Sentencia SOCIAL Nº 507/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6161/2017 de 26 de Enero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 25120 - 44 - 4 - 2016 - 8040963

JCCS

Recurs de Suplicació: 6161/2017

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 26 de gener de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 507/2018

En el recurs de suplicació interposat per Evaristo i Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat del Social nº 2 dels de Lleida de data 19 d'abril de 2017 dictada en el procediment núm. 735/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Tesorería General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'abril de 2017 , que contenia la decisió següent:

«Que estimando la demanda interpuesta por Evaristo contra el INSS y la TGSS, se declara al demandante en situación de Incapacidad Permanente Total en el Régimen General de la Seguridad Social, derivada de contingencias comunes, para su profesión habitual de Mosso de Esquadra, y se condena al INSS a que reconozca y a la TGSS a que abone al actor una pensión vitalicia y mensual equivalente al 55 % de su base reguladora de 2.548,91 euros, más las correspondientes mejoras y revalorizaciones, desde la fecha de la baja en el Régimen General en caso no estar en situación de IT o desde la fecha del 10-8-2016 en caso de estar en situación de IT».

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

«PRIMERO. El demandante, Evaristo , nacido el NUM000 -72, está afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el núm. NUM001 , y su profesión habitual es la de Mosso de Esquadra.

SEGUNDO. Iniciado expediente de incapacidad permanente, el actor fue examinado por el ICAM, que el 18-3-13 dictaminó que presentaba el siguiente diagnóstico: 'Intervenido en tres ocasiones de columna lumbar en la última junio 2011 extracción parcial de la artrodesis L5-S1. Artrodesis L5-S1 con instrumentación pedicular izquierda y malla intersomática. Presencia de seudomeningocele a nivel L5-S1. Lumbalgia crónica. Limitación de trabajos que requieran sobreoferta dinámica del raquis'. El dictamen concluía 'Presunción IP'.

TERCERO.El 21-3-13 el INSS dictó resolución en virtud de la cual denegaba al demandante la prestación de incapacidad permanente 'porque las lesiones que padece no comportan un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral para llegar a constituir una incapacidad permanente, según lo que dispone el artículo 137 de la Ley General de la Seguridad Social (...)'.

CUARTO. Disconforme con dicha resolución denegatoria del INSS, el demandante presentó reclamación previa, que fue desestimada el 30-5-13.

QUINTO. El Juzgado Social núm. 1 de Lleida en procedimiento de Seguridad Social núm. 725/2013 dictó sentencia el 18-12-2014 en la que se reconoció al actor una incapacidad permanente parcial para su profesión habitual de Mosso d'Esquadra derivada de enfermedad común condenando al INSS a que reconozca y a la TGSS a que abone al actor la prestación inherente a dicha situación con arreglo a una base reguladora de 3.096,65 euros, considerando acreditado que el actor presenta el siguiente cuadro residual: espondilolistesis; artrodesis L5-S1 con instrumentación pedicular izquierda y malla intersomática; presencia de seudomeningocele a nivel de L5-S1; lumbalgia crónica con parestesias en ambas extremidades; y fibromialgia, que dichas lesiones se traducen en limitaciones funcionales consistentes en limitación de trabajaos que requieran sobreoferta dinámica del raquis. Sentencia confirmada por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en sentencia de 27 de noviembre de 2015 .

SEXTO.El 10-3-10 el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya dictó resolución aprobando el pase del actor a la situación administrativa especial de segunda actividad 'por razón de la disminución de las capacidades físicas o psíquicas', debiendo desarrollar el servicio sin el uso de arma y defensas reglamentarias.

SÉPTIMO. El 25-10-11 el ICAM emitió dictamen en el ámbito de revisión de la situación de segunda actividad del actor, proponiendo la continuidad en dicha situación por confirmarse las limitaciones apreciadas en el dictamen previo ('Limitaciones en el uso de armamento y resto de medios de defensa reglamentarios (por sobrecarga lumbar), el restablecimiento del orden o la seguridad, la persecución y detención de delincuentes y añadimos la de conducción de vehículos en el ámbito profesional').

OCTAVO. A consecuencia de dicho dictamen el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya dictó resolución acordando dar continuidad a la situación administrativa especial de segunda actividad del actor.

NOVENO. Desde que se encuentra en situación de segunda actividad, el demandante mantiene la misma base de cotización y percibe la misma retribución que antes de pasar a segunda actividad.

DÉCIMO. El INSS dictó resolución sobre revisión de grado el 18-8-2016, en la que se declara al actor en el mismo grado de incapacidad permanente parcial para su profesión de Mosso d'Esquadra derivada de enfermedad común, porque las lesiones que presenta ya fueron valoradas en su día y siguen constituyendo el mismo grado de incapacidad permanente. Declarar que se podrá instar la revisión por agravación o mejoría a partir del 10-2-2018. Extinguir la situación de incapacidad temporal con efectos desde el día de la presente resolución.

Previamente a dicha resolución, el 8-6-16, el demandante había sido examinado por el ICAM, emitiendo dictamen que sirvió de base a la propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades de fecha 10-8-2016 que diagnosticó las siguientes lesiones: 'Intervenido en tres ocasiones de columna lumbar en la última junio 2011 extracción parcial de la artrodesis L5-S1. Artrodesis L5-S1 con instrumentación pedicular izquierda y malla intersomática. Presencia de Seudomeningocele a nivel L5-S1. Lumbalgia crónica. Cervicodiscartrosis múltiple. Fibromialgia. Síndrome fatiga crónica. Trastorno adaptativo. No se objetiva agravación del cuadro anterior'.

