Sentencia SOCIAL Nº 4704/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2139/2018 de 17 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 43148 - 44 - 4 - 2016 - 8036577

RM

Recurs de Suplicació: 2139/2018

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 17 de setembre de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4704/2018

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA MIDAT CYCLOPS a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 27 d'octubre de 2017 dictada en el procediment núm. 770/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Tarragona), TGSS (Tarragona), INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT i Carolina, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'octubre de 2017, que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda formulada por DÑA. Carolina frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUAL MIDAT CYCLOPS y INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, debo declarar y declaro a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta para todo trabajo, derivada de accidente de trabajo, con derecho a percibir una pensión de 1.354,91.- Euros mensuales equivalente al 100% de su base reguladora, con efectos de 21.3.2016, más revalorizaciones y mejoras que le correspondan, condenando a los demandados a estar y pasar por esta declaración y a la Mutual Midat Cyclops al abono de la prestación.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.-Dña. Carolina, nacida el NUM000.74, con D.N.I. nº NUM001,¡ y con núm. NUM002 de afiliación a la Seguridad Social del Régimen General, su profesión habitual es la de auxiliar de clínica.

SEGUNDO.-La actora, que prestaba servicios para el Institut Català de la Salut, en el hospital Joan XXIII, de Tarragona, sufrió un accidente de trabajo el día 7.10.2014, estando en situación de alta en la Seguridad Social, al hacer un mal gesto con la rodilla izquierda, sufriendo un dolor súbito y agudo.

TERCERO.-Iniciados los trámites en materia de Incapacidad Permanente, la Dirección Provincial del INSS en fecha 30.5.2016 dictó resolución por la que declaraba a la actora en situación de incapacidad permanente total, derivada de accidente de trabajo, con derecho a percibir una pensión mensual del 55% de una base reguladora de 1.354,91.- €.

El cuadro residual que se tuvo en consideración por el INSS, previo reconocimiento médico por el ICAM el 21.3.2016, fue el siguiente: 'Entorsis rodilla izquierda. Sobrecarga rodilla derecha. IQ meniscectomia interna rodilla derecha. Infiltración. Clínica activa rodilla derecha. Pendiente nuevos controles por COT. Tr. mixto ansioso depresivo'.

CUARTO. -Contra la indicada resolución, se formuló reclamación previa dictándose resolución en fecha 25.8.2016 por la que se desestimaba aquella.

QUINTO.-Las secuelas que padece la actora son las siguientes: 'Entorsis rodilla izquierda. Sobrecarga rodilla derecha. IQ meniscectomia interna rodilla derecha. Infiltración. Clínica activa rodilla derecha. Precisa de un bastón para caminar Trastorno ansioso depresivo reactivo a patología orgánica con GAF 049'.

SEXTO.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.354,91.- Euros mensuales y la fecha de efectos sería el 21.3.2016, existiendo conformidad de ambas partes.

SÉPTIMO.-El Institut Català de la Salut, tiene concertadas las contingencias profesionales del personal a su servicio con la Mutual Midat Cyclops, estando al corriente en el abono de las cotizaciones sociales.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada, MUTUA MIDAT CYCLOPS, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS sol licita l'entitat col laboradora demandada la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, se'ns demanen els següents canvis:

Del fet provat cinquè, amb cita dels documents dels folis 435 a 439, 497 a 600, 255, 261, 293, 295 i 533 a 592, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'La actora sufrió una entorsis de rodilla izquierda y sobrecarga de la rodilla derecha que de las pruebas practicadas se consideraron con afectaciones leves y que en la actualidad no generan clínica disfuncional. Sufre una patología psíquica de componente mixto con valoración de patología endógena con GAF de 70 al alta y de 55 el ultimo conocido antes de la resolución'.

