Sentencia SOCIAL Nº 4907/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3817/2017 de 18 de Julio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2017 - 0016225

EL

Recurs de Suplicació: 3817/2017

IL LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 18 de juliol de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4907/2017

En el recurs de suplicació interposat per Mutual Midat Cyclops a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 10 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 575/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Delia , ha actuat com a ponent l' Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 28 de juliol de 2016 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de febrer de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda interpuesta por Dª. Delia contra MUTUAL MIDAT CYCLOPS, reconociendo a la actora el derecho al percibo de prestación económica por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave, con fecha de efectos 29.3.2016 y BR diaria de 38,40 €, condenando a la entidad demandada a estar y pasar por el contenido de la presente resolución.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.-Dª. Delia es madre de una niña ( Rocío ), que cuenta en la actualidad con 9 años (nacida el NUM000 .2007), aquejada de diabetes mellitus tipo 1 (noviembre de 2011) y de enfermedad celíaca (diciembre de 2013). El 20.12.2015, la menor fue hospitalizada, solicitando la actora reducción de jornada para cuidado de menores de 12 años (50%) en su empresa el 15.2.2016 (Magneti Marelli) para atender a su hija, con efectos de 1.3.2016, teniendo la guarda y custodia de la menor conforme a sentencia del Juzgado de 1ª Instancia nº 6 de Terrassa de fecha 30.10.2014 , aprobatoria del convenio regulador de 31.3.2014, disolviéndose la pareja de hecho con el sr. Bruno , el cual abona, comopensión de alimentos, 300 € mensuales -150 € por Rocío y 150 € por el hermano menor de ésta-, actualizables conforme al IPC, sin pactar pensión compensatoria (folios nº 6 a 25, 35 a 60, 64 a 66, 77 a 79, 99 a 106 y 108). El sr. Bruno dispone de trabajo a tiempo parcial desde el 8.4.2016 (folio nº 107).

2º.- El 22.2.2016, la actora solicitó la prestación económica por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave, siéndole, previo requerimiento de documentación el 24.5.2016, denegada por la demandada mediante resolución de 13.6.2016, con la alegación de quefalta la acreditación de la situación de hospitalización o continuación de tratamiento en domicilio, entendiendo la demandada queno es necesaria la atención directa, continua ni permanente de la menor(folios nº 31 a 34, 51 a 54, 61 a 63, 68 a 76, 80 a 82).

3º.- A la hija de la actora, que se encuentra escolarizada, se le administran cinco dosis -tres veces Novorapid, 2 veces Levemir- de insulina diarias (desayuno, comida, merienda, cena y dosis nocturna), requiriendo control glucémico múltiple (para casos de hipoglucemia o hiperglucemia), incluso durante las noches. Fue ingresada en hospital el 1.11.2011 y el 20.12.2015, siguiendo controles periódicos en la unidad de endocrinología del Hospital de Terrassa, donde se le modifica la pauta de tratamiento en función de los controles de glucemia (a efectuar antes de cada comida), se le realiza determinación de hemoglobina glicada capilar y, anualmente, analítica de sangre (folios nº 8, 56, 57, 64, 77, 78, 99, 100, 102, 106).

4º.- La demandante tiene reconocida la condición de familia monoparental, categoría especial, por la Generalitat de Catalunya, desde el 29.3.2016 (folio nº 67).

5º.-Interpuesta reclamación previa el 1.7.2016, la misma fue desestimada por resolución de 19.7.2016 (folios nº 25, 26 y 83 a 88).

