Sentencia SOCIAL Nº 856/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6043/2018 de 15 de Febrero de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 44 - 4 - 2015 - 8048078

EBO

Recurs de Suplicació: 6043/2018

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 15 de febrer de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 856/2019

En el recurs de suplicació interposat per AYUNTAMIENTO DE MARTORELL a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 22 de març de 2017 dictada en el procediment Demandes núm. 1068/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Inés , INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i PATRONAT MUNICIPAL D'ATENCIÓ A LES PERSONES GRANS DE MARTORELL, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer.En data 2 de decembre de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de març de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Estimo en parte la demanda promovida por Inés , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, el Ajuntament de Martorell y el Patronat Municipal d'Atenció a las Persones Grans de Martorell, declaro el derecho de la demandante a percibir la pensión de jubilación, desde el 3 de septiembre de 2015, con arreglo a una base reguladora de 632,13 euros y un porcentaje del 65%, con responsabilidad en este porcentaje de la entidad gestora y del Ayuntamiento en un 32 y un 33% respectivamente, y condeno a los susodichos demandados a estar y pasar por ello, y en concreto al Ajuntament de Martorell a constituir en la Tesorería General de la Seguridad Social el capital necesario para que se proceda con él al abono de esta diferencia de prestación a su cargo, y a la entidad gestora al anticipo del importe íntegro.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1. La demandante, nacida el NUM000 de 1950, el 3 de septiembre de 2015 solicitó la pensión de jubilación, que fue denegada en resolución del 4 de septiembre por no acreditar el periodo mínimo de cotización. Interpuso reclamación previa, desestimada en resolución del 2 de noviembre de 2015.

2. Según el informe de cotización acredita 3.200 días cotizados (1462 días, periodo de 1 de enero de 1970 al 1 de enero de 1974, en el Ajuntament de Martorell; no figuran datos desde el 1 de enero de 1975 al 31 de agosto de 1984).

3. Desde el 1 de enero de 1970 al 31 de agosto de 1984 prestó servicios para el Ajuntament de Martorell, inicialmente de enseñanza de labores en el Grupo Escolar Generalísimo Franco, en virtud de convenios renovados anualmente, hasta el 31 de diciembre de 1974, y a partir del 1 de enero de 1975 integrada en la plantilla del Patronato Municipal de Cultura de Martorell (en la actualidad denominado Patronat Municipal d'Atenció a las Persones Grans de Martorell), percibiendo en todo momento unas retribuciones muy inferiores al del resto del personal. La aprobación del cese se recoge en acta del 8 de mayo de 1984, en la se dice que la actora 'venia impartint clases de tall i confecció a l'Escola Nacional Els Convents, durant una hora a la setmana'.

4. La base reguladora y porcentajes serían: a) trabajos iniciados el 1 de enero de 1967, de 632,13 euros, 71%, con 32% para la entidad gestora y empresarial del 39%; b) desde el 1 de enero de 1970, 632,13 euros, 65%, con el 32 y 33 respectivamente; y, c) desde el 1 de enero de 1970, a tiempo parcial, con jornada de 1 hora semanal, 338,61 euros (en esta hipótesis, la entidad gestora propuso un porcentaje del 33,76%, con el 29,58 y el 4,48; y el Ajuntament, un porcentaje del 30,01%, con el 29 y el 2,01).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la sentència de la instància, que estimà la demanda interposada pel la part actora en reclamació per jubilació, recorre l'Ajuntament de Martorell, condemnat a respondre d'una part de la pensió reconeguda, demanant primerament la modificació dels fets provats de la sentència. Així i respecte del fet provat tercer, demana fer menció a que la treballadora, que inicialment prestava serveis per l'Ajuntament de Martorell es va integrar a partir de 1 de gener de 1975 en el organisme autònom Patronat Municipal de Cultura de Martorell i dissolt aquest darrer el 2010, va assumir les seves funcions el Patronat Municipal de Atenció a les Persones Grans de Martorell. Cal acollir aquesta pretensió, derivada de prova documental inequívoca i no contradita tant sols per la part actora a més de transcendent a efectes de responsabilitat tota vegada que no ofereix dubtes la personalitat jurídica dels dits Patronats dels quals el darrer es successor del primer, tot sense perjudici dels vincles evidents entre els mateixos i l'Ajuntament de Martorell que, però, no s'ha demostrat afectin a la seva personalitat com a empresaris dels treballadors adscrits als mateixos.

Demana també l'Ajuntament recurrent afegir un nou fet provat, que seria el cinquè en el redactat del qual es fa menció al contingut del certificat lliurat per l'Ajuntament de Martorell respecte de les tasques dutes a terme per la treballadora per a la dita Corporació, així com respecte del contingut de la resolució de l'INSS resolent la reclamació prèvia. No s'escau donar lloc a la dita pretensió doncs no es refereix a qüestions essencials controvertides en el procediment de manera que acceptar la mateixa no comportaria transcendència respecte de la decisió final. També es demana afegir un altre fet provat en el qual es faci constar que la demandant no va treballar a l'Ajuntament a jornada complerta. Novament ens trobem amb una petició que no podem acollir donada la seva imprecisió, tota vegada que no es demana que es faci constar la jornada real de la treballadora a l'Ajuntament en les dates en les quals hi va prestar serveis, a més de que en les referides dates, com més endavant argumentarem era intranscendent a efectes de cotització la durada de la jornada laboral real dels treballadors, a més de que no es tracta en el motiu de demanar cobrir error o omissió del jutjador de instància derivada de proves documental o pericial, sinó de una personal valoració de la part respecte de la totalitat de prova practicada, el que no es admissible per via de recurs de suplicació, donat el seu caràcter especial.

