Sentencia Social 1846/2026 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Sala de lo Social, Rec. 2657/2025 de 26 de marzo del 2026

PRIMER.- Plantejament del litigi.

La part demandant va sol·licitar davant l'INSS el reconeixement del grau d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total per la seva professió d'administrativa que va ser desestimat; esgotada la via administrativa presenta demanda en reconeixement dels graus postulats i al·lega com a seqüeles: cervicobraquialgia, lumbociatàlgia mecànica por síndrome facetaria con radiculopatía C7 cronificada, artròdesis C6-C6 y C6-C7 amb placa, trastorn depressiu major recurrent greu i cronificat, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica, dolor neuropàtic crònic i claudicació a la marxa.

La sentència desestima la demanda i declara acreditades les seqüeles reconegudes per la SGAM: "4º y 5º dedos en martillo pie derecho intervenidos en varias ocasiones + neuroma de Morton - dolor pericicatricial con mejoría en infiltraciones y sin limitación funcional invalidante pendiente de evolución. Antecedentes de artrodesis cervical C5-C7 sin signos clínicos de radiculopatía activa sin déficit muscular valorable - protrusión discal L5-S1 sin evidencia de repercusión radicular - hipotiroidismo primario en tratamiento", més trastorn depressiu diagnosticat al gener de 2017 i fibromialgia".

SEGON: Estructura del recurs

Lucía interposa recurs de suplicació contra la sentencia del Jutjat social 3 de Barcelona, actual Secció Social del Tribunal d'Instància 3 de Barcelona, núm. 73/2024, de data 10-03-2024, actuacions 112/2023, que desestima la demanda que va interposar la part recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per incapacitat permanent absoluta o subsidiària total per a professió d'administrativa.

La part recurrent estructura el recurs dos parts, la primera part a l'objecte de de revisar els fets provats, de conformitat amb el que disposa l' article 193, b ) LRJS, que conté vuit motius, en els que sol·licita la modificació del fet provat quart i explica en els motius successius el suport a les modificacions/adicions que pretén de cadascuna de les patologies. A la segona part, per la via de l' article 193 c ) LRJS, interessa l'examen de la normativa aplicada per la sentencia, que desenvolupa en dos apartats, el primer en cinc motius en relació al grau d'absoluta, que demana amb caràcter principal, i el segon en quatre motius en relació al grau d'incapacitat permanent total que demana amb caràcter subsidiari. Denúncia la infracció de l' article 194, 4 i 5 del Reial Decret Legislatiu 8/2015 de 30 d'octubre (LGSS), en la redacció introduïda per la disposició transitòria vigèsima sisena d'aquesta norma (LRJS) i els criteris jurisprudencials d'aplicació, que projecta en les seqüeles que presenta.

El recurs no ha estat impugnat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.

TERCER.- Criteris jurisprudencials de valoració del grau d'incapacitat permanent absoluta i subsidiària total per la professió habitual.

La jurisprudència, pel que fa al grau d' incapacitat permanent absoluta, -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.-assenyala:

"...la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente acceptables.

També ha reiterat la jurisprudència el caràcter essencial i determinant de la professió a la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat, pel fet que les mateixes lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques requerides per la professió de sol·licitant. Se ha pronunciat també sobre la determinació de la professió habitual als efectes de delimitar els contorns de la incapacitat permanent i va establir que es concretarà en atenció a l'àmbit de funcions exigides per el tipus de treball que es realitza o que es pugui realitzar dintre de la mobilitat funcional Respecte al grau d'incapacitat permanent total l' art. 194,4 LGSS, considera que es la situació que como tal "la que inhabiliti al treballador per la realització de totes o les fonamentals tasques de la dita professió, sempre que pugui dedicar-se a altre diferent". La declaració d'incapacitat permanent total es declararà quan les lesions o seqüeles impedeixin desenvolupar les tasques fonamentals de la professió habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix (entre d'altres SSTS 26 de octubre de 2016, núm. 898/2016, recurs: 1267/2015 STS/4ª - STS de 10 octubre 2011 -rcud. 4611/2010 i resolucions que citen).

