Sentencia SOCIAL Nº 5117/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3839/2019 de 24 de Octubre de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0002989

EL

Recurs de Suplicació: 3839/2019

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 24 d'octubre de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5117/2019

En el recurs de suplicació interposat per María a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 29 de març de 2019 dictada en el procediment núm. 152/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, UMIVALE MUTUA i CONSUM SOCIEDAD COOPERATIVA VALENCIANA, ha actuat com a ponent l'Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

Primer.En data 1 de març de 2018 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de març de 2019, que contenia la decisió següent:

'QueDESESTIMOla demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por María frente al Instituto Nacional de Seguridad Social, Mutua Umivale y la empresa Consum Sociedad Cooperativa Valenciana y, en consecuencia, absuelvo a las codemandadas de las pretensiones formuladas en su contra, confirmando la resolución administrativa impugnada.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-La demandante, María, nacida el NUM000/1981, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, adscrito al Régimen General. Su profesión habitual es la de carnicera en un súper (expediente administrativo).

SEGUNDO.-La actora sufrió un accidente de trabajo el 5 de julio de 2016 consistente en herida en dedo meñique de la mano derecha tras corte con cuchillo mientras se hallaba en su lugar de trabajo, herida con compromiso en tendón flexos de falange distal. Fue practicada intervención quirúrgica el 6 de julio, el 20 de septiembre de 2016 y el 4 de abril de 2017. Tras tratamiento de rehabilitación, la mutua acordó el alta médica el 30 de mayo de 2017. Cuando tuvo lugar el referido accidente, la demandante prestaba servicios por cuenta de la empresa Consum Sociedad Cooperativa Valenciana la cual estaba al corriente de las cotizaciones de Seguridad Social y tenía cubiertas las contingencias profesionales de sus trabajadores con la mutua Mutua Umivale (documental médica y expediente administrativo).

TERCERO.-Incoado expediente administrativo de incapacidad permanente, la actora fue reconocida por el ICAM que emitió dictamen en fecha 15/12/2017 con el siguiente resultado: ' Ferida 5' dit ma dreta (dominat) amb limitació funcional = 50 %'(expediente administrativo).

CUARTO.-Por resolución de 18/12/2017, el INSS reconoció al demandante una incapacidad permanente no incpacitante ( expediente administrativo).

QUINTO.-Contra dicha resolución la actora interpuso la correspondiente reclamación previa que fue desestimada (expediente administrativo).

SEXTO.-La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual de la prestación por IPP sería de 1.296,85 €, con fecha de revisión el 15/12/2019. (No controvertido).

SÉPTIMO.-La actora presenta, como consecuencia del accidente descrito, herida incisa en cara ventral de falange media del 5º dedo de la mano derecha con compromiso del flexor profundo de la falange distal, con limitación de la movilidad en dicho dedo superior al 50 %; en IFP presenta limitación en flexión y extensión, en IFD anquilosis en extensión completa de 180 º; (dictamen del ICAM, periciales de parte, y documentación médica complementaria). '

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part demandada Umivales Mutua el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància, que ha desestimat la pretensió de ser reconeguda en situació d'incapacitat parcial per a la seva professió habitual de carnissera en súper, interposa recurs de suplicació la demandant.

SEGON.-Per la via de l' art. 193 b) LRJS, postula la demandant la revisió del fet provat setè.

Abans d'abordar aquesta pretensió revisora escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova.

I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Això determina que, quan -com ara el recurrent- pretengui la revisió del fet provat que recull la conclusió diagnòstica del jutge/essa d'instància, hagi d'orientar la mateixa no a una invocació i valoració dels elements de convicció que, al seu entendre, haurien d'haver determinant una altra conclusió diagnòstica a la sentència (com escau a l'informe final de conclusions a la instància), sinó a, tal com ha entès pacíficament la jurisprudència, 'a evidenciar l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables'.

