Sentencia Social 7015/2024 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Sala de lo Social, Rec. 2998/2024 de 17 de diciembre del 2024

PRIMER.-El beneficiari demandant interposa el recurs de suplicació estintolat en tres motius. En els dos primer motius de suplicació, que es formulen a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, es sol·licita la modificació de dos punts del relat fàctic de la sentència d'instància. En el tercer motiu de recurs, formulat a l'empara de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS, la part recurrent denuncia la infracció de dos preceptes. El recurs finalitza sol·licitant la revocació de la sentència recorreguda, l'estimació de la demanda i que es declari que el procés d'IT iniciat el març de 2021 deriva de contingència professional.

En contra d'aquest recurs de suplicació s'han presentat sengles escrits d'impugnació per part de les demandades Mutua Asepeyo i l'empresa Guarro Casas, SA, mitjançant els quals aquestes entitats s'han oposat a tots i cadascun dels motius de suplicació i han sol·licitat la desestimació íntegra del recurs interposat, així com la confirmació de la sentència d'instància que va desestimar la demanda i va absoldre les demandades de les pretensions formulades en contra seva.

SEGON.-Quant al primer dels motius de recurs, plantejat a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, la part recurrent demana substituir la redacció original del F.P. 3r pel següent text literal: TERCERO.- D. Aquilino sufrió un accidente de trabajo el 2 de marzo de 2021 mientras limpiaba los cristales de las ventanas de su sección de trabajo y así lo comunicó a su jefe de sección Severino y a la técnica de prevención Emilia ese mismo día. Solicito el volante a la MÚTUA ASEPEYO a recursos humanos por el dolor continuado de su hombro derecho y este volante le fue denegado por la empresa sin justificación. Aquesta modificació fàctica s'estintola, segons indica la part recurrent, en els documents 1, 2 i 5 de la part actora.

Amb caràcter previ a resoldre la petició revisora de la recurrent, és convenient recordar que per a que sigui viable la modificació dels fets provats és necessari la concurrència dels següents requisits: 1) Cal indicar concretament el fet provat que es vol modificar i ha de proposar quin és el redactat alternatiu que proposa i quina supressió sol·licita. 2) El recurrent ha d'indicar amb claredat i precisió el concret document o perícia -indicant el foli de les actuacions- en què fonamenta la seva petició. 3) És imprescindible que la revisió proposada sigui transcendent per a la decisió del litigi. La modificació d'errors materials, aritmètics o de transcripció s'han de substanciar per la via de l'aclariment ex art. 214 LEC o 267 LOPJ. 4) A més, la modificació proposada ha de ser a partir d'un error evident del iudex a quo,que s'ha de deduir directament de la prova invocada, sense necessitat d'interpretacions, hipòtesis, conjectures ni deduccions, més o menys lògiques, atès que el tribunal ad quemno pot fer una nova valoració de la prova que ja ha sospesat el jutge d'instància. 5) Pel que fa a les afirmacions fàctiques predeterminants o la inclusió de conceptes jurídics en el relat fàctic, s'acostumen a considerar-se com defectes processals no transcendents, llevat que produeixin indefensió. 6) No és possible la revisió de fets provats en base a la prova negativa, és a dir, no es pot atendre una petició revisora basada en l'al·legació d'inexistència de prova. 7) Es pot incorporar en el relat fàctic que es vol modificar fets conformes, o sigui, aquells sobre els que les parts han mantingut una absoluta conformitat, encara que no existeixi prova documental o pericial al respecte.

En el present supòsit, tot i que el recurs indica l'ordinal fàctic que es vol modificar, conté el redactat fàctic alternatiu i, a més, fa esment als documents que presumptament avalen el text alternatiu proposat, ja es pot avançar que s'ha de desatendre aquest motiu primer de recurs per una raó essencial: la litero-insuficiència dels documents que han d'avalar els canvis que es pretenen. En efecte, de cap dels tres documents s'infereix de forma clara i directa que el dia 2-03-21 el demandant va patir un accident de treball. En efecte, el primer document tan sols indica que el dia 5-03-21 el treballador va dirigir un e.maila l'empresa demanant que li facilités un volant per acudir a la mútua, al·legant que el tres dies abans havia patit un accident de treball. Del document núm. 2 s'infereix la negativa de l'empresa a reconèixer la producció de cap accident de treball el dia 3 del mateix mes. I amb el document núm. 5 s'acredita que el treballador va instar davant de l'Entitat gestora el procediment de determinació de contingència. Per tant, de cap dels tres documents es dedueix de forma directa, sense necessitat d'hipòtesis ni de conjectures, que el dia 2-03-21 el demandant va patir un accident de treball en les instal·lacions de l'empresa. En conseqüència, s'ha de desestimar la primera revisió fàctica sol·licitada.

