Sentencia SOCIAL Nº 541/2022, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 254/2022 de 03 de Noviembre de 2022

Encabezamiento

T. S.J.ILLES BALEARS SALA SOCIAL

PA LMA DE MALLORCA

SENTÈNCIA: 00541 /2022

NIG:07040 44 4 2021 0002574 N20550

RECURS DE SUPLICACIÓ: RSU 254/2022

PROCEDIMIENT ORIGEN:SSS 483/2021 JUTJAT SOCIAL Nº 3 DE PALMA

Recurrent: Gregoria

Advocat:MARC GONZALEZ SABATER

Recorregut:INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

Advocat:LLETRAT DE LA SEGURETAT SOCIAL

Il.lm. Sr. Antoni Oliver Reus, president

Il.lm. Sr. Alejandro Roa Nonide

Il.lm. Sr. Joan Agustí Maragall

Palma, a 3 de novembre de 2022.

Aquesta Sala ha vist el recurs de suplicació 254/2022, interposat per l'advocat Sr. Marc González Sabater, en representació de la Sra. Gregoria, a la sentència núm. 82/2022 del Jutjat Social nº 3 de Palma, de data 14 de març de 2022, dictada en el procediment núm. SSS 483/2021, seguit a instància de la part recurrent, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, representat per l'advocat de la Seguretat Social, en matèria de invalidesa permanent. Ha actuat com a ponent l'Il.lm. Sr. Joan Agustí Maragall, i deduint-se de les actuacions hagudes els següents:

Antecedentes

PRIMER.-L'única instància del procés en curs es va iniciar per demanda i va acabar per sentència, declarant com a fets provats els següents:

PRIMER. La Sra. Gregoria, amb DNI núm. NUM000, nascuda el NUM001/1963, està afiliada al Règim General de la Seguretat Social amb núm. NUM002 (pàg. 2 expedient administratiu, en endavant EA).

SEGON. En l'informe mèdic d'avaluació de la incapacitat laboral, de 23/10/2020, es va fixar el següent diagnòstic: 'POLIARTRITIS SERONEGATIVA. BURSITIS CADERA DERECHA. ALTERACION SENSITIVA Y MOTORA EN PIERNA DERECHA A ESTUDIO'; i les següents limitacions orgàniques i/o funcionals: 'POLIARTRITIS EN TRATAMIENTO. ALTERACION SENSITIVA Y MOTORA EN PIERNA DERECHA A ESTUDIO. COXALGIA DER.' (pàgs. 15 i 16 EA). En data 27/10/2020, en el Dictamen Proposta de l'Equip de Valoració d'Incapacitats es fixaren el mateix quadre clínic residual i limitacions orgàniques i funcionals, que les indicades en l'anterior informe (pàg. 13 EA).

TERCER. Per resolució de l'INSS es va resoldre denegar amb data 30/10/2020 la prestació d'incapacitat permanent: 'POR NO ALCANZAR, LAS LESIONES QUE PADECE, UN GRADO SUFICIENTE DE DISMINUCION DE SU CAPACIDAD LABORAL, PARA SER CONSTITUTIVAS DE UNA INCAPACIDAD PERMANENTE [...]' (pàg. 3 EA). Formulada reclamació prèvia en data 02/12/2020 (pàgs. 46 a 60 EA), per resolució de l'INSS de 20/04/2021 va ser desestimada (pàg. 61 EA).

QUART. La professió habitual de la Sra. Gregoria és la de directora i professora de matemàtiques de col·legi (pàg. 15 EA, i pàg. 2 doc. 3 de l'expedient electrònic, en endavant, EE).

CINQUÈ. La Sra. Gregoria acredita el període mínim de cotització per a causar dret a la prestació. La base reguladora no controvertida de la prestació, de ser estimada la demanda, ascendeix a la quantitat de 3.219,53 euros mensuals (pàgs. 9 a 12 EA), sent la pensió màxima per a l'any 2020 la de 2.683,34 euros, ascendint el complement per la gran invalidesa a la quantitat de 1.207,53 euros (doc. 19 EE), i sent els efectes des del dia 24/10/2020 (no controvertit).

SISÈ. La Sra. Gregoria pateix de:

- Poliartritis seronegativa.

- Coxalgia, bursitis maluc dret.

- Alteració sensitiva i motora en cama dreta a estudi.

