Sentencia SOCIAL Nº 2907/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 954/2020 de 26 de Junio de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0001004

RM

Recurs de Suplicació: 954/2020

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 26 de juny de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2907/2020

En el recurs de suplicació interposat per MUTUAL MIDAT CYCLOPS a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 8 d'octubre de 2019 dictada en el procediment núm. 179/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part Francisco, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i CESPA, COMPAÑÍA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PÚBLICOS AUXILIARES, S.A. i COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DIRECCION000, NUM000, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 d'octubre de 2019, que contenia la decisió següent:

'ESTIMOla demanda interpuesta por Francisco contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, Mutual Midat Cyclops, Mutua Colaboradora con la Seguridad Social núm. 1 (CIF G64172513), Compañía Española de Servicios Públicos y Auxiliares, S.A., Comunidad de Propietarios de DIRECCION000 NUM000, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE derivada de accidente de trabajo de fecha 12-09-2016 y

- RECONOZCOal demandante en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual,derivada de accidente de trabajo, reconociendo su derecho a percibir la pensión contributiva a tenor del 55% de la base reguladora anual de 11.155,87 euros establecida en la resolución administrativa, con efectos 19-10-2017, sin perjuicio de la compensación que proceda efectuar con prestaciones percibidas o salarios no compatibles desde esa fecha.

- CONDENOa las demandadas a estar y pasar por tal declaración, a Mutual Midat Cyclops, Mutua Colaboradora con la Seguridad Social núm. 1 a hacer efectiva la prestación con las revalorizaciones y mejoras que procedan, sin perjuicio de las responsabilidades legales subsidiarias de INSS y TGSS.

- DESESTIMOla demanda en impugnación de base reguladora interpuesta por Mutua Midat Cyclops, confirmando la establecida en la resolución impugnada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primero.- Francisco, fecha de nacimiento NUM001-1968, con DNI núm. NUM002, núm. afiliación a la Seguridad Social NUM003 y en situación de alta o asimilada en el Régimen General, siendo su profesión habitual Peón de Recogida de Residuos Urbanos. Prestaba servicios contratado por Compañía Española de Servicios Públicos y Auxiliares S.A., que tiene concertado el riesgo por accidente de trabajo con la Mutua demandada, no constando descubiertos. Había iniciado un proceso de incapacidad temporal por accidente de trabajo, sufrido el 20-06-2017, en fecha 27-06- 2016 y el 1-07-2016 se le extinguió por alta médica por curación. Inició un proceso de incapacidad temporal el 12-09-2016.

Segundo.-En fecha 12-09-2016 sufrió un accidente laboral y el 21-09-2017 se iniciaron actuaciones para la valoración de las secuelas del accidente. Por resolución del INSS de 20-11-2017 se acordó que no procedía declarar a la parte demandante en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de accidente de trabajo, extinguiéndose la situación de incapacidad temporal con efectos 20-11- 2017. El dictamen médico emitido por la SGAM el 19-09-2017 aprecia en la parte actora las siguientes lesiones: 'Lumbalgia con espondiloartrosis y moderada estenosis del canal espinal L3-S1, tratado con rehabilitación, sin secuelas baremables ni limitaciones funcionales'.La CEI consideró que las lesiones no son incapacitantes y derivan de enfermedad común (folio 30).

Tercero.-Frente a dicha resolución interpuso reclamación previa el 5-12-2017, que fue desestimada por resolución de 2-02-2018.

Cuarto.-La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente total derivada de accidente de trabajo es de 11.155,87 euros con efectos 19-10-2017. La base reguladora propuesta por la Mutua es de 9.500,41 euros anuales para la incapacidad permanente total y para la parcial 885,55 euros mensuales (folios 160 a 170).

Quinto.-El demandante presenta el siguiente cuadro secuelar:'Trastorno adaptativo mixto ansioso depresivo, diagnosticado en septiembre de 2016, tras accidente con el camión que conducía tras fallo mecánico del mismo con atropello de un transeúnte. Clínica de enlentecimiento en el curso del pensamiento, ligera dificultad en la concentración, hipotimia, ansiedad importante, insomnio, anhedonia, ideación tanática ocasional, reviviscencia del episodio del atropello ocasional. En controles periódicos, tratamiento psicofarmacológico, con evolución tórpida, sin mejoría clínica sostenida'

.

