Sentencia Social 115/2025 Tribunal Superior de Justicia de Illes Baleares . Sala de lo Social, Rec. 597/2024 de 10 de marzo del 2025

PRIMER.-Contra la sentència d'instància -que desestimà la demanda i confirmà la resolució inicial dictada per l'INSS, que no aprecià cap grau d'invalidesa permanent- interposa recurs de suplicació el demandant, en postulació del grau d'incapacitat parcial, recurs que ha estat impugnat per la mútua demandada.

SEGON.-El primer motiu de recurs, per la via de l' art. 193.b LRJS, postula la revisió del fet provat 4rt.

Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements "sine qua non",a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda; b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador "a quo", sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova.

I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer; 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Postula el recurrent, com a única revisió, la modificació del primer paràgraf del fet provat quart, a fi d'afegir a la seva actual redacció "La profesión habitual del Sr. Cesareo es la de peón de recogida de residuos (pags. 104 EA; no controvertido)", l'especificació de que "La profesión de peón de recogida de residuos implica una carga biomecánica del hombro, codo y mano, de grado 3",pretensió a la que s'haurà d'accedir atès que te el degut suport documental (document nº13, Guía de Valoración Profesional 2014 del INSS) i document núm.11 de la part actora consistent en informe biomecànic de Mutua Universal de 28/10/2021 (doc. 76 EE), i la mútua demandada no hi presenta frontal oposició a la seva realitat, més enllà d'invocar la seva innecessarietat, en constar recollit ja a la fonamentació jurídica l'informe biomecànic, però la Sala considera que guanya claredat si s'incorpora aquesta dada a la declaració fàctica.

TERCER.-El segon motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denúncia pel recorrent la infracció dels arts. 193 i 194 (1a, 2 i 4) LGSS en relació a la DT 26ena de la mateixa norma i de l' art. 3 del Decret 1646/1972, de 23 de juny, que disposa: "Se entenderá por incapacidad permanente parcial para la profesión habitual la que, sin alcanzar el grado de total, ocasione al trabajador una disminución no inferior al treinta y tres por ciento en su rendimiento normal para dicha profesión, sin impedirle la realización de las tareas fundamentales de la misma."

Raona, en síntesi, que les limitacions funcionals de l'actor són evidents, a la vista de l'informe de 12.8.22, mentre que el jutjador d'instància "basándose exclusivamente en algunos aspectos periféricos del asunto, se ha limitado a desestimar la demanda porque no tiene claro si la actora ha terminado o no sus estudios de joyería, porque la médico forense afirmó que podría trabajar 6 horas diarias en lugar de las 4 actuales y por pensar que hace un ejercicio físico contradictorio con su fatiga",criteri que, al seu entendre, es "contrario a la norma legal y a la jurisprudencia sobre la misma...la posibilidad de trabajar 6 horas se contradice con la afirmación de buena adaptación laboral en la media jornada que se declara probada en el hecho II de la sentencia; y la prevención acerca de la realización de un ejercicio físico tan limitado como es caminar o nadar 30 metros diarios, es totalmente contraria a la lógica y al sentido común",per concloure que ha quedat ha quedat objectivat un quadre de fatiga constant, cansament i dificultat de concentració que justifica el reconeixement del grau d'incapacitat parcial, en afectar, com a mínim, a un terç de les seves tasques fonamentals.

Per abordar aquesta denúncia hem de recordar que el concepte legal d'incapacitat parcial, per disposició transitòria de l'actual text de la LGSS, segueix formulat en els següents termes:

"3. Se entenderá por incapacidad permanente parcial para la profesión habitual la que, sin alcanzar el grado de total, ocasione al trabajador una disminución no inferior al 33 por ciento en su rendimiento normal para dicha profesión, sin impedirle la realización de las tareas fundamentales de la misma."

La doctrina jurisprudencial ha entès que, a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent en grau d'incapacitat parcial cal tenir presents els següents criteris: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador/a, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional». d) La limitació ha de ser rellevant i afectar -impossibilitant-les o dificultant-les- a més del 33% de les funcions habituals.

D'altra banda, hem de recordar que el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació- i que, per tant, no és factible una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon a aquesta Sala valorar "ex novo" les limitacions del demandant derivades de l'accident, sinó constatar si el recurs formulat desvirtua les seves premisses fàctiques i/o la seva valoració jurídica.

En el present cas, el recurs que s'analitza, un cop exposada l'obligada invocació dels preceptes legals i criteris jurisprudencials infringits, concreta la denúncia formulada en els següents paràgrafs:

"Aparece Resección intestinal (folio 7 del expediente de la Mutua Universal) En el folio 9 del expediente de la Mutua Universal consistente en el Informe propuesta clínico laboral de la Mutua Universal consta una intervención quirúrgica consistente en una resección ileocecal de 80 cm, es decir, una pérdida de 80 cm de intestino.

