Sentencia SOCIAL Nº 5287/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4072/2017 de 15 de Septiembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 43148 - 44 - 4 - 2015 - 8051172

JCCS

Recurs de Suplicació: 4072/2017

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 15 de setembre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5287/2017

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA FREMAP a la sentència del Jutjat del Social nº 2 dels de Tarragona de data 15 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 1066/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Íñigo , INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i DISTRIBUIDORA INTERNACIONAL DE ALIMENTACION, SA (DIA, SA), ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 22 de desembre de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de febrer de 2017 , que contenia la decisió següent:

«Quedesestimando íntegramentela demanda formulada por MUTUA FREMAP contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, DISTRIBUIDORA INTERNACIONAL DE ALIMENTACION, S.A y Íñigo , debo absolverlos de todos los procedimientos en su contra».

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

«1º)El Trabajador ha tenido los siguientes procesos de IT:

Proceso

6/05/15 a 15/05/2015

18/05/15 a 10/06/15

11/06/2015

Contingencia

Accidente te trabajo

Accidente de trabajo

Enfermedad común

Diagnóstico

Cervicalgia

Cervicalgia

Cervicalgia

Iniciándose expediente de determinación de contingencia por resolución del INSS de 15/10/2015 a propuesta de la CEI determinó que todos los procesos eran derivados de accidente de Trabajo

2º)Contra la resolución anterior interpuso la Mutua reclamación previa que fue desestimada. (No controvertido).

3º)El Trabajador estaba prestando servicios para la Empresa el día 6/05/2015 cuando inició un proceso de IT por accidente de trabajo, cuando el trabajador al coger una caja de galletas se torció el hombro. (Informe de Inspección de Trabajo al folio 68 de autos).

El Trabajador manifestó a la Inspección de Trabajo que a finales de abril en su puesto de trabajo sintió un fuerte dolor en el hombro. (Informe de la Inspección de Trabajo al folio 68 de autos).

El Trabajador fue visitado en urgencias del Hospital de Reus el 2/05/2015. El Trabajador refirió que acudía por dolor cervical de días de evolución, sin traumatismo previo ni mal gesto. (Documento al folio 102 de autos).

4º)La Empresa tenía cubierta las prestaciones de AT con la Mutua y se encontraba al corriente de pagos. (Resulta de los autos no controvertido)».

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i consta la presentació d'escrit d'impugnació del recurs per Íñigo .

Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS denuncia l'entitat col laboradora demandant la infracció d'allò previst a l' article 97.2 LRJS , en entendre que el pronunciament del primer grau no conté en els fonaments de dret la concreció dels elements de convicció del relat fàctic i que no existeix una fonamentació suficient de la part dispositiva.

Respecte la insuficient motivació del relat fàctic de la sentència caldrà destacar que l' article 97.2 de la llei processal laboral imposa que les sentències hagin de contenir en la seva fonamentació jurídica quins han estat els elements que l'han portat a la convicció continguda en el relat fàctic, tant des d'un punt de vista formal com substantiu, en relació amb els principis ja analitzats d'exahustivitat i suficiència de motivació . I això comporta dos tipus de reflexions. En primer lloc, la sentència ha de contenir l'especificació de les proves concretes en les què es basen el previs fets provats ('elements de convicció') a fi i efecte que en tràmit de recurs les parts puguin sol licitar la revisió fàctica corresponent, en relació a la contradicció de les proves específicament citades i així pugui ser analitzat pel tribunal 'ad quem'. Així, la ja STS 10.07.2002 : 'También, ha sentado la necesidad de dejar constancia, en el relato histórico, de los hechos probados, con toda precisión y detalle que requiera el reflejo de la realidad, deducible de los medios de prueba aportados a los autos, con la claridad y exactitud suficientes para que el Tribunal «ad quem» -que no puede alterar aquéllos, sino mediante el cauce procesal adecuado que los recurrentes le ofrezcan- tenga, en caso de recurso, los datos imprescindibles para poder resolver, con el debido conocimiento, la cuestión controvertida'. L'omissió d'aquest requisit comporta, cas de recurs, la declaració de nul litat d'actuacions (entre moltes d'altres, STSJ Catalunya 21.11.1994 ). En segon lloc, la sentència ha de contenir la corresponent valoració de la prova en el cas, especialment, que existeixin proves contradictòries. Val a dir que en l'àmbit social, per aplicació del principi d'instància única, la dita valoració de la prova és competència exclusiva i excloent del jutjador (la denominada 'lliure valoració de la prova') del primer grau: és a dir, ni correspon a les parts, ni tenen els tribunals 'ad quem' cap capacitat d'intervenció al respecte, més enllà del control d'error que la llei ( art. 193 b) LRJS ) limita a documents o informes pericials.