Sexto.-Por sentencia del Juzgado Social 15 de Barcelona, de 13-04-2018, autos 378/2017, fue desestimada demanda interpuesta por la parte demandante por incapacidad permanente, sobre la base del siguiente cuadro residual: '...lumbalgia con espondiloartrosis moderada del canal espinal de L3 a S1 con BA conservado, inexistencia de dolor a la palpación de las apófisis espinosas vertebrales e inexistencia Cervicoartrosis C5-C6 con clínica de cervicalgia y leve limitación funcional. Ruptura del cuerpo posterior del menisco interno y pequeño quiste de Baker; inexistencia de dolor femoropatelar, BA conservado con maniobras meniscales negativas tras despistaje, inexistencia de derrame articular '.(folios 286-287).

Séptimo.-Inició un nuevo proceso de incapacidad temporal el 4-12-2017.'

TERCER.Contra aquesta sentència, la part demandada MUTUAL MIDAT CYCLOPS, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Francisco. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Per la via de la lletra a) de l'art. 193 LRJS denuncia l'entitat col·laboradora demandada la infracció de l' art. 93.2 LRJS en relació a l' art. 335.2 LEC. La tesi del recurs passa per considerar que l'informe forense no conté cap esment a la contingència, tot i que efectivament se li sol·licità, fent una valoració de les patologies basada únicament en informes mèdics. Al que s'hi afegeix que el citat informe no compleix els requisits d'objectivitat necessaris. I, finalment, s'imputa a la sentència no haver estimat la pretensió de litispendència al·legada, atesa l'existència d'una acció de determinació de contingència.

Caldrà observar que la valoració dels informes forenses corresponia a la jutjadora del primer grau de conformitat amb allò establert a l' art. 348 LEC i que les possibles omissions o insuficiències del dit informe no són, en puritat, infraccions de normes processals, atès que estan sotmeses a la dita valoració.

Doncs bé, en el present cas l'actor instà demanda postulat la declaració d'incapacitat permanent total derivada d'accident de treball o subsidiàriament per malaltia comuna per motius essencialment físics, ampliant-la posteriorment en relació a una situació d'estrès posttraumàtic. En conseqüència l'objecte de la litis quedava limitat al judici d'incapacitat en relació als dits paràmetres. Certament l'informe forense no entra en determinar la contingència, ni pràcticament fa esment a les seqüeles físiques. No obstant, del seu contingut es deriva la confirmació de l'estrès posttraumàtic derivat de l'accident que protagonitzà l'actor conduint un camió en la seva feina. Són aquests els elements que es valoren a la sentència que no s'aparta de les pretensions substantives de les parts, per la qual cosa difícilment es pot assolir la conclusió que ha existit cap extralimitació o incompliment de les normes processals invocades.

I tampoc és apreciable aquí la litispendència, atès que si allò que esdevé com element central de la declaració de grau és la patologia psíquica derivada del dit sinistre és del tot evident que la sentència ha d'establir-ne aquest origen, atès que cap sentit tindria declarar l'existència d'una incapacitat permanent sense determinar-ne quina entitat és la responsable.

D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.

SEGON.Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS se'ns demana la modificació del fet provat primer, per tal que s'hi indiqui que la data de l'accident fou la de 20 de juny de 2016 i que els posteriors processos d'incapacitat temporal ho forn com malaltia comuna. Alhora, també es postula la modificació de l'ordinal segon, amb inclusió de la data de l'accident. I, finalment, es peticiona la supressió del fet provat cinquè respecte les patologies concurrents declarades provades.

La sala no té cap inconvenient en acceptar les modificacions proposades respecte els fets provats primer i segon. No obstant, caldrà observar que la data de l'accident és un simple error material que cap incidència pot tenir en les nostres reflexions. I el mateix ocorre en relació a la determinació de quina fou la contingència inicialment establerta en els posteriors processos d'incapacitat temporal.