6ª.- Para el caso de estimación de la demanda, la BR asciende a 38,40 € (hecho conforme).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que ha estimat la demanda de prestació per tenir cura de menors amb malaltia greu, presenta recurs de suplicació Mutual Cyclops, MATMPSS núm. 1, i com a primer motiu, per la via de l'art. 193 b) de la LRJS , proposa la revisió del fet provat tercer. Malgrat aquest enunciat, després de la introducció d'una valoració jurídica, que com a fet provat seria predeterminant de la decisió, el que proposa finalment, és la revisió del fet provat primer, al qual interessa que s'afegeixi que la menor va tenir un ingrés hospitalàri de curta duració i que està actualment ben controlada i sense descompensacions.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que consten en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Aplicant la doctrina exposada el motiu primer s'ha de desestimar, ja que la proposta revisora es basa en els mateixos documents que cita el magistrat del jutjat social, però únicament cita la conclusió que descriu el dictamen pericial, mentre que el magistrat de instància ha fet esment de molts altres documents no coincidents en la versió que pretén incloure el recurs i ha valorat de manera extensa també la prova pericial. És a dir, no es basa el recurs en la denúncia de cap error material ni evident del jutjador, sinó que interessa fer valdre una valoració de la prova en un altre sentit, substituint la funció jutjadora per les seves pròpies conclusions, en interès de la pretensió que formula, cosa que no pot ser acceptada.

SEGON. El segon motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , cita com a precepte legal infringit els articles 2 , 4 i 7 del Reial Decret 1148/2011 , pel que es desenvolupa la prestació econòmica per tenir cura de menors afectats per càncer i altra malaltia greu, això com l'art. 182.3.b) del TRLGSS. Els motius de censura són dos: a) La interpretació del dret de la demandant ja que no treballava l'altre progenitor, en relació a la seva condició de família monoparental, i, b) La valoració del requisits de hospitalització o malaltia greu de la menor que requereix de la especial necessitat de tenir-ne cura, partint de què està escolaritzada.

En un primer apartat, respecte al dret de l'actora, el recurs planteja que l' art. 182.3.b) del TSLGSS, s'ha d'interpretar en el sentit que s'entén que és família monoparental la constituïda per un sol progenitor amb el que conviu el fill nascut i constitueix el sustentador únic de la família, segons l ' art. 133 septies de la LGSS, de 1994 , aplicable per analogia. Censura també la valoració del magistrat a quo indicant que en el cas concret s'ha acreditat la convivència però no que la pàtria potestat de la menor sigui exclusiva de la mare, que interessa el dret a la prestació. Que és indiferent que la demandant tingui reconegut el caràcter de família monoparental per disposició de la Generalitat de Catalunya, en base al Decret 151/2009, que desenvolupa la Llei 18/2013, de suport a les famílies, art. 1 , 4 i 5 . Indica que aquesta condició és 'irrellevant' per a les prestacions de Seguretat Social, fent referència al criteri d'interpretació respecte a la pensió de viduïtat i a la sentència del TC 11-03-2014, 40/2014 , en referència a que no s'ha de tenir en compte el dret de les CCAA, ja que no es pot acceptar un tracte desigual entre comunitats autònomes en relació a les pensions de Seguretat Social.

Finalment, indica que no es compleix la data d'efectes que proposa el requisit de que els dos progenitors treballin, ja que el pare de la nena va iniciar el treball el dia 8-04-2016, indicat que aquesta seria, subsidiàriament, la data d'efectes a considerar.

En un segon apartat, respecte a la valoració del requisit de què el menor pateixi una malaltia greu, indica que s'ha de fer una interpretació teleològica de la normativa i es refereix a un estudi de la Fundació Mujer, Familia y Trabajo, publicat el desembre de 2010. Tot l'argument del recurrent va en el sentit de no considerar greu ni de llarga duració malaltia de la menor, i per tant, que la mare no sigui susceptible de rebre la ajuda prestacional que regula el Reial Decret 1148/2011, entenent que la situació que s'ha provat és temporal, no greu i amb un ingrés hospitalari esporàdic, a banda que la escolarització de la menor és indiciària de la manca de necessitat especial de tenir-ne cura, per malaltia greu. Cita el recurs sentències de Tribunals Superiors de Justícia, que no constitueixen jurisprudència i per tant no poden fonamentar el recurs especial de suplicació, sense cap referència jurisprudencial.

TERCER. El magistrat del jutjat social ha realitzat en la sentència una llarga exposició respecte al requisit de la prestació, la seva regulació inicial i en la LGSS actual, i també del concepte legal de monoparentalitat, així com la doctrina relativa a la interpretació de l' art. 135 quater de la LGSS de 1994 , aplicable al cas, en l' actualitat article 190 TRLGSS, RD Legislatiu 8/2015, de 30 de octubre - i l' article 2 del RD 1148/2011, de 29 de juliol .