En ambdós supòsits no és suficient una simple al legació de la sentència a l' art. 97.1 LRJS , com hem indicat en algun pronunciament de la sala (per totes, la de 12 de febrer de 2008). Ara bé, tampoc es tracta que la concreció dels elements de convicció i la seva valoració sigui exhaustiva, ni encara menys que aquesta darrera tingui que ser compartida amb les parts: STS 29.01.2002 : 'A la hora de fundamentar el origen de la convicción relatada en el 'factum', es cierto que la Sentencia recurrida no lleva a cabo un razonamiento prolijo acerca del estudio pormenorizado de cada uno de los elementos adveratorios tenidos en cuenta para deducir el relato (cosa que, por otra parte, resultaría poco menos que imposible, dado que sólo la documental de la recurrente ocupa más de 700 folios, como ella misma reconoce en su escrito), pero debe considerarse razonamiento bastante en el presente caso concreto -en aplicación de la doctrina contenida, entre otras, en la Sentencia del Tribunal Constitucional de 12 de Diciembre de 1994 y en la ya citada de esta Sala de 10 de Julio de 2000- el que se lleva a cabo con la manifestación en el sentido de haber tenido en cuenta en su conjunto la totalidad de la documental, así como de manera especial los informes de gestión y la escritura constitucional de la recurrente, junto con los documentos que reflejan los actos propios de la misma, por ella aportados, y confirmados en su mayoría por lo que resulta de los documentos que llegaron al proceso en virtud de lo que se acordó para mejor proveer. Cosa diferente será que el resultado de la valoración probatoria no se comparta por la recurrente, como ponen de manifiesto los sucesivos motivos del recurso, pero el que ahora nos ocupa no debe prosperar, pues no se estiman por esta Sala vulnerados los preceptos legales que como infringidos invoca dicha recurrente'.

Doncs bé, en el present cas és suficient donar una simple primera lectura a la sentència per comprovar com en el fonament jurídic segon -així com en determinats fets provats- es fa esment tant als elements de convicció com a la valoració de la prova. Certament podem compartir amb la recorrent que es tracta d'una argumentació molt limitada. Ara bé, del contingut de la sentència es deriva clarament que no concorre cap tipus d'indefensió, atès que cap problema existeix a la pràctica per tal que l'entitat col laboradora ataqui per la via corresponent ( lletra b) de l'article 193 LRJS ) aquells elements fàctics que no comparteixi, sense que d'altra banda sigui apreciable cap mena d'arbitrarietat ni en el redactat de fets provats, ni en la valoració de la prova. Una altra cosa és que aquests elements fàctics no siguin del gust de la part, però és aquest un aspecte del tot aliè a aquest motiu de recurs.

D'altra banda, cal indicar que la doctrina constitucional ve exigint que les sentències estiguin suficientment motivades (per totes: STC 34/1992, de 18 de mar ç). Ara bé, com s'afirma a la STC 184/1998, de 28 de setembre 'El deber de motivación «no autoriza a exigir un razonamiento judicial exhaustivo y pormenorizado de todos los aspectos y perspectivas que las partes puedan tener de la cuestión que se decide, sino que deben considerarse suficientemente motivadas aquellas resoluciones judiciales que vengan apoyadas en razones que permitan conocer cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales fundamentadores de la decisión ( STC 14/1991 ), es decir, la ratio decidendi que ha determinado aquélla ( SSTC 28/1994 , 153/1995 y 32/1996 )» [ SSTC 66/1996, fundamento jurídico 5. a ), y 115/1996 , fundamento jurídico 2.]. Suficiencia de la motivación que no puede ser apreciada apriorísticamente, con criterios generales y requiere por el contrario examinar el caso concreto para comprobar si, a la vista de las circunstancias concurrentes, se ha cumplido o no este requisito en las resoluciones judiciales impugnadas ( SSTC 16/1993 , 58/1993 , 165/1993 , 166/1993 , 28/1994 , 122/1994 , 177/1994 , 153/1995 y 46/1996 )'.

Doncs bé, tampoc resulta apreciable que el redactat de la fonamentació jurídica de la sentència comporti cap indefensió a la recorrent, màxim quan, com veurem, en el present cas ens trobem davant una presumpció legal. I en aquest marc les meres afirmacions subjectives de la recorrent no són res més que això: afirmacions de part. I és del tot evident que difícilment es pot pretendre tenint en compte el principi d'instància única de l'ordre social i el caràcter extraordinari de la suplicació, que la sala doni major versemblança a les dites manifestacions de part que a la valoració de la prova i l'argumentació efectuada per la jutjadora del primer grau.

