Sentencia SOCIAL Nº 1914/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 591/2019 de 09 de Abril de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0000344

EL

Recurs de Suplicació: 591/2019

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 9 d'abril de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1914/2019

En el recurs de suplicació interposat per Jacobo a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data dictada en el procediment núm. 275/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i MUTUA FREMAP, ha actuat com a ponent l'Il lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 27 de novembre de 2018, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de juliol de 2018 , que contenia la decisió següent:

'QUE DESESTIMANDO la demanda formulada por el Sr. Jacobo , ABSUELVO a todos los demandados de todas las pretensiones'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primero.-El Sr. Jacobo , nacido el día NUM000 /1961, con DNI NUM001 , figura afiliado al Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, en situación de alta o asimilada a la de alta, con profesión habitual de Montaje de cocinas (folio 25).

Segundo.-El demandante sufrió un accidente de trabajo en fecha 30/3/2016, con rotura del tendón supraespinoso del hombro derecho, y tras pasar reconocimiento médico por el ICAM en octubre de 2016, en fecha 11/8/2015 el INSS dictó Resolución en la que resuelve declarar al actor afecto de lesiones permanentes no invalidantes y determina una indemnización de 540 euros por cicatrices (folio 133).

Tercero.-Anteriormente en fecha 31/10/2006 al demandante le fue reconocida una indemnización de 830 euros por lesión permanente no invalidante en el hombro con una limitación de la movilidad conjunta inferior al 50%, también por accidente de trabajo (folio 134).

Cuarto.-Las lesiones que acredita el demandante se concretan en: ' Seqüeles per lesions AT amb resultat de ruptura completa del tendó supraespinós, tendinosi del subescapular amb desinserció prox i tendinosi de la porció articular del bíceps de l Žespatlla d (dominant), IQ (9/5/2016) artroscopia espatlla D: tenomotia del bíceps, ancoratges del subescapular, supraespinós i per aplicació del manegot. Resta limitació funcional espatlla dreta inferior al 50% i cicatrius Q' (folios 135 y 136).

Quinto.-Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante Resolución de fecha 9/2/2017, quedando agotada la vía administrativa (folios 157 y 158).

Sexto.-En su caso, la base mensual reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.900 euros y la fecha de efectos sería 19/10/2016 (no controvertido).

Séptimo.-En fecha el INSS ha dictado Resolución en la que reconoce al demandante una invalidez permanente en grado total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común y con el siguiente cuadro de lesiones: ' Espatlla esq: ruptura completa cronica del tendó del supraespinós, trencament proximal del tendó llarg bíceps, condropatia Grau 2 i canvis degeneratius al labrum, alternativa quirúrgica desestimada; espondiloartrosi lumbar amb hipertrofia dŽinterapofisaries L5-S1 que condiciona espondilolistesis Grau I afectació foraminal amb comprimís L5; cervicoartrosi amb atrapament de cordó medular sense mielopatia als segments C4-C5 i C5-C6, tumefacció crònica dors mà D per afectació parts toves molt lleu afectació funcional (folios 256 a 260).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part demandada Mutua Fremap el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància, que ha desestimat la seva demanda en reclamació de que la situació d'incapacitat total reconeguda sigui declarada com a derivada d'accident laboral, interposa recurs el demandant.

SEGON.-A l'empara de l' art. 193.b LRJS , postula el recurrent la revisió de diversos fets provats.

Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE - una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova.

I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març ; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de març i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres , Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març , 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 , que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral (actual Llei Reguladora de la Jurisdicció Social), l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

A la llum d'aquests criteris doctrinals s'aborden les diverses revisions fàctiques postulades, no sense un advertiment previ: el recurrent postula la revisió i 'unió' dels fets provats segon i quart 'en su conjunto',tècnica que -a criteri de la Sala- no és gaire aconsellable atès que dificulta la identificació de les raons de revisar i els elements de convicció que donen suport a les revisions. A més, i en tot cas, l'estructuració del número de fets provats es facultat exclusiva de la jutgessa d'instància, i només es pot postular la seva correcció o supressió.

Per tant, descartant la pretensió d'unificar els fets provats segon i quart, abordarà la revisió d'ambdós fets per separat.

Fet provat segon:

Aquest fet provat, en el seu actual redactat, recull la data i diagnòstic de l'accident, així com la posterior resolució de l'INSS que declarà al demandant afecte de lesions permanents no invalidants i el seu dret a una indemnització de 540€.

La conclusió diagnòstic de les seqüeles de l'accident de treball ja consten reflectides al fet provat quart, l'únic error que escau corregir és en la data de la resolució de l'INSS impugnada, que és de 31.10.16, única revisió que ha de prosperar.

Fet provat tercer:

Aquesta revisió sí ha de prosperar, en recollir literalment la conclusió diagnòstica del dictamen proposta de 31.10.06 (foli 99), relatiu al primer accident de treball, i -per tant- aquest fet ha de quedar redactat en els següents termes:

'Tercero.- Anteriormente, en fecha 31.10.06, al demandante, por la rotura del tendón supraespinoso del hombro derecho, le fue reconocida una indemnización de 830€ por lesión permanente no invalidante en el hombro con una limitación de la movilidad conjunta inferior al 50%, también por accidente de trabajo (folio 134)

Fet provat quart:

Aquest fet provat recull la conclusió diagnòstica de la sentència d'instància, coincident amb la de l'ICAM, mentre que el recurrent postula un nou redactat que integri una conclusió diagnòstica amb majors limitacions, amb afectació severa dels moviments de rotació d'ambdues espatlles.