Art. 135 quater LGSS 1994 , modificada per por la disposición final 21.2 de la Ley 39/2010, de 22 de diciembre .

'Cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave.

Artículo 135 quáter. Situación protegida y prestación económica.

Se reconocerá una prestación económica a los progenitores, adoptantes o acogedores de carácter preadoptivo o permanente, en aquellos casos en que ambos trabajen, para el cuidado del menor/es que estén a su cargo y se encuentren afectados por cáncer (tumores malignos, melanomas y carcinomas), o por cualquier otra enfermedad grave, que requiera ingreso hospitalario de larga duración, durante el tiempo de hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad, acreditado por el informe del Servicio Público de Salud u órgano administrativo sanitario de la Comunidad Autónoma correspondiente.

Reglamentariamente se determinarán las enfermedades consideradas graves, a efectos del reconocimiento de esta prestación económica.

Será requisito indispensable que el beneficiario reduzca su jornada de trabajo, al menos, en un 50 por 100 de su duración, a fin de que se dedique al cuidado directo, continuo y permanente, del menor.

Para el acceso al derecho a esta prestación se exigirán los mismos requisitos y en los mismos términos y condiciones que los establecidos para la prestación de maternidad contributiva.

La prestación económica consistirá en un subsidio equivalente al 100 por 100 de la base reguladora equivalente a la establecida para la prestación de incapacidad temporal, derivada de contingencias profesionales, y en proporción a la reducción que experimente la jornada de trabajo.

Esta prestación se extingurá cuando, previo informe del Servicio Público de Salud u órgano administrativo sanitario de la Comunidad Autónoma correspondiente, cese la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente, del hijo o del menor acogido por parte del beneficiario, o cuando el menor cumpla los 18 años.

Cuando concurran en ambos progenitores, adoptantes o acogedores de carácter preadoptivo o permanente, las circunstancias necesarias para tener la condición de beneficiarios de la prestación, el derecho a percibirla sólo podrá ser reconocido a favor de uno de ellos.'

L' article 2 del Reial Decret 1148/2011 , tal com exposa la sentència, indica que es considera situació protegida la reducció de la jornada de treball que portin a terme les persones progenitores, adoptants i acollidores de caràcter familiar preadoptiu o permanent, quan ambdues treballin, per a tenir cura del menor al seu càrrec afectat de càncer o altre malaltia greu, inclosa en el present decret.

( Artículo 2 del RD 11482011, de 29 de julio: 'A efectos de la prestación por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave, se considerará situación protegida la reducción de la jornada de trabajo que, de acuerdo con lo previsto en el párrafo tercero del articulo 37.5 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores , aprobado por el Real Decreto legislativo 1/1995, de 24 de marzo, lleven a cabo las personas progenitoras, adoptantes y acogedoras de carácter familiar preadoptivo o permanente, cuando ambas trabajen, para el cuidado del menor a su cargo afectado por cáncer u otra enfermedad grave incluida en el listado que figura en el anexo de este real decreto.

El cáncer o enfermedad grave que padezca el menor deberá implicar un ingreso hospitalario de larga duración que requiera su cuidado directo, continuo y permanente, durante la hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad. Se considerará asimismo como ingreso hospitalario de larga duración la continuación del tratamiento médico el cuidado del menor en domicilio tras el diagnostico y hospitalización por la enfermedad grave.')

Partim de què el precepte disposa que es reconeixerà una prestació econòmica als progenitors, adoptants o acollidors de caràcter pre-adoptiu o permanent, en aquells casos en què ambdós treballin, pel tenir cura del/s menor/s al seu càrrec i es trobin afectats per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes) , o per qualsevol altra malaltia greu, que requereixi ingrés hospitalari de llarga duració, durant el temps de hospitalització i tractament continuat de la malaltia, acreditat per l'informe del Servei Públic de Salut u òrgan administratiu sanitari de la Comunitat Autònoma corresponent. Reglamentàriament es determinaran les malalties considerades greus, a efectes del reconeixement d'aquesta prestació econòmica.

