Sentencia SOCIAL Nº 2319/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 343/2019 de 09 de Mayo de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0000222

EL

Recurs de Suplicació: 343/2019

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, 9 de maig de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2319/2019

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO i Denso Barcelona, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 10 de setembre de 2018 , dictada en el procediment núm. 713/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part María , INSS i TESORERIA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent l'Il lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 4 d'octubre de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de setembre de 2018 ,, que contenia la decisió següent:

'DESESTIMANDO la demandaorigen de las presentes actuaciones, promovida porMUTUA ASEPEYOfrente alINSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, Dª María y DENSO BARCELONA, S.A.sobreDETERMINACIÓN de CONTINGENCIAS, declaro que la Incapacidad Temporal reconocida a Dª. María en fecha 25/04/2016 tiene su origen en unACCIDENTE LABORAL, por lo

que absuelvo a la parte demandada de las pretensiones deducidas en su contra.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-La trabajadora demandada Dª María , de profesión peón de fábrica de automoción desde el 16/06/2003 en la empresa Denso Barcelona, S.A., asociada a la Mutua demandante, inició un proceso de incapacidad temporal el 2/01/2012 hasta el 12/12/2012, derivado de enfermedad común, con diagnóstico de lumbalgia de repetición.

SEGUNDO.-La Sra. María acudió el día 22/04/2016 al servicio de urgencias de la Clínica Sant Josep de Manresa por dolor lumbar izquierdo que irradiaba a la cara posterior de la nalga de 24 horas de evolución. En fecha 25/04/2016 inició un nuevo

proceso de IT con diagnóstico de lumbalgia con ciática, derivado de enfermedad común.

TERCERO.-Iniciado por la trabajadora procedimiento de determinación de contingencias de ambos procesos de incapacidad, el INSS dictó resolución de fecha 8/08/2017 en la que declaraba que el proceso de incapacidad temporal iniciado el 2/01/2012 deriva de enfermedad común, y que el proceso de incapacidad temporal iniciado el 25/04/2016 deriva de accidente de trabajo.

CUARTO.-En Resonancia magnética de 24/04/2016 se objetivó una discopatía degenerativa L3-L4, L4-L5, L5-S1 con pinzamiento L4-L5 y hernia discal L3-L4 izquierda con afectación radicular, siendo intervenida quirúrgicamente el 13/05/2016 por persistir déficit neurológico. En electromiografía de fecha 1/07/2016 se evidencia denervación tibalia anterior izquierda y parcial severa de peroneo lateral largo.

QUINTO.-Según la prueba biomecánica de 13/09/2016, 'la región lumbar muestra restricción de la movilidad, debilidad y exacerbación del tono muscular y, por tanto, limitación para tolerar esfuerzos (manejo de cargas, movimientos de flexión o torsión del tronco, adopción de posturas forzadas o estáticas mantenidas, periodos prolongados de bipedestación, etc.). A dicha situación de menoscabo se le suma paresia del pie izquierdo (no vence la gravedad) y, por tanto, torpeza para caminar, dificultad para subir/bajar escaleras o pendientes, etc.

SEXTO.-El informe de la Unidad de Salud Laboral de 27/10/2016 considera que la patología que presenta la Sra. María debe ser considerada accidente de trabajo.

SÉPTIMO.-Los informes de prevención de riesgos de ASPY realizados el 17/09/2014 y el 16/09/2015 recomiendan a la Sra. María 'evitar flexiones y torsiones continuadas de la columna dorso-lumbar. Restricción para la manipulación de cargas de más de 5kg a la espera de recibir el estudio ergonómico'.

OCTAVO.-La Sra. María realizó trabajos que no respetaban las limitaciones que aquella tenía reconocidas como resultado de los informes de vigilancia de la salud, tales como: a) cambio de cintas del suelo durante unos dos o tres días, tres o cuatro

horas cada día a finales del año 2015, trabajo que suponía estar agachada en el suelo realizando flexiones y torsiones continuadas de la columna (documento 25 del ramo de prueba de la empresa); b) manipulación de pesos superiores a 5 kilos o inferiores pero en condiciones ergonómicamente desfavorables; c) manipulación de conveyours sin ruedas (pesos no determinados pero muy superiores a los límites de manipulación establecidos para la Sra. María ).

