Sentencia SOCIAL Nº 239/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4001/2017 de 17 de Enero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08096 - 44 - 4 - 2016 - 8025117

EL

Recurs de Suplicació: 4001/2017

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 17 de gener de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 239/2018

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Egarsat a la sentència del Jutjat Social 3 Granollers de data 10 de març de 2017 dictada en el procediment núm. 383/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Pura , ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de març de 2017 , que contenia la decisió següent:

'ESTIMOla demanda presentada por la Sra. Pura con DNI nº NUM000 frente a MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO EGARSAT y reconozco el derecho de la actora al percibo de la prestación de cuidado de menor por enfermedad grave con efectos a partir del día que dejó de abonarse ésta, es decir el 24-05-2016 con una base reguladora diaria de 15,52 € descontando los periodos del 25-05-2016 al 05-06-2016 y del 28-07-2016 al 31-07-2016 por suspensión de la prestación condenando a la mutua demandada al pago de la misma y a estar y pasar por dicha declaración con todas las consecuencias inherentes a ésta.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.-La demandante Doña Pura , trabajadora de la empresa Piking Farma S.A. con reducción de jornada al 50% por cuidado de su hija solicitó en fecha 01-04- 2016 de la Mutua demandada Egarsat prestación económica por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave tras asumir dicha mutua la cobertura de la misma que anteriormente tenía contratada la empresa a través de la mutua Asepeyo.(hecho no controvertido y folios 43 a 86 de autos)

2º.-Según comunicación emitida por la mutua en fecha 29 de abril de 2016 se le reconoce inicialmente la misma con efectos del 01-03-2016 por un mes y prorrogable por periodos de dos meses cuando se acrediten, mediante certificado del facultativo del Servicio Público de Salud, los requisitos necesarios para su mantenimiento y base reguladora diaria de 15,52 € (hecho no controvertido y folios 87 a 90).

3º.-En fecha 12 de mayo la actora presenta ante la Mutua declaración médica acompañando informe médico del servicio de nefrología de fecha 28-04-2016 y certificado del que la menor se encuentra escolarizada en el tercer nivel de educación infantil durante el curso 2015/2016.(folios 91 a 95 de autos).

4º.-Por resolución de la Mutua de fecha 30 de mayo del 2016 se le comunica la extinción del derecho a la prestación reconocida con efectos del 12-06-2016 al entender que no acredita la situación protegida en el art. 7.3 b del RD 1148/2011 de 29 de julio 'por no existir la necesidad de cuidado directo continuo y permanente de la menor, debido a la mejoría de su estado...' haciendo constar como motivo que 'según el informe médico aportado, la situación del menor (control médico a los 12 meses) asistencia al colegio, etc, desvirtúan la situación protegida de la prestación en aplicación del art. 2.1. del mencionado Real Decreto.(hecho no controvertido y folios 98 a 99 de autos)

5º.-Frente a dicha resolución en fecha 13-06-2016 la actora presenta reclamación previa en la que alega que la situación de la menor es idéntica al momento de la prestación y recogida en la sentencia dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 16 de febrero del 2016 que le reconoció el derecho. Que la asistencia de la menor al colegio es la preceptiva desde los 3 años a pesar de las múltiples ocasiones en la que debe ausentarse para la asistencia médica requerida. Y que el control a los 12 meses que se hace constar en el informe médico aportado va referido exclusivamente a la dolencia que afecta al riñón y que en cuanto al resto de dolencias de la menor que dieron lugar al reconocimiento de la prestación no ha habido variación. Acompañando como documentos Sentencia TSJC, informe reumatología pediátrica y nefrología de la Vall d'Hebró. (Hecho no controvertido y folios 101 a 117 de autos)

6ºLa anterior reclamación previa fue desestimada por resolución expresa de la Mutua de fecha 17 de junio del 2016 reiterando la extinción de la prestación por cuidado de menor enfermo, habiendo abonado la Mutua dicha prestación hasta el 24-05-2016(hecho no controvertido y folios 117 de autos)

7º.-En fecha 16 de febrero del 2016 se dictó sentencia por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya por la que estimando el recurso de suplicación interpuesto por la actora se declaraba el derecho de ésta al percibo de la prestación por cuidado de su hija afecta a enfermedad grave. Los hechos probados en los que basa la sala dicha decisión son los que siguientes:(folios 15 a 21 de autos)

'PRIMERO.-El 14 de mayo de 2014 la demandante solicitó a Mutua Asepeyo el reconocimiento del derecho a percibir prestación económica por el cuidado de su hija Dolores , nacida el NUM000 de 2010. (Folios 183 a 186)

La mutua codemandada denegó lo interesado mediante resolución de fecha 27 de mayo de 2014. El 2 de julio de 2014 la demandante presentó reclamación administrativa previa. (Folios 180 y 181)

SEGUNDO.-El último informe emitido por el Servicio de Reumatología Pediátrica del Hospital Vall d'Hebron aportado a los autos, de fecha 19 de enero de 2015 tiene el siguiente contenido:

'Artritis idiopática juvenil subtipo oligoarticular ana positivo (tobillo d/tarso derecho). Por la persistencia de artritis franca en el tarso derecho se inició enbrel en julio 2012.

