Sentencia SOCIAL Nº 1164/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7213/2017 de 20 de Febrero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 43148 - 44 - 4 - 2016 - 8010567

RM

Recurs de Suplicació: 7213/2017

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 20 de febrer de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1164/2018

En el recurs de suplicació interposat per Salome a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 5 de juny de 2017 dictada en el procediment núm. 202/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Telefónica de España, S.A.U. i Seguros de Vida y Pensiones Antares, S.A., ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de juny de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que DESESTIMANDO la demanda en reclamación de cantidad interpuesta por DÑA. Salome , con D.N.I. nº NUM000 , contra la empresa TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A. y SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La demandante Dña. Salome , nacida el NUM001 -1944, prestó servicios para TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A. desde el 1-3-1966 hasta el 2-1- 1999, causando baja en dicha entidad acogiéndose al programa de prejubilación de empleados de 53 y 54 años.

(hecho primero de la demanda, no controvertido por las partes)

SEGUNDO.- Como consecuencia a su acceso a la prejubilación con TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A., se pactó una renta asegurada mediante póliza nº 98/5.000.031, que ascendía a la cantidad de 2.063,45 euros mensuales desde el 1-1-1999 al 1-2-2004, y a partir de los 60 años (1-2-2004), 955,55 euros.

(docum. nº 1, 2, 7 a 16 de la actora, docum. n º 14 a 18 de Telefónica, docum. nº 1 a 3, 10 y 11 de Antares)

TERCERO.- El Seguro de TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A., suscrito con SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., se instrumentalizaba a través de la póliza de riesgo nº NUM002 y las de accidentes nº NUM003 y nº NUM004 .

Las contingencias cubierta por la póliza nº NUM002 son de riesgo principal, el fallecimiento y como complementario, la invalidez absoluta y permanente y por la póliza de accidentes nº NUM003 estas mismas contingencias cuando son derivadas de accidente.

La póliza nº NUM004 da cobertura a la incapacidad permanente parcial derivada de accidente de trabajo.

Las pólizas nº NUM002 y NUM003 fueron suscritas originalmente por otra Entidad Aseguradora, Metrópolis, subrogándose en su posición la demandada SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., en el año 1988. La póliza nº NUM004 de Incapacidad Permanente Parcial por accidente, fue suscrita por TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A. y SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., en el año 2002.

(docum. nº 7 a 16, 22 a 24, 30 a 37 de la parte actora, docum. nº 14 a 18 de Telefónica, docum. nº 1 a 3 de Antares)

CUARTO.- Por resolución del INSS la demandante fue declarada afecta de una Incapacidad Permanente Total derivada de enfermedad común, con efectos desde el 20-12-2002, cuando tenía 58 años de edad.

En expediente de revisión de grado de la Incapacidad Permanente Total, fue declarada afecta de una Incapacidad Permanente Absoluta por enfermedad común, con efectos económicos del 10-2-2006 (cuando tenía 62 años).

(docum. nº 3 de la parte actora, docum. nº 4 de Antares)

QUINTO.- La actora causó baja en el seguro colectivo de riesgo de la demandada TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A., el 27-2-2004, al cumplir los 60 años, fecha en la que finalizaba el periodo de prejubilación.

(docum. nº 2, 7 a 16, 30, 32 a 37 de la actora, docum. nº 1 a 6 de Telefónica, docum. nº 1 a 3 de Antares)

SEXTO.- La demandante al cumplir los 60 años de edad, y estar en situación de poderse jubilar anticipadamente, pasó a percibir 955,55 euros mensuales, de conformidad con el plan de jubilación. Como sea, que a la entidad SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., no le fue notificado por la actora, afecta de una Incapacidad Permanente Absoluta hasta el 9-4-2008, le fueron abonadas mensualmente los 955,55 euros hasta un total de 21.920,32 euros, que fueron reclamados por la entidad SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., condenándose a la demandante a su devolución, por Sentencia firme del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 14-1-2014 .