- Discopatia C5-C6 i C6-C7 sense compromís radicular.

- Protrusió discal L4-L5 petita; lleu artrosis facetaria, sense raquiestenosis, ni signes de mielopatia.

- Deteriorament cognitiu lleu no clarament amnèsic a estudi.

- Gonartrosis bilateral amb predomini del genoll esquerra.

SEGON.-La part dispositiva de la sentència d'instància conté la decisió següent:

DESESTIMO la demanda presentada per la Sra. Gregoria enfront de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i, en conseqüència, ABSOLC el demandat de les pretensions de la demanda.

TERCER.-Contra l'esmentada resolució es va interposar un recurs de suplicació per la representació de la Sra. Gregoria, que va acompañar de documentación a l'empara de l' article 233 de la LRJS, i que va ser impugnat per la representació de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

QUART.-S'ha assenyalat per a votació i decisió el dia 28 dÂoctubre de 2022, duent-se a terme a la data assenyalada.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància, que desestimà la demanda de l'actora en reclamació d'invalidesa permanent, interposa recurs de suplicació la mateixa, recurs que ha estat impugnat per l'INSS.

SEGON.-El primer motiu de recurs, per la via de l' art. 193.b LRJS, postula la revisió dels fets provats.

Abans, però, d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova.

I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 LRJS, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Exposats aquests criteris jurisprudencials i abans d'abordar les revisions postulades, hem de referir que la recurrent adjunta diversos documents de caire mèdic al escrit de formalització del recurs de suplicació i demana la seva admissió a l'empara de l' art. 233 LRJS, a la que l'INSS, a la seva impugnació del recurs, no s'ha oposat. Per tant, escau la seva admissió formal, en raó de la seva potencial rellevància, sense perjudici que la mateixa sigui definitivament valorada en l'anàlisi de les revisions fàctiques a les que donen suport.

La primera revisió que postula la recurrent és l'addició d'un nou fet provat, que fora el setè, que reflectís la medicació que amb caràcter crònic té prescrita:

'Hecho Probado séptimo: La actora tiene prescritos con carácter crónico los siguientes medicamen tos:

Para el tratamiento del Asma: Ipratropio Bromuro y Salbutamol (broncodilatadores y antiasmáticos)

Para el tratamiento de la Poliartritis Seronegativa: Deflazacort, Colchicina, Leflunomida, Hidrocloroquina, Clindamicina

(antiinflamatorios, analgésicos, antibióticos)

Para la Hipertensión arterial: Nebivolol, Nicardipino (hipotensores) Para la Depresión/Ansiedad: Desvenlafaxina y Lormetazepam

(antidepresivo y benzodiazepin a)

Para la Hipercolesterolemia: Atorvastatina/Ezetimiba y Gemfibrozilo

Para la Diabetes: Metformina y Sitagliptina (antidiabéticos)

Para la Osteoporosis: Calcifediol y Ácido Alendrónico

Asimismo, tiene prescrito con carácter crónico un protector gástrico/reductor de secreciones, Pantoprazol, y un analgésico de efecto central que contiene derivados mórficos, el Tramadol/Paracetamol'

Fonamenta aquesta pretensió revisora en els informes mèdics que consten als folis 40 i 43 del expedient administratiu, en l'informe pericial que consta com a document núm. 8, i en el full de medicació emès en data 30.3.22 per l'IB-SALUT, aportat amb el recurs a l'empara de l' art. 233 LRJS.

Justifica la recurrent la rellevància de l'addició en el fet que tres d'aquests medicaments influeixen en el seu deteriorament cognitiu i en la capacitat de concentració.

No podrà prosperar la revisió interessada: al marge de que la Sala té la convicció que la incidència d'aquesta medicació ja ha estat valorada per tots els informes neurològics (i, per tant, també pel magistrat d'instància que els ha valorat), la mera reproducció literal de la medicació prescrita -en contra del que al.lega la recurrent- no és rellevant en ordre a valorar la seva capacitat funcional sinó, en tot cas, les limitacions que la mateixa pugui tenir en la seva capacitat funcional, limitacions que no s'expliciten en el text la inclusió del qual es postula, cosa que determina que l'addició postulada esdevingui irrellevant.