NOVENO.-El puesto de trabajo de la actora, desde noviembre de 2014, es el de 'mantenimiento de Racks'. El peso de los racks es de 3,9kg si son de plástico, 5,2kg si son de hierro y 6,5kg los racks de hierro con chapa. Los racks que superan los 5kgs se utilizan en los supuestos de sobreproducción, y la Sra. María los ha manipulado (los superiores a 5kgs) en tales supuestos.

Por otro lado, la manipulación de los Racks de plástico que se encuentren en el suelo supone una vulneración de la carga máxima que puede manipular la trabajadora, de acuerdo con el método establecido en la guía técnica del INSHT sobre manipulación manual de cargas.

DÉCIMO.-La Sra. María no recibió formación específica sobre los riesgos derivados de la manipulación manual de cargas que tuviese en cuenta las limitaciones reconocidas en los informes de vigilancia de la salud.

DECIMOPRIMERO.-No consta que la empresa haya realizado una evaluación específica de los riesgos derivados de la manipulación de cargas en el puesto de trabajo de la Sra. María ('mantenimiento de Racks') hasta noviembre de 2016. Hasta dicha fecha, las evaluaciones de riesgos efectuadas por la empresa no tuvieron en cuenta la consideración de la trabajadora como especialmente sensible.

DECIMOSEGUNDO.-Lo expuesto en los hechos anteriores quedó recogido en el Informe de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de fecha 17/03/2017, obrante en autos y cuyo contenido se tiene íntegramente por reproducido a efectos probatorios.

El informe concluye que 'en atención a las actuaciones inspectoras realizadas, los hechos comprobados y teniendo especialmente en cuenta la naturaleza de las lesiones sufridas por la trabajadora María y que la empresa le encomendó trabajos sin tener en cuenta sus aptitudes físicas, de tal forma que se ponía en riesgo la salud física de la misma, se concluye que las lesiones padecidas por la trabajadora son compatibles con los trabajos realizados por esta en la empresa Denso Barcelona S.A'.

Posteriormente, se extendió Acta de Infracción 23/03/2017 en la que se impuso a la empresa una sanción de 8000 euros por la comisión de una infracción grave del art.

12.7 del TRLISOS

DECIMOTERCERO.-No existe parte de accidente emitido por la empresa ni solicitud de asistencia con relación a accidente o incidente que hubiera sufrido la Sra. María durante la prestación de sus servicios.

DECIMOCUARTO.-El INSS declaró a la Sra. María en situación de incapacidad permanente absoluta, con posibilidad de recuperación y mejoría, mediante+ resolución de 1/02/2018.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora i la part demandada Denso van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el recurs de la part actora va ser impugnat per les parts demandades Denso i María . El recurs de la demandad Denso no va ser impugnat. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència d'instància desestimà la demanda interposada per la mútua demandant i confirmà la resolució inicial de l'INSS de data 8.8.17, que declarà que el procés d'incapacitat temporal endegat el 25.4.16 derivava d'accident laboral .

Contra l'esmentada sentència interposa recurs de suplicació la mútua demandant i l'empresa codemandada, DENSO BARCELONA,SA, que -tot i que no formulà demanda contra l'esmentada resolució administrativa- considera que està legitimada per a interposar recórrer la sentència, atès que de la mateixa podria derivar-se exigència de responsabilitat administrativa o civil, legitimació que no ha estat controvertida per cap de les parts.

Per una qüestió d'elemental ordre sistemàtic, s'analitzarà en primer lloc -i de forma conjunta- les pretensions de revisió de fets provats formulades en ambdós recursos i, posteriorment, les denuncies d'infracció normativa

SEGON.-El primer motiu d'ambdós recursos, per la via de l' art. 193.b LRJS , postulen la revisió de determinats fets provats de la sentència, que després s'especificaran.

Abans d'abordar aquesta pretensió revisora escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE - una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova..