I en quant al fet provat cinquè caldrà estar a les reflexions que hem efectuat en l'anterior fonament jurídic.

TERCER.Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS denuncia la recurrent la infracció dels articles 156 2 c), 200 i 194.1 b) LGSS, del RD 625/2014 i del RD 1131/2002, en relació a la seva jurisprudència interpretativa. La tesi del recurs en aquest punt es la base en la consideració que no s'ha acreditat l'existència de nexe causal entre l'accident i la situació psicològica del demandant, indicant que concorren antecedents de patologies psicològiques pel que no es pot imputar que l'únic origen de la malaltia derivi del sinistre. Al que s'afegeix que, com consta en el fet provat sisè, les patologies físiques havien estat ja desestimades anteriorment pel jutjat del social núm. 15 dels de Barcelona, sense que l'estrès posttraumàtic es pugui considerar com una seqüela de l'accident i sense que existeixi cap referència al caràcter irreversible de la referida malaltia. També s'indica que atès que els processos d'incapacitat temporal previs derivaven de malaltia comuna ha de ser aquesta la contingència de la incapacitat permanent. I, finalment s'afirma que atès que es modificà el contracte per passar a una jornada a temps parcial s'ha d'estar al càlcul corresponent de la base reguladora.

Volem observar que del relat fàctic de la sentència es deriva amb claredat que el demanant protagonitzà un accident metre conduïa un vehicle de treball, després d'una fallada mecànica, atropellant a un vianant. Inicialment l'actor romangué de baixa per motius físics, desestimant-se la demanda contra la resolució denegatòria d'incapacitat permanent per la dita causa. No obstant, a l'interí l'actor ha anat desenvolupant en l'exercici del seu treball una lògica aversió a la conducció pels motius que consten en el fet provat cinquè. D'aquí se'n deriva que en l'actual demanda per revisió inicialment es tornés a insistir en la petició d'una incapacitat permanent per la referida etiologia; tanmateix, amb posterioritat ha estat quan ha aparegut l'estrès posttraumàtic -no valorat per la dita causa per l'SGAM- però que posteriorment fos ampliada amb al·legació de malalties psíquiques.

Des del punt de vista del grau és del tot evident que una persona en les descrites circumstàncies no pot exercir les funcions anteriors, si més no fins a la superació de l'estrès posttraumàtic. I no enerva la dita consideració el fet que la dita patologia pugui superar-se en el futur, atès que en aquest cas allò que correspondrà serà la revisió de la incapacitat permanent.

En quant a la contingència caldrà indicar que, a banda que no consta com fet provat l'existència de prèvies afectacions psicològiques (ni se n'ha pretès la modificació), en el present cas el nexe causal entre el sinistre i l'estrès posttraumàtic és nítida i clara, per la qual cosa la sala no pot més que compartir els arguments de la sentència del primer grau. I no enerva la dita conclusió que els previs processos d'incapacitat temporal hagin estat imputats com malaltia comuna atès que, a més de que derivaven de les patologies psíquiques, és del tot evident que les resolucions anteriors, encara que no hagin estat impugnades, no poden limitar el coneixement judicial de l'assumpte.

I, finalment, pel que fa a la base reguladora volem observar que la sala no pot entrar en el seu coneixement atès que no consta en cap moment (ni se n'ha pretès la modificació) si existí una novació del temps de treball i en qui moment aquesta tingué lloc.

D'aquí que també aquest motiu hagi de ser desestimat.

QUART.Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUAL MIDAT CYCLOPS, Mútua Col·laboradora de la Seguretat Social número 1 contra la sentència dictada pel jutjat del social número 19 dels de Barcelona en data 8 d'octubre de 2019, recaiguda en actuacions 179/2018, en virtut de la demanda instada per Francisco contra el dit recorrent i contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, CESPA COMPAÑÍA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PÚBLICOS Y AUXILIARES, S.A., la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE DIRECCION000 NUM000, en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de quatre-cents (400.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.