunal Suprem de 26 d'abril de 2016, publicat que fou en el BOE núm. 162 de 6 de juliol de 2016.

Si el recurs hagués de fundar-se exclusivament en infracció de normes emanades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, serà competent aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel Magistrat d'aquesta Sala Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.