Sentencia Social Nº 3495/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 793/2016 de 03 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 793/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3495/2016

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Ramón a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 13 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 1123/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, PERICHE PROFESIONAL, S.L. i MUTUA FREMAP, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de novembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Desestimando la demanda interpuesta por D. Carlos Ramón frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, la mutua Fremap y la empresa Periche Profesional S.L., en solicitud de reconocimiento de una incapacidad permanente en grado de absoluta derivada de accidente de trabajo, debo absolver y absuelvo a las demandadas de la pretensión planteada frente a ellas.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.El actor, D. Carlos Ramón , con DNI nº NUM000 , nacido el día NUM001 -70 y afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002 , fue reconocido en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común para su profesión habitual de Oficial Pintor de Coches y Mozo de Almacén por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 1-4-11, con derecho a percibir la prestación correspondiente conforme a una base reguladora de 1.346,89 euros. Las dolencias reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: 'Condromalacia rotuliana grado IV rodilla dcha: artroscopia, evolución desfavorable con episodios repetitivos de derrame articular. Secuelas de antiguo accidente con politraumatismo a nivel de la EII. 1988) con hipoatrofia de la extremidad o gemelos y anquilosis a nivel del tobillo izdo.'

SEGUNDO.Posteriormente, se reincorporó a la actividad laboral en la profesión habitual de Administrativo y el día 3-1-13 sufrió un accidente de trabajo, consistente en una caída a un metro de altura, a consecuencia del cual inició un período de incapacidad temporal, agotando el subsidio el día 1-7-14; tramitado expediente por incapacidad permanente, el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó otra resolución de 11-8-14 por la que declaró que se encontraba afecto de lesiones permanentes no incapacitantes derivadas de accidente de trabajo. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: 'Anquilosis en el tarso de la articulación subastragalina o de las otras medio tarsianas, en buena posición funcional. Disminución de la movilidad global de la articulación tibio- peronea-astragalina en más del 50 por 100'.

TERCERO.Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, solicitando que se le reconociera una incapacidad permanente absoluta derivada de accidente de trabajo; dicha reclamación fue desestimada en fecha 6-11-14.

CUARTO.La base reguladora anual de la prestación es de 18.596,75 euros y la fecha de efectos alegada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social y por la mutua es de 11-7-14.

QUINTO.A consecuencia del accidente, el actor sufrió una fractura articular de calcáneo derecho con severa afectación de superficie articular posterior, de la que fue intervenido quirúrgicamente en fecha 18-1-13 y posteriormente el día 10-9-13, mediante artrodesis subastragalina, y el día 4-3-14, por retirada de tornillos, con secuelas de limitación de la movilidad del tobillo derecho en más del 50% y cicatrices quirúrgicas. Actualmente presenta condromalacia patelar grado IV con cambios leves degenerativos en articulación femoro-patelar; tendinopatía crónica de la inserción distal del tendón patelar; cambios postquirúrgicos y probablemente post traumáticos, con condropatía grado II; alteración del patrón de marcha de la pierna de derecha, con moderada rigidez y debilidad en el tobillo derecho junto a alteración antiálgica del patrón de marcha; con un déficit, durante la marcha, de fuerza de frenado anteroposterior y despegue vertical del pie derecho, con cojera.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Carlos Ramón , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, MUTUA FREMAP. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat cinquè de la resolució recorreguda, per la redacció que proposa, en la que fa constar les lesions, que, al seu parer, pateix el demandant, tant a conseqüència de les lesions per les quals va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total per l'INSS, com les que ara pateix a conseqüència de l'accident de treball que va patir l'1.7.2014. Fonamenta la modificació en els documents que cita i que són diversos informes mèdics que es troben a les actuacions, aportats per ambdues parts.

La pretensió s'ha de desestimar perquè es fonamenta en els informes mèdics citats, que ja han estat valorats per la jutgessa d'instància, tal com aquesta fa constar en el fonament de dret primer, i perquè les lesions per les quals va ser declarat en situació d'Incapacitat Permanent Total en data 1.4.11 ja consten en el fet provat primer, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei processal laboral , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix s'han de valorar en conjunt i que aquestes l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè ja tenia afectades anteriorment les dues extremitats inferiors, motiu pel qual va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total i l'accident de treball que va patir l'1.7.2014 ha augmentat la seva discapacitat, augmentant el dany articular i el dolor físic en tractar- se de lesions articulars amb caràcter crònic degeneratiu i progressiu, la qual cosa li provoca una gran dificultat per a la marxa i l'impedeix desenvolupar les activitats de la vida diària.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.5 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que 'S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici'.

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

QUART.Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè en no haver-se modificat el fet cinquè de la sentència, les lesiones reconegudes a l'actor, encara que són severes, tant pel que fa a la condromalàcia patel lar grau IV, com per la tendinopatia crònica de la inserció distal del tendón patel lar; canvis postquirúrgics i probablement post traumàtics, amb condropatia grau II; alteració del patró de la marxa de la cama dret, amb moderada rigidesa i debilitat en el turmell dret, juntament amb alteració antiàlgica del patró de la marxa, amb un dèficit, durant la marxa, de força de frenat anteroposterior i enlairament vertical del peu dret, amb coixesa, aquests lesions no consta que l'impedeixen la deambulació i bipedestació, sempre hi quan no siguin continuades, per la qual cosa no està impedit per a desplaçar-se al seu lloc de treball i pot continuar realitzant una feina sedentària com és la professió d'administratiu que en l'actualitat realitza, la qual no comporta, durant gran part de la jornada laboral, la necessitat de la deambulació i bipedestació.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Carlos Ramón contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona, en data 13 de novembre de 2015 , que va recaure en les Actuacions 1123/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, PERICHE PROFESIONAL, S.L. i MUTUA FREMAP, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.