Sentencia SOCIAL Nº 2205/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 731/2019 de 02 de Mayo de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2012 - 8014183

CR

Recurs de Suplicació: 731/2019

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 2 de maig de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2205/2019

En el recurs de suplicació interposat per Enma a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 25 de setembre de 2018 dictada en el procediment núm. 288/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUAL MIDAT CYCLOPS, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i ACCIONA FACILITY SERVICES S.A., ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 26 de març de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de setembre de 2018 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la falta de reclamación previa alegadas por el INSS y la Mutua.

Que desestimando en parte la demanda interpuesta por Enma viuda del causante Celso , frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MC MUTUAL Y ACCIONA FACILITY SERVICES, S.A., en materia de incapacidad permanente, derivada de enfermedad profesional.

Debo absolver y absuelvo a las entidades gestoras y a la empresa de las pretensiones en su contra formuladas.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º. El trabajador, Celso , nacido el NUM000 .49, con DNI nº NUM001 , afliado al sistema de Seguridad Social y situación de alta en el régimen general, inició su prestación de servicios en fecha 14.11.98 por cuenta y orden de la empresa Acciona Facility Services, S.A.(antes Ramel), con categoría profesional de peón especialista.

2º.El trabajador prestaba sus servicios en el centro de trabajo de Seat en Martorell, en el encerado de los talleres 8 y 11, realizando tareas de limpieza, utilizando para ello un disolvente universal denominado Lotum, etiquetado como nocivo.

3º.El informe CSIC declara que el Lotum es un disolvente universal símbolo 4602.000.004, etiquetado nocivo (Xn).

La fcha de datos de seguridad, recoge el Lotum está clasifcado producto peligroso según Directiva 1999/45/EC o 67/548 EEC, doc nº 4 p. actora.

4º.El trabajador inició situación de IT en fecha 12.02.09, derivada de enfermedad común, con el diagnostico de disnea y el 02.08.10 se le extendió alta con propuesta de incapacidad permanente.

5º.Citado a reconocimiento médico por el Institut Català dŽAvaluacions Mèdiques (ICAM) en fecha 02.08.10, el Instituto Nacional de la Seguridad Social en Resolución de fecha 14.09.10 resolvió que declarar al trabajador en grado de total de la incapacidad permanente derivada de enfermedad común, con una base reguladora de 547,10 euros al 75%, en base a las patologías siguientes: 'enfermedad pulmonar intesticial no especifcada'.

6º-Contra esta resolución interpuso reclamación previa, que fue desestimada por resolución expresa de la entidad gestora de 24.01.11.

No consta impugnación vía judicial.

7º .En fecha 07.07.11 en trabajador interpuso denuncia ante Inspección de Trabajo.

8º.El actor promovió expediente de determinación de contingencia del proceso de IT y de acuerdo a la propuesta del ICAM, el INSS dictó Resolución de fecha 21.10.11 declarando que el proceso de IT derivaba de enfermedad común.

El benefciario se aquietó al pronunciamiento y no lo recurrió.

9º.El trabajador, en escrito de fecha 16.12.11 solicitó revisión del expediente considerando que la contingencia debía ser enfermedad profesional.

Del escrito de revisión se dio traslado a la Mutua y a la empresa, para alegaciones.

10º.-En Resolución del INSS de fecha 03.02.12 se desestimó la revisión.

Contra la misma se indicaba que cabía reclamación previa, que no se formuló.

11º.-Paralelamente, el INSS en expediente de revisión de ofcio dictó Resolución de fecha 26.04.11, concluyendo que no había lugar a revisar el grado de incapacidad permanente reconocido.

Esta Resolución no fue recurrida.

12º.-En fecha 23.03.12 se interpuso demanda (entrando en el juzgado el 26.03.12), solicitándose revisión de la Resolución del INSS de fecha 14.09.10, por la que se declarase que la incapacidad permanente total cualifcada reconocida era derivada de enfermedad profesional y no de enfermedad común.

13º.-En fecha 25.05.12 falleció el actor, subrogándose en la acción, su viuda Enma , con DNI Nº NUM002 , como usufructuaria, constando en autos la aceptación de la herencia en este sentido.