Finalment, el recurrent demana afegir un altre fet provat en el qual es faci constar que la treballadora l'any 1984 percebia 2834 pessetes mensuals del patronat, mentre que un altre treballadora, la Srª. Dulce professora del centre amb jornada de deu hores setmanals percebia un sou anual de 284.083, sou assignat també a un altre plaça vacant de professor amb jornada de deu hores setmanals. La modificació es adient a efectes de determinar la dedicació i sou de la demandant i per això cal acollir-la sens perjudici de la transcendència que pugui tenir respecte de la decisió final del recurs.

S'hauran doncs de ampliar els fets provats de la sentència en els termes indicats en els paràgrafs anteriors.

SEGON.-En el següent motiu de recurs, ara a l'empara de l'apartat c) de l' article 193 LRJS , el recurrent denuncia primerament infracció dels articles 94.2.a) LGSS de 1966 i 126.2 LGSS (text 1994) vigent a la data del fet causant i amb relació amb l' article 44.3 ET en no tenir l'Ajuntament demandat la condició de empresari de la treballadora demandant havent de ser-ho el Patronat Municipal d'Atenció a les persones grans de Martorell, com a successor de l'extingit Patronat Municipal de Cultura de Martorell . La denúncia mereix acollida favorable, tota vegada que ha quedat plenament demostrada, d'una banda, la prestació de serveis per la demandant, a partir del seu cessament a l'Ajuntament, per compte primer del Patronat Municipal de Cultura de Martorell i seguidament del Patronat Municipal d'atenció a les persones grans de Martorell, que en va assumir les obligacions de l'anterior en existir successió empresarial, així com la personalitat jurídica pròpia de les dites Entitats, sens perjudici de la seva dependència de la Corporació Municipal. Per tant a aquest darrer Patronat i no per via directa a l'Ajuntament de Martorell li pertocarà assumir les responsabilitats que de la dita prestació de serveis s'en derivin.

Amb la mateixa empara processal el recurrent denuncia infracció de l' article 8.2.a) ET , així com de l' article 217 LEC i 2 de la LRJS , El recurrent aprecia la dita infracció pel fet de que el jutjat ha considerat completa la jornada de la treballadora als efectes de cotització quan entén la part recurrent que a partir de la prova practicada havia de ser considerada treballadora a temps parcial. Com es sabut, no es possible per via de suplicació dur a terme una revisió fàctica pròpia de la prova practicada a judici. Per tant en aquest cas ha de prevaler la apreciació del jutjat respecte de la jornada duta a terme per la demandant que ha considerat completa valorant junt amb la documental també la prova testifical practicada a judici i no revisable en suplicació. Certament no es aplicable la presumpció establerta a l' article 8.2.a) ET respecte de prestacions de serveis anteriors a 1984, per manca de configuració positiva en el nostre dret del contracte de treball a temps parcial però en aquest cas el jutjat ha valorat la prova i ha format la seva convicció respecte de la dita realitat de la prestació de serveis a temps complert, amb els conseqüents efectes de responsabilitat per manca de cotització atribuïble tant a l'Ajuntament recurrent com al Patronat codemandat en la extensió que direm proporcional al temps de prestació de serveis de la demandant a cadascuna de les dites entitats i sense incidència, pel que hem argumentat abans, en el 'quantum' de la base reguladora de la prestació de jubilació.

En conseqüència, s'escaurà revocar la sentència del jutjat exclusivament respecte de la distribució del 33% de la base reguladora que la sentència imposa a l'Ajuntament i que haurà de ser en proporció al temps de prestació de serveis

SŽimposarà doncs la parcial desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la revocació parcial de la resolució recorreguda, atribuïnt al Ajuntament de Martorell la responsabilitat de un 11,46% de la base reguladora i al Patronat Municipal de atenció a les persones grans de Martorell per ell i com a successor del Patronat Municipal de Cultura el restant 21,54%. La dita estimació parcial suposa la posada a disposició del recurrent, quan sigui ferma la sentència de la part de capital-cost constituït que excedeixi del necessari per a assegurar la part de pensió de la que es responsable, requerint al Patronat a la constitució del capital-cost corresponent a la seva pròpia responsabilitat.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs de suplicació interposat per l'Ajuntament de Martorell contra la sentència de 22 de març de 2017 del Jutjat Social núm. 10 de Barcelona , queREVOQUEM exclusivamentpel que diu respecte a la responsabilitat per la pensió reconeguda que correspondrà respecte de l'Ajuntament de Martorell solament en un 11,46% de la base reguladora i pel 21,54% restantCONDEMNEMtambé el demandat Patronat Municipal de atenció a les persones grans de Martorell, havent de constituir cada un dels condemnats a la Tresoreria General de la Seguretat Social els respectius capitals-cost corresponents, ambCONFIRMACIÓde la resta de pronunciaments de la part dispositiva.

Ferma que sigui aquesta sentència, s'escau retornar a l'Ajuntament de Martorell l'excés de capital-cost constituït per a recórrer respecte del que li ha estat finalment imposat. Sense imposició de costes del recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.