Tratamiento actual: etanercept 0,7 ml (7 mg) / dos veces por semana + zamene 6 gotas / hs / leflunomida 10 mgrs de lu a vi + cromatombic (indicado por su pediatra)

Exploración oftalmológica: Normal (noviembre 2014)

AG: PCR 0,14 / hemograma dentro de la normalidad; IGS normales.

La madre dice que sigue andando con cierta cojera atribuible a secuela de la inflamación previa.

A la exploración: tobillos prácticamente simétricos, mínimo agrandamiento óseo del tobillo derecho; inversión y eversión normales.

OD: Artritis idiopática juvenil oligoarticular en tratamiento con agente biológico anti-tnf-alpha.

Como toda enfermedad crónica, requiere tratamiento continuado y revisiones periódicas en el hospital con los distintos especialistas, sobre todo en reumatología pediátrica.' (Folio 105)

TERCERO.-Con posterioridad al diagnóstico de la enfermedad de la menor, la demandante ha tenido que acompañar a su hija a visitas médicas de control al menos en las siguientes ocasiones:

Año 2012: 23 de marzo, 27 de marzo, 29 de marzo, 30 de abril, 10 de mayo, 11 de junio (dos veces), 13 de junio, 22 de junio, 9 de julio, 10 de julio, 2 de agosto, 28 de agosto, 7 de septiembre, 29 de octubre, 30 de octubre, 20 de diciembre

Año 2013: 7 de enero, 14 de enero, 18 de enero, 28 de enero, 4 de marzo, 8 de abril, 15 de abril, 8 de julio, 1 de agosto, 9 de octubre de 2013, 25 de octubre, 28 de octubre, 5 de noviembre, 15 de noviembre, 26 de noviembre, 16 de diciembre, 19 de diciembre.

Año 2014: 21 de enero, 19 de febrero, 27 de febrero, 7 de abril, 22 de abril, 26 de junio, 15 de julio, 26 de agosto, 3 de noviembre.

Asimismo, se acredita la existencia de citas médicas para los días 5, 9 y 24 de febrero de 2015. (Folios 56 a 175)

CUARTO.-El 16 de enero de 2014 el Juzgado de Primera Instancia número 7 de Granollers dictó sentencia estimando la demanda interpuesta por Dª Eufrasia contra D. Blas y declarando la disolución por divorcio del matrimonio contraído por ambos el 28 de mayo de 2004. La mencionada resolución atribuyó la guarda y custodia de la hija menor de ambos, Dolores , a la madre y estableció un régimen de visitas a favor del padre de carácter amplio y flexible. (Folios 192 a 194)

QUINTO.-El 28 de junio de 2004 Picking Farma, S.A. y la demandante suscribieron contrato de trabajo de duración determinada a tiempo completo (jornada de cuarenta horas semanales) que fue convertido en indefinido el 31 de diciembre de 2004.

La trabajadora solicitó reducir su jornada laboral en un 50% por cuidado de menor el 9 de diciembre de 2010. La empresa accedió al horario propuesto por la actora quien a partir del 26 de enero de 2011 pasó a prestar servicios de lunes a viernes de 10 a 14 horas. (Folios 54 y 55)

SEXTO.-El 8 de febrero de 2013 le fue reconocido a Dolores un grado de discapacidad del 37% con efectos desde el día 26 de septiembre de 2012 y con carácter provisional hasta diciembre de 2015. (Folios 167 y 168)

SEPTIMO.-La menor Dolores se halla escolarizada. (Hecho no controvertido)OCTAVO.-Para el supuesto de estimación de la demanda, la base reguladora es de 35,32 euros diarios, la fecha de efectos 14 de mayo de 2014 y el

porcentaje, el 43%. (Hechos no controvertidos)'

8º.-El último informe emitido por el Servicio de Reumatología Pediátrica del Hospital Vall d'Hebron aportado a los autos, de fecha 22 de febrero del 2017 tiene el siguiente contenido:(folio 224 de autos)

'Artritis idiopática juvenil subtipo oligoarticular ana positivo (tobillo derecho y tarso derecho). Por la persistencia de artritis franca a pesar de tratamiento con metotrexate se inició enbrel en julio 2012.