En el informe del Dr. Luis Angel ( documento núm. 10 aportado por esta parte), en su folio 3 º recoge lo mismo, una resección intestinal ileocecal de 80 cm y en el folio 5º explica que esa pérdida de parte de su intestino le produce tener deposiciones bruscas y urgentes mínimo de 4 a 6 veces al día. Manifiesta que ello puede interrumpir su trabajo teniendo necesidad imperiosa de ir al wáter, debido al problema intestinal.

Si bien en el Hecho probado 6º de la sentencia se recoge la pérdida intestinal del actor no se contempla en la sentencia lo recogido por el informe pericial del Dr. Luis Angel ( documento nº 10 aporta por esta parte) una evidente afectación de esta secuela durante su jornada laboral, tratándose de un peón de recogida de residuos que debe a pie de calle recogiendo residuos sólidos, trastos, enseres y basura. Lo mismo hay que decir del Hecho probado 4º de la sentencia, teniendo en consideración el añadido de que su profesión habitual precisa de una carga biomecánica en los miembros superiores de grado 3 y que este grado atendiendo a la Guía de valoración profesional del INSS (documento nº 13 aportado por esta parte) que detalla el sistema de valoración de requerimientos profesionales, carga biomecánica, manejo de cargas, trabajo de precisión (del folio 2 al folio 9) , junto con la ficha de recogedor de residuos ( folio 10 y 11). En este documento núm. 13, junto muestra que el uso de brazos del actor ocupa una media de entre un 41 y un 60% de la jornada, un manejo de cargas de hasta 15 Kg en un 40% de la jornada y de hasta 25 Kg hasta un 20% de la jornada y el actor recurrente presenta según el informe del Dr. Luis Angel ( documento nº 10) falta de fuerza muscular en el miembro superior izquierdo e hipersensibilidad dolorosa que le limita para realizar fuerza muscular que precise de ambas extremidades superiores. Aunque tenga limitación en el miembro superior izquierdo es evidente que se debe ayudar de ambos brazos para hacer su trabajo de peón de recogida de residuos. El trabajo que realiza un peón de recogida de residuos es introducir las bolsas de alrededor en el contenedor, quitar el freno del contenedor, mover empujando el contenedor, barrido de los residuos a granel y acopio, retirada de residuos acopiados, volver a situar (empujando) el contenedor en su punto de origen, activar los frenos, tapar (si es posible) el contenedor.

También hay residuos sólidos, enseres y recogida selectiva. El trabajo de peón de recogida de residuos es un trabajo de fuerza, en el que debe realizarse limpieza de la vía pública, subir y bajar en carga trasera del camión, deben manipularse los contenedores, recoger los enseres y las bolsas que están fuera del contenedor y precisa de fuerza en ambas extremidades superiores, especialmente fuerza en hombros y brazos.

Teniendo en consideración que el uso de los brazos, hombros y manos en esta profesión ocupa entre un 41% y un 60% del tiempo de trabajo y que durante este tiempo se manipulan cargas de hasta 15 Kg en un 40% y de hasta 25 Kg hasta un 20% y que en su muñeca izquierda mantiene una pérdida de fuerza para agarrar, coger, levantar, prensar, con capacidad en extensión de 9,9 kg y una capacidad de prensión de 17,6kg (documento nº 11 de esta parte), consideramos y dicho con el debido respeto y en estrictos términos de defensa, hay un error en la apreciación de las mencionadas documentales que afectan al fallo de la sentencia, por cuanto estas limitaciones en su conjunto que ocupan una parte sustancial de su jornada, implican una limitación no inferior a un 33% en su capacidad laboral como peón de recogida de residuos. La sentencia objeto de este recurso recoge varias sentencias del Tribunal Superior de Cataluña refiriendo a que si la limitación de un miembro no alcanza el 50% no es tributaria de una incapacidad permanente parcial, sin embargo, cada profesión es distinta y debe tenerse en consideración el grado de uso de ese miembro durante la jornada y si se precisa de ambos miembros para poder trabajar, como es el caso."

Com es de veure en els paràgrafs reproduïts, el recurrent fonamenta la seva censura jurídica en dades fàctiques (en relació a les seqüeles de l'accident i als requeriments físics inherents al seu professiograma), que ni consten a la declaració de fets provats ni s'ha postulat la seva inclusió a la declaració de fets provats per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS. Sí, com afirma, "hay un error en la apreciación de las mencionadas documentales que afectan al fallo de la sentencia, por cuanto estas limitaciones en su conjunto que ocupan una parte sustancial de su jornada, implican una limitación no inferior a un 33% en su capacidad laboral como peón de recogida de residuos",aquest error s'havia d'intentar corregir per aquella via, per la qual cosa la censura jurídica s'ha d'abordar, estrictament, amb la declaració de fets provats de la sentència, amb la precisió incorporada per la via de la revisió fàctica.

Partint de l'anterior premissa, el reconeixement d'una incapacitat permanent parcial cal que hi hagi una disminució significativa en el rendiment de l'actor en relació a la seva professió habitual de peó de recollida de residus, que li hauria d'ocasionar una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a aquesta professió.

