Sentencia Social Nº 4028/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2823/2016 de 21 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 2823/2016

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 21 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4028/2016

En el recurs de suplicació interposat per Franco a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 8 de febrer de 2016 , dictada en el procediment núm. 798/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part ASEPEYO, ENCADI S.A., TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 5 de novembre de 2015, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de febrer de 2016 , que contenia la decisió següent:

' Que desestimo la demanda interpuesta por Franco , declarando que el procoeso de INCAPACIDAD TEMPORAL confirmando la resolución impugnada y absolviendo a INSS, TGSS, MATEP ASEPEYO Y ENCADI SA de todos los pedimentos de la demanda. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.- La parte actora don Franco , titular de D. N.I. nº NUM000 afiliado al Régimen General de Seguridad Social con el número NUM001 . La profesión u oficio habitual es de CONDUCTOR REPARTIDOR. Prestaba servicios en la empresa ENCADI SA , que tiene los riesgos profesionales cubiertos por la MATEP ASEPEYO (que no alegó descubiertos).

2º.- La parte actora el día 17/11/2014 inició en situación de IT que fue calificado como de enfermedad común.

3º.- Solicitada por el actor, en fecha 12/01/2015, la determinación de contingencia para que sea declarada la Incapacidad Tempora de 11/11/2014 derivada de accidente de trabajo, el INSS resuyelve denegar la solicitud declarando que el proceso de IT iniciado el 11/11/2014 deriva de enfermedad común en fecha 07/09/2015.

4º.- El informe del ICAM de fecha 05/08/2015 establece lo siguiente:

'Paciente de 34 años de edad, con antecedentes de lumbalgia mecánica de repetición desde 2011. El Sr. Franco refiere que el 11.11.2014 al realizar un sobre esfuerzo (coger una caja de botellas), inició dolor en la comulumna lumbar. El paciente fue visitado en los Servicios Médicos de la Mutua de Accidentes donde consideraron que no habían signos clínicos agudos. El estudio radiológico demostro una hernia discal L5-S1- Estudio EMG sin alteraciones patológicas. No se aporta parte de accidentes'. El informe concluye que no queda justificado un cambio de contingencia.

5º.- Constan las siguientes situacions de IT y contingencia:

13/01/2011 a 21/01/2011 por AT del 12/01/2011 (lumbalgia).

08/05/2012 a 15/06/2012 por EC (lumbalgia)

09/10/2013 a 11/10/2013 por EC (bronquitis )

18/11/2013 a 02/12/2013 por EC (lumbalgia)

29/05/2014 a 25/06/2014 por EC (cervicalgia) '

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.-A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS , denúncia el demandant la infracció de l' article 24 CE , l'article 115 TRLGSS i 'la jurisprudència'.

En el present cas ens trobem, com es deriva de la fonamentació jurídica de la sentència i no tant del relat fàctic, davant una persona que a l'any 2011 acredita un procés d'incapacitat temporal per lumbàlgia derivada d'accident de treball, iniciant una nova baixa al 2014 -la contingència causant de la qual aquí es discuteix- tenint present que concorre una hèrnia discal.

Vol la Sala indicar amb caràcter previ que els supòsits de determinació de contingències són certament complexes pels jutges. I això per un obvi motiu: si la ciència mèdica no pot determinar l'origen d'unes determinades lesions, encara és més difícil per als jutges. Als dits efectes només constem amb determinades presumpcions legals, essencialment observades a l' article 115 LGSS , o, en el seu cas, la possibilitat d'acudir a presumpcions judicials de l' article 386 LEC , amb totes les incerteses que això genera.

Des d'aquest punt de vista és del tot evident que difícilment es pot aplicar en el present supòsit allò contemplat a l' article 115.3 LGSS . I això perquè no consta cap element fàctic que ens pugui dur a la conclusió de que el brot de dolor causant de la IT ocorregué en temps i lloc de treball (atès que en el relat fàctic, sense que se n'hagi pretès la modificació, només consta una manifestació de part en aquest sentit davant l'ICAM).

Això determina, a la fi, que no podem acudir a les presumpcions legals. I tampoc és apreciable que existeixi un suport fàctic del que es pugui desprendre que l'accident de treball del 2011 té un nexe directe amb l'actual procés de baixa i resulta aliè a les condicions cronofisiològiques que, a partir de determinades edats, patim tots els humans.

En aquesta tessitura és del tot evident que, per aplicació de les regles de la càrrega de la prova de l' article 217 LEC , corresponia al recorrent acreditar que concorria un nexe directe entre aquella baixa i la present. I és del tot evident que això no és aquí apreciable.

Certament hom podria acudir a la figura de les presumpcions judicials, tal i com s'ha dit. És, en definitiva, aquesta la lògica de fons del recurs. Ara bé, caldrà recordar que les presumpcions judicials són exclusives, en principi, del primer grau jurisdiccional. De tal forma que el tribunal 'ad quem' només pot efectuar-les quan es modifiquen els fets provats. I en el present cas, tenint present que el relat fàctic resta inatacat, és del tot evident que la Sala no pot acudir a aplicar l' article 386 LEC , per mera manca de competència funcional, la qual cosa ens ha de dur a la desestimació del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Franco contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Terrassa en data 8 de febrer de 2016 , recaiguda en les actuacions 798/2015, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SODICAL, ENCADI, SA i MÚTUA ASEPEYO, en reclamació per incapacitat temporal, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.