14º.-En escrito de fecha 29.06.15 presentado en el juzgado por su viuda, amplió la demanda, impugnando la Resolución del INSS de fecha 21.10.11 que consideraba que el proceso de IT derivaba de enfermedad común y solicitaba se declare de enfermedad profesional y, así mismo impugnando ahora la Resolución de fecha 03.02.12 en la que se desestimaba la revisión.

15º.-En escrito de fecha 14.03.18 se desistió respecto de la determinación de contingencia de la IT, solicitándose el reconocimiento de incapacidad permanente en grado de absoluta subsidiariamente total derivada de enfermedad profesional, por el período 14.09.10 a 25.05.12.

16º.-La base reguladora anual de la prestación derivada de enfermedad profesional, ascendería a 16.044,61 euros anuales (1.275,00 euros mensuales) y efectos de 14.09.10, según la parte actora.

La Mutua manifesta que la base reguladora sería 14.110,36 euros anuales y efectos de 03.02.12.

La responsabilidad sería hasta 2008 respondería el INSS 3.330 días al 77,7% y con posterioridad la Mutua 22,23%

17º.-Los delegados de prevención de las empresas Acciona y Seat declaran 'en el período 11/98 a 2/09 el causante realizó trabajos de limpieza en el encerado del taller 11 de lunes a viernes y en el encerado del taller 8 sábados ocasionalmente. Nunca utilizó protección, ni fue informado de los riesgos del producto. Desde 2/ utilizan Renoclean SF 808', doc nº 3 p. actora y testifcal Hermenegildo .

18º.-El causante no disponía de gafas de seguridad, equipo de protección personal, ni máscara.

19º.-Acciona le entregó al trabajador como vestuario, unas botas, doc nº 9 de dicha parte.

20º.-Mutua MC MUTUAL tenía la cobertura de la prestación, en los períodos 01.06.05 a 30.06.05 y 01.08.05 hasta la actualidad.

21º.-En el certifcado médico de defunción consta la enfermedad pulmonar.

22º.-Consta informe de Inspección de Trabajo de fecha 05.03.12, declarando 'no ser competente para valorar la incidencia de Lotum, en la producción de la enfermedad del actor'.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, las parts demandadas Mutual Midat Cyclops y Acciona Facility Services, S.A., les quals van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Es deriva de les presents actuacions que el senyor Celso prestà serveis des del 14.11.1998 per compte d'ACCIONA FACILITY SERVICES -abans, RAMEL- fent funcions de neteja i emprant el dissolvent LOTURN, etiquetat com a tòxic. En data 12.02.2009 l'esmentada persona inicià un procés d'incapacitat temporal per malaltia comuna amb diagnòstic de dispnea, declarant-se-la en situació d'incapacitat permanent total qualificada per malaltia comuna per resolució de l'INSS de 14.09.2010, en la que constava com a patologies una malaltia pulmonar intersticial no específica versus sarcoma versus NOC 1 crònica versus AAE pendent de biòpsia.

Al llarg de l'extensa tramitació processal d'aquesta demanda, es tingué coneixement de la mort del senyor Celso en data 26,05.2012, per la qual cosa la seva viuda, la senyora Enma , presentà escrit davant el jutjat en el que sol licitava se la tingués per personada en el procés i se li reconegués la condició de successora processal. La dita petició fou acceptada pel jutjat per diligència de constància de 24 d'abril de 2013.

En data 23 de juny de 2015 la senyora Enma presentà al jutjat un escrit d'ampliació de la demanda en la què, entre altres aspectes, postulava que es declarés que la IT derivava ja d'incapacitat temporal, l'increment de la base reguladora en base a cotitzacions efectuades al Perú, que es declarés que el grau d'incapacitat era el d'absoluta, i subsidiàriament que es declarés que si la IPA o la IPT derivaven de malaltia comuna s'incrementessin les bases reguladores. Posteriorment en data 19 d'abril de 2016 tornà a ampliar la demanda

