Sentencia SOCIAL Nº 2789/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1498/2018 de 08 de Mayo de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8015357

EL

Recurs de Suplicació: 1498/2018

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 de maig de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2789/2018

En el recurs de suplicació interposat per Berta i Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 28 de setembre de 2017 , dictada en el procediment núm. 330/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Tesorería General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de setembre de 2018, que contenia la decisió següent:

'Estimo parcialmente la demanda interpuesta por Doña Berta y declaro a dicha interesada afecta de unaincapacidad permanente total, derivada de enfermedad profesional, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración, y abonar a la solicitante una pensión mensual equivalente al 55 % de su base reguladora de 2784, 27 euros mensuales y con efectos jurídicos desde el día 11 de marzo del 2016, más las revalorizaciones y mínimos, en su caso'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Doña Berta , con fecha de nacimiento de NUM000 de 1967, y nº de seguridad Social NUM001 , en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social, tiene como profesión habitual la de profesora de secundaria.

SEGUNDO.-La actora inició un proceso de incapacidad temporal el 11 de febrero del 2014 y agotó el subsidio el 9 de agosto del 2015.

TERCERO.-Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, quien por resolución de fecha de 20 de enero del 2016, resolvió no declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente, denegando en consecuencia el derecho a

prestaciones económicas por no reunir el requisito de incapacidad permanente.

CUARTO.-Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 10 de marzo del 2016, confirmó el pronunciamiento inicial, desestimando la reclamación previa interpuesta por la actora.

QUINTO.-Según dictamen médico del ICAM de 7 de diciembre del 2015, la actora

presenta las siguientes lesiones:

'Trastorno adaptativo ansioso depresivo. Trastorno conversivo leve. Trastorno de la

personalidad Cluster C'.

SEXTO.-Fue dictada Sentencia por el Juzgado Social nº 1 de Barcelona, que estimó la demanda contra el alta médica de 14 de julio del 2015 , al considerar que no era posible su reincorporación laboral.

SÉPTIMO.-La actora padece un trastorno depresivo mayor, trastorno conversivo con afectación motora y del habla, base disfuncional de personalidad cluster C y B. Sigue tratamiento con antidepresivos y está asistida por los servicios públicos de Psiquiatría desde el 2014.

OCTAVO.-La actora prestaba servicios en el Colegio Verge de la Salut, y fue despedida en fecha de 19 de febrero del 2016, por ineptitud sobrevenida, haciendo referencia al Informe Clínico del Institut Catalá de la Salut de fecha de 29 de enero del 2016, dado que el trastorno mental padecido causaba un deterioro en sus recursos de trabajo. (Folio 121, se da por reproducido)

El despido también se basaba en el previo Informe del representante legal de la entidad titular del Colegio, en el que se detalla de forma prolija los hechos acaecidos (trastornos reiterados de la conducta) que impedían desarrollar su profesión (haciendo referencia a las tareas y requerimientos de la docencia). (Folios 122 a 124, se da por reproducido).

NOVENO.-La base reguladora asciende a 2784, 27 euros.

Los efectos para la incapacidad total son en su caso de 11 de marzo del 2016, y para la absoluta de 10 de agosto del 2015.'

Tercer.En data 29 de novembre de 2017 es va dictar interlocutória d'aclariment de la sentència anterior , la part dispositiva de la qual és com segueix:

' SE ACUERDA:Aclarar la sentencia número 321/2017, de fecha 28 de septiembre de 2017 , recaída en las presentes actuaciones para hacer constar que en el fallo de la misma donde dice: '.... declaro a dicha interesada afecta de una incapacidad permanente total derivada deenfermedad profesional,...'

'debe decir: ' declaro a dicha interesada afecta de una incapacidad permanente total derivada deenfermedad común'.

Quart.- Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora va impugnar el recurs de la part demandada . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part - ja que l'actora interessa el grau d'absoluta deixat sense efecte per revisió per millora - i declara a la demandanten situació de incapacitat permanent en grau de total, presenten sengles recursos de suplicació la part actora, que interessa la declaració del grau de incapacitat permanent absoluta i l'INSS, que demana la revocació del grau de total.

