Sentencia Social Nº 7585/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5125/2007 de 13 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

IL·LM. SR. ENRIQUE JÍMENEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 13 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7585/2008

En el recurs de suplicació interposat per Sergio a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 24 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 772/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part TRANSPORTES IRANZO

S.A. i MAPFRE INDUSTRIAL S.A DE SEGUROS, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 24.12.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Indemnització danys i perjudicis, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando íntegramente la demanda interpuesta por DON Sergio contra TRANSPORTES IRANZO S.A., y MAPFRE INDUSTRIAL S.A. DE SEGUROS, absuelvo a las demandadas de las pretensiones de la actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.El actor, nacido el 16 de agosto de 1971, ha prestado servicios por cuenta y dependencia de Transportes Iranzo S.A., del ramo de la construcción, desde el 25 de junio de 2002 con una categoría profesional de oficial de 1ª (conductor) y un salario de 2.020,69 euros al mes con prorrata de pagas extra según nómina del mes de septiembre de 2002.

2.El 12 de septiembre de 2002, sobre las 13:40 horas, el actor prestaba sus servicios para Transportes Iranzo S.A. conduciendo el camión marca MAN con número de matrícula 4810-BTY, cuyo titular era Transportes Iranzo S.A. y que fue matriculado el 27 de marzo de 2002 y asegurado en la compañía Fidelidade, y semirremolque Lecitrailer con matrícula R-3287-BBJ por la carretera C-58. A la altura del km 6,300 de la indicada vía, en dirección a Manresa -en tramo recto, buena visibilidad, con tres carriles por sentido de dirección, separados por línea discontinua y con tráfico intenso y pequeñas retenciones motivadas por la salida con conexión con la A-7- el actor circulaba a 90 km/h por el carril derecho de la indicada vía. El actor, al presenciar retenciones en la salida a la autopista, efectuó un fuerte frenazo y giró hacia la izquierda con lo que redujo la velocidad a 50 km/h, pero no pudo evitar colisionar con la parte anterior derecha de su vehículo con la posterior izquierda del camión DAF matrícula 0104 BHG que le precedía. Posteriormente la cabina del vehículo del actor basculó hacia delante, de forma que la parte frontal del parabrisas colisionó con el pavimento, desplazándose hacia el margen izquierdo de la vía y colisionando con la mediana de hormigón que existía en el lugar, a una velocidad de 40 km/h, quedando detenido. El actor quedó atrapado en la cabina durante una hora y media, y sufrió en la misma quemaduras con el agua del radiador del camión.

3.El camión conducido por el actor quedó en estado de siniestro total y fue retirada por personal de MAN. La cabina del indicado camión se sujeta por medio de unos gatillos, sin que sea posible arrancar el motor si la misma no está fijada, ni circular, ya que en caso contrario la cabina rebotaría sobre unos muelles, lo cual sería claramente perceptible por el conductor.

4.El actor inició un proceso de incapacidad temporal derivada de accidente de trabajo con diagnóstico de quemaduras de segundo grado en la cara anterior de ambos muslos y en la zona escrotal, y neuroapraxia del CPE de la pierna derecha y estuvo ingresado en un hospital desde el 13 de septiembre de 2002 hasta el 21 de octubre de 2002; finalizando su proceso de incapacidad temporal por alta el 20 de febrero de 2003, si bien continuó bajo control médico hasta el 20 de agosto de 2003.

5.El actor ha quedado con las siguientes secuelas:

Paresias del nervio ciático poplíteo externo, con mínimo déficit residual.

Cicatrices en ambos muslos y en el escroto.

6.El Instituto Nacional de la Seguridad Social resolvió reconocer al actor el 12 de enero de 2004 la existencia de lesiones permanentes no invalidantes, derivadas de accidente de trabajo, con derecho del actor al cobro de una indemnización por una sola vez cuyo importe era de 1.081,82 euros, de cuyo pago era responsable Mutua Asepeyo. El actor interpuso reclamación previa, que fue desestimada por resolución expresa del Instituto Nacional de la Seguridad Social de 28 de abril de 2004.