Addició d'un nou fet provat vuitè, amb cita dels documents dels folis 516, 518i 530 a 532, amb la següent redacció: 'Tras el reconocimiento de la IPT y confirmación por resolución definitiva de 26-8-2016, se dictó Resolución en trámite de revisión de secuelas en fecha 14-12-16 que fue recurrida en RP pero sin interponer demanda y que genera un acto administrativo ejecutable y hubo una segunda resolución de revisión de grado de 21-7-2017 únicamente discutida por la Mutua pero que para la parte actora genera efectos ejecutivos'.

Addició d'un nou fet prova novè, respecte els documents dels folis 522 a 592, amb la següent redacció: 'Por la Mutua mediante prueba de reproducción videográfica y de seguimiento ratificada en sala se acredita que la Sra Carolina de forma habitual solamente utiliza las muletas cuando asiste al hospital a ser visitada mientras que en la calle deambula sin muletas y pasea perros de un tamaño considerable que ella maneja con normalidad. También se acredita que maneja vehículo de su propiedad'.

Addició d'un nou fet provat desè, amb cita dels documents dels folis 260 i 342, amb la següent proposta de redacció: 'la Sra Carolina, según consta en el informe de su perito y en documental pública del Hospital de Tarragona, sufrió un accidente doméstico en agosto de 2015 tras el alta médica que le obligó a ser visitada en urgencias, y en el tratamiento, reconoció la existencia de Autolesiones que también constan en la pericial aportada por su parte'.

Val a dir, alhora, que després de la formalització del recurs l'entitat col laboradora presentà nous documents en suport electrònic en els que intentava acreditar a partir de fets posteriors a la sentència l'estat psíquic de la demanant. La dita documentació no fou acceptada a tràmit -en criteri que reiterem ara- atès que es tractava de fets posteriors a la data d'efectes.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació inicial de l'addició del fet provat vuitè que es proposa, atès que la inclusió d'existència de resolucions posteriors és irrellevant als efectes del judici d'incapacitat, pels motius que posteriorment es diran.

Així mateix, pel que fa a l'aplicació dels dits criteris generals ha de ser inadmesa l'addició d'un nou fet provat novè, atès que es basa en mitjans de provis ineficaços al respecte, com són un informe de detectius -que és prova testifical- i una reproducció videogràfica, de conformitat amb conegut i antic criteri jurisprudencial-. I en quant l'addició d'un nou fet provat desè caldrà observar que el jutjador del primer grau ha tingut present els informes que consten en la part final del fonament jurídic tercer, sense que el fet de l'existència o no d'intents d'autolisi tingui cap incidència en la determinació de quina és la situació psíquica de l'actora, més enllà d'un caràcter simplement indiciari.

I, finalment, pel que fa a la modificació del fet provat cinquè cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

En la mesura en què el jutjador d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès (atès que en realitat no es fa altra cosa que proposar-nos que suplim nosaltres la dita funció), el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància, màxim quan el quadre de lesions que es proposa és molt menys significatiu que el que consta a la resolució administrativa impugnada, sense que la recorrent interposés demanda contra la declaració de la IPT.

SEGON.Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS denuncia la mútua demandada la infracció d'allò previst a l' art. 97 LRJS en relació a l' art. 135.1 b) i 135.5 del decret 2065/1970 i l' art. 194 LGSS. Es sustenta en aquest motiu que la sentència incorre en un vici de no valoració de la prova practicada a la seva instància, fent especial esment a la de detectius, s'insisteix en la plena eficàcia de les posteriors resolucions dictades en processos de revisió, en relació al seu caràcter executiu i l'aplicació de la teoria dels actes propis, el caràcter contrari a legalitat de la inclusió de lesions psíquiques que en el moment de l'informe de l'ICAM no existien i la inexistència d'un nexe causal entre les dites patologies i l'accident de treball. Escau alhora indicar que el recurs conté un motiu final -sense que s'indiqui per quina via es formula- en relació a l'existència d'un accident domèstic la qual cosa es relaciona amb les manifestacions posteriors sobre intents d'autolisis.