Tratamiento actual: etanercept 10 mg) / dos veces por semana + zamene 6 gotas/24 hs / leflunomida 10 mgrs/24 horas

Exploración oftalmológica: Normal (octubre 2016)

AG: (31 de enero del 2017) PCR 0,05 / hemograma: discreta anemia normocítica normocrómica/vsg 13 IGS normales.

A la exploración: tobillos prácticamente simétricos, mínimo agrandamiento óseo del tobillo derecho; inversión y eversión normales. Rodillas normales.

Por la presencia de vómitos ocasionales, le recomendamos que excluya la lactosa de la dieta, ya que la leflunomida puede ocasionar intolerancia a la misma. Si se mantuvieran quizá tendríamos que suspenderla y utilizar otro fármaco dmard en su lugar OD: Artritis idiopática juvenil oligoarticular en tratamiento con agente biológico

anti-tnf-alpha.

Como toda enfermedad crónica, requiere tratamiento continuado y revisiones periódicas en el hospital con los distintos especialistas, sobre todo en reumatología pediátrica.'

9º.-La menor Elisabeth que cuenta en la actualidad con 6 años de edad requiere tratamiento continuado y controles especialmente por los servicios especializados de reumatología (actualmente cada 3 meses) oftalmología (actualmente cada 6 meses) y traumatología (no consta frecuencia) como consecuencia de la artritis idiopàtica (reumatoide juvenil). Así mismo se encuentra diagnosticada de reflujo V-U bilateral (RI GRADO II-RD GRADO I) y pielonefritis aguda por el que sigue control por el servicio de nefrología actualmente cada 12 meses.(folios 113, 114 y 138 a 141 de autos)

10º.-La actora ha tenido que acompañar a su hija a visitas médicas de control y/o realización de pruebas en el último año al menos en las siguientes ocasiones:

(folios 226 a 252 de autos)

Año 2016: 7 de enero, 14 de enero, 8 de abril, 18 de abril, 28 de abril, 14 de julio, 24 de octubre

Año 2017: 31 de enero. Asimismo, se acredita la existencia de citas médicas programadas para este año los días 24 de abril y 27 de abril,

11º-El padre de la menor no consta de alta en la Seguridad Social en los siguientes períodos:(folio 257 de autos)

Del 25-05-2016 al 05-06-2016

Del 28-07-2016 al 31-07-2016

12º.-La base reguladora mensual, a efectos de la prestación solicitada es de base reguladora diaria de 15,52 € (hecho conforme)'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que ha estimat la demanda de prestació per tenir cura del menor afectat per càncer o una malaltia greu, contra la decisió extintiva de la Mútua, presenta recurs de suplicació Mutua d'accidents de treball Egarsat.

L'objecte del litigi ha estat la impugnació de la resolució extintiva del dret a la prestació per a tenir cura del menor afectat per càncer o malatia greu, que acordava l'extinció del subsidi, amb data d'efectes del dia 12-06-2016, per no acreditar la situació protegida que requereix el RD 1148/2011, de 29 de juliol, pel motiu de: 'Por no existir la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor, debido a la mejoría de su estado....'.La resolució és de data 30 de maig de 2016.

En l'acte del judici, la Mútua va introduir la pretensió de suspensió de la prestació durant els períodes en què el pare no hagués treballat, conforme al document de vida laboral de la TGSS, que es va estimar en part en la sentència.

SEGON.Com a primer motiu, per la via de l' art. 193 b) de la LRJS , proposa la revisió dels fets provats que es diran.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que consten en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Aplicant la doctrina exposada s'entra en la valoració de les modificacions proposades:

1.Del fet provat primer, del que vol modificar el relat en el sentit següent: la demandant estava vinculada a Picking Farma, S.A. amb un contracte de treball a temps parcial i coeficient de jornada del 87,5 %. La reducció del 50% de jornada per tenir cura de fill, sobre aquesta percentatge,li va ser reconeguda i va comportar una prestació a càrrec d'Asepeyo del 43%.Es basa en els documents folis 103 a 111.

Ja que es tracta d'un fet pacífic, doncs no s'ha discutit el percentatge de la prestació, que es dedueix dels documents que cita el recurs, s'ha d'atendre, encara que no serà determinant de la decisió.

2.Del fet provat segon,en el que es vol fer constar que la prestació es va reconèixer amb una base reguladora diària de 15,52 euros i percentatge de reducció del 42,86 %, segons resulta dels documents que consten als folis 87 i 89.

Pel mateix motiu exposat en el fet anterior, s'acull la modificació.

3.Del fet provat tercer,del que proposa incloure el contingut del informe mèdic de l'Hospital de Vall de Hebron que es cita, així com l'horari escolar.

Les dues modificacions s'han de rebutjar per manca de transcendència, ja que l'horari escolar és notori, de domini públic i els informes mèdics es valoren en un altre fet provat.