En el cas present s'ha constatat que l'actor va patir un accident de treball en data 18/01/2021, amb politraumatisme i amb les seqüeles i limitacions descrites al fet provat 6è en els següents termes:

El Sr. Cesareo presenta limitacions orgàniques i/o funcionals consistents en:

- Politraumatisme amb consolidació correcta de totes les fractures en genoll esquerre, sense lesions evidents -en RMN d'espatlla esquerra, RX malut esquerra- amb clau en fèmur; adequada evolució a nivell motor i sense alteracions conductuals menys desinhibició; persisteix lleu dèficit de concentració residual (informe de síntesis de 25/10/2022).

- Cicatrius en extremitat superior esquerra -ESI-, en braç de 16 cm., i petita a nivell de l'epicòndil; cicatriu en abdomen de 21 cm., i 3 foràmens; cicatriu en extremitat inferior esquerra -EII- de 6 cm., a nivell turmell i foramen a nivell mal·lèol intern; cicatriu en extremitat inferior dreta -EID- de 5 cm., en genoll i 4 foràmens; cicatriu en barbeta de 1 cm. i coll de 4 cm. (dictamen proposta de l'EVI de 13/12/2022, pàgs. 2 i 3 doc. 54 EE).

- Extremitats superiors amb amplis rangs de mobilitat i debilitat específica en canell/mà esquerra: mobilitat activa en colzes sense asimetries, ni deficiències significatives; mobilitat activa de canells sense asimetries, ni deficiències significatives; elevació dinàmica de tot dos braços sense asimetries, ni deficiències significatives; balanç muscular d'espatlles i colzes sense asimetries significatives amb capacitat superior (>) de 10 kg.; balanç muscular de canell esquerra disminuïda (4/5) respecte de la contra lateral (5/5), amb capacitat en extensió de 9,9 kg., -amb la dreta 12,7 kg.-; força de prensió manual esquerra disminuïda, amb capacitat de prensió de 17,6 kg., -amb la dreta 27,8 kg.- (informe biomecànic de Mutua Universal de 28/10/2021, doc. 76 EE).

- Extremitats inferiors presenten amplis rangs de mobilitat i debilitat específica en genoll esquerre: maluc esquerra amb dèficit específic en rang de rotació externa conservant, de manera global, un 96 % de mobilitat; mobilitat de genolls sense asimetries, ni deficiències significatives; mobilitat de turmell esquerre amb disminució del rang de flexió dorsal i eversió, conservant, de manera global, el 94 % de mobilitat; balanç muscular de maluc esquerra disminuït (4/5) respecte de contra lateral, únicament en abducció, conservant aproximadament el 85-90 % de força global respecte de contra lateral; força de genoll esquerre disminuïda en 33 %; balanç muscular de turmells conservats i simètrics -5/5 (informe biomecànic de Mutua Universal de 28/10/2021, doc. 76 EE).

- Patró de marxa funcional per superfície estable: capacitat de bipedestació estàtica amb distribució de càrrega a predomini dret en 61 %; deambulació a velocitat normal (duració de passos inferior -<- a 800 ms., sense asimetries significatives de força, precisió i temps de suport; patró funcional, sense auxilis tècnics i a velocitat normal (informe biomecànic de Mutua Universal de 28/10/2021, doc. 76 EE)."

Posant en relació aquestes limitacions amb les exigències físiques que puguin correspondre a les possibles funcions a desenvolupar en termes generals i hipotètics, raona el magistrat d'instància que les lesions que presenta l'actor poden tenir-hi incidència, ja que els requeriments físics recollits en la Guia de Valoració Professional de l'INSS (Codi CNO-11: 9441, "recollidors de residus") en respecte a la càrrega física, maneig de càrregues i càrrega biomecànica de mà són de grau 3 sobre 4, però també que "existeix un important manteniment de la funcionalitat de la mà afectada, amb una petita limitació tant de la seva mobilitat com de la seva força (inferior en tot cas al 50 %) i que, a més a més, es tracta de la mà no dominant, tenint completament funcional la mà dreta... incidència no es considera suficient com per a fer creditor al demandant del grau sol·licitat d'incapacitat permanent parcial, en ser precís -com estableix el transcrit precepte- que les lesions ocasionin al treballador una disminució no inferior al 33 % en el seu rendiment normal per a aquesta professió, el que no succeeix en el present cas, en el que les lesions, encara que existents, no s'ha acreditat que comportin un significatiu increment de la dificultat en el desenvolupament de les principals funcions de la seva professió habitual."

Aquesta conclusió del magistrat d'instància, fonamentada en un previ anàlisi i valoració exhaustius de la prova mèdica aportada, tenint en compte -també- que la càrrega biomecànica de mà és de grau 3 sobre 4, no ha quedat desvirtuada -ni fàctica ni jurídicament- pel recurrent que, com ja hem exposat, que ha fonamentat la seva censura jurídica en una major intensitat de les limitacions i dels requeriments no reflectida a la declaració de fets provats, sense que tampoc es postulés la seva inclusió per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS.

El recurs, per tant, ha de ser desestimat, amb plena confirmació de la sentència d'instància.

ATESOS els preceptes legals citats i altres de general i pertinent aplicació, en nom del Rei i per l'autoritat que ens confereix la Constitució,