Sentencia SOCIAL Nº 1943/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 131/2018 de 28 de Marzo de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8047305

RM

Recurs de Suplicació: 131/2018

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 28 de març de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1943/2018

En el recurs de suplicació interposat per Porfirio a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 18 d'octubre de 2017 dictada en el procediment núm. 1041/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'octubre de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Desestimola demanda interposada per Porfirio contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, per la qual cosa absolc lÂ?entitat gestora de les peticions deduïdes en contra seva.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primer.La part actora, amb DNI NUM000 , està afiliada al RETA, amb el NASS NUM001 , va néixer el NUM002 -1952 i la seva professió habitual és la de taxista (expedient administratiu, foli 39i no controvertit).

Segon.Encetat un expedient en reconeixement dÂ?IP en data 10-7-2015, lÂ?INSS va resoldre el 20-8-2015 reconèixer la declaració dÂ?IPT de lÂ?actor, derivada de malaltia comuna, amb una pensió del 55% sobre una base reguladora mensual de 812,24 euros i amb efectes del 10-7-2015, a percebre des del 20-8-2015.

Les lesions consistien en:'Cataratas bilaterales pte de intervención con agudeza visual OI 0,7 OD 0,3 con corrección, con limitaciones funcionales en la actualidad. IAM SCACEST anterior Killip I, AEC severa de 2 vasos. Portador de stent con FE 57% y SPECT sin evidencia de isquemia. Cardiopatía isquémica estable, sin limitaciones funcionales en la actualidad. Arteriopatía obliterante grado lI de MMII, actualmente estabilizado del cuadro de claudicación bigemelar,, sin limitaciones funcionales en la actualidad'(expedient administratiu, folis 26 a 27 girat i 36 a 37).

Tercer.Encetat un expedient per la revisió del seu grau dÂ?incapacitat permanent, va ser denegat per una resolució de 29-9-2016.

El dictamen de lÂ?ICAM de data 20-9-2016, amb confirmació de grau, diagnostica les següents seqüeles: 'Cataractes bilaterals, IQ UD 24/9/15 i UE 11/4/16, amb aVsc: UD 1; UE: 0,6; Binoc sc o.9 Cardiopatia isquémica crónica, m coronària 2 vasos, portador 1 stent, estable. Isquemia crònica grau II EEII, estabilitzada'(expedient administratiu, folis 37 girat a 39 girat).

Quart.LÂ?informe mèdic de lÂ?INSS, de data 18-10-2017, acredita que lÂ?actor no té mes limitacions funcionals que les ja reconegudes (doc.1 de lÂ?INSS).

Cinquè.L'actor va interposar una reclamació prèvia el 22-9-2015, que va ser desestimada per una resolució de 5-10-2015 (expedient administratiu, folis 13 a 17).

Sisè.La base reguladora de la prestació és la de 812,24 euros mensuals i el percentatge reclamat del 100%. Quant a la data d'efectes econòmics és la del dia 20-8-2015 (conformitat).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La part actora denuncia per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS la infracció de l' article 216 LEC , en considerar que la sentència del primer grau no considera que hagi existit cap agreujament, quan la seva pretensió a la demanda no passava per aquesta pretensió, sinó una revisió judicial de la inicial resolució.

Per a donar resposta a aquesta denúncia de normes processals escau referir que: a) la resolució que declarà al recorrent en IPT té data de 21.08.2015 (folis 26- 27); b) contra la dita resolució l'actor interposà reclamació prèvia el 22 de setembre següent (folis 42 a 43), que fou desestimada per resolució de 05.10.2015 (foli 41); c) posteriorment l'entitat gestora inicià procediment de revisió, que finalitzà per resolució administrativa de 29.09.2016, declarant que no esqueia la dita revisió (folis 37 a 38); i d) l'actor interposà en data 27.11.2015. En el segon fet del dit escrit s'afirmava textualment:

'El Sr. Porfirio fue declarado como tributario de una incapacidad permanente en grado de total mediante resolución administrativa en base a las patologías que se indican en la misma.

No obstante, el cuadro clínico del actor es en la actualidad más amplio, pues engloba una serie de patologías a las que no hace referencia la resolución administrativa así como una mayor gravedad de las mismas'.