No podrà prosperar aquesta revisió: escau recordar que la Sala no pot valorar 'ex novo' la prova practicada, competència exclusiva de la magistrada d'instància, i sí només corregir errors o omissions rellevants en la valoració de la prova, els quals -com s'acaba de dir- ni s'han concretat en el recurs ni s'han evidenciat. Les al.legacions del recurrent són a la manera d'un informe final de conclusions a la instància, però no concreten error material o omissió rellevant en la valoració de la prova per part de la jutgessa, requisit indispensable per que prosperi la revisió.

S'ha de desestimar, per tant, aquesta revisió.

Fet provat setè:

Respecte d'aquest fet, que recull que l'INSS ha reconegut al demandant -en un altre expedient administratiu (tot i que la sentència no ho explicita)- la situació d'incapacitat total derivada de malaltia comuna (folis 258-260), sí escau -a la vista de la resolució- especificar la data d'efectes de la resolució, 3.11.17, i afegir a la conclusió diagnòstica recollida, un primer paràgraf certament rellevant: 'Seqüeles d'AT espatlla dreta amb afectació maneguet rotadors que va precisar reparació quirúrgica, amb limitació funcional residual, ja valorada....'.

S'ha d'estimar, per tant, aquesta concreta revisió.

TERCER.-El segon motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, es denúncia pel recorrent la infracció dels articles 136 a 139 del text de la LGSS aprovat pel Real decret legislatiu 1/1994, en relació a l'art. 12 de la Ordre de 15.4.69 en matèria d'invalidesa permanent.

Escau advertir -abans que res- que els preceptes que es denuncien com a infringits foren derogats ja fa més de tres anys, en raó del RDleg 8/15, que aprovà el nou text de la LGSS, ja vigent quan es produí l'accident laboral. La denúncia del recurrent, per tant, s'ha d'entendre referida a l'actual art. 194.4 LGSS , que defineix el grau d'incapacitat total postulat pel recurrent.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 , 29.01.1991 , etc.- que 'para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente'.

I pel que fa al grau d'incapacitat total, definit a l' art. 194.4 LGSS , hem de recordar que, per la seva apreciació, s'ha de partir de les lesions que presenta el beneficiari/a i relacionar- les amb els requeriments físics, psíquics i funcionals de la seva activitat laboral, per tal de constatar les possibles limitacions, i només declarar aquest grau d'incapacitat quan interfereixen de manera determinant pler a poder desenvolupar les més rellevants.

En el present cas, el demandant -treballador autònom, muntador de cuines- postula ser reconegut en situació d'incapacitat total derivada d'accident laboral.

La sentència d'instància, al fonament jurídic tercer, després de referir que ja li estat reconegut el grau postulat d'incapacitat total, però derivat de malaltia comuna, fonamenta la desestimació en considerar que les lesions produïdes en l'accident laboral patit el 30.3.16, 'rotura del tendón surpaespinoso del hombro derecho',res tenen a veure amb les lesions reconegudes a la posterior resolució declarativa de la situació d'incapacitat total (derivada de malaltia comuna). I afegeix que que d'aquella estricta lesió derivada de l'accident, no ha quedat acreditat que -per si sóla- l'incapaciti per a desenvolupar la seva professió habitual.

La Sala, tot i tenir molt en compte les extenses al.legacions del recurrent en aquest motiu, ha d'assumir el criteri de la magistrada d'instància, i això per dues raons:

En primer lloc, perquè com ja s'ha raonat al fonament jurídic anterior, no ha quedat alterada la conclusió diagnòstica de les lesions derivades de l'accident laboral patit el 30.3.16, les seqüeles del qual constitueixen l'objecte exclusiu d'aquest procediment. El recurrent, segons és de veure a les seves al.legacions, les fonamenta amb una conclusió diagnòstica diferent, a les que introdueix o bé seqüeles referides a l'accident laboral anterior, de l'any 2006, o be incloses a la resolució posterior que l'ha reconegut en situació d'incapacitat permanent total.

I, en segon lloc, perquè la situació objecte de valoració en el present plet només pot ser la estrictament derivada d'accident accident laboral, ni les limitacions apreciades prèviament, a conseqüència de l'accident laboral de 2004, ni les diagnosticades posteriorment i recollides a la posterior resolució de 1.11.17, que ha declarat al demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. Resulta manifest -de la conclusió diagnòstica reflectida al fet provat setè, amb la revisió fàctica estimada en el fonament jurídic anterior- que haurà de ser, en el seu cas, en la possible impugnació a aquesta nova resolució on es determini la possible incidència que hagin pogut tenir les seqüeles d'ambdos accidents laborals, el de l'any 2004 i el del 2016, en ordre a establir la contingència determinant d'aquella situació d'incapacitat total.

S'ha de desestimar, aquest segon motiu del recurs, i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Jacobo contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Reus en data 26.7.18 , a les actuacions núm. 275/17 en matèria d'invalidesa permanent derivada d'accident laboral, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència d'instància

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.