TERCER.-Quant al segon dels motius de recurs, que també es formula a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, la part recurrent demana modificar la redacció original del F.P. 6è de la sentència recorreguda pel següent text literal: SEXTO.- D. Aquilino presenta TENDINOPATIA DE LES TENDONES DE INSERCIÓN DE LOS MUSCULOS SUBESCAPULAR Y SUPRAESPINOSO DEL HOMBRO DERECHO del que no tenía antecedentes médicos anteriores a la fecha del 2 de marzo de 2021. Per a sustentar aquesta modificació, la part recurrent senyala els documents núm. 12 i 13 del seu ram de prova documental, que es corresponen a un informe sobre diagnòstic per la imatge datat el 11-06-21 i un altre informe de 30-09-21 del servei de rehabilitació d'un centre privat.

Aquesta revisió fàctica tampoc es pot acollir favorablement per vàries raons. En primer lloc, cap dels informes al·ludits conté l'anamnesi del demandant ni tampoc són gens adequats per a certificar que no tenia antecedents mèdics anteriors al març de 2021. L'objecte del primer document no es altre que informar sobre la prova de diagnòstic per la imatge, i el segon informe és del servei de rehabilitació en el qual es dona notícia del motiu de consulta, evolució clínica, tractament i recomanacions a l'alta. No obstant això, tampoc s'escau acollir favorablement la revisió fàctica proposada perquè la revisió de les patologies que pateix el demandant és molt poc rellevant, sobre tot si es té en compte que no és objecte ni es qüestiona en aquestes actuacions la incapacitat permanent total que té reconeguda l'interessat. Únicament es discuteix la contingència que va donar lloc al procés d'IT iniciat el 5-03-21 i a la IPT reconeguda amb efectes de 9-12-22. I de cara a la determinació de contingència, el quadre de patologies i seqüeles alternatiu que postula la recurrent és essencialment coincident amb el que consta en el F.P. 6è.

Finalment, tampoc es pot acollir favorablement la revisió del F.P. 6è perquè es basa en documents que ja han estat examinats pel jutjador d'instància, el qual -segons consta en aquest ordinal fàctic- ha donat prevalença al dictamen de l'ICAM en detriment d'altres informes mèdics que consten en les actuacions. Al respecte, escau recordar que, d'acord amb el que ha sostingut des d'antic la jurisprudència laboral ( STS de 16-12-67, 18-03-68, 27-03-68, 30-06-78, 6-05-85, 5-06-95, etc.), no és possible admetre la revisió fàctica de la sentència impugnada en base a les mateixes proves que han servit de fonament d'aquesta, ja que no és acceptable substituir la percepció que va tenir d'elles el jutge d'instància, per una valoració interessada i subjectiva de la part recurrent. I en el supòsit de documents o informes contradictoris i en la mesura que d'ells se'n puguin extraure conclusions contràries o incompatibles, ha de prevaler la solució fàctica de l'òrgan jurisdiccional d'instància, que és sobirà per a apreciar la prova ( STC 44/1989, de 20 de febrer y 24/1990, de 15 de febrer), llevat del cas que aquesta lliure apreciació no sigui raonable ( STS de 10-03-80, 30-10-91, 22-05-93, 16-12-93, 10-03-94, etc.). Doncs bé, per les raons exposades, tampoc es pot acollir la revisió fàctica del fet provat 6è, el qual ha de romandre en els mateixos termes i sense variacions.