4.Del fet provat novè,en el que proposa afegir que la malaltia diagnosticada per la que se li ha concedit la prestació és Artritis idiopàtica juvenil (AIJ) inclosa en el llistat del RD 1148/2011, epígraf 84, però que les altres patologies que pateix el fill de la demandant no estan incloses en el llistat (reflux V-U bilateral i pielonefritis aguda, pels que segueix controls ... Es basa en la sentència del TSJ Catalunya, que recull la malaltia referida (sentència anterior dictada en el cas de la prestació per la demandant, que consta en els folis 15 a 21).

Tampoc s'acull com a fet provat, ja que el que vol introduir és una valoració jurídica respecte a la inclusió o no al llistat per a permetre la prestació, en el RD 1148/2011. El fet és que no es discuteix la malaltia que pateix que va donar lloc al seu reconeixement, cosa que no ha de fer ignorar que actualment s'han posat de manifest altres patologies.

5.Del fet provat onzè, del que vol modificar un error material, consistent en que on diu els dies treballats pel pare de la criatura, es faci constar que hi ha períodes d'alta a la Seguretat Social que no ha treballat, ja que eren períodes de percepció de la prestació per desocupació.

Cita com a documents de contrast el que consta al foli 257, que és un informe de vida laboral de la TGSS, el que consten períodes amb la clau TRL 751, expressiva de la situació d'estar percebent les prestacions per desocupació. En tal informe consta que el Sr. Enrique , va percebre la prestació per desocupació en el períodes de 12-07-16 a 27-07-16. Per tant, és evident que durant aquests 15 dies no va estar d'alta en cap treball per compte aliena.

S'atén el motiu, incloure en la relació de períodes no treballats pel pare de la menor, causant del dret a la prestació, el que abans s'ha indicat, que queda redactat de la següent manera: no consta treball del pare de la menor en els períodes de 25-05 al 5-6 de 2016, ni en el 28-07 a 31-07 de 2016.Durant el període de 12-07-16 a 27-07-16, va percebre prestació per desocupació.

TERCER. El segon i el tercer motius del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , citen com a preceptes legals infringits els articles 2 , 3 i 4 del Reial Decret 1148/2011 , pel que es desenvolupa la prestació econòmica per tenir cura de menors afectats per càncer i altra malaltia greu. Els motius de censura són tres:

a) Nega que es doni el requisit de situació protegida, ja que diu que no es tracta d'unes malalties incloses en el llistat, i per manca de necessitat de tenir cura del menor de manera dicta, contínua i permanent, prova de la qual cosa és que assisteix a l'escola.

b) El fet que el pare de la criatura no ha treballat de manera continuada en el curs de l'any 2016, per la qual cosa existia un motiu d'extinció de la prestació.

c) Subsidiàriament demana que la sentència d'aquesta Sala modifiqui la data d'efectes de la prestació reconeguda, que diu que es transcriu erròniament en la decisió de la sentència de instància, de manera que contradiu el fet provat quart.

L' art. 135 quater de la LGSS 1994 , modificada per por la disposició final 21.2 de la Llei 39/2010, de 22 de desembre , al igual que en l' actualitat article 190 TRLGSS, RD Legislatiu 8/2015, de 30 de octubre - i l' article 2 del RD 1148/2011, de 29 de juliol , disposa:

'Cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave.- A efectos de la prestación económica por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave, se considera situación protegida la reducción de la jornada de Trabajo de la menos un 50 por ciento, que de acuerdo con lo previsto en el párrafo tercero del artículo 37.6 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores , lleven a cabo los progenitores, adoptantes, guardadores con fines de adopción o acogedores de carácter permanente, cuando ambos trabajen, para el cuidado directo, continuo i permanente del menor a su cargo afectado por cáncer (tumores malignos, melanomas y carcinomas) o por cualquier otra enfermedad grave que requiera ingreso hospitalario de larga duración, durante el tiempo de hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad. '

I respecte a la extinció, l' article 192-2 LGSS disposa que:

'Esta prestación se extinguirá cuando, previo informe del servicio público de salud u órgano administrativo sanitario de la comunidad autónoma correspondiente, cese la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente, del hijo o del menor sujeto a acogimiento o a guarda con fines de adopción del beneficiario, o cuando el menor cumpla los 18 años.'

En el cas examinat, respecte a la valoració del requisit de què la menor pateixi una malaltia greu, la magistrada del jutjat social ja ha realitzat una llarga exposició, tenint en compte que es va dictar una sentència ferma per aquesta Sala, que reconeixia a la menor la prestació, que és relativament recent i que les dues parts aporten.