(hecho no controvertido)

SÉPTIMO.- De estimarse la demanda, debe minorarse el capital pretendido, en la cuantía de 102.581,01 euros, que son los derechos consolidados del plan de pensiones percibido por la actora a 10-2-2006.

La demandante se adhirió al Plan de Pensiones de Telefónica con fecha 1-7-1992.

OCTAVO.- El día 16-2-2016 se intentó la conciliación ante el organismo público competente que tuvo lugar sin avenencia respecto a TELEFÓNICA ESPAÑA, S.A. e intentado sin efecto con SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, S.A., según papeleta presentada el día 29-1-2016.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Salome , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, les quals el van impugnar, Telefónica de España S.A.U. y Seguros de Vida y Pensiones Antares S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Postula la part actora en els motius inicials de suplicació i per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS , la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, se'ns demanen els següents canvis:

Del fet provat quart, en relació als documents 104 a 108, per tal que s'hi addicioni a la part final els següents paràgrafs:

'Según el Dictamen Médico del Institut Catalá de la Salut de 13 de diciembre de 2002 (documento n° 4 del ramo de prueba de la parte actora), previo a la resolución del INSS que declaró a la demandante en Incapacidad Permanente Total derivada de enfermedad común, se determinó como diagnóstico la existencia de una doble lesión aórtica severa, con doble lesión mitral moderada-severa de origen reumática (prótesis valvular mitro-aórtica), con una insuficiencia cardíaca y enfermedad pulmonar crónica secundaria a bronquiectasia, y una esplenectomía secundaria a traumatismo. Dicho dictamen consideró que la actora no tenía una posibilidad razonable de recuperación profesional, y que sus efectos en relación con la capacidad laboral de la trabajadora, determinaban una posible Invalidez Permanente Absoluta para toda clase de trabajo. El Informe de la Comisión de Evaluación de Incapacidades del INSS de 9-2-2006 (documento n° 5 de la parte actora), que establece la comparativa entre los informes del ICAM, indica que, según el dictamen del ICAM de 28-1-2003, la actora presentaba las siguientes lesiones: prótesis aórtica y mitral (1998) por doble lesión aórtica y estenosis mitral. Prótesis normofuncionante. Insuficiencia tricúspidea leve- moderada. Esplenectomía (1991) por traumatismo abdominal. Y según el dictamen de ICAM de 28-1-2006, presentaba las siguientes lesiones: prótesis mecánica y aórtica y mitral normofuncionante. Insuficiencia tricúspidea importante. AC x FA. Esplenectomía»'.

Del fet provat tercer, amb cita del document dels folis 273 a 292 , sol licitant l'addició dels següents paràgrafs:

'En el Artículo 13.2 de las Condiciones Generales del Seguro de Grupo de la Póliza de riesgo NUM002 suscrita inicialmente con METRÓPOLIS (documento n° 33 del ramo de prueba de la parte actora) se establece textualmente que:

El plazo de prescripción de los derechos que se derivan del presente contrato será de quince años contados desde el día en que ocurrió el hecho origen de aquéllos.'.

Del fet provat setè, en referència al document del foli 25, amb la següent proposta d'afegitó final: 'En la última nómina en activo de la actora figuraba el importe de 19.020.000 ptas. (114.312,50 euros), reconociendo Telefónica en juicio que el capital aplicable en caso de estimación de la demanda sería de 117.918,57 Euros'.

Els canvis proposats han de ser desestimats, per ser irrellevants en relació a les reflexions que sobre el fons de l'assumpte ha de fer la sala. Així, començant la nostra anàlisis pel fet provat setè cal indicar que la quantitat reclamada per l'actora ja consta en el fonament jurídic tercer de la sentència del primer grau, pel que cap sentit té introduir una petició de part com un fet provat. A una conclusió similar escau arribar respecte a la modificació de l'ordinal fàctic tercer, doncs en el fonament jurídic tercer in fine ja s'afirma en base a la tesi de la part actora que el termini contractual de prescripció seria el de quinze anys, per bé que el magistrat del primer grau considera que en l'àmbit laboral regeix el termini general de cinc anys.