Respecte al llistat de malalties,el Reial Decret 1148/2011,inclou en l'apartat XVI ladiabetis mellitus tipus I(ap. 109),com a malaltia greu.Aquesta és la malaltia que pateix la menor, tal com consta en el fet provat tercer, a més de malaltia celíaca (fet provat primer).

No ha qüestionat la Mútua, ni la malaltia, ni el fet provat tercer quan descriu que a la filla de l'actora se li administren cinc dosis de insulina diàries (esmorzar, menjar, berenar, sopar i dosi nocturna) requerint control glucèmic múltiple, per a casos de hipoglucèmia o hiperglucèmia, inclús durant les nits. Que fa ser ingressada a l'Hospital el 1-11-2011 i el 20-12- 2015. Que segueix controls periòdics en la unitat d'endocrinologia de l'Hospital de Terrassa, on es modifica la pauta de conducta en funció del control de glucèmia que es fa abans de cada menjar.

Aquesta descripció fàctica, posada en relació al requisit de patiment d'una malaltia greu que exigeixi dels progenitors una especial atenció, pel tractament continuat de la malaltia, descrita reglamentàriament com a greu, fa que tota la argumentació de la Mútua, en aquest sentit hagi de ser rebutjada. Si bé és cert que els ingressos hospitalaris que consten no són de llarga duració, també ho és que el tractament continuat en el domicili s'ha acreditat que justifica una atenció del progenitor imprescindible per què el menor sobrevisqui a la malaltia greu que pateix, que comporta un control i atenció continuada en el domicili, controlada mèdicament des de l'Hospital, que dona les pautes del tractament.

La malaltia i la necessitat de tenir cura especial de la menor s'ha acreditat mitjançant informe del facultatiu del Servei Públic de Salut, tal com requereix també el precepte. Per tant, els requisits que disposa l' art. 135 quater de la LGSS , es compleixen.

S'ha de dir també, que contràriament al que pretén la Mútua, ni la Llei ni el reglament, imposen altres criteris no mèdics com que sigui impossible la escolarització o una vida social del menor; que la progressió de la malaltia sigui d'impossible cura o una inestabilització completa o descompensació absoluta, sinó que la greu malaltia exigeixiuna dedicació temporal especial que obligui al progenitor que en tingui cura a reduir la seva jornada laboral. Per tant, les valoracions de l'Entitat recurrent no són les contemplades en el precepte, del que la demandada fa una interpretació incomprensiblement restrictiva, que col lisiona amb la literalitat del mateix, i també amb una interpretació teleològica, malgrat admet que la finalitat de la prestació és ajudar a al progenitor en la situació de necessitat que es produeix quan sobrevé una malaltia greu d'un menor que precisa un tractament, incompatible (total o parcialment) amb el treball diari dels progenitors, cosa que es dedueix clarament del que es descriu en el fet provat tercer, en el cas que ens ocupa. Sense que la continuïtat i la permanència de la cura ('cuidado directo, continuo y permanente') exigible sigui de 24 hores al dia, doncs tal interpretació col lisiona amb el precepte que permet atorgar la prestació per reducció horà ria del 50%.

Remarquem que la finalitat de la prestació es, tal y como posa de relleu l' exposició de motius del RD 1148/2011, de 29 de juliol: 'La disposición final vigésima primera de la Ley 39/2010, de 22 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2011 , ha modificado varios preceptos del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto legislativo 1/1994, de 20 de junio y, al mismo tiempo, ha añadido también un nuevo artículo 135 quáter en la referida Ley , todo ello con la finalidad de ampliar la acción protectora de la Seguridad Social, incorporando en el ordenamiento jurídico de la protección social una prestación económica destinada a los progenitores, adoptantes o acogedores que reducen su jornada de trabajo para el cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave. -

Dicha prestación, con naturaleza de subsidio, tiene por objeto compensar la pérdida de ingresos que sufren las personas interesadas al tener que reducir su jornada, con la consiguiente disminución de salarios, ocasionada por la necesidad de cuidar de manera directa, continua y permanente de los hijos o menores a su cargo, durante el tiempo de hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad. El subsidio, por tanto, viene predeterminado por la reducción efectiva de la jornada laboral y por las circunstancias en que ésta se lleva a cabo por las personas trabajadoras.'

