Sentencia SOCIAL Nº 5115/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3303/2019 de 24 de Octubre de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 17079 - 44 - 4 - 2016 - 8037641

EL

Recurs de Suplicació: 3303/2019

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, 24 d'octubre de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5115/2019

En el recurs de suplicació interposat per Higinio i FREMAP a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 28 de setembre de 2018m dictada en el procediment núm. 714/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), BOADAS EMBUTIDOS Y CONSERVAS SL (BECSA) i AIC & VELLVEHÍ ADMINISTRADORS CONCURSALS SLP, ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de septiembre de 2018, que contenia la decisió següent:

'Que desestimo la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida porD. Higiniocontra el INSS, TGSS, Mutua FREMAP de la empresa EMBUTIDOS Y CONSERVAS BOADAS, S.L. y AIC and VELLVEHÍ administradores concursales de la demandada, en su reclamación de incapacidad permanente total.

Que estimo la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Higiniocontra el INSS, TGSS, Mutua Fremap EMBUTIDOS Y CONSERVAS BOADAS, S.L. y AIC and VELLVEHÍ administradores concursales de la demandada, en su reclamación de incapacidad permanente parcial y, en consecuencia, declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente parcial para la profesión habitual, condenando a las demandadas a estar y pasar por tal declaración y a Mutua Fremap a que abone a la parte demandante la prestación económica legalmente correspondiente en 24 mensualidades de la base reguladora (es decir, un total de 27.560,88.-euros), descontando lo ya percibido por lesiones permanentes no invalidantes.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-D. Higinio se encuentra afiliado a la Seguridad Social en el régimen general. Su profesión habitual es la de operario en fábrica cárnica (selección). Dicha profesión requiere movilidad en manos, dedos y extremidades superiores y movimientos repetitivos con los brazos y manos. La parte demandante sufrió un accidente laboral el 28 de abril de 2014 por atrapamiento de la mano derecha en máquina de cortar carne, causando baja en fecha 28 de abril de 2014 hasta el 18 de noviembre de 2014 y recaída el 22 de abril de 2015 hasta el 31 de marzo de 2016 por agotamiento del plazo

Por Resolución de fecha 13 de febrero de 2014 se comunicó la incoación de expediente administrativo con el fin de determinar si el actor se encontraba afecto de por lesiones permanentes no invalidantes

En informe del Icam de fecha 11 de diciembre de 2014, consta como diagnóstico y limitaciones:' atrapamiento mano derecha, heridas cutáneas, lesión axonal del nervio median, 5º dedo en resort mano derecha IQ. Limitación de la movilidad 4º y 5º dedo mano derecha. Cicatriz de 4cm cara interior de la muñeca zona cubital, cicatriz d unos 5 cm margen cubital mano derecha, dictaminando a baremo.

En fecha 1 de enero de 2015 se dictó Dictamen propuesta declarando al actor afecto de las siguientes lesiones permanentes no invalidantes: baremo 110 y baremo 110, así como baremo 81 por importe total de 1.830.-euros.

(expediente administrativo cd rom folio 116).

SEGUNDO.-La parte demandante fue baja por accidente laboral el 1 de julio de 2016 hasta el 7 de abril de 2017 por epicondilitis.

Por Resolución del Inss de fecha 14 de abril de 2016 se acordó remitir a la sección de incapacidad permanente para el inicio de expediente de incapacidad.

El ICAM emitió, en fecha 26 de mayo de 2017, informe en el que se indicaba como diagnóstico y limitaciones: 'Epicondilitis bilateral intervenida, déficit de fuerza en brazo derecho inferior al 50% y brazo izquierdo sin limitación funcional'. Dictamen a Baremo.

(expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto a folio 116).

TERCERO.El día 2 de junio de 2017 el INSS dictó resolución, en base al dictamen de fecha 26 de mayo de 2017, en el que se indicaba como diagnóstico y limitaciones 'Epicondilitis bilateral intervenida, déficit de fuerza de brazo derecho - 50%, considerando que no procedía declarar a la parte demandante en el grado de incapacidad permanente alguno y declaraba a la parte demandante en situación de lesiones permanentes no invalidantes, determinando el cuadro residual siguiente; 'Limitación a la movilidad en menos del 50% codo derecho', reconociendo un baremo con importe de 1.920.- euros y declarando la responsabilidad de Mutua Fremap.