7.El actor interpuso demanda ante los Juzgados de lo Social de Manresa, la cual le fue desestimada por sentencia del Juzgado nº 1 de dicha localidad de 7 de diciembre de 2004, frente a la cual el actor interpuso recurso de suplicación, que ha sido desestimado por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña el 21 de abril de 2006.

8.MAPFRE Industral SA.A. de seguros tiene concertada con Transportes Iranzo S.A. un contrato de seguro de responsabilidad civil, siendo la suma asegurada por accidente de trabajo 95.151,82 euros por víctima y una franquicia de 1.502,53 euros por siniestro.

9.Se ha intentado sin avenencia la conciliación previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries sent impugnat per la demandada Mapfre. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Es deriva de les presents actuacions que la sentència del primer grau jurisdiccional ha desestimat la demanda d'indemnització per danys i perjudicis formulada per l'actor. Als dits efectes, el jutjador "a quo" arriba a la conclusió que l'accident de tràfic tingué com causa la pròpia conducció del demandant. Al què s'afegeix que l'abatiment de la cabina del camió es degué probablement a la col lisió, sense que consti cap omissió per part de l'empresari del seu deure de protecció i vigilància de la salut, atès que el camió era pràcticament nou i, en tot cas, no li són a ell imputables els possibles defectes de fabricació del vehicle.

S'alça ara el treballador en suplicació, a través dels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Per la via de l' apartat b) de l'art. 191 TRLPL se'ns demana, en primer lloc, la modificació del relat fàctic de la sentència.

Així, en relació als documents que es citen i consten en els folis 152 a 158, es proposa l'addició en fet provat tercer del següent afegitó: "El otro vehículo camión DAF, matrícula 0104BHG, resultó con leves daños en el intermitente y rascadas en el ángulo posterior izquierdo. El Atestado del accidente n° 8111/02-ARTME, elaborado por los Mossos d'Esquadra, Sector Sabadell, expone en la Diligencia de valoración Técnica Policial, los agentes instructores hacen constar que consideran muy posible que existiera algún fallo mecánico en la sujeción de la cabina, atendidos los leves daños ocasionados por la colisión de alcance con el vehículo que le precedía.

La colisión entre ambos camiones fue leve, no correspondiendo con la gravedad de los daños que tuvo el camión que conducía el actor; ni el inapropiado movimiento de desplazamiento con caída hacia delante de la cabina del camión conducido por el actor se corresponde con la levedad de los daños del otro camión y la leve colisión entre los camiones.

Todo lo anterior, pone de manifiesto la existencia de defectos de funcionamiento en el sistema de fijación del camión, defectos que no se debieron producir debido al sistema de seguridad que tiene estos vehículos.

El camión en este caso es la máquina o instrumento de trabajo del actor, que estando cumpliendo con su jornada de trabajo, el accidente se declaró como laboral a todos los efectos legales.

El camión conducido por el actor fue cambiado por el fabricante por otro camión nuevo. El camión siniestrado fue trasladado por los técnicos de la empresa fabricante a Alemania, todo ello estando el actor en el hospital, sin que la empresa demandada propietaria del camión haya efectuado ni presentado informe relativo a los desperfectos del camión ni de las causas del accidente laboral"

I, també, en relació als documents que es citen i consten en els folis 124 a 143 es proposa la substitució de l'actual redactat del fet provat cinquè, proposant-se el següent redactat alternatiu:

"El actor ha quedado con las siguientes secuelas:

-Paresias del nervio ciática poplíteo externo e interno, con perdida importante de fuerza.

-Perjuicio estético por cicatrices en ambos muslos y escroto.

-Neurosis postraumática

Las paresias, puestas en relación con la actividad de conductor de camiones, le limitan de modo parcial para su trabajo habitual, con reducción importante de su rendimiento laboral.