La segona revisió postula la substitució de la conclusió diagnòstica recollida al fet provat sisèper la següent:

'La Sra. Gregoria padece las siguientes dolencias:

Poliartritis seronegativa de etiología autoinmune

Coxalgia, bursitis de cadera derecha

Alteración sensitiva y motora de su pierna derecha, de etiología neurológica, con marcha paréticay alteración del equilibrio

Discopatía C5-C6 y C6-C7, con disminución de amplitud de foramen de conjunción izquierdo en el nivel C5-C6

Protusión discal L4-L5 sin compromiso radicular

Radiculopatía subaguda crónica de L5 y SI derechas con signos de denervación aguda

Gonartrosis bilateral de predominio izquierdo

Deterioro cognitivo con bradipsiquia, lentitud y dificultad en el proceso de pensamiento, disminución de la fluencia verbal, bloqueos en el lenguaje objetivados por el Servicio de Neurología del Hospital Son Espases y tartamudeo/palilàlia'

Com es de veure de la comparació entre ambdós diagnòstics, la única variació rellevant és la referida al deteriorament cognitiu, en substituir-se la referència ' lleu no clarament amnèsic a estudi',per la de ' bradipsiquia, lentitud y dificultad en el proceso de pensamiento, disminución de la fluencia verbal, bloqueos en el lenguaje objetivados por el Servicio de Neurología del Hospital Son Espases y tartamudeo/palilàlia'.

La inclusió d'aquesta especificació, però, no podrà ser estimada, en aquest cas per innecessària, ja que la lentitud i dificultat en el procés de pensament de la recurrent i la disminució de la fluència verbal ja consten recollides a la sentència, amb inqüestionable valor fàctic, en el penúltim paràgraf del quart fonament jurídic, com a manifestacions o seqüeles de la bradipsíquia lleu objectivada. Qüestió diferent és si la seva rellevància en la capacitat funcional de la demandant han estat adequadament valorades, però això, en tot cas, ja ho analitzarem en abordar la censura jurídica.

Finalment, postula la recurrent l'addició d'un nou fet provat, que forael vuitè, també emparat en un informe de la logopeda que tracta la recurrent, de data 28.3.22, també adjuntat amb el recurs a l'empara de l' art. 233 LRJS com a document núm. 4:

Octavo.- La Sra Gregoria requiere tratamiento logopédico que evidencia un entorpecimiento progresivo del lenguaje, con excesiva lentitud, dificultad para asimilar las instrucciones para ejecutar distintas pruebas, incapacidad de procesar dos instrucciones a la vez, dificultad para seleccionar información del entorno, nivel de comprensión lectora muy por debajo del habitual de acuerdo con sus trabajo y estudios superiores, equivalente a un nivel de 50 de E. Primaria, Incapacidad para para leer de forma continuada más de una página, constantes repeticiones, memoria de trabajo baja, Reducción del tiempo de concentración a unos 20 minutos, con necesidad de pausa y cambio de actividad. Funciones ejecutivas seriamente afectadas.

Examinat el document que fonamenta la revisió, tampoc podrà prosperar la mateixa: És tracta d'un informe de caràcter privat, no de la sanitat pública, al que -per tant- la manca la necessària eficàcia revisora en suplicació, i més si el comparem en l'informe neurològic de l'hospital Son Espases (document núm. 3 dels adjuntats en el recurs), que, després d'una exploració 'MiniMental', no refereix el progressiu agreujament que recull l'informe de la logopeda, sinó més aviat una situació estacionària: 'no refiere cambios clínicos', 'sigue con trastorno del elnguaje'

TERCER.-En el segon motiu de recurs, per la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denuncia la recurrent 'in fine' (al final del motiu, enlloc de fer-ho al començament, com aconsella la bona tècnica de suplicació) els arts. 49.1, 97.2 i 151.9 de la LRJS, en relació als arts. 209.3 y 218 de la LEC, en considerar que a l'acte del judici -i reproduïm literalment l'al.legació-'el INSS aceptaba tácitamente en conclusiones al solicitar una mera sentencia ajustada a derecho que fijase el grado de incapacidad, lo que a juicio de esta parte determina la existencia de una incongruencia que debe ser corregida por la Sala y que vulnera lo establecido en los artículos',i que, per tant, en desestimar la demanda, la sentència hauria estat incongruent amb aquesta conformitat tàcita de l'INSS al reconeixement d'un grau d'incapacitat a l'actora (que no especifica).