I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març ; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de març i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres , Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març , 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 , que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

A la llum d'aquests criteris doctrinals la Sala dona resposta a continuació a cada una de les revisions postulades:

-Fet provat vuitè:

L'actual redactat recull que la treballadora demandada 'realizó trabajos que no respetaban las limitaciones que aquella tenia reconocidas como resultados de los informes de vigilancia de la salud, tales como: a) cambio de cintes del suelo durante unos dos o tres días, tres o cuatro horas cada día a finales del año 2015, trabajo que suponía estar agachada en el suelo realizando flexiones y torsiones continuadas de la columna; b) manipulación de pesos superiores a 5 kilos o inferiores pero en condiciones ergonómicamente desfavorables; c) manipulación de conveyours sin ruedas (pesos no determinados pero muy superiores a los límites de manipulación establecidos para la Sra. María ).'

La mútua demandant postula substituir aquest redactat per un altre del següent tenor literal:

'Octavo.- El puesto de trabajo de la Sra. María es mantenimiento de racks, es un puesto de trabajo adaptado a las restricciones en materia de cargas. No tiene requerimiento de tiempos y el ritmo de trabajo es totalmente flexible. No hay exigencias de ningún tipo. La carga y exigencia física para la realización de estas tareas es de consideración baja. Se constata que en una ocasión cambió cintas del suelo 2 o 3 días, durante 3 o 4 horas, a finales del año 2015, si bien este trabajo no exigía posturas forzadas continuadas de flexiones ni torsiones de columna'.

Fonamenta aquesta pretensió revisora en l'informe pericial, informe ergonòmic i de manipulació de càrregues, descripció del lloc de treball, i informe d'avaluació de riscos laborals (folis 3-30, 167,168 i 169, respectivament).

No podrà prosperar -ja s'avança- aquesta pretensió revisora: la sentència d'instància, en el seu segon fonament jurídic, explicita com a element de convicció del fet provat que s'impugna l'informe de la Inspecció de Treball, que gaudeix de presumpció de certesa. I a la pàgina 13 del mateix (foli 38, dors) es recull literalment el que reflecteix el fet provat impugnat.

Per tant, corresponia a la mútua demandant, en raó de la presumpció de certesa d'aquest informe, desvirtuar la mateixa, càrrega alegatòria que no ha satisfet en absolut, atès que s'ha limitat a invocar els documents i perícies que, al seu entendre, donarien suport a la revisió fàctica postulada, però sense raonar -ni que sigui mínimament- en quin error d'apreciació hauria incorregut l'informe de la Inspecció de Treball o la magistrada d'instància en la valoració de la prova.

-Fet provat desè:

L'empresa codemandada, també recurrent, impugna el fet provat desè, que reflecteix que 'la Sra. María no recibió formación específica sobre los riesgos derivados de la manipulación de cargas que tuviese en cuenta las limitaciones reconocidas en los informes de vigilancia de la salud'.

Postula l'empresa que aquest redactat sigui substituït per un altre, del següent tenor literal:

'La trabajadora participó en un curso formativo específico del puesto de trabajo de producción en fecha 17/11/11. El contenido del curso incluye el riesgo de sobreesfuerzos'.

Fonamenta la pretensió revisora en el fet 4rt de l'Acta de la Inspecció de Treball (foli 39) que, certament, recull el fet afirmatiu que l'empresa recurrent pretén incorporar i que -per tant- ha de ser incorporat. Però el mateix fet 4rt de l'Acta reflecteix, a continuació, en referència al curs, que ' el temario no hace ninguna indicación sobre los pesos máximos que se pueden manipular en condiciones segures, en los supuestos de trabajadores que tengan reconcoidos limitaciones para la manipulación de cargas en su puesto de trabajo'i, ja en com a fet cinquè, que 'no consta que ....recibiera una formación específica sobre los riesgos derivados de la manipulación manual de cargas, que tuviese en cuenta el hecho de que la trabajadora tuviera reconocida una limitación para la manipulaciŽn manual de cargas y que, por tanto, no eran aplicables a su estado los límites reconocidos de forma general para una manipulación segura de cargas'.

En tot cas, escau recordar que l'objecte del plet no es la determinació de la possible responsabilitat de l'empresa demandada en la producció de l'accident laboral apreciat a la resolució de l'INSS, sinó -exclusivament- la determinació de la contingència, és a dir, si el procés d'IT controvertit deriva o no d'accident laboral.