En la referida sentència d'aquest TSC Catalunya, de 16 DE FEBRER DE 2016 , sentència 1038/2016, recurs 6740/2015 , es va valorar, respecte a la malaltia de la menor que:

'D'altra banda, l'article 3 del reglament esmentat fa esment al llistat de malalties greus susceptibles de constituir l'àmbit objectiu de la prestació, remetent a l'annex, en el que es troba expressamentcontemplada l' artritis idiopàtica juvenil (AJI) a l'apartat 84.

(...) En conseqüència, com es pot comprovar del repàs del marc legal, la voluntat del legislador és clara: subministrar rendes de substitució a aquelles persones que per les patologies dels seus fills han de reduir la seva jornada de treball. Òbviament aquestes necessitats d'adaptació del temps de treball són notòries i no requereixen de més consideracions en els períodes d'ingrés hospitalari. Però ocorre que el legislador ha volgut també ampliar la dita tutela a aquells casos en els què es precisa la cura del menor en el domicili del progenitor o altra situació assimilada de filiació.

Certament la concreció dels límits d'aquesta cura domiciliària pot ser complexa. Però ocorre que, precisament per això, el reglament contempla una sèrie de supòsits de patologies en les que es presumeix la dita necessitat d'atenció (entre les que, com hem dit, es troba l'AIJ). En aquesta tessitura no podem obviar que l'AIJ té unes conegudes característiques pròpies, atès que es produeixen fases amb simptomatologia àlgida i altres de remissió, podent abastar diferent intensitat. Al què caldrà afegir que no es aquesta una malaltia que forçosament hagi de tenir efectes permanents. No obstant, tot i això és innegable que el reglament fa exprés esment a la referida patologia. En conseqüència, caldrà considerar que allò que es pretén amb la referida inclusió no és una altra cosa que intentar solucionar la conflictivitat laboral que provoca a les persones treballadores tenir un fill o filla que la pateixi, en relació a les necessàries cures, continuïtat del tractament, urgències mèdiques, visites programades, etc. Situacions que lògicament poden comportar impossibilitats laborals que siguin susceptibles de comportar una extinció contractual.'

I en relació a la permanència de la situació de la malaltia, també valorada, s'indicava:

'Tot i que com hem dit anteriorment, es tracta d'una malaltia que no té perquè ser permanent és obvi que amb el temps els efectes poden ara progressivament desapareixent i les crisis distanciar-se en el temps. I en aquest sentit no podem compartir la tesi de la sentència del primer grau en el sentit de que des del mes de maig de 2014 fins al febrer de 2015 'només' hi ha havia set visites mèdiques realitzades o programades. Si no es té en compte el període de vacances aquesta limitació comporta que l'actora falti un cop cada mes de mitjana al seu treball (i cal referir que està divorciada). Però, és més: volem ressenyar que una cosa és l'assistència mèdica d'urgència o de seguiment i una altra la cura (per tant, l'atenció domiciliària, el seguiment del tractament, contacte constant amb l'escola, etc.); apareixen així necessitats de temps de vida personal en detriment del laboral que el legislador ha volgut dotar d'una concreta prestació de la Seguretat Social. És evident que després de quatre anys des del diagnòstic tota crisi no comporta acudir al metge d'urgència -atès que amb el decurs del temps es coneix la simptomatologia i el seu tractament pal liatiu- Al que escau afegir que lògicament la programació de les visites de seguiment i de realització de proves es perllonguen en el temps.'

La sentència d'aquesta Sala que va concedir el subsidi, és de 16-02-2016 , per tant, es dicta molt pocs temps abans de la resolució de la Mútua que acorda l'extinció, per un únic motiu concret i determinat, 'Por no existir la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor, debido a la mejoría de su estado'.

I dels fets provats de la sentència que s'impugna resulta clarament no que no millorat la situació de la menor, que ha de ser valorada des del que es deia en la sentència ferma d'aquesta Sala. La descripció fàctica, del fet provat novè, que relata la necessitat de tractament continuat, a més de les reiterades visites mèdiques (fet 10è), evidencia que no ha millorat la malaltia greu per la qual se li va admetre la prestació a la mare, cosa que fa que no sigui acceptable l'extinció del dret, doncs cap millora ha estat acreditada, que hagi de portar a l'extinció de la prestació prevista en l' art. 192-2 LGSS . Destacar també que nos'ha aportat el previ informe del servei públic de salud que justifiqui la revocació de la prestació. Per tant, la causa d'extinció comunicada per la Mútua no s'ha acreditat.