Aquest motiu ha de ser desestimat: el recurrent afirma que l'INSS no pot aplanar-se ('allanarse' en castellà) a cap de les pretensions de les parts, afirmació que no fonamenta jurídicament, és a dir, no especifica quina norma ho prohibiria. I, d'altra banda, del fet que en l'informe final de conclusions el lletrat de l'INSS postulés 'una sentencia ajustada a derecho'no podem inferir altre sentit que l'estrictament literal, i sota cap concepte el pretès aplanament a alguna de les pretensions de la recurrent (que, d'altra banda, tampoc no singularitza en cap d'elles), i menys quan la defensa lletrada de l'INSS ha formulat impugnació al recurs, amb postulació de desestimació del mateix i confirmació de la sentència desestimatòria, fet que es contradiu amb el pretès aplanament.

QUART.- En el tercer motiu de recurs, per la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denuncia la recurrent la infracció per inaplicació i/o interpretació incorrecte de l' art. 194 LGSS en no haver-li estat reconegut cap grau d'invalidesa permanent dels tres postulats: gran invalidesa, incapacitat absoluta i incapacitat total.

Per l'adequat abordatge de la denúncia formulada, hem de recordar el tenor literal de l' art. 194 de la citada LGSS, que disposa el següent:

'1. La incapacidad permanente, cualquiera que sea su causa determinante, se clasificará, en función del porcentaje de reducción de la capacidad de trabajo del interesado, valorado de acuerdo con la lista de enfermedades que se apruebe reglamentariamente en los siguientes grados:

a) Incapacidad permanente parcial.

b) Incapacidad permanente total.

c) Incapacidad permanente absoluta.

d) Gran invalidez.

2. La calificación de la incapacidad permanente en sus distintos grados se determinará en función del porcentaje de reducción de la capacidad de trabajo que reglamentariamente se establezca.

A efectos de la determinación del grado de la incapacidad, se tendrá en cuenta la incidencia de la reducción de la capacidad de trabajo en el desarrollo de la profesión que ejercía el interesado o del grupo profesional, en que aquella estaba encuadrada, antes de producirse el hecho causante de la incapacidad permanente.

3. La lista de enfermedades, la valoración de las mismas, a efectos de la reducción de la capacidad de trabajo, y la determinación de los distintos grados de incapacidad, así como

el régimen de incompatibilidades de los mismos, serán objeto de desarrollo reglamentario por el Gobierno, previo informe del Consejo General del Instituto Nacional de la Seguridad Social.'

Tanmateix, l'anterior precepte no ha sigut encara desenvolupat, i a l'efecte la LGSS conté en llur Disposició transitòria vint-i- sisena la següent previsió:

'Uno. Lo dispuesto en el artículo 194 de esta ley únicamente será de aplicación a partir de la fecha en que entren en vigor las disposiciones reglamentarias a que se refiere el apartado 3 del mencionado artículo 194. Hasta que no se desarrolle reglamentariamente dicho artículo será de aplicación la siguiente redacción:

«Artículo 194. Grados de incapacidad permanente.

1. La incapacidad permanente, cualquiera que sea su causa determinante, se clasificará con arreglo a los siguientes grados:

a) Incapacidad permanente parcial para la profesión habitual.

b) Incapacidad permanente total para la profesión habitual.

c) Incapacidad permanente absoluta para todo trabajo.

d) Gran invalidez.

2. Se entenderá por profesión habitual, en caso de accidente, sea o no de trabajo, la desempeñada normalmente por el trabajador al tiempo de sufrirlo. En caso de enfermedad común o profesional, aquella a la que el trabajador dedicaba su actividad fundamental durante el período de tiempo, anterior a la iniciación de la incapacidad, que reglamentariamente se determine.

3. Se entenderá por incapacidad permanente parcial para la profesión habitual la que, sin alcanzar el grado de total, ocasione al trabajador una disminución no inferior al 33 por ciento en su rendimiento normal para dicha profesión, sin impedirle la realización de las tareas fundamentales de la misma.

4. Se entenderá por incapacidad permanente total para la profesión habitual la que inhabilite al trabajador para la realización de todas o de las fundamentales tareas de dicha profesión, siempre que pueda dedicarse a otra distinta.

5. Se entenderá por incapacidad permanente absoluta para todo trabajo la que inhabilite por completo al trabajador para toda profesión u oficio.