( expediente administrativo cd rom folio 116 y folios 13 y 14)

Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada (no controvertido y expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto a folio 116 y folio 28).

CUARTO.-La parte demandante presenta en hombro derecho: Bursectomia y acromioplastia, tendinosis del manguito, déficit de movilidad del hombro.

La RM del hombro izquierdo realizada el 23 de febrero de 2016, El análisis del hombro derecho muestra una abducción de 99.5º, anteversión de 109,5º, rotación interna- externa 169.3º.

La electromiografía dinámica muestra un déficit de supraespinoso derecho deltoides derecho.

La dinamometría y pinzometría muestra una fuerza conservada en mano derecha. Paciente colaborador. Desde un punto de vista biomecánico, este paciente presenta un déficit de movilidad en todos los arcos de movimientos congruente con el déficit del supraespinoso derecho y deltoides derecho.

La EBM de fecha 31 de julio de 2017 de ambos codos, concluye, que la extremidad superior derecha muestra dificultad para desarrollar fuerza con muñeca y mano derecha, (atribuible, en buena parte al antecedente traumático del 2014, consistente en atrapamiento mano derecha, accidente laboral de fecha 28 de abril de 2014, y que dio lugar a baremo).

(informes pericial Dr. Roman, Dr. Roque y documental médica, así como expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto a folio 166).

QUINTO.-Por escrito de fecha 15 de julio de 2016, la mercantil demandada comunicó al actor su despido por causas objetivas: ineptitud sobrevenida. En dicha carta se le comunica que el informe actualizado del Servicio de Prevención lo consideró apto pero con las siguientes limitaciones: no podía realizar movimientos repetitivos con las manos, su trabajo no debía requerir el uso de los brazos, especialmente el derecho en trabajos por encima de los hombros. Tampoco podía levantar pesos de forma continuada (...).

(carta obrante al folio 211 a 214 y que da íntegramente por reproducida).

SEXTO.-En fecha 10 de marzo de 2017 Por Mutua Fremap se efectuó un análisis del puesto de trabajo del actor, en el que se expone, que el actor presenta limitaciones funcionales para manipular cargas pesadas y elevar pesos por encima del nivel de los hombros, el peso máximo que debe manipular es de 7kg y además debe evitar aquellas tareas que supongan flexiones de hombro superiores a 90º. El actor no llegó a trabajar en este puesto de trabajo

SÉPTIMO.- La empresa demandada fue declarada en concurso voluntario, siendo nombrado administrador concursal AIC y BELLVEHI ADMINISTRADOR S CONCURSALS.

La demandada está al corriente del pago de las cotizaciones de Seguridad Social, tenía cubiertas las contingencias profesionales de sus empleados con la Mutua Fremap.

OCTAVO.-La parte demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora de la prestación interesada asciende a 1.148,37.- euros mensuales y 13.780,44.- euros anuales, con fecha de efectos para la ipt desde el 15 de abril de 2016 y fecha de revisión desde el 15 de abril de 2019.

NOVENO.- En fecha de 25 de febrero de 2016, fue dictada por el ICASS resolución reconociendo al actor un grado de discapacidad del 41% con efectos desde el 10 de julio de 2015.

(folio 178)'

Tercer.En data 23 d'octubre de 2018, es va dictar interlocutòria d'aclariment, la prt dispositiva de la qual és com segueix:

' Estimo la petición de aclaración de la sentencia núm 280/2018 de fecha 28 de septiembre de 2018, dictada en los pesentes autos, de manera que en el fallo de la sentencia después de 'incapacidad permanente parcial para la profesión habitual', debe añadirse 'derivada de accidente de trabajo',

Quart.- Contra aquesta sentència la part demandada Mutua FREMAP i la part actora van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini i que es van impugnar respectivament . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància -que estimà parcialment la demanda i declarà l'actor en situació d'incapacitat parcial derivada d'accident laboral- interposen recurs de suplicació tant la mútua, que postula la revocació d'aquesta declaració, com el demandant, que pretén el reconeixement del grau d'incapacitat total.

S'aborda en primer lloc el recurs de la mútua atès que, d'estimar-se el mateix, ja esdevindria necessària examinar el que ha interposat el demandant.