Estas lesiones necesitaron un periodo de estabilización o curación con secuelas de 343 días, de los que 40 días fueron de hospitalización, 122 días impeditivos de modo total para sus ocupaciones habituales, y 181 días de curación no impeditivos para su ocupaciones habituales"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació dels canvis fàctics proposats. En efecte, pel que fa al contingut del fet provat tercer escau observar que la prolixa descripció de l'accident que es pretén afegir (a banda de les consideracions jurídiques que conté) en res afecta al coneixement del fons de l'assumpte per la Sala, pel que la seva inclusió és del tot irrellevant. I, pel que fa al fet provat cinquè ha de denotar-se que, a banda de contenir de nou qualificacions jurídiques, es basa en informes mèdics ja valorats pel jutjador del primer grau, sense que les inclusions proposades siguin rellevants, sense perjudici de que, d'estimar-se el recurs, la Sala hauria de tenir en consideració els períodes de recuperació que allà consten, essent pacífics i únicament determinants en matèria de quantificació de la indemnització. Per tant, les modificacions proposades, tal i com hem dit, han de ser desestimades.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL el demandant articula quatre motius diferenciats. Volem destacar que la tècnica del recurs està molt lluny de ser l'adequada per a la suplicació, en la mesura en que cada motiu és una sèrie d'al legacions, de vegades repetitives, de vegades inconnexes, sense una estructura coherent en matèria de recurs. En un d'aquests motius el demandant cita les següents normes -que suposem són les que invoca com infringides-: els arts. 41, 42 i 15 CE, els arts. 1, 2, 115 i 116 TRLGSS, la Carta Social Europea, l'art. 16.1 del Conveni 161 de l'OIT, la Directiva Marc del Consell 89/291/CEE, l'art. 4.2 d) TRLET, l'art. 19 del mateix cos legal, el RD 486/1997, l'art. 6_0051art>42 LPRL i els arts. 1101 i 1902 i 1903 CC .

La lògica del recurs es basa, substancialment narrada, en la consideració que atès que existí un accident de treball, ha d'existir una responsabilitat de l'empresari, no corresponent a l'actor la càrrega de la prova de l'incompliment de l'ocupador, sinó a aquest acreditar que ha complert les seves obligacions en matèria preventiva, sense que sigui acceptable la remissió a la possible culpa de l'empresa fabricant, atès que l'actor no tenia cap mena de vincle amb la mateixa, derivant-se de la sentència una confusió entre culpa contractual i extracontractual. Dins la dita argumentació s'inclouen consideracions addicionals, com ara que l'empresari no realitzà les revisions oportunes del vehicle.

Volem destacar l'evident error conceptual del recorrent. D'entrada, cal ressenyar que no és aquí apreciable que el tipus de feina exercida estigués sotmesa a una situació especial de risc (com, per exemple, ocorria en el supòsit analitzat a la STS UD 07.02.2003), de tal manera que l'empresari estigués obligat a tenir una cura extraordinària en el seu deure de prevenció de la salut. En la mesura que es tractava d'una activitat de transport, tot i no desconèixer la Sala els perills i riscos que comporta, és evident que no apareix cap element fàctic que ens pugui dur a la conclusió que el treball exercit era d'alt risc: en el present cas es tractava de l'activitat normal i ordinària de l'empresa. Certament l'accident existí i certament l'empresari és deutor de la vigilància i prevenció de la salut dels seus assalariats. Ara bé, no és aquest l'objecte de la present litis, atès que no estem discutint un recàrrec, sinó la determinació de si, en les circumstàncies concretes de l'accident, existí culpa o negligència de l'ocupador, que és allò que dóna lloc a l'acció analitzada. I aquí allò que opera és la noció de culpabilitat o de negligència de l'ocupador, més enllà del genèric deute preventiu. En altres paraules, per a que la culpa contractual neixi és precís, ex art. 1101, un incompliment causant degut a culpa o negligència.