Per sentència de 9 de novembre de 2016 del jutjat del social número 16 de Barcelona s'estimà en part la demanda, declarant que la IPT derivava de malaltia professional, condemnant a la mútua. El dit pronunciament fou recorregut per ACCIONA FACILITY SERVICES i la mútua. En data 5 de gener de 2018 - Rec. 5995/2017- aquesta sala dictà sentència declarant la nul litat d'actuacions 'de todo lo actuado desde el momento en que se aceptó la ampliación de la demanda al objeto de que, con carácter previo a la admisión de la ampliación, o si esto no se produce a la admisión de la demanda en su redacción y petitum original, se acredite al haber agotado la vía administrativa previa contra todas las resoluciones administrativas que resulten impugnadas y cuya revisión se pretenda' .

Retornades les actuacions, la sentència del jutjat del social ha desestimat la demanda, en considerar, entre altres aspectes sobre el fons de la litis, que la vídua no té acció, atès que no és l'hereva, la concurrència de fets nous com és la pretensió de concurrència d'IPA i la falta d'acreditació d'haver interposat reclamació prèvia contra la resolució de 03.02.2012. Formula ara la senyora Enma recurs de suplicació pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON.-El recurs es basa en les següents pretensions:

Per la via de la lletra a) de l'art. 193 LRJS es denuncia la infracció dels articles 416 1r , 6è i 7è LEC i de l' art. 71 LRJS en relació a l' article 24.1 CE . La tesi del recurs, succintament resumida per la sala, passa per la consideració que la senyora Enma sí ostentava la condició d'hereva, atesa la declaració que consta en la documentació que esmenta (foli 1205, entre d'altres), al que s'afegeix que sí s'exhaurí la via administrativa prèvia després del requeriment efectuat pel jutjat en diligència d'ordenació de 9 de febrer de 2018.

Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRS es demana la modificació dels fets provats de la sentència, en relació al compliment del requisit de reclamació prèvia

I per la via de la lletra c) del mateix precepte es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 359 LEC , en considerar que concorre incongruència, per considerar que la vista es celebrà amb la certesa per la part acora que havia complert amb les seves obligacions, sense que tingués que acudir a altres mitjans de defensa; de l' art. 71 LRJS , en considerar que s'han complert els requisits preprocessals de reclamació prèvia; de l' art. 416, 1 i 7 LEC , considerant que la vídua té plena legitimació processal; de l' art. 72.2 LRJS , en considerar que en el present cas no és apreciable l'al legació de fets nous que modifiquin la demanda generant indefensió, i, finalment, de l' art. 157 LGSS pel que fa a la determinació de la contingència (amb petició principal de malaltia professional o subsidiària d'accident en el treball) i el grau.

És del tot evident que el recurs s'articula, doncs, sobre tres pretensions: d'una banda, l'exhauriment de la via administrativa; d'altra, la legitimació processal de la recurrent i, finalment, la determinació del grau i la contingència, amb efectes sobre la base reguladora. Doncs bé, la lògica processal ens obliga en primer lloc a fer una anàlisi en relació a si en el present cas s'ha complert o no amb el tràmit de reclamació prèvia, en relació als diferents motius articulats per les diferents vies recursals, atès que si assolíssim la conclusió que no s'ha complert amb el dit tràmit, la resta de qüestions haurien de quedar imprejutjades doncs cap sentit té reflexionar en el dit escenari respecte la legitimació i el dret substantiu.

TERCER.-Als dits efectes, i per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS , postula la recurrent la modificació dels següents fets provats:

Fet provat sisè, en relació als documents dels folis 242 a 250, 270 a 277 i 1263 a 1268, i 1306 a 1313, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'Contra la resolución del I.N.S.S. de fecha 14.09.2010 que declaró al actor en situación de Incapacidad Permanente Total derivada de enfermedad común, se interponen por el actor tres reclamaciones previas, una en materia de contingencia, otra en materia de base reguladora y finalmente otra en materia de grado de incapacidad. Dichas reclamaciones fueron desestimadas por resolución expresa de la entidad gestora de 04.11.2011 contra la que el actor interpone demanda en fecha 5.11.2011 que recae ante el Juzgado que recae ante el Juzgado de lo Social n° 3 de Barcelona, y que se desiste en fecha 21.09.2011 con reserva de acciones, ya que dice que el motivo del desistimiento es que tiene en trámite de resolución un expediente de determinación de contingencia'.

