Sentencia SOCIAL Nº 1132/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4301/2019 de 27 de Febrero de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0003405

RM

Recurs de Suplicació: 4301/2019

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 27 de febrer de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1132/2020

En el recurs de suplicació interposat per Jose Daniel a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 20 de novembre de 2018 dictada en el procediment núm. 603/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de novembre de 2018, que contenia la decisió següent:

'Queprocede DESESTIMARla demanda interpuesta por D. Jose Daniel en reclamación de revisión de grado para invalidez permanente absoluta contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y TGSS, confirmando la resolución del INSS de fecha 19-4-2017 que declara no revisar el grado de incapacidad, absolviendo a este de todas las pretensiones contra él deducidas en el presente procedimiento.

Se tiene por DESISTIDA a FERROCARRIL METROPOLITA DE BARCELONA S.A. absolviéndolede las pretensiones de la demanda dirigida contra el mismo.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- La parte actora, cuyas circunstancias personales constan en autos, nacido el NUM000-1952, se encuentra afiliado a la Seguridad Social, Régimen General, con el número NUM001 y en situación de alta. (no controvertido)

2.- Su profesión habitual era la de técnico auxiliar de máquinas validadoras. (Expediente adminsitrativo)

3-En fecha 9-12-2013 se reconoció a la actora una incapacidad permanente en grado de total, derivada de enfermedad común para su profesión de técnico auxiliar de máquinas validadoras. El dictamen médico de la UVMI de fecha 8-11-2013 recogía las siguientes lesiones: 'Polineuritis sensitivo motora de posible orígen tóxico o etilismo. Ataxia sensitiva con trastorno de la marcha asociado'. (xpediente adminsitrativo)

4-En fecha 28-2-2017 la actora solicitó revisión de grado de incapacidad por agravación de las dolencias que se resolvió en fecha 19-4-2017 por el INSS declarando que no procede revisar el grado de incapacidad declarado a la actora porque las secuelas que padece en la actualidad constituyen el mismo grado de incapacidad permanente reconocido en su dia. El dictamen emitido por el SGAM en fecha 29-3-2017 recogía las siguientes lesiones: PMP mixta de predomini sensitiu i probable radiculopatía motora amb signes dedenervació aguda en S1 bilateral, amb marcada reducció/practica resolución d'alteració de la señal en cordons posteriors em D2-D3.(Expediente administrativo)

5.-La base reguladora de la pensión asciende a 2.509'24 euros. La fecha de efectos es 20-4-2017..(No controvertido)

6.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones según se desprende del informe emitido por el Equipo de Reconocimientos del INSS en fecha 4-10-2018: Polineuropatía mixta sensitivo motora con signos de enervación aguda, atrofia muscular de la EII y marcha ataxica importante. Limitación a esfuerzos, bipedestación y deambulación prolongada. (Informe folio 175-176)

7- Interpuesta reclamación previa la misma fue desestimada por resolución expresa de fecha 5-7-2017. (Expediente administrativo)'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Postula la part demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, la revisió de fets provats de la sentència, sol·licitant el canvi en el redactat de l'ordinal sisè, amb el següent text alternatiu:'a parte actora está afecta de las siguientes lesiones: Polineuropatía mixta sensitivo motora, crónica y degenerativa, con signos de enervación aguda en las 4 extremidades en forma de descarga de alta frecuencia, atrofia muscular de la EII y marcha atóxica importante, con gran inestabilidad que le exige apoyo externo, incluso ser acompañado en sus desplazamientos, con parestesias en extremidades, inestabilidad, trastornos sensitivos en guante y calcetines largos con dificultades manipulativas con las manos. Limitación a esfuerzos, bipedestación y deambulación. // Al anterior cuadro patológico, se asocian las lesiones por la que la sentencia del Juzgado de lo Social n° 4 de Barcelona de fecha 27.2.2006, autos 915/2015 , declaró al actor en situación de incapacidad permanente total para su profesión de Conductor de Metro al padecer: 'Prolapsos discales C3-C4, C4-05 y C5-C6. Hernia discal 1.5-51 con radiculopatía L5-51- Trocanteritis calcificante. Tendinopatía cálcica en hombros. Hidartrosis de repetición en rodilla izquierda. Artrosis poliarticular de grado moderado', lesiones que tiene carácter crónico y degenerativas'; la dita pretensió s'empara en allò que consta en els folis 154, 156, 157, 160, 155 i 156 de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Cal recordar a la part recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 LRJS l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Atès que el jutjador del primer grau ha valorat la prova en la seva integritat -incloent-hi el dictamen de l'SGAM, que també és sanitat pública- és evident que allò que se'ns demana no és una altra cosa que la substitució per la sala de la referida activitat de valoració, la qual cosa és competència exclusiva i excloent del primer grau jurisdiccional, atès el principi d'instància única que regeix l'ordre social, sense que els tribunals 'ad quem' tinguem atribucions al respecte, atès el caràcter extraordinari de la suplicació. D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat, màxim quan el quadre de limitacions funcionals pel que s'advoca és el mateix que ja consta a la sentència.

SEGON.A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 193 de la llei processal es denúncia pel recorrent la infracció de l' art. 194 LGSS.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que ' para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente'. I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- que ' la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquéllas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el motiu (i amb ell, el recurs en la seva integritat) ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades comporten limitació per a feines d'esforç i bipedestació i deambulació perllongades. Ara bé no és apreciable que existeixi incompatibilitat per dur a terme feines sedentàries o en les que l'esforç físic sigui irrellevant, sense que tampoc resulti apreciable una claudicació a la marxa a curtes distàncies que li impedeixi el desplaçament.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Jose Daniel contra la sentència dictada pel jutjat del social número 6 dels de Barcelona en data 20 de novembre de 2018, recaiguda en les actuacions 603/2017, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA, S.A. en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.