Certament, l'empresa recurrent identifica el 'gravamen'o perjudici que la legitima per recórrer ex art. 17.5 LRJS en el fet que 'del relato fáctico se desprende que a causa de las condiciones de trabajo se habría materializado una contingència profesional (accidente de trabajo)...Al mismo tiempo, el fallo declara que ha acaecido un accidente de trabajo en la empresa...',afegint que de guanyar fermesa la sentència es produiria, es podria produir un perjudici greu per ella.

Però la concurrència d'aquest interès evident que la legitima per recórrer, no pot provocar desvirtuar l'objecte del plet, que -como ja s'ha dit- es contrau a la identificació de la contingència determinant del procés d'IT controvertit.

S'ha de desestimar, per tant, aquesta revisió.

-Adició d'un nou fet provat (tretzé):

Postula l'empresa recurrent l'adició d'un nou fet provat, que seria el tretzè, que reflectís que 'la trabajadora fue informada sobre los riesgos laborales de su puesto de trabajo en fechas 21 de mayo de 2013, 3 de junio de 2014 y 3 de febrero de 2015'.

La pretensió es fonamenta en el fet sisè de l'acta de la Inspecció de Treball que, certament, recull la circumstància fàctica que es pretén incorporar al relat. Però no es podrà accedir a la revisió pel motiu ja exposat en relació a la revisió anterior, ja excedeix de l'objecte del procediment, la contingència determinant del procés d'IT i no la hipotètica responsabilitat empresarial.

-Adició d'un nou fet provat (quinzé):

Tampoc podrà prosperar la darrera revisió postulada, per la que es pretén la adició d'un nou fet provat, el quinzè, que reflectís que 'En fecha 2.1.12 hasta el dia 14.12.12 tuvo un proceso de IT por enfermedad común por lumbago con ciàtica'.

Com encertadament invoca la treballadora afectada al seu escrit d'impugnació, aquest fet ja consta reflectit al fet provat primer de la sentència, amb especificació del període com del diagnòstic, per la qual cosa esdevé innecessària la revisió postulada que, per tant, també ha de ser desestimada.

TERCER.-S'examinen conjuntament las denúncies d'infracció de l' art. 156 LGSS formulades en ambdós recursos, el la mútua demandant i el de l'empresa codemandada, atès que són fonamentalment coincidents.

En síntesis, ambdós recursos invoquen que la sentència, ni a la declaració de fets provats ni a la seva fonamentació jurídica, no recull cap episodi traumàtic ni incident que pugui identificar-se com un accident laboral que hagués determinat l'agreujament de la patologia lumbar degenerativa prèvia.

Per abordar adequadament aquesta coincident denúncia, escau recordar quin és el raonament de la sentència d'instància, expressat al segon fonament jurídic, que l'ha abocat a declarar que la contingència determinant del procés d'incapacitat temporal endegat el 25.416 deriva d'accident laboral:

Comença per donar per acreditat que la treballadora pateix una patologia lumbar d'origen degeneratiu, que determinà que estigués de baixa durant quasi tot l'any 2012. Identifica com a qüestió a resoldre si aquesta patologia de base s'ha vist agreujada per causa d'un sobreesforç en el seu treball com a peó de la fàbrica demandada, tot i que senyala -i això és rellevant-'que no se produjo ningún incidente concreto de carácter traumático (un mal gesto, un golpe, etc) que desencadenara de manera immediata el dolor lumbar de la trabajadora, sinó que esta acudió al servicio de urgenciar por dolor lumbar irradiado hacia la extremidad izquierda'.

Afirma la sentència a continuació, que, encara que la lumbàlgia no tingués un origen traumàtic, ha quedat acreditat que s'ordenà a la treballadora tasques que comportaven una sobrecàrrega a la zona lumbar, tot i els informes de prevenció de riscos que aconsellaven evitar aquestes sobrecàrregues, afegint que -a més- la treballadora no va rebre formació específica sobre els riscos derivats de la manipulació manual de càrregues tenint en compte les limitacions que ella tenia reconegudes, ni consta que l'empresa hagi desenvolupat una avaluació específica dels riscos derivats d'aquella manipulació fins a novembre de 2016, quan ja estava en situació de baixa mèdica.