És del tot evident que el magistrat del primer grau ha incorregut en un error material. Certament, la part actora en cap moment pretenia una revisió de grau, sinó la impugnació de la inicial declaració d'IPT. Ara bé, no pot la sala ometre dos elements que es deriven de l'anterior resum fàctic. En primer lloc, com es deriva de l'expedient administratiu existí un procés de revisió de grau -sense cap conseqüència- instada per l'INSS. En segon lloc: per bé que és cert que òbviament aquest procés de revisió no podia tenir incidència en la present litis, atès que fou posterior al moment d'interposició de la demanda, no ho és menys que en aquesta demanda es fa esment a que les patologies concurrents 'a l'actualitat' són més àmplies a les de la resolució administrativa. Si es té present que conforme constant i pacífica doctrina unificada els processos de revisió instat per qualsevol de les parts obren la possibilitat de modificació 'in peius' o 'in mellius', tant en via administrativa com judicial, ens trobem davant una explicació racional de l'error del primer grau, atès el confós redactat de la demanda.

No obstant això, com hem dit, existí un error judicial. Ara bé, els efectes de nul litat d'actuacions implícits a la lletra a) de l'article 193 LRJS requereixen, conforme la dita norma, un requisit 'sine quan non': l'existència d'indefensió. I és suficient la simple lectura de la sentència -més enllà del seu contingut erroni- per comprovar com el jutjador del primer grau qualifica implícitament el grau, atès que és lògic que si les lesions no són constitutives -conforme al pronunciament- d'IPA, havent-se declarat la IPT en via administrativa, la conseqüència no pot ser una altra que la correcta qualificació inicial.

No obstant, encara que així no fos caldrà ressenyar que, de conformitat amb l' article 202 LRJS l'estimació de la infracció de normes processals no comporta ineludiblement la declaració de nul litat d'actuacions, atès que la sala està obligada a resoldre en principi sobre el fons de l'assumpte. Doncs bé, és suficient donar un simple cop d'ull al contingut del fet provat quart, donant plena versemblança a la pericial mèdica de l'INSS -que és allò que el jutjador del primer grau en la valoració de la prova té en compte a efectes de determinar erròniament si ha existit agreujament- per tal de determinar que les lesions concurrents en el moment en què es dictà la resolució inicial eren les que allà consten. Òbviament això no tindria perquè ser així si el recurs sol licités la modificació del relat fàctic, però atès que no és aquesta una pretensió allà observada, escau tenir com a pacífiques les malalties i limitacions que consten en el fet provat segon.

En conseqüència, hem de constatar que existí un error susceptible de produir incongruència, atès que efectivament la part actora no estava impugnant el procés de revisió posterior a la demanda, sinó la resolució inicial. No obstant, tot i ser evident l'error- no podem ometre que el propi contingut de la demanda l'induí, en forma tal que fent una anàlisi substantiu de la sentència es difereix clarament, pels raonaments ja exposats, que es considera pel primer grau que la qualificació fou la correcta, la qual cosa descarta la inexistència d'indefensió. Però és que encara que estiméssim formalment aquest motiu és clar que la sala pot entrar en el fons de l'assumpte, partint del pacífic -per inatacat- relat de malalties concurrents, com farem en el següent fonament jurídic.

SEGON.Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst a l' article 194.5 LGSS , en entendre que la correcta qualificació inicial és la d'IPA.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 , 29.01.1991 , etc.- que 'para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente'. I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el motiu ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és del tot evident que les patologies concurrents limiten a l'actor per dur a terme treballs que requereixin de visió adequada (per les cataractes), de treballs d'esforç (per la cardiopatia, atès que la FE és del 157) i de feines amb constant deambulació i bipedestació (per arteriopatia grau II). Ara bé, tot i les dites limitacions és obvi que sí pot efectuar activitats de naturalesa essencialment sedentària, màxim quan en cap moment consta claudicació a la marxa.

D'aquí que, com prèviament anunciàvem, el motiu hagi de ser desestimat i, per tant, també el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Porfirio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 11 dels de Barcelona en data 18 d'octubre de 2017 , recaiguda en les actuacions 1041/2015, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.a