S'ha provat que la demandant va sol licitar i obtenir la reducció de jornada laboral(en un 50%) per tenir cura de la seva filla menor, que pateix una de les malalties greus incloses en el llistat del Reial Decret, amb efectes de data 1-03-2016. Per tant, els requisits de la situació objecte de protecció i la necessitat de reducció de la jornada per tenir cura de la filla, queden acreditats en el cas concret.

QUART.Destaquem que la interpretació del precepte, respecte a les conseqüències de l'afectació, ha estat resolta en la doctrina unificada del Tribunal Suprem , en sentència de 28 de juny de 2016, recurs CUD 80/2015 ,en la que s'atén el recurs de cassació, estimant el dret a la prestació, amb les argumentacions següents:

'3.- La cuestión controvertida se limita a determinar si no se cumple el requisito de la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor Alberto , afectado por enfermedad grave, que no se encuentra hospitalizado sino dado de alta y sometido a tratamiento continuado de la enfermedad, por la circunstancia de que está escolarizado en el colegio María Blanchard donde recibe atención de fisioterapeuta, profesora de audición y lenguaje, profesora de pedagogía terapéutica y auxiliar técnico educativa.

Hay que poner de relieve que tanto el artículo 135 quáter de la LGSS -en la actualidad artículo 190 TRLGSS, RD Legislativo 8/2015, de 30 de octubre - como el artículo 2 del RD 1148/2011, de 29 de julio , se refieren a la 'necesidad del cuidado directo, continuo y permanente del menor', disponiendo el primero de dichos preceptos que 'Esta prestación se extinguirá cuando, previo informe del Servicio Público de Salud u órgano administrativo sanitario de la Comunidad Autónoma correspondiente, cese la necesidad del cuidado directo, continuo y permanente, del hijo o del menor acogido por parte del beneficiario...' Por su parte el artículo 2 del RD 1148/2011, de 29 de julio dispone: 'El cáncer o enfermedad grave que padezca el menor deberá implicar un ingreso hospitalario de larga duración que requiera su cuidado directo, continuo y permanente durante la hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad...Se considera asimismo como ingreso hospitalario de larga duración la continuación del tratamiento médico o el cuidado del menor en domicilio tras el diagnóstico y hospitalización por la enfermedad grave'. La finalidad de la prestación es, tal y como pone de relieve la exposición de motivos del RD 1148/2011, de 29 de julio, compensar la pérdida de ingresos que sufren las personas interesadas al tener que reducir su jornada, con la consiguiente disminución de salarios, ocasionada por la necesidad de cuidar de manera, directa, continua y permanente de los hijos o menores a su cargo durante el tiempo de hospitalización y tratamiento continuado de la enfermedad, fuera del centro hospitalario, por lo que el subsidio viene predeterminado por la reducción efectiva de la jornada laboral y por las circunstancias en que ésta se lleva a cabo por las personas trabajadoras.

El examen de los preceptos aplicables, anteriormente transcritos, conduce a la Sala a entender que el hecho de que el menor esté escolarizado, recibiendo los tratamientos y educación a la que se ha hecho referencia anteriormente, no impide que se aprecie que concurren las circunstancias exigidas para la concesión de la prestación solicitada.

En primer lugar, en ninguno de los preceptos aplicables, artículo 135 quáter de la LGSS y artículo 2 del RD 1148/2011, de 29 de julio , se exige que esta necesidad de cuidar de manera, directa, continua y permanente al menor suponga la atención al mismo durante las 24 horas del día, los preceptos requieren que el cuidado sea directo, continuo y permanente pero, en modo alguno tal exigencia es equiparable a cuidado durante el día entero.