QUATRE. S'ha de remarcar també, que contràriament al que pretén la Mútua, ni la Llei ni el reglament, imposen altres criteris no mèdics com que sigui impossible la escolarització o una vida social del menor; que la progressió de la malaltia sigui d'impossible cura o una inestabilització completa o descompensació absoluta, sinó únicament que la greu malaltia exigeixiuna dedicació temporal especial que obligui al progenitor que en tingui cura a reduir la seva jornada laboral. Per tant, les valoracions de l'Entitat recurrent no són les contemplades en el precepte, del que la demandada fa una interpretació restrictiva, que col lisiona amb la literalitat del mateix, i també amb una interpretació teleològica, doncs la finalitat de la prestació és ajudar a al progenitor en la situació de necessitat que es produeix quan sobrevé una malaltia greu d'un menor que precisa un tractament, incompatible (total o parcialment) amb el treball diari dels progenitors.

Remarquem que la finalitat de la prestació és, tal i como posa de relleu l' Exposició de motius del RD 1148/2011, de 29 de juliol: 'La disposición final vigésima primera de la Ley 39/2010, de 22 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2011 , ha modificado varios preceptos del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto legislativo 1/1994, de 20 de junio y, al mismo tiempo, ha añadido también un nuevo artículo 135 quáter en la referida Ley , todo ello con la finalidad de ampliar la acción protectora de la Seguridad Social, incorporando en el ordenamiento jurídico de la protección social una prestación económica destinada a los progenitores, adoptantes o acogedores que reducen su jornada de trabajo para el cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave. -Dicha prestación, con naturaleza de subsidio, tiene por objeto compensar la pérdida de ingresos que sufren las personas interesadas al tener que reducir su jornada, con la consiguiente disminución de salarios, ocasionada por la necesidad de cuidar de manera directa, continua y permanente de los hijos o menores a su cargo, durante el tiempo de hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad. El subsidio, por tanto, viene predeterminado por la reducción efectiva de la jornada laboral y por las circunstancias en que ésta se lleva a cabo por las personas trabajadoras.'

S'ha provat que la demandant va sol licitar i obtenir la reducció de jornada laboral (en un 50%) per tenir cura de la seva filla menor, que pateix una de les malalties greus incloses en el llistat de l'annex del Reial Decret, 1148/2011, amb efectes de data 1-03-2016.

L' article 9 del Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol , per a l'aplicació i desenvolupament de la prestació de cura de fills menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, entre les quals la inexistència de la cura directa, continua i permanent del menor, degut a la millora del seus estat o a alta mèdica per duració, segons l'informe del facultatiu del servei de salut, responsable de l'assistència sanitària del menor. Aquesta modificació de la situació pels serveis responsables no s'ha aportat al procés, i per tant, la prestació no tenia causa d'extinció, tal com valora la sentència impugnada.

CINQUÈ.Destaquem que la interpretació del precepte, respecte a les conseqüències de l'afectació, ha estat resolta en la doctrina unificada del Tribunal Suprem, en sentència de 28 de juny de 2016, recurs CUD 80/2015 ,en la que s'atén el recurs de cassació, estimant el dret a la prestació, amb les argumentacions següents:

'3.- La cuestión controvertida se limita a determinar si no se cumple el requisito de la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor Herminio , afectado por enfermedad grave, que no se encuentra hospitalizado sino dado de alta y sometido a tratamiento continuado de la enfermedad, por la circunstancia de que está escolarizado en el colegio María Blanchard donde recibe atención de fisioterapeuta, profesora de audición y lenguaje, profesora de pedagogía terapéutica y auxiliar técnico educativa.

Hay que poner de relieve que tanto el artículo 135 quáter de la LGSS -en la actualidad artículo 190 TRLGSS, RD Legislativo 8/2015, de 30 de octubre - como el artículo 2 del RD 1148/2011, de 29 de julio , se refieren a la 'necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor', disponiendo el primero de dichos preceptos que 'Esta prestación se extinguirá cuando, previo informe del Servicio Público de Salud u órgano administrativo sanitario de la Comunidad Autónoma correspondiente, cese la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente, del hijo o del menor acogido por parte del beneficiario...' Por su parte el artículo 2 del RD 1148/2011, de 29 de julio dispone: 'El cáncer o enfermedad grave que padezca el menor deberá implicar un ingreso hospitalario de larga duración que requiera su cuidado directo, continuo y permanente durante la hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad...Se considera asimismo como ingreso hospitalario de larga duración la continuación del tratamiento médico o el cuidado del menor en domicilio tras el diagnóstico y hospitalización por la enfermedad grave'. La finalidad de la prestación es, tal y como pone de relieve la exposición de motivos del RD 1148/2011, de 29 de julio, compensar la pérdida de ingresos que sufren las personas interesadas al tener que reducir su jornada, con la consiguiente disminución de salarios, ocasionada por la necesidad de cuidar de manera, directa, continua y permanente de los hijos o menores a su cargo durante el tiempo de hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad, fuera del centro hospitalario, por lo que el subsidio viene predeterminado por la reducción efectiva de la jornada laboral y por las circunstancias en que ésta se lleva a cabo por las personas trabajadoras.

