Sentencia SOCIAL Nº 3785/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 593/2020 de 04 de Septiembre de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2017 - 8002995

RM

Recurs de Suplicació: 593/2020

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 4 de setembre de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3785/2020

En el recurs de suplicació interposat per Adriana i INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 28 de juny de 2019 dictada en el procediment núm. 374/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA UNIVERSAL-MUGENAT i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de juny de 2019, que contenia la decisió següent:

'Que estimo parcialmente la demanda presentada por Adriana contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD, y en consecuencia declaro que Adrianase encuentra en una situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a que abone a la demandante una pensión vitalicia mensual equivalente al 55 % de su base reguladora de 2093 euros, más las pagas extras y la revalorización y mínimos que en su caso procedan, y con efectos jurídicos desde el día 6 de febrero de 2017.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.- La parte demandante Adriana nació en fecha de NUM000 de 1981 se encuentra en situación de alta o asimilada a la de alta en el régimen general y su profesión habitual es la de maquinista de tren. (Expediente administrativo y documental demandante).

2º.- La Dirección Provincial del INSS dictó resolución en fecha de 13 de febrero de 2017 denegando la incapacidad permanente solicitada por la demandante. En la citada resolución se hacía constar que el dictamen del ICAM de fecha de 6 de febrero de 2017 que recogía como dolencias: 'síndorme miosascial de raquis en contexto de síndrome de hiper movilidad articulares. Fibromialgia. Síndorme de fatiga crónica grado IV. Funcionalidad conservada. Colon irritable. Actualmente estabilizado'.

Efectuada reclamación previa fue desestimada por resolución expresa. ( Expediente administrativo )

3º-La demandante en procedimiento administrativo posterior por resolución del INSS de fecha 8 de marzo de 2019 se le reconoció la incapacidad permanente total con base en lo que le fue diagnosticado por el ICAM en fecha 1 de febrero de 2019 señala que la demandante padece 'Fibromialgia y fatiga crónica. Próstata inestable en tratamiento. Esguince de tobillo grado II, y contusión ósea en el cuello peroneal en tratamiento y con limitación funcional (hecho no controvertido documental demandante)

4º.- La base reguladora de la prestación es de 999,15 euros.

5º. La demandante en la actualidad padece el cuadro secular determinado en el dictamen del ICAM de fecha 1 de febrero de 2019.'

TERCER.En data 3 de setembre de 2019 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:

'Rectifico el error padecido en la redacción en el Fallo de la Sentencia, de fecha 28.06.2019, donde dice 'Que estimo parcialmente la demanda presentada por Adrianacontra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD, y en consecuencia declaro que Adrianase encuentra en una situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a que abone a la demandante una pensión vitalicia mensual equivalente al 55 % de su base reguladora de 2093 euros, más las pagas extras y la revalorización y mínimos que en su caso procedan, y con efectos jurídicos desde el día 6 de febrero de 2017.' debe decir 'Que estimo parcialmente la demanda presentada por Adrianacontra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD, y en consecuencia declaro que Adrianase encuentra en una situación de incapacidadpermanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a que abone a la demandante una pensión vitalicia mensual equivalente al 55 % de su base reguladora de 2000,93 euros mensuales,más las pagas extras y la revalorización y mínimos que en su caso procedan, y con efectos jurídicos desde el día 6 de febrero de 2017.'. '

QUART.Contra aquesta sentència les parts actora, Adriana, i la demandada, Institut Nacional de la Seguretat Social, van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS formula l'entitat gestora demandada un únic motiu de suplicació en el que denuncia la infracció de l' art. 194 LGSS, fent esment a que, conforme al fet provat tercer, només concorre un dèficit de turmell de grau II el que únicament limita a la demandant per fer feines de bipedodeambulació perllongades.