En segundo lugar, al establecerse por el artículo 135 quater de la LGSS y artículo 2 del RD 1148/2011 , el subsidio a favor del progenitor, adoptante o acogedor, siempre que la jornada se reduzca, al menos en un 50%, supone que el solicitante del subsidio no va a dedicar la totalidad de su tiempo al cuidado del menor, ya que una parte del mismo la dedica a la realización de su trabajo.

En tercer lugar, el que el menor esté escolarizado en el colegio María Blanchard, donde recibe atención de fisioterapeuta, profesora de audición y lenguaje, profesora de pedagogía terapéutica y auxiliar técnico educativa, no supone, dada la gravedad de sus dolencias y las severas limitaciones que comportan, que durante el tiempo en el que permanece en su domicilio no tenga que ser objeto de intensos cuidados por parte de su madre, de manera, directa, continua y permanente.

En cuarto lugar no está prevista, como causa de extinción de la prestación, el que el menor esté escolarizado.

En quinto lugar resulta impensable, hoy en día, que ningún menor, por severas que sean las limitaciones que padece, no acuda a algún centro de escolarización, tratamiento, centro especial... para, en la medida de lo posible, mejorar su situación e intentar que adquiera los conocimientos que su situación le permita.'

Doctrina aplicada per la sentència d'aquesta Sala Social de 02 de novembre de 2016 ( ROJ: STSJ CAT 10491/2016 - ECLI:ES:TSJCAT :2016:10491 ) Sentència: 6289/2016 - Recurs: 4492/2016 .

En el mateix sentit la sentència del TSJ Galícia STSJ, 1 del 29 de juliol de 2016 ROJ: STSJ GAL 6442/2016 - ECLI:ES:TSJGAL:2016:6442 Sentència: 4969/2016 - Recurs: 299/2016 .

CINQUÈ. Aclarit que en el cas concorren els requisits de malaltia greu i necessitat de tenir-ne cura, mitjançant la reducció del 50% de la jornada, que requereix l' art. 135 quater de la LGSS , de forma 'directa, continua y permanente', queda per valorar el dret de la demandant a obtenir la prestació, en relació al requisit de què els dos progenitors treballin.

D'entrada s'ha de valorar si en el cas que ens ocupa la obligació de tenir cura correspon a ambdós progenitors o no, i en el darrer cas, si és per tractar-se de família monoparental o pel fet mateix de l'atribució única de la custòdia.

El Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol,'para la aplicación y desarrollo, en el sistema de la Seguridad Social, de la prestación económica por cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave' , inclou una previsió de la situació de separació dels progenitors, i distribució de la custodia, indicant:

'Art. 4, 4.En los casos de separación judicial, nulidad o divorcio, si ambas personas progenitoras, adoptantes o acogedoras tuvieran derecho al subsidio podrá ser reconocido a favor de la determinada de común acuerdo. A falta de acuerdo y de previsión judicial expresa, se atribuirá la condición de persona beneficiaria del subsidio a aquella a quien se conceda la custodia del menor y si ésta fuese compartida a la que lo solicite en primer lugar.- Lo dispuesto en este apartado será igualmente de aplicación en los supuestos de ruptura de una unidad familiar basada en una análoga relación de afectividad a la conyugal.'

En el cas que ens ocupa, és cert que els progenitors tenen la pàtria potestat compartida, però també que la guarda i custòdia està atorgada en exclusiva a la mare demanda, per sentència de 30-10-2014 - que no atribueix al pare la guarda i custodia compartida - dictada pel Jutjar de primer instància 6 de Terrassa, tal com consta en el fet provat primer. S'ha de diferenciar a l'efecte el què és la pàtria potestat en si, del seu exercici, de manera que el requisits referent als progenitors és exigible sempre i quan tinguin atribuïda en la pràctica la obligació de tenir cura directa de la filla, que no és que consta en el cas que ens ocupa, més enllà de les obligacions generals de prestació d'aliments, entre d'altres, que formen part de la pàtria potestat. Per tant, la concreció del precepte s'ha de fer al cas i circumstàncies acreditades.