6. Se entenderá por gran invalidez la situación del trabajador afecto de incapacidad permanente y que, por consecuencia de pérdidas anatómicas o funcionales, necesite la asistencia de otra persona para los actos más esenciales de la vida, tales como vestirse, desplazarse, comer o análogos.»

Dos. Hasta que no se desarrolle reglamentariamente dicho artículo, todas las referencias que en este texto refundido y en las demás disposiciones se realizasen a la «incapacidad permanente parcial» deberán entenderse hechas a la «incapacidad permanente parcial para la profesión habitual»; las que se realizasen a la «incapacidad permanente total» deberán entenderse hechas a la «incapacidad permanente total para la profesión habitual»; y las hechas a la «incapacidad permanente absoluta», a la «incapacidad permanente absoluta para todo trabajo».'

Recordada la definició legal dels diferents graus d'incapacitat permanent, hem de senyalar que les al.legacions de la recurrent -en el primer apartat del recurs, 'en el supuesto de que el relato de hechos probados permanezca invariado'-es centren, en forma pràcticament exclusiva, en la incidència de les limitacions de la recurrent -lentitud en el pensament i disminució en la fluència verbal- respecte als requeriments de la seva professió habitual de professora de matemàtiques i, a l'hora, directora d'escola, sense cap específica argumentació -més enllà de mantenir la seva genèrica postulació- referida a la incidència d'aquelles limitacions en ordre a justificar el reconeixement dels graus de gran invalidesa, pretensió principal del recurs i també en el 'petitum del recurs' o d'incapacitat absoluta.

Per tant, en congruència amb els termes de l'argumentació del recurs, centrem el nostre anàlisi en la possible concurrència d'una situació tributària de reconeixement del grau d'incapacitat total per a la seva professió habitual.

Hem de recordar, abans d'abordar la denúncia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent en grau d'incapacitat Total cal tenir presents els següents criteris establers per inveterada jurisprudència : a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral «habitual» d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi «riscos addicionals o superposats» als normals d'un ofici o comporti la submissió a una «contínua situació de sofriment» en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques «menys importants o secundàries» de la seva pròpia professió habitual o comeses «secundaris o complementaris» d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que «tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur». I i) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional».

Per tant, en aquest grau d'incapacitat resulta essencial posar en relació els corresponents patiments amb la mencionada professió, com s'argumenta al següent fragment de la STSJ CAT núm. 3918/2020, de 17/09:'Como ya hemos expresado en varias ocasiones y citamos a título de mero ejemplo la sentencia de esta Sala Social de fecha 14/05/2018 recc. 1807/2018 '... en cuanto a este grado de incapacidad permanente total, se ha puesto especial énfasis en el aspecto determinante de la profesión habitual para la calificación jurídica de la situación del afectado, de tal manera que unas mismas lesiones o secuelas pueden ser constitutivas o no de incapacidad permanente en función de las actividades o tareas que requiera la profesión del presunto incapacitado...'.

A l'hora d'efectuar aquesta valoració, la sentència d'instància, avancem ja el nostre criteri, comet un error de partida com és, en el 4rt FJ, el d'encasellar i avaluar els requeriments de la professió de la demandant, com a professora de matemàtiques i directora d'escola, en el codi CNO-11: 1326 de la Guia Professional de l'INSS (directors d'escoles de primària i secundària, entre d'altres), en considerar-lo el més proper a les funcions de la demandant, prescindint que la demandant és, també, professora de matemàtiques, és a dir, que imparteix docència, amb alguns requeriments intel.lectius de major intensitat com veurem més endavant.

Així, al final del 4rt FJ, aborda la qüestió clau -al nostre entendre- en aquestes actuacions, com és la possible rellevància invalidant del trastorn cognitiu, i, després de senyalar que 'cal estar a les mencionades limitacions funcionals, que en el present cas estan concretades en bradipsíquia lleu (lentitud i dificultat en el procés de pensament, sense afectació de la seva profunditat i qualitat) i disminució de la fluència verbal (no així en l'atenció, memòria, o presa de decisions, tal i com es consigna en l'informe de Neurologia de data 05/05/2021), raona 'que no tot trastorn neuro-cognitiu implica una declaració d'incapacitat permanent, i invoca, a títol d'exemple, la STSJ CAT núm. 4948/2020, de 12/11, a la que es va concloure que aquelles no tenien la intensitat suficient per a justificar la declaració d'IPT, FD 3r).