SEGON.-La mútua demandada, en el seu únic motiu de recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, es denúncia per la recurrent la infracció de l' article 137 LGSS, que hauria estat infringits per la sentència en haver reconegut al demandant el grau d'incapacitat parcial postulat amb caràcter subsidiari, denúncia que caldrà entendre referida a l' article 194.3) de l'actual text de LGSS (aprovat per Real decret legislatiu 8/15)

Fixa l'esmentat precepte el concepte d'incapacitat parcial en els següents termes:

3. Se entenderá por incapacidad permanente parcial para la profesión habitual la que, sin alcanzar el grado de total, ocasione al trabajador una disminución no inferior al 33 por ciento en su rendimiento normal para dicha profesión, sin impedirle la realización de las tareas fundamentales de la misma.

La sentència d'instància, al tercer fonament jurídic, recull com a limitacions del demandant, una reducció de la força de la mà dreta (dominant) en un 50% i una limitació de la mobilitat a l'espatlla dreta que l'impedeix manipular càrregues pesades (superiors a 7 quilograms), aixecar pesos per sobre les espatlles, i evitar flexió superior a 90º. I d'aquestes limitacions conclou que el demandant, tot i pot seguir desenvolupant les funcions principals o essencials de la seva professió habitual, tindrà una major dificultat i fins i tot limitació parcial per algunes d'elles, en una proporció avaluable en més del 33%.

La mútua recurrent qüestiona aquestes limitacions, en base a diverses proves objectives i informes mèdics, la conclusió diagnòstica dels quals reprodueix, amb especificació del foli en el que es recullen.

La denúncia, així plantejada, no pot prosperar, atès que -de no acceptar les limitacions recollides a la declaració de fets provats o, fins i tot, a la fonamentació jurídica- esdevenia obligat postular la revisió de del fet qüestionat per la via de l' art. 193 b) LRJS. El mateix cal dir en relació a l'al.legació referida als requeriments professionals del demandant, que no es corresponen amb els que es tenen en compte a la sentència.

En no haver-se fet, s'haurà de partir de les limitacions objectivades a la declaració de fets provats i sintetitzades al fonament jurídic tercer, en el que el magistrat d'instància raona extensament en quina forma aquesta pèrdua de força a la mà dominant, la dreta, i la limitació a la sobrecàrrega i mobilitat a l'espatlla dreta, dificulten o limiten al demandant en un, com a mínim, 33% de les funcions habituals.

La Sala, per tant, ha d'assumir plenament la conclusió de la magistrada d'instància, en no haver-se evidenciat la infracció denunciada, respecte de cap dels dos graus d'invalidesa permanent postulats (total o parcial), per la qual cosa aquest segon motiu ha de ser també desestimat, i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

TERCER.-Abordant ja el recurs interposat pel demandant, el primer motiu de recurs, per la via de l' art. 193.b LRJS, postula la revisió de diversos fets provats.

Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova.

I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

La primera revisió fàctica postulada, referida al fet provat tercer, pretén incorporar a l'actual redactat la referència a un procés d'incapacitat temporal anterior i a un dictamen de l'ICAM de data 4.5.16, pretensió que ha de ser rebutjada ja d'entrada, per la seva manifesta irrellevància, atès que no és aquest fet on s'integra la conclusió diagnòstica assolida per la magistrada.

La segona revisió, es refereix al fet provat quart,pretén del Tribunal una ' nova valoració'del conjunt de la prova mèdica, que permeti afegir a l'actual redactat, dos nous paràgrafs -que donem aquí per íntegrament reproduïts- que explicitin amb major concreció en els dèficits de força a la mà i espatlla dreta.

No podrà prosperar aquesta revisió: la Sala no pot tornar a valorar, com pretén el recurrent, el conjunt de la prova mèdica practicada, competència exclusiva del jutge d'instància, sinó corregir un error o omissió rellevant en la valoració de la prova, que es posi de manifest en forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i sempre que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència.

D'altra banda, i com s'ha raonat en el fonament jurídic anterior, el fonament jurídic tercer de la sentència d'instància explicita amb molta concreció les limitacions funcionals del demandant, descripció que tampoc no ha estat impugnada pel demandant -tot i els seu inqüestionable caràcter fàctic, que ho possibilitava- i respecte de la qual tampoc la revisió postulada aporta cap tret diferencial rellevant.

Per tant, no havent-se identificat -amb la necessària concreció- l'error o omissió manifest en la valoració de la prova, ni haver-se justificat la rellevància de la revisió postulada respecte al quadre limitatiu ja reconegut a la sentència, aquesta revisió ha de ser desestimada.