La sentència, basa l'argumentació a favor del dret de la demandant, en què ostenta la condició de família monoparental, atribuïda per resolució de la Direcció general de Famílies de la Generalitat de Catalunya, fet que dóna suport a que la exigència de què els pares i la mare treballin, com a requisit de la prestació, no es pugui imposar en el cas concret, doncs la responsabilitat de la cura de la filla està atribuïda en exclusiva a la mare. Contra el que indica el recurs, ni es pot pretendre que no té cap valor la certificació de l'Ens autonòmic, ni que l'exigència dels requisits per a la atribució del requisit de família monoparental a efectes de la prestació no contributiva de maternitat ( art. 182.3 b) de la LGSS de 2015, no aplicable al cas) siguin qualitativament diferents als de la Llei Catalana que defineix la situació de família monoparental, que és bàsicament coincident, encara que sigui més àmplia doncs es detallen les situacions de dependència econòmica. Així es dedueix de la definició de l'art. 4.1 'Les famílies monoparentals són les que estan formades per un o més fills o filles que compleixen els requisits establerts a l'apartat 3 d'aquest article i que conviuen i depenen econòmicament d'una sola persona.' L'art. 2 realitza una assimilació, pel cas de què la persona progenitora que té la guarda dels fills o filles no percep pensió d'aliments, o tot i percebre-la aquesta és inferior a la meitat de l'import de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) vigent mensual per cada fill o filla, entre d'altres supòsits, com l'abandó de família o la violència de gènere. La concreció no és contrària a la previsió de la LGSS, sinó que té en compte situacions concretes de dependència econòmica, a més altres equiparables com la violència de gènere. No està de més insistir, en el que també diu la sentència de manera molt raonada, que les normes relatives a aquesta prestació s'han de valorar tenint en compte els principis d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, com a principi informador de l'ordenament jurídic, tal com imposa l' article 4 de la Llei Orgànica 3/2007 , principi que suposa que entre dues interpretacions possibles s'ha d'afavorir aquella que no afavoreixi una discriminació directa o indirecta per raó de gènere, com ocorre en el cas de qui redueix la jornada laboral per tenir cura de fills amb malalties greus, en general molt majoritàriament dones. Com es deia en la sentència d'aquesta Sala de 11-03-2016 ( ROJ: STSJ CAT 2291/2016 - ECLI:ES:TSJCAT :2016:2291 ) una interpretació rigorista i enervant, com la proposada per la Mútua, en un cas anàleg, pugna amb el deure de indicat i amb el criteri d'afavorir la finalitat de la norma i la seva interpretació constitucional, en el marc del dret de la Seguretat Social, a la conciliació de la vida laboral i familiar i a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes ( art. 9.2 i art. 14 CE ).

El magistrat del Jutjat Social, raona que la data d'efectes s'ha de fixar en el moment en què té atribuïda la demandant la condició de família monoparental, per ser el moment en que ha de decaure el requisit de què ambdós progenitors treballin, ja que ens trobem en una situació de reconeixement públic de què l'exercici real de la guarda i custòdia correspon només a la mare, criteri interpretatiu que aquesta Sala ha d'avalar doncs el fet de què l'altre progenitor tingui o no una ocupació no afecta a l'exercici de la custòdia sobre la seva filla. Per tant, la infracció de dret en aquest sentit tampoc no pot ser atesa i s'ha de confirmar íntegrament la sentència impugnada.

SISÈ. Tal com disposa l' article 235 de la LRJS , s'han de imposar les costes a la Mútua demandada, que xifrem en 600 euros, en concepte d'honoraris per a la impugnació del recurs de suplicació.

Pels motius exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per MUTUAL MIDAT CYCLOPS, MATMPSS número 1, contra la sentència del Jutjat Social número 1 dels de Terrassa, dictada el dia 10 de febrer de 2017, en el procediment número 575/16, seguit per prestacions de Seguretat Social (cura de menor afectat de malaltia greu), a instància de Delia , i confirmar íntegrament la sentència que estimava la demanda.

Imposar a la part recurrent la condemna al pagament de 600 euros a favor del lletrat de la part actora, impugnant del recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.