El motiu i, per tant, el recurs, han de ser desestimats a limine. En efecte, escau observar que en la present litis s'està analitzant la resolució de 13 de febrer de 2017, per la qual es denegà la incapacitat permanent sol·licitada, sense que en ella es faci cap esment a l'esquinç de turmell, sinó únicament a allò que consta en el fet provat segon. És per això que les referències contingudes en el recurs resulten del tot sorprenent, atès que s'està fent esment al fet provat tercer i les lesions allà reconegudes, que donaren lloc a la declaració de la IPT per la pròpia recurrent.

SEGON.Per la seva banda la part actora formula per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS la petició de modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, se'ns demana el canvi de redacció del fet provat tercer amb cita dels documents dels folis 89 a 11 i 126 a 289, amb la següent proposta:'En procedimiento administrativo posterior por resolución del INSS de fecha 8 de marzo de 2019 se le reconoció a la demandante la incapacidad permanente total con base en lo que le fue diagnosticado por el ICAM en fecha 1 de febrero de 2019. Dicha resolución del INSS señala que la demandante padece `Vibromialgia y fatiga crónica. Próstata inestable en tratamiento. Esguince de tobillo grado 11 y contusión ósea en el cuello peroneal en tratamiento y con limitación funcional (hecho controvertido por la documental de la demandante, en cuanto a que esas sean la únicas patologías padecidas por la Sra. Adriana'. I així mateix, en relació als documents dels folis 126, 144, 150, 152, 107 a 111i 89 a 111 es peticiona la modificació del fet provat tercer, amb la següent proposta de redacció alternativa: '`La demandante en la actualidad, además del cuadro secuelar determinado en el dictamen del ICAIII de fecha 1 febrero de 2019 (Fíbromíalgia y fatiga crónica. Próstata inestable en tratamiento. Esguince de tobillo grado H y contusión ósea en el cuello peroneal en tratamiento y con limitación funcional), padece el cuadro secuelar que se detalla a continuación, que le incapacita para desarrollar cualquier actividad laboral con unos mínimos de rendimiento o continuidad, a saber: depresión mayor recidivante, trastorno adaptativo mixto ansioso-depresivo, síndrome miofascíal, sacrolleitis bilateral, lumbalgia crónica degenerativa, gonalgía bilateral y condromalacia bilateral grado II, síndrome de túnel carpíano bilateral, síndrome metabólico, síndrome de malabsorción intestinal y colon irritable, síndrome de piernas inquietas, asma crónica e incontinencia urinaria, por vejiga neurógena, con uso de pañales de forma crónica'.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació del canvi proposat respecte el fet provat tercer, atès que en el redactat actual és clar que posteriorment s'ha declarat a la demandant en IPT essent les lesions que consten en la resolució corresponents les que s'indiquen a la sentència.

I pel que fa al fet provat cinquè haurem de recordar que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 LRJS l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Atès que el jutjador del primer grau ha valorat la prova en la seva integritat -incloent-hi el dictamen de l'SGAM, que també és sanitat pública- és evident que allò que se'ns demana no és una altra cosa que la substitució per la sala de la referida activitat de valoració, la qual cosa és competència exclusiva i excloent del primer grau jurisdiccional, atès el principi d'instància única que regeix l'ordre social, sense que els tribunals 'ad quem' tinguem atribucions al respecte, atès el caràcter extraordinari de la suplicació. D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.

SEGON.A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 193 de la llei processal es denúncia pel recorrent la infracció de l' art. 194.1 LGSS.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que ' para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente'. I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- que ' la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el motiu també ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades no incapaciten la demandant per a realitzar feines sedentàries o en les que l'esforç físic sigui irrellevant, atès que la fibromiàlgia i la SFC -que són les patologies més significatives al nostre parer a efectes de determinar el grau- no tenen una qualificació suficient als efectes pretesos, màxim quan no consta ni la refractarietat al tractament, ni les limitacions que se'n deriven ni la reiteració dels brots àlgids.

D'aquí que, com ja hem anunciat, el motiu hagi de ser desestimat i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i per Adriana contra la sentència dictada pel jutjat del social número 25 dels de Barcelona en data 28 de juny de 2019, recaiguda en les actuacions 374/2017, en procediment d'incapacitat permanent, per la qual cosa hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.