Fet provat vuitè, amb cita dels documents dels folis 257, 1273, 1322, 283 a 1286, 1328 i 10, amb el següent redactat: 'En fecha 16.05.2011 el actor promovió expediente de determinación de contingencia de su enfermedad, y de acuerdo con la propuesta del ICAM, el INSS dictó resolución de fecha 21.10.11 declarando que el proceso de IT derivaba de enfermedad común, contra la que el beneficiario interpuso en fecha 16.12.2011 la oportuna reclamación previa solicitando que se reconozca la incapacidad permanente total derivada de enfermedad profesional. En resolución del I.N.S.S. de fecha 03.02.2012 se desestima la petición de revisión. Contra la misma, pese a que resolvía una reclamación previa, indicaba que cabía reclamación previa. El actor en vez de formular reclamación previa interpuso demanda que da origen a las presentes actuaciones'.

Onzè, fent esment als documents dels folis 252 a 254 i 1274 de les actuacions, amb la següent redacció: 'Paralelamente, el I.N.S.S. en expediente de revisión de oficio, dictó resolución de fecha 26.04.2011, concluyendo que no había lugar a revisar el grado de incapacidad permanente reconocido. Contra dicha resolución interpone el actor reclamación previa en fecha 16 de Mayo de 2011'.

Catorzè, amb remissió al document dels folis 314 a 325, amb la següent proposta de redacció 'En escrito de fecha 29.06.2015 presentado en el juzgado por su viuda, aclaró la demanda, en los términos que constan en dicho escrito'

QUART.-L'enrevessada i conflictiva tramitació processal de les presents actuacions (no imputable a l'oficina judicial, com després veurem) comporta que forçosament hagin de fer una enumeració de les actuacions processals i preprocessals que es deriven de les actuacions.

Per resolució de l'INSS 14 de setembre de 2010 (foli 1201) es declarà al causant en situació d'incapacitat permanent total

La dita resolució fou recorreguda pel demandant en data 22.10.2010 davant la Mutua a través de dos escrits amb pretensions diferenciades: d'una banda que es declarés que la contingència causant era una contingència professional (foli 1263) i, d'altra, que es declarés que el grau aplicable era el d'incapacitat permanent absoluta (foli 1269). Només consta que la MCSS donés resposta a aquesta segona petició, indicant que no tenia competències al respecte i derivant-ne el coneixement a l'INSS (Foli 1272).

Així mateix, en la mateixa data (22.10.2010) el demandant formulà reclamació prèvia davant l'INSS (foli 1266) per tal que es fixés una base reguladora de 976,95 euros, en considerar que s'havien d'aplicar les regles de les contingències professionals. La dita pretensió fou desestimada per resolució de 23.01.2011 (foli 1303)

L'actor interposà demanda contra la referida resolució, en la que reiterava la seva pretensió que es declarés que la contingència era professional i que la base reguladora havia de ser la de 976, 95 euros mensuals (foli 1308).

En data que no consta a les actuacions l'INSS tramità una revisió de grau, que finalitzà amb la resolució de 26.04.2011 -foli 1277- mantenint la prèvia qualificació d'IPT. En data 16.05.2011 l'actor formulà davant l'INSS reclamació prèvia contra la dita resolució de en la que postulava una base reguladora de 976.96 euros el que es vinculava a que la contingència era professional i no comuna (foli 1278).

