Sentencia SOCIAL Nº 5301/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3934/2017 de 15 de Septiembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8016505

EL

Recurs de Suplicació: 3934/2017

IL LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 15 de setembre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5301/2017

En el recurs de suplicació interposat per Enriqueta a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 4 d'abril de 2017 , dictada en el procediment núm. 349/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social i Tesorería General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 21 d'abril de 2015, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 d'abril de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Desestimola demanda interposada per Enriqueta contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, per la qual cosa absolc les demandades de totes les peticions deduïdes en contra seva.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primer.LÂ?actora, nascuda el NUM000 -1946, va contreure matrimoni amb el Sr. Isidro el 25-1-1970, unió se la qua van néixer tres fills, tots ells majors dÂ?edat (expedient administratiu, folis 21 i 46).

Segon.Havent-se interposat una demanda de separació contenciosa en data del 13-11-2003, en data del 26-4-2004 es va dictar una Sentència pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Sant Feliu de Llobregat , en les seves actuacions núm. 486/2003-C, per la qual es va declarar la separació del matrimoni i s Â?aprova, en totes les seves parts, la proposta de conveni regulador dels efectes del divorci de data 30-1-2014, amb reconeixement a favor de lÂ?actora dÂ?una pensió compensatòria de 693 euros mensuals.

Tanmateix, lÂ?actora va continuar vivint en el domicili conjugal del c/ DIRECCION000 NUM001 , escala C, NUM002 , NUM003 de Sant Feliu de Llobregat fins el 7-4-2005 (expedient administratiu, folis 40 a 49, doc. 5 de lÂ?actora i no controvertit).

Tercer.En data del 30-10-2014, lÂ?actora va sol.licitar la prestació de viduïtat en haver mort el causant en data 20-10-2014 (expedient administratiu, folis 21 a 23).

Quart.Per una resolució de lÂ?INSS de 6-11-2014 es va acordar una base reguladora de 2.265, 01 euros, un percentatge del 52%, un total mensual de 1.256, 83 euros amb efectes econòmics del dia 1-11-2014 i se li requeria a l Â?actora que aportés una certificació literal del matrimoni (expedient administratiu,

foli 5).

Cinquè.Per una resolució de lÂ?1-12-2014, de lÂ?INSS va dictar una norva resolució conforme la qual sÂ?afirma que, de la documentació acompanyada, l Â?actora percebia una pensió compensatòria de 693 euros mensuals, per la qual cosa lÂ?import de la pensió no pot ser superior a aquesta quantitat, si bé en complir el previngut en la DT 18a, apartat 2 de la LGSS , conforme la Llei 40/2007, lÂ?actora té dret a percebre la pensió de viudetat en proporció al temps de convivència matrimonial efectiva sense estar limitada per lÂ?import anteriorment citat, el que representa 12.346 dies des de la celebració del matrimoni, el 25-1-1970, a la interposició de la demanda de separació, el 13-11-2003, i el total de 16.340 dies des de la celebració del matrimoni fins la mort del causant, el 20-10-2014, equivalent al 75, 56%, que aplicat a lÂ?import de la pensió de 1.256, 83 euros resulta la quantitat final de 949, 66 euros mensuals,

del que deriva el pagament indegut de 358, 57 euros que cal ser reintegrat (expedient administratiu, folis 50 a 51).

Sisè.Com percentatge alternatiu, lÂ?INSS proposa el 78, 68% (doc. 1 de lÂ?INSS).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda promoguda en reclamació de diferències de prestació de viduïtat, presenta recurs de suplicació la part actora que no ha estat impugnat.

Amb caràcter previ s'ha de determinar la quantia del litigi a efectes de recurs, que es fixa en 566, 58 euros anuals - (990.13 - 949, 66) X 14 = 566, 58 -, diferència entre la quantia líquida de la pensió, aplicant el percentatge del 78, 68% sol.licitat per la part demandant a la base reguladora indiscutirda, i la quantia líquida resultant del 75, 56% que ha acceptat l'Entitat Gestora. I a la vista de què la quantia no arriba a 3000 euros anuals, s'ha de valorar la competència funcional d'aquesta Sala per a resoldre, ja que l'objecte del litigi no era el reconeixement de la prestació - en el que sempre hi cap recurs de suplicació - sinó la reclamació de diferències quantificables.

L' article 191.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , disposa que no és procedent el recurs de suplicació en els processos relatius a les matèries següents:g) Reclamacions la quantia litigiosa de les quals no excedeixi els 3.000 euros.

Per altra banda, a efectes de determinació de la quantia del procés, l' article 192-4 de la mateixa LRJS , disposa:

'4. En impugnació d'actes administratius en matèria laboral i de Seguretat Social cal atenirse, als efectes de recurs, al contingut econòmic de la pretensió o de l'acte objecte del procés quan sigui susceptible de tal valoració i, si s'escau, en còmput anual. Quan es pretengui el reconeixement d'un dret o situació jurídica individualitzada, la quantia ve determinada pel valor econòmic del que es reclama o, si s'escau, per la diferència respecte del que està prèviament reconegut en via administrativa. Quan es pretengui l'anul lació d'un acte, inclosos els de caràcter sancionador, cal atenir-se al seu contingut econòmic. En els dos casos no s'han de tenir en compte els interessos o recàrrecs per mora. En matèria de prestacions de Seguretat Social igualment valorables econòmicament cal atenir- se a la regla de l'apartat 3 d'aquest mateix article, i es computen exclusivament a aquests fins les diferències reclamades sobre l'import reconegut prèviament en via administrativa.'