QUART.-El tercer motiu que sustenta el recurs de suplicació té la seva empara processal a l'apartat c) de l' art. 193 LRJS, concretament s'invoca com a motiu de recurs la infracció dels articles 169 i 170 LGSS, així com l' art. 1 i annexos del RD. 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de Seguretat Social. Finalment, també s'invoca la infracció de la jurisprudència recollida a la STS, 4a, núm. 747/2022, de 20 de setembre. Exposat de forma succinta, el beneficiari recurrent sosté que la malaltia i seqüela que l'afecten estan contemplades com malaltia professional en el RD. 1299/2006. No obstant, es reconeix textualment que: La situació del Sr. Aquilino no està expressament inclosa en el seu professiograma com a operari de màquines de la indústria paperera, però això no exclou, de cap manera, que el trencament del manegot rotador d'espatlla esquerra, associat es pugui descartar la qualificació professional si, com s'ha acreditat en prova documental [...] netejava vidres en la seva secció de treball per encomana del seu cap.

En els escrits d'impugnació presentats per la mútua i l'empresa demandades es neguen aquestes afirmacions i s'insisteix que el professiograma del demandant -conductor de màquines gofradores- no té els requeriments físics ni els moviments repetitius que preveu el quadre de malalties professionals invocat.

Centrada la controvèrsia en els termes exposats, la primera qüestió que s'ha de posar de relleu és que en el recurs de suplicació la part recurrent ha modificat els fets que sustentaven la seva pretensió. Certament, la contingència professional de la IT i de la IPT postulada en la demanda es sustentava en la producció d'un accident de treball produït el dia 2-03-21, tal i com es llegeix textualment en els fets tercer, quart i cinquè de l'escrit de demanda -folis 4 revers i 5 anvers. En canvi, tot i que en el recurs de suplicació es manté la mateixa pretensió que en la demanda -la declaració de contingència professional-, en aquest segon grau jurisdiccional es pretén sostenir la contingència professional de la IT només en la malaltia professional. En efecte, en el recurs ja no s'afirma ni s'al·lega que l'origen de la IT iniciada el 5-03-21 sigui l'accident de treball, sinó la malaltia professional. Doncs bé, d'acord amb l' art. 233 LRJS, és bastant clar que s'està davant de l'al·legació de fets nous -la malaltia professional com element motivador de la contingència professional- respecte dels quals la resta de parts no han pogut practicar prova a l'acte de judici, atès que no s'al·legava a la demanda, la qual cosa les hi produeix indefensió. Per tant, únicament aquesta raó de caràcter processal podria justificar la desestimació del tercer motiu de recurs.

Nogensmenys, també s'ha de desatendre la infracció jurídica denunciada per raons de fons. Efectivament, només cal acudir al professiograma del beneficiari demandant -vid. folis 161-162- per concloure que les comeses laborals que té assignades el conductor de màquines gofradores no es poden incloure en el quadre de malalties professionals del RD. 1299/2006, concretament en les malalties incloses en el Grup 2 -malalties professionals causades per agents físics-, bàsicament perquè aquesta tasca professional no exigeix ni postures forçades ni moviments repetitius de les extremitats superiors. L'activitat del conductor de màquines gofradores no requereix que l'activitat es desenvolupi amb els colzes en posició elevada ni exigeix aixecar de forma reiterada els braços en posicions d'abducció i flexió. D'acord amb el que es descriu en el professiograma del treballador demandant, l'esforç físic del conductor de màquines gofradores consisteix -revers foli 161- en: L'esforç físic és baix, sempre i quant es respecti l'avaluació de riscos específica, els procediments i les instruccions. El treball alterna estones de peu, amb estones de moviment i assegut, de manera que no s'ha de mantenir cap posició molt de temps, ni forçada. Tampoc s'ha de caminar estones llargues. Els treballs no requereixen pujar ni baixar escales amb freqüència. Es disposen de medis mecànics pel trasllat i manipular el material (pont grua i apilador).

Si es té en compte que el treballador demandant acredita una antiguitat a l'empresa de 1984 -F.P. 1r- i que les funcions de la seva categoria professional són les esmentades en el punt anterior, és clar que la patologia i limitacions funcionals de l'espatlla dreta no tenen a veure amb les exigències físiques reiterades en el seu lloc de treball, atès que les seves comeses laborals habituals com a conductor de màquines gofradores no exigeixen ni moviments reiterats d'espatlla ni postures forçades de les extremitats superiors per a treballs en alçada. Per tant, és obvi que no s'ha infringit cap dels preceptes invocats relacionats amb la malaltia professional, atès que en el lloc de treball del demandant no es manifesta ni l'agent físic causant de la patologia ni l'activitat professional contemplada en el Grup 2, Agent D, Subagent 01, Activitat 01-Codi 2D101, de l'annex 1 del RD. 1299/2006, de 10 de novembre.