Tot i que la jutge admet la dificultat d'establir una relació de causalitat entre el desenvolupament -en un moment puntual (5 mesos abans de la baixa)- de sobrecàrregues lumbars contraindicades, conclou -'a pesar de no existir un origen traumático que desencadena de manera immediata la baja de abril de 2016'-que el treball desenvolupat ha contribuït a agreujar la seva patologia lumbar, 'toda vez que no se ha extremado el cuidado en la asignación de tareas que pudieran comprometer la salud de su columna lumbar',per la qual cosa considera que la contingència controvertida s'ha d'imputar a accident laboral.

La Sala, ja s'avança, no pot compartir el criteri de la magistrada d'instància, la conclusió de la qual -probablement- ve condicionada pel fet que, com resulta evident de la declaració de fonaments jurídics i de la fonamentació jurídica, s'ha desenfocat manifestament l'objecte del plet, que no podia ser altre que la identificació de la contingència determinant del procés d'incapacitat temporal controvertit, i en cap cas la possible responsabilitat empresarial por incompliment de mesures preventives.

Aquest desenfocament de l'objecte del plet ha abocat a la magistrada, com s'infereix ben clarament el paràgraf reproduït, a imputar la contingència professional en raó de considerar acreditat determinants incompliments preventius, quan una cosa no determina necessàriament l'altra: el fet que, certament, s'hagi acreditat -fet provat vuitè- que, a finals de 2015 (cinc mesos abans de la baixa controvertida) i durant dos o tres dies la demandant, per espai de tres o quatre hores, desenvolupés tasques de sobrecàrrega lumbar que li estaven contraindicades, pot determinar -com així ha estat- responsabilitat administrativa, però no autoritza -a manca d'identificar cap lesió o sobreesforç específic- a inferir que el procés endegat quatre o cinc mesos després, amb el diagnòstic de lumbàlgia de repetició, deriva d'accident laboral.

L' art. 156.2.f) LGSS defineix com un dels supòsits d'accident laboral'f) Las enfermedades o defectos, padecidos con anterioridad por el trabajador, que se agraven como consecuencia de la lesión constitutiva del accidente'.

Per tant, esdevé indispensable -per aplicar aquest supòsit d'accident laboral- identificar 'la lesión constitutiva del accidente',mentre que en el present cas la sentència, en forma reiterada, reconeix que 'no se produjo ningún incidente concreto de carácter traumático (un mal gesto, un golpe, etc) que desencadenara de manera immediata el dolor lumbar de la trabajadora, sinó que esta acudió al servicio de urgenciar por dolor lumbar irradiado hacia la extremidad izquierda'.A manca d'aquest element essencial, no es pot establir el nexe causal ni, per tant, la contingència professional.

Per tant, han de ser estimats ambdós recursos i revocada la sentència d'instància que declarà la contingència professional, en tant que no ha quedat acreditat que el concret procés d'incapacitat temporal endegat el 25.4.16 derivi d'accident laboral, en tant que no s'ha identificat cap accident laboral que hagi pogut originar l'agreujament de la patologia de la demandant. Conclusió que no ha de condicionar ni prejutjar la contingència determinant d'una hipotètica declaració d'invalidesa permanent en favor de la treballadora afectada, ja que la contingència professional, tot i que no ha quedat acreditada, tampoc no ha quedat descartada.

Per les raons exposades,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem els recursos de suplicació interposats per MÚTUA ASEPEYO i DENSO BARCELONA, SA contra la sentència dictada pel jutjat del social de Manresa en data 10 de setembre de 2018 , recaiguda a les actuacions 713/2017, i, amb estimació de la demanda interposada per la primera contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, DENSO BARCELONA, SA i María en impugnació de contingència en procés d'incapacitat temporal, revocar les resolucions administratives impugnades i declarar que el procés d'incapacitat temporal endegat en data 25.4.16 per María deriva de contingència comuna.

Disposem la devolució del dipòsit necessari per recórrer efectuat per Mutua Asepeyo i Denso Barcelona, S.A.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.