-La tercera revisió afecta al fet provat vuitè, respecte del qual postula la modificació de la base reguladora , de 1.148,37€ mensuals a la de 1652,52€ mensuals, amb la mera remissió als documents obrants als folis 227 a 233, consistents en 4 fulls de salari del demandant de l'any 2014, i la declaració d'IRPF de l'any 2015, documents manifestament insuficients per poder inferir o deduir la base reguladora alternativa que postula, i més sinó afegeix la mínima argumentació que posi de manifest -en el seu cas- l'error en la base reguladora impugnada.

Ha de ser desestimada també, per tant, aquesta tercera i darrera revisió.

QUART.-El segon motiu del recurs (tot i que, erròniament, s'enumera com a tercer), emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, es denúncia per la recurrent la infracció de l' art. 194.1 LRJS LGSS, que haurien estat infringits per la recurrent en no haver estat reconegut el grau d'incapacitat total postulada amb caràcter principal.

El primer que cal advertir és que els preceptes que es denuncien com a infringits porten quasi quatre anys derogats. Per tant, caldrà entendre la denúncia referida als articles 194.3 i 194.4 194.1.b) de l'actual text de LGSS (aprovat per Real decret legislatiu 8/15) ).

Escau recordar, abans d'abordar la denúncia, que reiterada la doctrina d'aquesta Sala (entre moltes altres, la de 19 octubre 1992), així com d'altres Sales socials de diferents Tribunals Superiors de Justícia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent en grau d'incapacitat Total cal tenir presents els següents criteris: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral 'habitual' d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi 'riscos addicionals o superposats' als normals d'un ofici o comporti la submissió a una 'contínua situació de sofriment' en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques 'menys importants o secundàries' de la seva pròpia professió habitual o comeses 'secundaris o complementaris' d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que 'tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur'. I i) Deu entendre's per 'professió habitual', no un determinat lloc de treball, 'sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional'.

La Sala, a la vista del requeriments físics propis d'un operari en fàbrica càrnica, que requereixen una perfecta mobilitat de raquis, de capacitat de càrrega i de plena mobilitat de les extremitats superiors, així com plena funcionalitat de la mà rectora, ha d'estimar aquest motiu de recurs, atès que es evident que amb una pèrdua de la funcionalitat de la mà superior al 50% i la limitació de la mobilitat a l'espatlla dreta per en sobre de l'horitzontal, amb una limitació de càrrega de 7 kgs., es troba impossibilitat d'assumir els requeriments ordinaris d'aquella professió.

CINQUÈ.-S'ha de desestimar, per contra, l'al.legació referida a la base reguladora, ja que -al marge que no es formula un específic motiu de recurs sobre aquesta qüestió- el recurrent ni identifica el pretès error, ni -d'altra banda i com s'ha raonat en el fonament jurídic anterior- no ha formulat correctament la revisió fàctica que hagués permès, en el seu cas, introduir els elements de fet necessaris (el salari percebut l'any de l'accident) sobre el que argumentar el pretès error en el càlcul de la base reguladora, cosa que tampoc no s'ha fet.

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per FREMAP i estimem parcialment el recurs de suplicació interposat per Higinio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Girona de data 28.9..18, a les actuacions núm. 714/16 i, amb revocació de la sentència d'instància, declarant al demandant en situació d'incapacitat total derivada d'accident laboral, amb dret a percebre una pensió equivalent al 55% d'una base reguladora de 1.148,37€ al mes, amb efectes des del 10.7.15, i condemno la MÚTUA FREMAP a l'abonament de la mateixa des de la indicada data d'efectes, amb les revaloritzacions que correspongui, per mitjà de constitució del corresponent capital-cost, i a la resta de demandades a estar i passar, en les respectives responsabilitats legals, per aquest pronunciament.

Condemnem a l'empresa recurrent a la pèrdua de les consignacions a les quals s'ha de donar la destinació que correspongui quan la sentencia sigui ferma o en el seu cas, a que es mantinguin els asseguraments prestats fins que el condemnat compleixi la sentència o fins que en compliment de la sentència resolgui la realització els asseguraments esmentats.

Disposem la pèrdua del dipòsit necessari per recórrer efectuat per la MÚTUA FREMAP , la qual cosa s'ha de dur a terme qual la sentència sigui ferma.

Es condemna a MÙTUA FREMAP a que aboni els honoraris per a la impugnació del recurs, que xifrem en 600€.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.