Caldrà observar que el recurs en un únic motiu barreja en forma aliena a la bona tècnica de la suplicació diferents motius, no sempre amb cita legal correcta. No obstant, havent de prevaler l'aplicació del principi pro actione escau donar resposta als diferents- i poc articulats- raonament de la recorrent.

En primer lloc hem de recordar que en el procés social regeix el principi d'immediació i d'instància única. I això determina a la fi que la competència de valoració de la prova sigui competència exclusiva i excloent del primer grau jurisdiccional, sense que la sala -més enllà d'errors o omissions- pugui entrar en la dita funció, atès el caràcter extraordinari i legalment taxat del recurs de suplicació. Això determina, a la fi, que si amb el resultat de l'exercici de la dita atribució de valoració de la prova les parts no estan conformes només s'hi puguin oposar indicant en forma expressa on rau l'error o l'omissió en la valoració d'un concret document o perícia -que tingui, a més, la condició de prova plena-. Ara bé, la dita disconformitat no pot comportar en cap moment -a diferència d'un recurs ordinari com l'apel lació- pretendre que el TSJ faci una altra valoració de la prova.

Certament l' art. 97 LRJS imposa als jutges i tribunals la necessitat d'expressar els criteris a partir dels quals han arribat a un determinada convicció fàctica. Però ocorre que en el present cas la sentència del primer grau valora en forma expressa -contra allò que temeràriament s'afirma per la recorrent- la prova de detectius, no donant-li versemblança. En aquesta tessitura resta del tot evident que la lògica del fons del recurs es basa essencialment en que la sala arribi a una conclusió contrària. I això és impossible, pels motius ja expressats anteriorment.

En relació als efectes de les resolucions administratives posteriors caldrà observar que l'objecte de la present litis és la determinació del grau d'invalidesa en el moment del fet causant, no en altres posteriors. Certament hom podria considerar hipotèticament que el fet que existeixin posteriors processos administratius de revisions que no siguin impugnats determina que els possibles efectes de la sentència posterior sobre la primera declaració puguin causar estat. Però resulta que la dita conclusió no es compartida per la sala. En efecte, hem de descartar sense més que el fet que no s'impugnessin en el seu moment les lesions que constaven en les posteriors resolucions no pot tenir cap efecte jurídic, atès que ja havia interposat prèviament la demanda i l'objecte de qualsevol reclamació en matèria de grau de seguretat social no és la impugnació de les lesions que constin a la resolució administrativa, sinó la determinació del grau de discapacitat, atès que la tesi de la recorrent portaria a l'absurd que qui estigués d'acord amb la qualificació de grau tingués -cap de disconformitat- que formular acció judicial en relació a les lesions que s'establissin. I respecte a la determinació de grau de discapacitat resta evident que els processos de revisió d'una resolució inicial mai poden causar estat quan aquesta resolució prèvia no és ferma.

També hem de descartar que pugui tenir cap incidència en les nostres reflexions el fet que la situació psíquica de la demandant incapacitant sigui posterior al fet causant, atès que el jutge del primer grau fa expressa referència a informes mèdics anteriors o pràcticament coetanis a l'informe de l'ICAM. I a idèntica conclusió desestimatòria hem d'arribar en relació a l'etiologia, atès que la sentència, com acabem d'indicar, vincula l'afectació psicològica que determina el grau de discapacitat precisament en els referits informes mèdics. I, finalment, pel que fa a l'indeterminat motiu darrer respecte l'existència d'un accident domèstic i la inexistència d'intents autolítics hem d'estar a les reflexions finals de l'anterior fonament jurídic.

TERCER.Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUAL MIDAT CYCLOPS, Mútua Col laboradora de la Seguretat Social núm. 1 contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Tarragona en data 27 d'octubre de 2017, recaiguda en les actuacions 770/2016, en virtut de la demanda instada per Carolina contra el dit recorrent i contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL; la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.