D'aquí que aquest motiu hagi de ser desestimat.

SEGON.-Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS se'ns demana la modificació de fets provats de la sentència. En concret es postula el canvi de redacció del primer paràgraf del fet provat tercer, en relació als documents dels folis 94, 96 i 204 -així, com de nou, una sèrie de retòrica de part-, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'El trabajador acudió al centro asistencial de Fremap en Reus a las 17:33 h el 5 de mayo de 2015, alegando haber sufrido un accidente de trabajo ese día a las 10:00 h, realizando carga en los combis (folio n° 94). La empresa emitió parte de accidente de trabajo sucedido en fecha 5 de mayo de 2016 a las 13:00 h, séptima hora de trabajo, al torcerse el hombro al coger un bulto de galletas (folio n° 96). Según el dictamen del ICAM de 20 de agosto de 2015, el 5 de mayo de 2015 sufrió un incremento de sus molestias al cabo de 7 horas de trabajo, con pérdida de fuerza en mano izquierdo con caída consecuente de la carga (folio n° 129). Según formulario de solicitud de determinación de contingencia emitido por el médico de cabecera del trabajador, acude por dolor en el hombro izquierdo de un mes de evolución tras sufrir una lesión durante su jornada laboral. Ha estado en tratamiento y seguimiento por la mutua de empresa. El paciente estaba cargando estantes en la empresa de alimentación donde trabaja el día. Durante su jornada laboral suele cargar muchas cajas de gran peso durante el día. Siguió trabajando y el dia 5 de marzo acudió a la mutua por el dolor (folio 204)'.

El motiu ha de ser desestimat atès que el text proposat és irrellevant. En efecte, encara que acceptéssim el dit redactat el fet cert és que en cap moment es desvirtuaria l'aplicació de la presumpció legal de laboralitat ex art. 115.3 LGSS -en el text aplicable- atès que la manifestació del dolor que impossibilita la feina es produeix en temps i lloc de treball.

TERCER.-I, finalment, per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS es denuncia la infracció de l' article 115 LGSS , en afirmar-se que no s'ha acreditat l'existència de traumatisme o mal gest en el treball, ni s'ha provat que el fet causant ocorregués aquell dia.

També aquest motiu està condemnat al fracàs. En efecte, és cert que consta provat que pocs dies abans de la baixa l'actor fou visitat d'urgències per dolor cervical. Ara bé, és del tot evident que això no l'impossibilità per continuar treballant. Però davant d'això ocorre que el dia 5 l'actor manifesta que se li presenta dolor manipulant unes caixes de galetes a la feina, i això el què desencadena -a diferència de l'episodi àlgic anterior- la impossibilitat de treballar. Per tant, difícilment es pot negar que en aquest cas la manifestació de les lesions impeditives s'ocasionen en temps i lloc de treball, la qual cosa obliga en principi a l'aplicació de la presumpció legal de l' article 115.3 LGSS . És cert que no s'ha acreditat que existís un fet traumàtic puntual. Ara bé, això no determina que la referida presumpció legal no sigui aplicable, quan tant de l'informe de la inspecció, com del context dels fets es deriva la laboralitat. En aquesta tessitura és del tot evident que qui estava impugnant la contingència era la Mútua. Per tant, a ella li corresponia desvirtuar fàcticament allò que consta a la resolució administrativa. I és del tot evident que el dit objectiu no ha estat assolit. És més: resulta suficient donar una simple lectura a la modificació proposada respecte al fet provat tercer per comprovar com el propi recurs no nega en cap moment el nexe de laboralitat, bé sigui respecte l'aplicació de l'article 115.3 -en relació a les feines dutes a terme el dia en què es manifestaren els dolors impeditius- bé sigui com malaltia en el treball -respecte les característiques físiques de la feina que duia a terme-. Certament en supòsits com el present és pràcticament impossible assolir la veritat material i, per tant, determinar si les lesions es manifestaren o no a la feina o com resultat de la mateixa. Ara bé, si es té present que la inspecció de treball, l'ICAM i la pròpia jutjadora del primer grau articulen el nexe de laboralitat és del tot evident que la recorrent no ha assolit desvirtuar-ne les conclusions conforme les regles de l' art. 217 LEC .

D'aquí que com prèviament anunciàvem el motiu hagi de ser desestimat.

QUART.-Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 2042 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per MÚTUA FREMAP contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Tarragona en data 15 de febrer de 2017 , recaiguda en actuacions 1066/2015, en virtut de la demanda instada per la dita recorrent contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, Íñigo i DISTRIBUIDORA INTERNACIONAL DE ALIMENTACIÓN, SA (DIA, SA), en reclamació per incapacitat temporal i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de tres-cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.