Sentencia SOCIAL Nº 2250/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6417/2018 de 06 de Mayo de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2018 - 0001932

CR

Recurs de Suplicació: 6417/2018

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 6 de maig de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2250/2019

En el recurs de suplicació interposat per Herminio a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 17 de juliol de 2018 , dictada en el procediment núm. 628/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS ( Tarragona) i TGSS ( Tarragona ), ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 6 de setembre de 2017 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de juliol de 2018 , que contenia la decisió següent:

'Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Herminio , con D.N.I. Nº NUM000 , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La parte actora D. Herminio , nacido el NUM001 -1954, con núm. NUM002 , de afiliación a la Seguridad Social en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de Montaje Industrial, se le declaró por resolución del INSS afecto de una Incapacidad Permanente Total Cualificada derivada de enfermedad común, desde febrero de 2006. Las lesiones que se tuvieron en cuenta fueron: 'Lumbociatalgia izquierda. Hernia discal L4-L5 izq. Hernia discal L5-S1 derecha'.

(expediente administrativo)

SEGUNDO.- Iniciado expediente en revisión de grado, por resolución del INSS de 22-5-2017, se declara que la parte actora continúa afecto del mismo grado de Total reconocido en su día. Las lesiones tenidas en cuenta fueron: 'Lumbociatalgia izquierda con hernias discales L4-L5 y L5-S1. En estudio por cardiología'.

(expediente administrativo)

TERCERO.- Presentada por la parte actora reclamación previa en fecha 23-6-2017, fue desestimada por el INSS por resolución de 30-6-2017.

(expediente administrativo)

CUARTO.- Las lesiones, que presenta efectivamente la parte actora son las siguientes:

'Lumbociatalgia izquierda con hernias discales L4-L5 y L5-S1. En fecha 12-5-2017, ingresa en el Hospital Juan XXIII, en contexto de estudio de angina y ergometría positiva, realizándose un cateterismo cardiaco con implantación de stent farmacoactivo en CD media con éxito. Consta enfermedad en vaso CF proximal media'.

(informe del ICAM, docum. nº 6 a 11 de la parte actora unido a la demanda, pericial

Médico Forense Dr. Matías )

QUINTO.- La base reguladora establecida para la Incapacidad Permanente Absoluta derivada de enfermedad común es de 782,09 euros mensuales, y la fecha de efectos del 18-5- 2017.

(hecho no controvertido)'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, la qual, no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Postula la part demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l' art. 193 LRJS , la revisió de fets provats de la sentència, sol licitant el canvi en el redactat de l'ordinal quart, amb el següent text alternatiu:'Las lesiones que presenta efectivamente la parte actora son las siguientes: 'Lumbociatalgia izquierda con hernias discales L4-L5 y L5-S1, que ha empeorado significativamente desde que se le declaró afecto de una incapacidad total en fecha 28/412006. Dicha enfermedad se agrava tanto con esfuerzos físicos como con posiciones estáticas. En fecha 1215/2017, ingresa en el Hospital Juan XXIII, en contexto de estudio de angina y ergometría positiva, realizándose un cateterismo cardíaco con implantación de stent farmacoactivo en CD media con éxito. Consta enfermedad en vaso CF proximal media 70%'. Esta enfermedad en vaso CF proximal media 70% no ha sido tratada. Padece además diabetes, dislipemia, una hernia inguinal, problemas odontológicos, problemas oculares y problemas de próstata'; la dita pretensió s'empara en allò que consta en els folis 22 a 25, 6 a 64, 71, 72 i 76 a 78 de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concorrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març ; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de març i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres , Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març , 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 , que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 LRJS l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Atès que el jutjador del primer grau ha valorat la prova i ha assolit determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, més enllà de simples apreciacions de part, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància.

SEGON.-A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 193 de la llei processal es denúncia pel recorrent la infracció dels articles 193 i 194.1 c) LGSS .

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 , 29.01.1991 , etc.- que'para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente'. I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'

D'altra banda, pel que a les revisions de grau criteri judicial molt consolidat que el judici d'incapacitat no es basa tant en la determinació de l'agreujament de les lesions prèvies o l'aparició de noves, sinó en una valoració de totes les limitacions concurrents.

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el motiu i, per tant, el recurs en la seva integritat, han de ser desestimats. En efecte del quadre residual se'n deriva que l'actor tenia ja limitacions de mobilitat de l'àrea lumbar, la qual cosa donà lloc a la declaració d'incapacitat permanent total, en limitar-lo per a sobrecàrregues de la referida zona del raquis. Per bé que no és apreciable cap agreujament significatiu del dit quadre, presenta ara una cardiopatia que pot resultar limitadora per fer feines d'esforç, és del tot evident que no és apreciable que existeixi una limitació per a feines sedentàries. D'aquí que, com ja hem anunciat, el recurs i el motiu hagin de ser desestimats.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Herminio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Tarragona en data 17 de juliol de 2018 , recaiguda en les actuacions 628/2017, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.