Llegida la sentència invocada, hem de fer de manifestar una segona discrepància respecte de l'oportunitat de la seva invocació per part del jutge d'instància, ja que el treballador afectat a la mateixa era un operari de manteniment d'un ajuntament, amb uns requeriments intel·lectius i de fluïdesa verbal molt inferiors al que ha d'assumir una professora de matemàtiques i, a l'hora, directora d'Escola.

Tornant al raonament de la sentència d'instància, afirma -després de la referència jurisprudencial ja analitzada- que 'cal posar, novament, en relació les lesions i limitacions amb la concreta professió habitual de l'actora, establint-se en el referit CNO uns requeriments de càrrega mental en atenció al públic i constrenyiment de 2 sobre 4, sent en atenció/complexitat i comunicació, de 3 sobre 4 i en presa de decisions de grau màxim (4). Per tant, tenint en compte que l'afectació cognitiva és lleu, i que no s'ha acreditat l'afectació en les requeriments mentals més exigents, tals com la presa de decisions i l'atenció/complexitat de decisió, es conclou que tampoc s'ha provat que la demandant no pugui efectuar totes o les fonamentals tasques de la seva professió habitual.'

En plena congruència amb les al.legacions de la recurrent, hem de discrepar clarament del raonament del jutge d'instància. Com ja hem dit, la demandant, a més de directora d'escola, és també professora de matemàtiques, i, per tant, li correspondria el CNO 11: 2230, que -en l'apartat de 'càrrega mental', avalua amb la màxima intensitat (4 sobre 4) els requeriments de 'comunicació', 'atenció al públic' i 'atenció/complexitat', i en 3 sobre 4 el de 'presa de decisions', tot i que, en el cas de la demandant que, a més de professora, és directora d'escola, també l'hauríem d'avaluar amb la màxima intensitat (4 sobre 4), tal com especifica el CNO aplicat pel magistrat.

Per tant, i a manera de conclusió, en la seva doble condició de professora i directora d'escola està sotmesa a exigències intel.lectives i de fluència verbal de la màxima intensitat, exigències que la demandant no pot atendre adequadament en raó de les limitacions de 'lentitud i dificultat en el procés de pensament i disminució de la fluència verbal', admeses pel jutjador d'instància, encara que la profunditat i qualitat del pensament no estiguin afectats, atès que la funció docent, especialment en una matèria tan exigent com les matemàtiques, és manifestament incompatible amb aquelles limitacions.

Pensem, en definitiva, que les limitacions psíquiques objectivades en el present procediment determinen, amb tota claredat, el reconeixement de la situació d'incapacitat total per a la seva professió habitual, i en aquest sentit s'ha d'estimar el tercer motiu de recurs i, amb revocació de la sentència d'instància, estimar parcialment la demanda inicial.

ATESOS els preceptes legals citats i altres de general i pertinent aplicació, en nom del Rei i per l'autoritat que ens confereix la Constitució,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Gregoria contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Palma en 14 de març de 2022, recaiguda a les actuacions 483/2021, en virtut de demanda deduïda per la recurrent contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, amb revocació de la sentència d'instància i estimació parcial de la demanda, declarar la demandant en situació d'incapacitat total per a la seva professió habitual, amb dret a percebre una pensió vitalícia del 75% de la seva base reguladora de 3.219,53 euros al més, amb efectes des del 24.10.20, amb els endarreriments i millores que corresponguin (i sense perjudici del descompte dels salaris i prestacions per incapacitat temporal percebuts, si escauen).

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

ADVERTIMENTS LEGALS

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra RECURS DE CASSACIÓ PER A LA UNIFICACIÓ DE DOCTRINA, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 eurosen el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0446-0000-66-0254-22..

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm.0446-0000-65-0254-22.

També és possible substituir la consignació en metal.lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de les Illes Balears. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

La difusió del text d'aquesta resolució a parts no interessades en el procés en què ha estat dictada només es podrà dur a terme amb la dissociació prèvia de les dades de caràcter personal que aquestes contingueren i amb ple respecte al dret a la intimitat, als drets. de les persones que requereixin un deure de tutelar especial oa la garantia de l'anonimat de les víctimes o perjudicats, quan sigui procedent.

Les dades personals incloses en aquesta resolució no podran ser cedides, ni comunicades amb fins contraris a les lleis.