I malgrat que es podria al·legar que algunes de les activitats de netejador de vidres podria tenir unes exigències físiques que es podrien subsumir en activitats contemplades en el Grup 2 de l'annex 1 del quadre de malalties professionals, no es pot perdre de vista que, segons s'ha al·legat i consta en les actuacions, aquesta activitat professional la va desenvolupar el demandant de forma extraordinària -atès que no tenia feina de conductor- tan sols durant el dia 2-03-21. Per tant, és obvi que no es pot postular la malaltia professional com a contingència de la IT pel fet de desenvolupar aquesta activitat un sol dia, atès que és l'actuació reiterada dels agents i de l'activitat la que dona lloc a la malaltia professional, havent-se de catalogar d'accident de treball si s'acredita que l'origen de la lesió és un acte traumàtic o una acció puntual, llevat del cas de les malalties en el treball ex art. 156.2, e) LGSS. I tal com es raona en la sentència d'instància, no s'ha acreditat en el cas examinat la producció de cap incidència traumàtica en el lloc de treball que donés lloc a la patologia causant de la IT iniciada el dia 5-03-21.

Tot i que en el recurs es cita com infringit l' art. 170 LGSS, en realitat el recurrent transcriu l' art. 157 LGSS, que és el precepte legal que defineix la malaltia professional. Per tant, s'ha d'entendre com invocada la infracció d'aquest darrer article. Centrat l'objecte del recurs de suplicació en l'eventual infracció de l' art. 157 LGSS, s'ha de recordar que l'apartat 1 d'aquest precepte estableix que: Se entenderá por enfermedad profesional la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividades que se especifiquen en el cuadro que se apruebe por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta ley , y que esté provocada por la acción de los elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional.El llistat de les actuals malalties professionals, les activitat específiques on es produeixen així com els elements o substàncies que les provoquen es recullen actualment en el RD. 1299/2006, de 10 de novembre.

A partir del previst de l' art. 157 LGSS, es pot inferir que els requisits que han de concórrer per a catalogar de malaltia professional la patologia que pateix el treballador són els següents: 1) La malaltia ha de tenir relació de causa/efecte entre el treball executat i la patologia que es pateix; 2) La malaltia ha d'estar inclosa en el quadre legal de malalties professionals, de forma que per a tenir el caràcter de malaltia professional no és suficient que aquesta s'hagi adquirit o sigui conseqüència del treball sinó que s'ha d'haver produït en alguna de les activitats productives llistades; 3) La malaltia ha d'haver estat causada per alguns dels elements, substancies, agents físics o d'altre tipus que estan previstos i detallats en el quadre. Si les substàncies i agents que originen la malaltia provinguessin del treball però no estiguessin expressament contemplats en el quadre de les malalties professionals -RD 1299/2006-, s'estaria davant d'una malaltia del treball, catalogada d'accident de treball a l' art. 156.2, e) LGSS; i 4) La malaltia professional es vincula conceptualment al treball per compte aliè, tot i que actualment aquesta contingència també està contemplada en els règims especials agrari, de treballadors del mar i els treballadors per compte propi del RETA que optin per aquesta cobertura.

El concepte de malaltia professional ha estat examinat per la jurisprudència, la qual ha considerat, segons resumeix la STS, 4ª, de 8 de juliol de 2022, rec. 24/2020 que: "...CUARTO . - 1. El art. 157 de la LGSS , que define el concepto de enfermedad profesional, dice: Se entenderá por enfermedad profesional la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividades que se especifiquen en el cuadro que se apruebe por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta ley, y que esté provocada por la acción de los elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional.

Dicho precepto ha sido interpretado por esta Sala en STS 13 de noviembre de 2006, rcud. 2539/2005 , en los términos siguientes: Para saber entonces si nos encontramos ante una enfermedad profesional, habrá que analizar si el causante reúne los tres requisitos que la citada norma exige para ello: Que la enfermedad se haya contraído a consecuencia del trabajo realizado por cuenta ajena, que se trate de alguna de las actividades que reglamentariamente se determinan, y que esté provocada por la acción de elementos y sustancias que se determinen para cada enfermedad".