L'apartat tercer del mateix article indica: Quan la reclamació versi sobre prestacions econòmiques periòdiques de qualsevol naturalesa o diferències sobre aquestes, la quantia litigiosa als efectes de recurs ve determinada per l'import de la prestació bàsica o de les diferències reclamades, totes dues en còmput anual, sense tenir en compte les actualitzacions o millores que hi puguin ser aplicables, ni els interessos o recàrrecs per mora. La mateixa regla s'ha d'aplicar a les reclamacions de reconeixement de drets, sempre que tinguin traducció econòmica.

Hem de tenir en compte que la jurisprudència, respecte a la competència funcional determinada per l'accés als recursos, fa una estricte interpretació i obliga a la valoració d'ofici de la competència funcional, tal com s'exposa en la sentència del TS 7630/2012, de 30/10/2012 , amb cita d'altres, indicant:

'Ese examen - de la competencia funcional - se hará 'con cierta independencia de lo que las partes hayan podido alegar y sin que la Sala quede vinculada por la decisión que se haya adoptado en suplicación, porque tal cuestión no afecta sólo a ese recurso, sino que se proyecta sobre la competencia de esta Sala' (SSTS de 6 de octubre de 2005 -rec.834/2003 - y 26 de septiembre de 2006 -rec. 4642/2005 -). Puesto que el recurso de casación para la unificación de doctrina procede contra las sentencias dictadas en suplicación, la recurribilidad en casación se halla condicionada por la recurribilidad en suplicación, de forma que el control de la competencia funcional de la Sala supone el control sobre la procedencia de la suplicación ( SSTS de 30 de enero de 2007 -rec. 4980/05 -, 23 de octubre de 2008 -rec. 3671/2007 - y 8 de julio de 2009 -rcud. 791/2008 -, entre otras muchas). '(...)Al respecto, hemos sostenido que cuando se reclama el reconocimiento de un derecho, el recurso de la sentencia habrá de depender de las consecuencias económicas de dicho derecho ( STS de 13 y 15 de julio de 2009 - rcud. 3462/2008 y 3336/2008 -, entre otras muchas), siendo incluso irrelevante que el accionante dedujera demanda limitada sólo a la acción declarativa, o agregue condenas de futuro, pues éstas deberían ser siempre cuantificadas a los efectos del recurso (así puede leerse en las STS de 27 de enero y 23 de diciembre de 2010 - rcud. 1081/2009 y 832/2010 -). De todo ello solo hemos excepcionado las pretensiones claramente indeterminables en cuanto a su valoración económica ( STS de 18 de enero de 2007 -rcud. 4439/2005 -).

Així s'ha resolt també per la jurisprudencia en sentències del TS de 29-06-2015 ROJ: STS 3671/2015 - ECLI:ES:TS:2015:3671 recurs: 1626/2014 ; 26-05-2015, ROJ: STS 2817/2015 - ECLI:ES:TS:2015:2817 recurs: 2915/2014 ; 27-04-2015 ROJ: STS 2358/2015 - ECLI:ES:TS:2015:2358 recurs: 1654/2014 ; 8-07-2015 ( ROJ: STS 3956/2015 - ECLI:ES:TS :2015:3956). Aquesta darrera recordava, 'Como ya señaló esta Sala en Sentencias de 6 de octubre y 21 de noviembre de 2005 ( recursos 5834/03 y 2648/01 ) y en la de 22 de Mayo de 2006 (recurso 4124/04 ), entre otras, 'la cuestión relativa al acceso al recurso de suplicación - cual es la que ahora se discute- pertenece al ámbito de la competencia funcional de los órganos jurisdiccionales y, por ello, puede ser apreciada incluso de oficio, como se dijo en las Sentencias de 31 de enero de 2002 (recurso 31/2001 ), 30 de octubre de 2002 (recurso 244/2002 ), 26 de octubre de 2004 (recurso 3278/2003 ), 12 de enero de 2005 (recurso 6239/2003 ) y 9 de febrero de 2005 (recurso 5047/2003 ), `sin necesidad de que esté cubierto en este particular el requisito de contradicción de sentencias( STS de 26 de octubre de 2004 y, en el mismo sentido, las SSTS de 12 de enero y 9 de febrero de 2005 , todas ellas ya citadas)'.

Tal com hem vist la quantia del procediment no permetia l'accés al recurs de suplicació, en ser les diferències de la pensió líquida anual inferiors a 3.000 euros. En conseqüència, aplicant de manera estricte el citat article, el que correspon es declarar l' incompetència funcional d'aquesta Sala - ja que no havia de ser admès el recurs de suplicació en el seu moment - i la fermesa de la sentència del jutjat a quo, declarant la nul litat de totes les actuacions posteriors.

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat pel lletrat de Enriqueta , contra la sentència dictada pel Jutjat Social 11 dels de Barcelona, en data 4 d'abril de 2017 , en el procediment número 349/2015, seguit per diferències de pensió de viduïtat, a instància de la citada part recurrent, contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, declarem la nul.litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.