Res d'això, com encertadament raona el jutjador del primer grau, és aquí apreciable: l'accident no és imputable a l'ocupador sinó, més bé, a la pròpia conducta del demandant. I encara que, certament, els rosecs més importants es deriven de l'abatiment de la cabina, no consta que en cap moment s'incomplís per l'empresari el seu deure de revisió. Hem de ressaltar, en aquest sentit, que el jutjador "a quo" constata que el camió tenia menys de mig any d'antiguitat, d'aquí que no hagués de fer-se immediatament cap revisió. I davant d'aquesta consideració el demandant a l'únic que es remet és a una gènerica invocació de manca de la dita revisió, sense cita de cap precepte legal o convencional que imposi, en les circumstàncies descrites, la dita obligació. Consideració que, tot i ser ja per se suficient, ha d'afegir-se que la sentència constata que probablement la causa del dit abatiment es degué al cop inicial de l'accident o, fent una presumpció judicial de caràcter merament especulatiu, a un defecte de fabricació, del qual tampoc en seria responsable l'ocupador en els límits de la culpa contractual ex art. 1101 CC . Per tant, no existí cap mena d'incompliment de normes legals, reglamentàries o convencionals -o, si més no, no es citen. I, en aquest marc, el dit abatiment de la cabina o és imputable al propi accident -causat per la conducta del demandant- o de l'empresa fabricant, respecte la qual no s'ha exercit en aquesta seu jurisdiccional -de ser-ne competents- cap tipus d'acció.

El recurs es basa, doncs, en la simple consideració de que com existí un accident, ha d'existir un rescabalament per part de l'empresari. Ocorre, però, que per a que aquest rescabalament addicional -a banda del ja establert en el sistema de Seguretat Social- operés fa falta, com hem dit, alguna cosa més: la culpabilitat de l'empresari. I en la present litis, a la llum dels fets provats, no és apreciable aquesta conducta constitutiva.

Per tant, aquest motiu ha de ser desestimat.

QUART. En allò que sembla ser un altre motiu -tot i l'evident connexió amb l'anterior- es denuncia la infracció dels arts. 24 i 118 CE , així com la doctrina constitucional que s'esmenta, en considerar que la càrrega de la prova corresponia a l'ocupador.

Lògicament hem d'entendre que aquesta imputació allò que, en definitiva, està denunciant és la infracció de l' art. 217 LEC i, en especial, del seu apartat sisè.

És evident que el motiu també ha de decaure. En efecte, resta fora de qualsevol dubte raonable que l'empresari ha acreditat que no va tenir cap tipus de responsabilitat en l'accident. Així es valora a la instància. Ocorre, però, que el recurs parteix de la deficient teoria jurídica ja analitzada: d'aquesta manera, se'ns ve a dir, atès que existí un accident i hi ha responsabilitat de l'empresari -objectiva-, és a aquest a qui li pertoca acreditar que no té responsabilitat. Però aquesta lògica determinaria, en definitiva, la impossibilitat d'acreditar allò que es reclama a la contrapart. Qui està al legant l'incompliment empresarial és l'actor -al què hem de recordar per enèsima ocasió que és exigible la culpabilitat-, per tant, al menys haurà d'al legar quina és la infracció del deure empresarial de previsió que s'ha incomplert. Res d'això és aquí apreciable, el que determina la desestimació del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat, en la mesura que el següent motiu es basa en els criteris de quantificació de la indemnització, respecte la qual cosa no entrarem per no existir dret.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Sergio contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 1 de Terrassa en data 24 d'abril de 2007, recaiguda en les actuacions 772/2003 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra TRANSPORTES IRANZO, S.A. i MAPFRE INDUSTRIAL S.A. DE SEGUROS en reclamació de quantitat (reclamació de danys i perjudicis) i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.