SEGON. Com a primer motiu del recurs, la part demandant interessa la modificació del fet provat setè, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant que en el relat fàctic es modifiqui el text que consta i es faci constar que pateix un trastorn depressiu major recurrent crònic, trastorn conversiu amb afectació motora i de la parla, base disfuncional de personalitat Clúster C i B. Segueix tractament amb antidepressius i està assistida pel serveis de psiquiatria des de l'any 2014. Segons els informes mèdics de la medicina pública, aportats per l'actora, y segons l'informe pericial del psiquiatra Dr. Jorge , que va ser ratificat en l'acte del judici oral, donada la cronificació de la clínica conversiva, molt modulada per trets caracterials de base i factors laborals que viu com estressants, amb elevada interferència en les activitats del dia a dia, no es preveu una resolució asd integrum de la mateixa que li permetre la reincorporació al lloc i activitat prèvia i tampoc es preveu que pugui incorporar-se a l'activitat laboral en altre àmbit.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, el recurs fa referència als folis 131, 132, 144, 145 i 148 a 150, de les actuacions i a l'informe pericial del Dr. Jorge , 125 a 128, indicant que aquest darrer informava que l'actora no podia reincorporar-se al mercat laboral, ja que la patologia psiquiàtrica és crònica i irreversible i li comporten efectes reactius propis de les patologies, que poden produir que es quedi bloquejada en la simple parla o en la mobilitat.

La modificació dels fets provats no pot ser atesa, doncs de forma expressa consta la valoració de la pericial del Dr. Jorge , en la argumentació del magistrat de instància, que la valora conjuntament amb els altres dictàmens i informes mèdics aportats per les dues parts. No s'ha advertit cap error del jutjador, ja que existeixen discrepàncies en la valoració de les facultats de la demandant, sense que correspongui a aquesta Sala fer una valoració global nova de l'actora, sinó únicament entrar a valorar hi s'ha mostrat un error clar i patent del jutjador, que no és el cas. En conseqüència, es desestima el primer motiu del recurs.

TERCER. Com a segon motiu del recurs, la part actora, per la via de l' article 193 c) de la LRJS , al lega la infracció de l' article 194- 1 i 5 de la Llei General de la Seguretat Social , Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'137-5 de la LGSS, en relació als articles 136 i 143 de la mateixa Llei.

Per altra part el recurs de l'INSS al lega, per la mateixa via, la infracció del article 194, del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre , en relació amb la Disposició transitòria 26ena de la mateixa norma, per inadequada interpretació del precepte que estableix els requisits de la incapacitat permanent en grau de total, a la vista de les lesions que es declaren provades, que no es qüestionen, valorant que no es poden valorar com a invalidants en cap grau de incapacitat i que la patologia descrita en la sentència, s'ha de considerar en l'actualitzat estabilitzada, amb una majoria clínica, sense gravetat.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. Com s'indica en la STS de 26.06.1991 , l'art. 137-4 en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat. Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

Doncs bé, les lesions que presenta la demandant, considerem que poden tenir una incidència important en la limitació funcional general. Són les declarades provades en el fet setè de la sentència, que relata un trastorn depressiu major, trastorn conversiu amb afectació motora i de la parla, amb base disfuncional de personalitat Cluster B i C, que segueix tractament amb antidepressius i està assistida a psiquiatria des de l'any 2004. Aquestes malalties afecten a l'estat d'ànim i a la capacitat de relació de la demandant, a la concentració, a la comunicació parlada, a la capacitat de deambulació... elements imprescindibles per a la realització de la tasca docent. Ja que la demandant és professora de secundària, coincidim amb la sentència del jutjat social en valorar què no té capacitat per a dur a terme les tasques essencials de de la professió habitual amb una mínims de rendibilitat i eficàcia. Si que estimem, al igual que la sentència impugnada, que li resta capacitat per a dura a terme les tasques bàsiques d'alguna professió que no sigui exigent en tals requeriments descrits.

En conseqüència, s'ha de valorar que la sentència de instancia ha aplicat correctament els preceptes legals citats pels recurrents i ha de ser confirmada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem els sengles recursos de suplicació interposats per les dues parts, en el procediment número 330/2016, seguit a instància de Berta per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i confirmem íntegrament la sentència dictada en data 28 de setembre de 2017, pel Jutjat Social 12 dels de Barcelona, que estimava la demanda en part i declarava a la demandant en situació d'incapacitat permanent total, derivada de malaltia comuna i el dret a la pensió corresponent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistraada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.