El examen de los preceptos aplicables, anteriormente transcritos, conduce a la Sala a entender que el hecho de que el menor esté escolarizado, recibiendo los tratamientos y educación a la que se ha hecho referencia anteriormente, no impide que se aprecie que concurren las circunstancias exigidas para la concesión de la prestación solicitada.

En primer lugar, en ninguno de los preceptos aplicables, artículo 135 quáter de la LGSS y artículo 2 del RD 1148/2011, de 29 de julio , se exige que esta necesidad de cuidar de manera, directa, continua y permanente al menor suponga la atención al mismo durante las 24 horas del día, los preceptos requieren que el cuidado sea directo, continuo y permanente pero, en modo alguno tal exigencia es equiparable a cuidado durante el día entero.

En segundo lugar, al establecerse por el artículo 135 quater de la LGSS y artículo 2 del RD 1148/2011 , el subsidio a favor del progenitor, adoptante o acogedor, siempre que la jornada se reduzca, al menos en un 50%, supone que el solicitante del subsidio no va a dedicar la totalidad de su tiempo al cuidado del menor, ya que una parte del mismo la dedica a la realización de su trabajo.

En tercer lugar, el que el menor esté escolarizado en el colegio María Blanchard, donde recibe atención de fisioterapeuta, profesora de audición y lenguaje, profesora de pedagogía terapéutica y auxiliar técnico educativa, no supone, dada la gravedad de sus dolencias y las severas limitaciones que comportan, que durante el tiempo en el que permanece en su domicilio no tenga que ser objeto de intensos cuidados por parte de su madre, de manera, directa, continua y permanente.

En cuarto lugar no está prevista, como causa de extinción de la prestación, el que el menor esté escolarizado.

En quinto lugar resulta impensable, hoy en día, que ningún menor, por severas que sean las limitaciones que padece, no acuda a algún centro de escolarización, tratamiento, centro especial... para, en la medida de lo posible, mejorar su situación e intentar que adquiera los conocimientos que su situación le permita.'

Doctrina aplicada per la sentència d'aquesta Sala Social de 02 de novembre de 2016 ( ROJ: STSJ CAT 10491/2016 - ECLI:ES:TSJCAT :2016:10491 ) Sentència: 6289/2016 - Recurs: 4492/2016 .En el mateix sentit la sentència del TSJ Galícia STSJ, 1 del 29 de juliol de 2016 ROJ: STSJ GAL 6442/2016 - ECLI:ES:TSJGAL:2016:6442 Sentència: 4969/2016 - Recurs: 299/2016 .

Com es deia també en la sentència d'aquesta Sala de 11-03-2016 ( ROJ: STSJ CAT 2291/2016 - ECLI:ES:TSJCAT :2016:2291) una interpretació rigorista i enervant, com la proposada per la Mútua, en un cas anàleg, pugna amb el deure de indicat i amb el criteri d'afavorir la finalitat de la norma i la seva interpretació constitucional, en el marc del dret de la Seguretat Social, a la conciliació de la vida laboral i familiar i a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes ( art. 9.2 i art. 14 CE ). Per tant, la infracció de dret en aquest sentit tampoc no pot ser atesa.

SISÈ. Entrant en l'altre motiu de censura jurídica, respecte al requisit de treball del pare, s'observa, entenem que no es pot interpretar mecànicament com a efecte suspensiu de la prestació, ja que cabria oposar l'existència d'altres dificultats perquè el pare podés portar a terme la cura del menor, tals com existència de malalties, com valora l' art. 7 del Reial Decret 1148/2011 , o de declaració de família monoparental, cas, aquest darrer en què aquest tribunal ha estimat que la mare tindria dret al subsidi en la recent sentència dictada el 18 de juliol de 2017, recurs de suplicació 3817/2017 .

No obstant, la sentència admet, i la part actora no s'hi ha oposat plantejant recurs de suplicació, que s'entrés en la valoració d'aquest requisit. I així, s'ha acreditat que el pare de la menor que causa el dret no va estar d'alta a la Seguretat Social en els períodes de 25-05 al 5-6 de 2016, ni en el 28-07 a 31-07 de 2016, i que des del 12-07-16 al 27-07-16 va percebre la prestació per desocupació, havent treballat la resta del temps, tal com és dedueix del fet provat onzè, no es pot considerar enervat el requisit que disposa l' art. 9 del Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol , doncs el que s'adverteix és únicament un breu període de temps en el que l'altre progenitor ha estat desocupat al llarg de l'any, per la qual cosa podia ser admesa la suspensió temporal de la prestació, tal insta la Mútua recorrent i com acorda la magistrada del jutjat social.