I, finalment, en quant la modificació del fet provat quart escau indicar que el contingut actual remet íntegrament al document número 4 de la part actora -que és el que s'invoca, juntament amb el dictamen de l'ICAM respecte les patologies concorrents, contingudes ja en aquella resolució administrativa-, per la qual cosa no existeix cap problema per a la seva íntegra valoració per la sala, atès que el jutjador del primer grau li ha donat plena versemblança i efectivitat provatòria.

SEGON.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia la demandant la infracció d'allò previst a l' article 43 LGSS 94 i als articles 1939 , 1961 , 1964.2 , 1973 i 1974 CC , en relació a la DF 1a i DT 5a de la Llei 43/2015, 3.1 c) ET i 1, 3, 5, 8, 18, 19 i 23 de la Llei de contractes d'assegurances, en relació a l' art. 24 CE .

La tesi del recurs, succintament resumida per la sala, passa per la consideració que l'acció instada per la demandant no estaria prescrita, en tenir prevalença aplicativa el termini de quinze anys acordat en la pòlissa.

Tot i la brillant argumentació del recurs volem recordar que la prescripció és una excepció material i no processal. Això determina que no ens trobem davant la infracció de normes processals, sinó substantives, que tenen com efecte l'enervació del dret reconegut. Aquesta diferenciació té evidents efectes en l'ordre a seguir en el recurs. Mentre que una excepció processal impedeix amb caràcter general l'anàlisi de les pretensions de les parts (si hi ha caducitat no escau qualificar l'acomiadament), una excepció processal està condicionada al dret que es reclama. Per tant, per tal d'analitzar si concorre o no prescripció primer escau l'estudi de si l'actora té o no dret a la indemnització reclamada, atès que cap sentit té declarar que un dret està prescrit si el dit dret no és aplicable. És per això que la sentència del primer grau segueix aquesta lògica, incloent únicament a la part final i com reflexió accessòria o addicional l'existència de prescripció.

Això determina, a la fi, que aquest motiu hagi de ser sotmès a la sort del següent, en forma tal que si aquest no prospera l'existència o no de prescripció és irrellevant, havent de restar la dita qüestió com imprejutjada.

TERCER-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia l'actora la infracció d'allò previst als articles 1 , 3 , 10 , 19 , 20 i concordants de la Llei 50/1980. 6.3 , 1.101 , 1.108 , 1.137 a 1.140 , 1.255 , 1.256 , 1.258 , 1.278 i 1.288 CC , en relació a l' article 217 LEC i 24 CE i la jurisprudència que s'esmenta, en considerar - en arguments de nou resumits per la sala- que la data d'efectes de la declaració d'IPA als efectes aquí debatuts s'ha de retrotreure a la de la declaració d'IPT, en trobar-se ja en els dits moments les lesions consolidades.

Volem observar, d'entrada, que és certament sorprenent que no s'invoquin normes de Seguretat Social, atès que la lògica del recurs situa les seves reflexions en aquesta disciplina iuslaboralista. Això determina, a la fi, que -a diferència d'altres supòsits abordats per la doctrina de suplicació en plets similars al present- haguem de limitar les nostres reflexions únicament a la tesi de si les lesions estaven o no consolidades en el moment de la primera resolució administrativa, sense poder aprofundir en altres aspectes com la possible modificació unilateral dels termes de l'acordat a la pòlissa a través d'interpretacions pactades entre les codemandades.

Doncs bé, a la pràctica poden existir supòsits en els què la pòlissa contempli requisits, condicions o definicions alienes a les de la incapacitat permanent en la Seguretat Social. Ara bé, sinó és així, o el seu redactat és fosc, escau aplicar pels tribunals socials la normativa de Seguretat Social (entre d'altres: STS UD 24.09.2002 ). En el present cas és suficient donar una simple lectura als extractes de les pòlisses aplicables per observar com s'hi fa esment al règim de prestacions ordinaris, per tant, al marc jurídic de la Seguretat Social.