DECIMO PRIMERO. Contra la denegación del INSS, la parte actora presentó reclamación previa el 28-9-16, que le fue desestimada por resolución del INSS de 7-10-16.

DECIMO SEGUNDO.El demandante presenta las siguientes patologías: Intervenido en tres ocasiones de columna lumbar en la última junio 2011 extracción parcial de la artrodesis L5-S1. Artrodesis L5-S1 con instrumentación pedicular izquierda y malla intersomática. Presencia de Seudomeningocele a nivel L5-S1. Lumbalgia crónica. Cervicodiscartrosis múltiple. Fibromialgia. Síndrome fatiga crónica. Trastorno adaptativo. Depresión Mayor.

DECIMO TERCERO. El actor estuvo en situación de IT por trastorno depresivo mayor el 6-2-2015 al 2-3-2015, alta por mejoría que le permite trabajar. El 22-12-2015 inicia situación de IT por mialgia y miositis no especificado (fibromialgia) hasta el 19-8-2016 por denegación de invalidez permanente. El 23-2-2017 inicia situación de IT por otros trastornos y trastorno de disco no especifico.

DECIMO CUARTO. La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente derivada de enfermedad común asciende a 2.548,91 euros con fecha de efectos jurídicos el 10-8- 2016».

Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i consta la presentació d'escrit d'impugnació del recurs per Evaristo .

Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS postula la part actora l'addició d'un nou fet provat en la sentència, en relació als dotze documents que esmenta, per tal que s'hi introdueixin una sèrie de continguts respecte la simptomatologia i qualificació de la fibromiàlgia, la SFC, la cervicoatrosis i la depressió major, oferint-nos com a proposta una extensa redacció que donem per reproduïda.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concorrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 , que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En la mesura en que la jutjadora d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància. De fet, l'addició proposada pel demandant no és una altra cosa que la seva simple valoració de la prova, per tal que s'hi introdueixi a la sentència el contingut de determinats informes que li són favorables, en relació a una extensa prova documental que posa en evidència que no està denunciant en cap moment un error en la valoració efectuada per la jutjadora del primer grau, sinó la mera imposició dels seus criteris fàctics de part, una lògica que no té cabuda en un recurs extraordinari com la suplicació.

SEGON.-A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 193 de la llei processal es denúncia pel recorrent la infracció dels articles 194.1 c ) i 194.2 LGSS .

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 , 29.01.1991 , etc.- que 'para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente'. I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el motiu, i amb ell el recurs, ha de ser desestimat. En el present cas, com després veurem, és del tot evident que ha existit un agreujament, atès que les lesions lumbars que limitaven l'exercici de determinades activitats s'han agreujat, afegint-se ara una fibromiàlgia i SFC com a lesions més significatives. En conseqüència, per bé que fins al moment del fet causant el recorrent podia dur a terme part de les activitats de mosso d'esquadra, és clar que amb el quadre residual actual això ja no és possible. Ara bé, això no determina que no pugui fer activitats de naturalesa sedentària, que no requereixin d'esforç físic i que no comportin sobrecàrrega lumbar.

És cert que en determinats supòsits la fibromiàlgia i la SFC poden resultar incompatibles amb qualsevol feina, tal i com hem afirmat en molts pronunciaments. Ara bé, als dits efectes és necessària la plena acreditació de crisis àlgides continues i, en especial, de grau incapacitant, així com la determinació de les limitacions funcionals que aquestes malalties comporten, com també s'ha reiterat per la sala. I respecte les afectacions psíquiques caldrà recordar que a efectes incapacitants venim exigint que siguin greus i severes, que resultin refractàries al tractament i de llarga evolució. Cap d'aquests condicionants doctrinals és aquí apreciable. D'aquí que, com hem indicat, el motiu i el recurs del beneficiari hagin de ser desestimats.

TERCER.-Per la seva banda l'INSS articula un únic motiu de suplicació per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS , denunciant la infracció d'allò previst a l' article 200 LGSS , per bé que en la seva fonamentació jurídica es fan una sèrie de raonaments respecte la qualificació de les malalties concorrents, les exigències de la professió acreditada -en relació a la segona activitat- i la qualificació de la incapacitat.

Volem observar que els raonaments continguts al fonament jurídic anterior ens han de dur també a la desestimació del recurs de l'entitat gestora. Com hem dit caldrà indicar que l'afectació lumbar a anat evolucionat en sentit negatiu, tal i com es deriva de la simple comparació dels fets provats dotzè i cinquè; però es que actualment s'acredita l'existència d'una fibromiàlgia, una SFC i una depressió. I per bé que, com també hem indicat, les dites patologies no assoleixen el grau d'absoluta, és del tot evident que concorre una limitació per a feines que requereixin d'esforç físic i sobrecàrrega lumbar. Si aquest quadre es posa en relació amb la professió de mosso d'esquadra el resultat no pot ser un altre que la qualificació de grau que ha efectuat la jutjadora del primer grau. Als dits efectes resulta del tot irrellevant que l'actor estigui desenvolupant una segona activitat, atès que -conforme constant i pacífica doctrina cassacional- el judici d'incapacitat s'ha d'efectuar en relació a la professió inicial i no als requeriments derivats del canvi funcional efectuat en els col lectius afectats.

D'aquí que també el recurs de l'INSS hagi de ser desestimat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per Evaristo i per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Lleida en data 19 d'abril de 2017 , recaiguda en les actuacions 735/2016, en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.