Partim de que l' article 4-2 del Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol , per a l'aplicació i desenvolupament de la prestació de cura de fills menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, regula: '2. Dentro de cada unidad familiar, ambas personas progenitoras, adoptantes o acogedoras deben acreditar que se encuentran afiliadas y en situación de alta en algún régimen público de Seguridad Social o sólo una de ellas, si la otra, en razón del ejercicio de su actividad profesional, está incorporada obligatoriamente a la mutualidad de previsión social establecida por el correspondiente colegio profesional.-

El requisito de estar afiliado y en alta se entenderá cumplido en aquellos supuestos en que la persona progenitora, adoptante o acogedora del menor, que no es beneficiaria de la prestación, tenga suscrito un Convenio Especial en el Sistema de la Seguridad Social por realizar su actividad laboral en un país con el que no exista instrumento internacional de Seguridad Social.'

Per altra banda, l'article 7 -2 disposa que: ' La percepción del subsidio quedará en suspenso:

a) En las situaciones de incapacidad temporal, durante los periodos de descanso por maternidad y paternidad y en los supuestos de riesgo durante el embarazo y de riesgo durante la lactancia natural y, en general, cuando la reducción de la jornada de trabajo por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave concurra con cualquier causa de suspensión de la relación laboral.

No obstante cuando, por motivos de salud, la persona que se hacía cargo del menor no pueda atenderle y se encuentre en situación de incapacidad temporal o en periodo de descanso obligatorio de maternidad por nacimiento de un nuevo hijo podrá reconocerse un nuevo subsidio por cuidado de menores a la otra persona progenitora, adoptante o acogedora, siempre que la misma reúna los requisitos para tener derecho al subsidio.

b) En el supuesto de alternancia en el percibo del subsidio entre las personas progenitoras, adoptantes o acogedoras, a que se refiere el artículo 4.5. En este caso el percibo del subsidio quedará en suspenso para la persona progenitora, adoptante o acogedora que lo tuviera reconocido cuando se efectúe el reconocimiento de un nuevo subsidio a la otra persona progenitora, adoptante o acogedora.

3. El subsidio se extinguirá:

a) Por la reincorporación plena al trabajo o reanudación total de la actividad laboral de la persona beneficiaria, cesando la reducción de jornada por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave, cualquiera que sea la causa que determine dicho cese.

b) Por no existir la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor, debido a la mejoría de su estado o a alta médica por curación, según el informe del facultativo del Servicio Público de Salud u órgano administrativo sanitario de la Comunidad Autónoma correspondiente, responsable de la asistencia sanitaria del menor.

c) Cuando una de las personas progenitoras, adoptantes o acogedoras del menor cese en su actividad laboral, sin perjuicio de que cuando ésta se reanude se pueda reconocer un nuevo subsidio si se acredita por la persona beneficiaria el cumplimiento de los requisitos exigidos y siempre que el menor continúe requiriendo el cuidado directo, continuo y permanente.

d) Por cumplir el menor 18 años.

e) Por fallecimiento del menor

f) Por fallecimiento de la persona beneficiaria de la prestación.'

En el cas que ens ocupa, la dinàmica de la prestació comportava, que atès uns escassos dies de no treball del pare, podia acordar-se la suspensió del subsidi, tal com la Mútua recurrent interessa. Així doncs, havent-se acreditat els períodes inclosos més els dies que proposava en revisió de fets provats i s'han incorporat, s'ha d'estimar la pretensió subsidiària del recurs. únicament en el sentit d'ampliar el període de suspensió també al període de 12-07-16 a 27-07-16, i establir que la data d'efectes ha de ser del dia següent al de l'extinció de la prestació, amb exclusió dels períodes de suspensió referits.

SETÈ. Finalment, respecte a la pretensió de modificació de la decisió de la sentència de instància per error material, no pot ser atesa, ja que no es competència d'aquesta Sala la rectificació d'error material de la decisió de la sentència del jutjat.

Pels motius exposats,

Fallo

Estimar en part el recurs de suplicació presentat per MUTUA EGARSAT contra la sentència del Jutjat Social número 3 dels de Granollers, dictada el dia 10 de març de 2017, en el procediment número 383/2016, seguit per prestacions de Seguretat Social (cura de menor afectat de malaltia greu) a instància d' Pura , i modificar la decisió de la sentència que estimava el dret a la prestació instat en la demanda, únicament en el sentit d'ampliar el període de suspensió també al període de 12-07-16 a 27-07-16, i establir que la data d'efectes ha de ser del dia següent al de l'extinció de la prestació, amb exclusió dels períodes de suspensió referits.

Sense costes, acordem la devolució del dipòsit a l'entitat recurrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.