Sentencia Social Nº 4147/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1320/2016 de 28 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1320/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 28 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4147/2016

En el recurs de suplicació interposat per Fausto a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 16 de desembre de 2015 dictada en el procediment núm. 1118/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 24-11-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de desembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que, desestimando la Demanda interpuesta por Fausto , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, frente a la Total cualificada para su profesión habitual, reconocida, derivada de Enfermedad Común, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las Resoluciones recurridas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Fausto , con fecha de nacimiento de NUM000 de 1.953, está afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta o asimilada a la de alta en el Régimen General.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de OFICIAL IMPRESOR.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 2.713,19 Euros mensuales.

CUARTO.- Para el cálculo de la Base Reguladora, el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL ha tenido en cuenta las Bases de Cotización del período de 1 de Agosto de 2.006 a 31 de Julio de 2.014.

QUINTO.- Inició un proceso de Incapacidad Temporal el 4 de Marzo de 2.014 y el 18 de Septiembre se le extendió el alta con propuesta de Incapacidad Permanente.

SEXTO.- Acredita el período mínimo de cotización exigible para tener derecho a la prestación.

SÉPTIMO.- Según el dictamen emitido el por el ICAMS, presenta las lesiones siguientes:

Angina inestable. Enfermedad coronaria significativa de cx media con implante de seent metálico.

Cardiopatía isquémica crónica con función sistólica conservada.

Rotura degenerativa de los meniscos externos de ambas rodilas.

Pendiente de tratamiento quirurgico.

OCTAVO.- Por Resolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de 26 de Septiembre de 2.014, que se le notificó el 15 de Octubre de 2.014, se le declaró en situación de Incapacidad Permanente en el grado de Total cualificada, derivada de Enfermedad Común, con efectos desde el 18 de Septiembre de 2.014, y que percibe a partir del 6 de Octubre de 2.014.

NOVENO.- Frente a la Resolución mencionada, el actor interpuso Reclamación Previa de 24 de Octubre de 2.014, por considerar que está afectado de una incapacidad permanente en el grado de Absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común.

DÉCIMO.- La Reclamación Previa se desestimó a 3 de Noviembre de 2.014, lo que se le notificó el 13 de Noviembre de 2.014.

UNDÉCIMO.- El actor presenta las lesiones siguientes:

CARDIOPATÍA ISQUÉMICA CON ANTECEDENTES DE INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO EN 2.002 Y ANGINA INESTABLE POSTERIOR, ENFERMEDAD DE UN VASO (cx), TRATADA CON ACTP Y COLOCACIÓN DE STENT METÁLICO.

CLÍNICA DE ÁNGOR DE ESFUERZO.

LIMITACIÓN A ESFUERZOS.

TRASTORNO DEPRESIVO REACTIVO.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna i confirma la incapacitat permanent total reconeguda en via administrativa, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Postula la modificació del onzè fet provat de la sentència referit a les lesions que presenta , i proposa una addició a partir de la manifestació de ' Limitació a esforços' per modificar el quadre psíquic amb el text següent en: ' Trastorn depressiu major recorrent greu sense símptomes psicòtics, crònic, amb mala resposta farmacològica, amb símptomes que s'especifiquen en el informe psiquiàtric que consta a f. 47-48, que es te per reproduït.', substituint així ' el trastorn depressiu reactiu' que consta en el fet provat. Basa la modificació en el informe psiquiàtric del Dr. Prudencio aportat per la part al procediment.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al onzè fet provat que postula la part es basa en prova documental aportada que el magistrat ha examinat i valorat de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Proves mèdiques que no són totalment contradictòries entre sí ni amb les aportades al procediment pel INSS..

La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut de la recorrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet greu judicial que motivi la modificació fàctica postulada.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Resumidament manté que el quadre de salut degut al conjunt de patologies físiques li impedeix els esforços i la deambulació i bipedestació. Limitacions que van meritar el reconeixement de la incapacitat permanent total. No obstant també presenta una patologia psiquiàtrica greu de trastorn depressiu major, de forma que el conjunt del quadre de salut que presenta el treballador , amb tristesa, sentiment d'inutilitat, anhedònia, rebuig social, etc. , el limiten per a tota activitat, ja que te impedits els esforços, físics, la deambulació i la bipedestació amb efectivitat rendibilitat i constància, a mes de la dificultat psíquica d'atenció i concentració. Invoca doctrina jurisprudencial.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R. Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el onzè fet provat pel qual el demandant presenta cardiopatia isquèmica amb antecedents d'infart agut de miocardi a l'any 2002, i angina inestable posterior. Malaltia d'un vas ( ex.) tractada amb ACTP i col locació de Stent metàl lic. Clínica d'angor d'esforç. Limitació a esforços. Trastorn depressiu reactiu.

La Sala considera que el demandant no presenta en el seu conjunt unes limitacions funcionals físiques tan severes que impedeixin activitats laborals lleugeres, sedentàries o semisedentàries. Amb la sentència de la instància, no considerem que la gravetat del conjunt del quadre que presenta el demandant constitueixi el grau tan sever com el postulat, perquè te limitació a esforços pel angor d'esforç de forma que es pot dedicar a activitats lleugeres i que permetin canvis posturals corporals, atès que la limitació a la deambulació, bipedestació o esforços no és ara per ara severa, atès el tractament quirúrgic, farmacològic i pal liatiu que pugui rebre per millorar el quadre de cardiopatia i el trastorn depressiu reactiu a fi d'aconseguir la millor qualitat de vida possible, i sense perjudici del tractament mèdic puntual que hagi de rebre en cas de brots de la patologia cardíaca.

En conseqüència, no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel demandant Don. Fausto contra la Sentència de 16 de desembre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona en el procediment núm. 1118/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.