En data 10.05.2011 l'actor presentà davant l'INSS sol licitud de determinació de contingència (foli 1273), per tal que es declarés que la patologia causant de la incapacitat temporal derivava d'una malaltia professional. Per resolució de l'INSS de 21.10.2011 es declarà que la contingència de la IT derivava de malaltia comuna (foli 1231). En data 21.09.2011 l'actor presentà davant el jutjat escrit que tramitava la demanda contra la resolució de 23.01.2011 pel qual desistia de les actuacions amb reserva d'accions, fent constar que restava en tramitació una resolució de l'expedient administratiu de determinació de contingència (foli 1313)

La dita resolució fou recorreguda pel demandant original en data 16.12.2011, postulant que es declarés que la IPT derivava de malaltia professional i que, en conseqüència, la base reguladora havia de ser de 1219,30 cèntims, que fou desestimada per la resolució de l'INSS de data 03.02.2012 (foli 1287). D'ella es deriva clarament afirmava que, atesa l'existència d'una prèvia reclamació prèvia contra la resolució de 14.09.2010, es donava la tramitació d'una revisió d'expedient. Allà constava que la via d'impugnació era la corresponent reclamació prèvia

En data 26.03.2012 el senyor Celso formula la demanda origen de les presents actuacions en la qual es postulava que es declarés que la IPT derivava de malaltia professional, amb les posteriors ampliacions a les que s'han fet referència en el fonament jurídic primer d'aquesta sentència.

Com es pot comprovar aquesta reconstrucció de la tortuosa i complexa tramitació de la tramitació del present assumpte coincideix essencialment amb els canvis que als efectes ara analitzats sustenta la part actora, per bé que amb una significativa matisació: en la reclamació prèvia contra la resolució de 26.04.2011 no és apreciable cap petició expressa de revisió de grau, existint un aquietament en relació a la IPT.

QUART.-Analitzats els elements fàctics pertoca ara a la Sala l'anàlisi de si en el present cas s'ha complert amb el tràmit legal necessari d'exhauriment de la via administrativa prèvia.

Amb caràcter previ volem indicar que, com abans senyalàvem, les presents actuacions han tingut una dilatada tramitació processal, que en altres situacions podria afectar el dret del justiciable a un procés sense dilacions indegudes. Ara bé, també referíem que en el present cas aquesta dilació difícilment pot ser imputable al jutjat o aquesta sala, sinó a l'erràtica actuació de la part recurrent. En efecte, de la reconstrucció d'actuacions que hem efectuat es deriva clarament que el senyor Celso està en definitiva disconforme contra la resolució inicial de 14 de setembre de 2010. Però ocorre que contra la referida resolució instà dues reclamacions prèvies davant l'entitat col laboradora a efectes de determinació de contingència i de determinació de grau -aspectes respecte els quals les Mútues són incompetents-, sense actuació posterior. I, alhora, formulà reclamació prèvia davant l'INSS pel que fa a la base reguladora -en relació a la contingència- que fou desestimada. Instada demanda, en desistí posteriorment, en haver obert un procediment de contingència en via administrativa. Ara bé, com clarament es deriva de la sol licitud que formulà als dits efectes (foli 1273) ho feu en relació al procés d'incapacitat temporal previ, no en relació a la posterior incapacitat permanent. No obstant, en la seva reclamació prèvia es referia al procés d'incapacitat permanent (no, a la temporal); d'aquí que l'INSS s'enfrontés a una nova petició -atès que l'expedient s'havia tramitat per IT-, per la qual cosa considerà que es tractava d'una revisió de l'expedient i atorgués, en conseqüència, el tràmit de reclamació prèvia. I això no obstant, l'actor instà demanda sense instar la dita reclamació. Alhora, caldrà observar que -llevat la anòmala reclamació prèvia formulada inicialment davant la MCSS- no ha estat mai la pretensió del demandant discutir el grau, per bé que en la posterior ampliació de la demanda sí ho feu, afegint-hi, a més, una pretensió en relació en relació a la base reguladora i la contingència de la incapacitat temporal, que en cap moment havia discutit en la via administrativa, atès que la reclamació prèvia formulada en data 16.12.2011 s'adreçava la qualificació de la incapacitat permanent.