Així mateix s'ha acceptat per la doctrina cassacional que sinó es pacta el contrari en la pòlissa l'actualització del risc un cop vençuda la seva vigència no estén el règim aplicatiu a fets posteriors (entre d'altres: STS UD 20.11.2003 ).

D'altra banda, hem de recordar que quan les contingències no deriven d'accident, regeix el principi general que la data d'actualització és del moment de l'informe proposta d'invalidesa (per totes: SSTS UD 25.09.2002 , 14.04.2010 , etc.) o quan es dicta la resolució administrativa o judicial que declara el grau corresponent ( STS UD 19.01.2004 , etc.).No obstant, com afirma la recorrent, aquesta hermenèutica ha estat certament matisada per la doctrina cassacional en aquells casos en els què les lesions estaven prèviament consolidades, som s'ha afirmat a partir de la STS UD 04.05.2005 . tanmateix, per a que aquest règim excepcional resulti d'aplicació és necessari que en el moment del debut de la patologia sigui clar i manifest que la situació es ja irreversible i contrària a qualsevol activitat laboral o, en el seu cas, de la corresponent prestació. Una lògica a la què s'ha assimilat en alguna ocasió aquells supòsits en els què el reconeixement de la incapacitat permanent està condicionat en forma expressa a possible revisió ( STS UD 04.02.2016 ).

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat, atès que la sala comparteix els raonaments del magistrat del primer grau. En efecte, la cardiopatia que patí la demandant obeïa una doble lesió aòrtica severa i una MPOC. I per bé que el dictamen mèdic qualificà les dites lesions com a IPA, la resolució administrativa considerà que existia una possibilitat laboral, per la qual cosa se li declarà la IPT. Al 2006 es produeix una revisió de grau.

En aquesta tessitura hom podria arribar a la conclusió que existeixen indicis favorables a considerar que, com afirma la recorrent, les lesions estaven ja inicialment consolidades, en forma tal que la revisió posterior no és una altra cosa que una mena de nova resolució sobre el mateix quadre patològic. Ara bé, aquests indicis no són suficients per desvirtuar-ne altres dos. D'una banda, que no consta que en cap moment l'actora impugnés la primera resolució, del què escau diferir que la declaració d'IPT fou assentida. I en segon i especial lloc: no consta a la documental aportada, ni existeix a la demanda o al recurs cap element que ens pugui dur a la conclusió que no existí cap agreujament de la inicial cardiopatia i que la modificació de grau obeí a una mena de 'revisió administrativa': ni se'ns aporta la sol licitud o la proposta mèdica inicials, ni se'ns aporta l'informe de la unitat mèdica, ni el de l'EVI. L'única documental que l'actora invoca és la resolució administrativa declarant l'IPA.

En aquesta tessitura, no podem més que compartir l'argumentació que sobre aquests extrems conté la sentència del primer grau. En efecte, podem acceptar que concorregué una mala qualificació de grau inicial (tot i la proposta mèdica) i que, no obstant això, l'actora s'hi aquietà. En aquest cas podem acceptar hipotèticament que ens podem trobar davant una situació excepcional que trenqui la regla general. Ara bé, per poder assolir la dita conclusió feia falta alguna cosa: que s'hagués provat que la revisió de grau amb declaració de l'IPA -que és el risc cobert a la pòlissa- no obeí a cap empitjorament. I és del tot evident que era aquesta una càrrega provatòria que corresponia únicament a la recorrent.

D'aquí que la sala no pugui més que compartir els raonaments del jutjador del primer grau, amb els anunciats efectes de desestimació del motiu i, amb ell, del recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Salome contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Tarragona en data 5 de juny de 2017 , recaiguda en les actuacions 202/2016, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra SEGUROS DE VIDA Y PENSIONES ANTARES, SA i TELEFÓNICA DE ESPAÑA, SAU en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.