L'actual redactat del fet provat impugnat, el setè, recull que el demandant, per causa de l'accident, pateix 'herida incisa en cara ventral de falange media del 5º dedo de la mano derecho, con compromiso del felxor profundo de la falalnge distal, con limitación de la movilidad en dicho dedo superior al 50%; en IFP presenta limitación en flexión y extensión, en IFD anquilosis en extensión completa de 180º'.

La recurrent postula un redactat alternatiu, que descrigui ' una limitación de movilidad del quinto dedo, cicatrices y limitación de la mvolidad del cuarto dedo. Las secuelas indicades hacen que tanto la función de pinza como de garra, presa o puño hayan quedado disminuïdes lo que es la causa de que la fuerza de la mano derecha de la paciente -que, además, es la dominante o rectora- haya sufrido una merma del 40%'.Todo ello limita a la actora de forma parcial pero permanente para realizar el professiograma de carniecera'.

Una primera consideració: l'afirmació continguda en aquesta darrera frase del text alternatiu proposat -'Todo ello limita a la actora de forma parcial pero permanente para realizar el professiograma de carniecera''-es una valoració jurídica manifestament impròpia de la declaració de fets provats, per la qual cosa la seva inclusió no pot ser ni tan sols considerada.

Pel demés, respecte de les noves limitacions que es postula incloure en el text del fet provat impugnat, la recurrent es limita a invocar l'informe pericial per ella proposat, però sense identificar cap altre informe o prova objectiva, preferentment de la sanitat pública, que objectivi tant la pretesa limitació a la mobilitat del quart dit, la qual -cas d'haver-se objectivat- sí hagués reduït notablement la funcionalitat de la mà.

En tot cas, el magistrat d'instància, al fonament jurídic tercer, valora específicament la prova pericial aportada pel demandant i la resta de la prova aportada, per concloure, precisament, que no s'objectiva aquesta pretesa afectació de la limitació als altres dits de la mà afectada.

No es posa de manifest, per tant, cap error o omissió rellevant en la valoració de la prova practicada, raó per la qual s'ha desestimar aquest primer motiu del recurs.

TERCER.-El segon motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denúncia el recorrent la infracció de l' art. 194 de la LGSS, aprovat per Real decret legislatiu 8/2015, en els seu apartat 3er, en no haver declarat a la demandant en situació d'incapacitat permanent parcial derivat d'accident laboral.

Escau recordar que l'esmentat precepte fixa el concepte d'incapacitat parcial en els següents termes:

3. Se entenderá por incapacidad permanente parcial para la profesión habitual la que, sin alcanzar el grado de total, ocasione al trabajador una disminución no inferior al 33 por ciento en su rendimiento normal para dicha profesión, sin impedirle la realización de las tareas fundamentales de la misma.

En síntesi, i en forma molt lacònica, al.lega la demandant -des de la premissa de que hagués prosperat la revisió fàctica desestimada- que la demandant es veu limitada en més del 33% de les seves funcions.

El cert és, però, que no desenvolupa mínimament aquesta conclusió, a diferència del que fa al magistrat -en sentit contrari- quan, en el darrer paràgraf del tercer fonament jurídic, raona que, tot i que la pèrdua de la mobilitat d'un dit sempre suposa una limitació, el fet que es tracti del dit petit, a l'extrem de la mà, no condiciona de manera rellevant la mobilitat de la resta de dits de la mà, per la qual cosa manté la capacitat per assumir íntegrament els requeriments físics i manuals de la seva professió de carnissera.

No havent estat eficaçment desvirtuada aquesta conclusió, ni en la seva premissa fàctica, ni en la valoració de la rellevància limitadora, la Sala ha d'assumir-la plenament, amb íntegra desestimació del recurs.

.

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per María contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Girona en data 29.3.19, a les actuacions núm. 152/18, en actuacions seguides contra MUTUA UMIVALE, CONSUM SOCIEDAD COOPERATIVA VALENCIANA, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en matèria d'invalidesa permanent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.