Por otra parte, la Sala, en múltiples sentencias, citadas en STS 5 de noviembre de 2014, rcud. 1515/2013 , ha venido señalando que, a diferencia del accidente de trabajo, en el que es necesaria la "prueba del nexo causal lesión-trabajo" para la calificación de laboralidad, "en virtud de la presunción contenida en el artículo 156 de la actual Ley General de la Seguridad Social , tal prueba no se exige al trabajador en ningún caso en las enfermedades profesionales listadas, poniendo de relieve con ello que el sistema vigente en nuestro ordenamiento conlleva una paladina seguridad jurídica, ya que se presumen iuris et de iure enfermedades profesionales todas las enfermedades listadas,antes en el Real Decreto Real Decreto 1995/1978, y ahora en el vigente Real Decreto 1299/2006.

2. El Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre, por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro, es la norma que, derogando el anterior Real Decreto 1995/1978, de 12 de mayo, aprobó el actual cuadro de enfermedades profesionales, a que se refiere el citado artículo 157 de la LGSS . Dicho cuadro se clasifica en seis Grupos, organizados por agentes, subagentes, actividades, códigos y enfermedades profesionales con la relación de las principales actividades capaces de producirlas. De este modo, para la determinación de la existencia de una enfermedad profesional, se ha optado por seguir el sistema o modelo de "lista", por el que se atribuye la consideración de enfermedad profesional a toda aquella recogida en una lista que acoge además las sustancias y ámbitos profesionales o sectores en que está presente, vinculando todo estos elementos, siguiendo -como dice la exposición de motivos del Real Decreto 1299/2006- "la Recomendación 2003/670/CE de la Comisión, de 19 de septiembre de 2003, relativa a la lista europea de enfermedades profesionales".

Per tant, és clar que el concepte legal i jurisprudencial de malaltia professional és bastant més estricte i restrictiu que el d'accident de treball, atès que han de concórrer per al seu reconeixement els elements conformadors que s'han esmentat. No obstant això, un cop s'acredita la seva concurrència, existeix una presumpció legal iuris et de iure,de forma que no admet prova en contrari la seva catalogació de contingència professional.

En el cas que ens ocupa, el recurs s'ha de desestimar també perquè la malaltia que va donar lloc a la IT i a la IPT hauria d'haver estat causada per alguns dels elements, substàncies, agents físics o d'altre tipus que estan previstos i detallats en el quadre de malalties professionals. I tal com s'ha explicat més amunt, les exigències físiques del professiograma del conductor de màquines gofradores són mínimes i, a més, pràcticament no impliquen moviments repetitius de les extremitats superiors i posicions alçades i/o forçades, per la qual cosa resulta totalment insostenible que la contingència causant de la IT iniciada el dia 5-03-21 sigui la malaltia professional.

També en el recurs es denuncia la infracció de jurisprudència, senyalant la doctrina que es conté a la STS, 4a, núm. 747/2022, de 20 de setembre. Aquesta censura jurídica també s'ha de refusar perquè el supòsit que examina l'Alt Tribunal en aquesta resolució no té punt de comparació amb el cas que ens ocupa. Certament, la Sala 4a examina la malaltia que afecta una netejadora i conclou que les tasques de les netejadores requereixen moviments continus dels colzes en posició elevada, tensen els tendons o la borsa subacromial, associant-se a accions d'alçar i abastar, amb ús continuat del braç en abducció i flexió, susceptibles de generar la patologia de caràcter professional. En canvi, en el cas que ens ocupa, el treballador, que tenia la categoria de conductor de màquines gofradores, no feia de forma reiterada cap d'aquests moviments, de manera que en cap aspecte infringeix la sentència recorreguda la doctrina jurisprudencial invocada.

En conseqüència, per les raons formals i de fons que s'han explicat, escau concloure en què no s'han infringit ni els preceptes legals ni reglamentaris invocats en l'encapçalament del darrer motiu de recurs, raó per la qual s'ha de desatendre aquest últim motiu i, amb això, desestimar íntegrament el recurs de suplicació interposat i confirmar íntegrament la sentència d'instància.

Atesos els preceptes legals esmentats i els demés de general aplicació,