En definitiva, l'actual demanda en realitat no s'adreça contra la resolució de l'INSS de 21.10.2011, atès que en ella es determinava com a etiologia comuna la incapacitat temporal, tal i com el demandant havia pretès amb la seva sol licitud. La reclamació prèvia posterior no feia cap esment al respecte, sinó que postulava la determinació de la contingència de la incapacitat permanent. És per això que l'INSS no podia fer una altra cosa que obrir un nou expedient, en assolir la lògica i única conclusió possible que la dita reclamació prèvia era a la pràctica una sol licitud de revisió. D'aquí que atorgués al demandant la via d'impugnació de la reclamació prèvia, que el senyor Celso ometé, instant una demanda en forma directa. En altres paraules: la resolució de 03.02.2012, no 'creava estat', atès que no finalitzava la tramitació administrativa, sinó que era la resolució inicial (pel que era necessari instar la corresponent via impugnativa preprocessal). I no podem considerar que això determini cap responsabilitat de l'entitat gestora que pugui apaivagar els efectes de l'omissió des d'una perspectiva d'equitat, per la simple raó que qui modificà substancialment la seva pretensió en relació a la prestació discutida fou el propi demandant.

Com senyalàvem a l'anterior sentència recaiguda a les presents actuacions:

'desgraciadamente el torpe supuesto que nos ocupa en que nos encontramos no ante un supuesto de revisión de grado de incapacidad permanente sino ante el especial supuesto de revisión de expediente administrativo y de la resolución que le puso fin, sólo posible en supuestos excepcionales y la peculiar circunstancia de que sea cosa distinta y dispar lo pedido tanto en la demanda inicial como luego en la ampliación, en se despliegan nuevas pretensiones revisorias de resoluciones firmes contra las que ni siquiera se había peticionado la revisión del expediente en que se dictaron, como la relativa a la contingencia del antecedente proceso de incapacidad temporal -la de enfermedad profesional- o la relativa al superior grado de incapacidad permanente postulado -en éste caso la incapacidad permanente absoluta para todo trabajo-, que antes de la ampliación eran inéditas en la previa vía de revisión de los correspondientes expedientes administrativos, impiden la voluntarista subsanación.

Y ello porque no sólo están y resultan comprometidas las posibilidades de defensa del INSS sino también la de terceros como las mutuas y empresa empleadora codemandadas que tienen relevante interés en la calificación de la contingencia como común o profesional no sólo en el presente procedimiento sino potencialmente en otros derivados y que debieron ser oídas sobre éste extremo'.

És per això que vàrem declarar la nul litat d'actuacions, per tal que la part actora acredités que havia formulat reclamació prèvia, tant amb caràcter anterior com posterior a la demanda. I és del tot evident que és aquest un aspecte que no s'ha aconseguit acreditar.

I aquesta conclusió no comporta cap incongruència, com s'afirma en el recurs. A banda que la incongruència és un vici processal consistent entre una inadequació entra les pretensions de les parts i la part dispositiva d'una sentència (cosa aquí no existent), caldrà indicar que en el present cas no és apreciable cap indefensió o una vulneració de la bona fe processal. És cert que fins al moment del judici la part demandada desconeixia l'al legació de l'excepció processal de falta d'exhauriment de la via administrativa, atès que el jutjat havia fet una tramitació sense objeccions. Ara bé, el principi d'immediatesa del procés social i la inexistència de tràmits previs al judici comporta que la descrita situació sigui a la pràctica la que pateix qualsevol demandant davant l'al legació d'excepcions processals pel demandat en una vista oral. Consideració a la que caldrà afegir que, atesa la opció presa per la part actora d'instar directament la demanda difícilment resulta exigible als condemandats que en via administrativa poguessin formular cap objecció. És més, tampoc és apreciable cap indefensió, atès que la sala anul là les actuacions -i no desestimà la demanda- precisament per tal que el recurrent pogués acreditar que s'havia efectuat la corresponent reclamació prèvia.

És per tant evident que la recurrent tindrà que fer front als seus propis actes, en forma tal que si, tot i el contingut de la resolució de l'INSS, optà per no formular reclamació prèvia difícilment pot invocar cap indefensió si la sala comparteix la necessitat del dit tràmit preprocessal, com és el cas pels motius exposats.

D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat, deixant imprejutjats la resta de motius pels raonaments finalislítics-processals abans indicats.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Enma contra la sentència dictada pel jutjat del social número 16 dels de Barcelona en data 25 de setembre de 2018 , recaiguda en les actuacions 288/2012, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUAL MIDAT CYCLOPS i ACCIONA FACILITY SERVICES, SA en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.