En aplicació dels criteris esmentats resoldrem els motius del recurs.

QUART.- Anàlisi dels motius del recurs.

PART PRIMERA: Revisió de fets provats ( art. 193 b) LRJS .

Amb caràcter previ a resoldre sobre l'eventual modificació fàctica , hem de reiterar que, per que pugui prosperar la causa de suplicació i revisió que postula, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaldre el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

La sentència d'instància recull al fet provat segon el diagnòstic de la SGAM d'1-09-2022, al fet quart les patologies que declara acreditades i, al fet provat cinquè, el quadre patològic que va declarar provat la sentencia del Jutjat Social 11 de Barcelona, dictada el 10-02-2021, que va estimar la demanda i va reconèixer a la demandant el grau d'absoluta, sentència revocada per la Sala en STSJ CAT de 10-09-2021. Al fonament de dret primer de la sentència es reconeix haver valorat el dictamen de la SGAM, les pericials i els informes d'ambdues parts i la STSJ CAT de 10-09-2021, que va valorar bona part de les patologies invocades i, al fonament tercer valora la relació lesions-professió habitual.

En els motius sisè, setè i vuitè de la part primera del recurs, la part recurrent afirma tenir coneixement dels requisits que exigeix la doctrina jurisprudencial per que la revisió pugui prosperar, també de la prevalença del criteri del jutge d'instància, que pot optar per l'informe que consideri convenient i li aporti superior credibilitat ( art. 348 LEC). Afirma que compleix els requisits i les modificacions/adicions que proposa son rellevants per la resolució del recurs, per permetre establir el quadre de limitacions i poder valorar-les conjuntament.

Demana la recurrent en el motiu primer de la primera part del recurs, es modifiqui el fet provat quart, i proposa afegir a les patologies que recull, les adicions i modificacions que desenvolupa als motius següents (motius 2 a 5). Proposa que el fet quart es redacti amb el text següent:

"QUART.-Les lesions que presenta la part demandant són les següents:

- 4º y 5º dedo en martillo pie derecho intervenido en varias ocasiones. La evolución del 4º dedo es desfavorable con secuela de dolor neurítico en cicatriz quirúrgica y bridas cicatrízales a planos profundos que se tratan con infiltraciones y rhb sin mejoría importante. Neuroma de Morton en 3º espacio del pie derecho con mejoría inicial, presenta tiempo después dolor progresivo en misma zona, con clínica de recidiva. Dada la mala evolución de las intervenciones y no pudiendo garantizar la mejoría de la clínica de la paciente se descartan nuevas intervenciones.

- Artrosis Cervical C5-C7 sin signos clinicos de radiculopatia activa sin déficit muscular valorable.

-Espondilolistesis L5-S1 con patrón de afectación de tipo neurológico crónico L4-L5 de intensidad leve y S1-S2 de intensidad moderada, compatibles con radiculopatía a dicho nivel. Con claudicación a la marcha a los 20 minutos.

- Hipotiroidismo primario en tratamiento.

- Trastorno depresivo mayor.

- Fibromialgia FIQ80,57 afectación severa, en seguimiento por la Unidad Fibromialgia de H. Mollet. Ha realizado terapia grupal sin mejoría."

Al motiu segon atribueix la recurrent al jutge a quo error de valoració pel fet que no tracta de la seqüela dels dits peu dret a la fonamentació jurídica i reprodueix el dictamen de la SGAM, que va valorar un informe COT de 25-05-2022, i no el posterior del mateix facultatiu i centre, emès el del centre COT Activita de 1-12-2023 (doc. 5 ram de prova de la part actora) amb el contingut que reprodueix. Considera de vital importància les modificacions per determinar les limitacions actualitzades d'aquesta patologia. És cert que no conté la fonamentació jurídica cap menció textual a la patologia i limitacions del peu dret, però com hem indicat, al fonament jurídic primer indica que ha valorat el dictamen de la SGAM, i recull la patologia al peu dret com ho fa aquest dictamen, al que atorga especial credibilitat, i que no només es basa en l'informe del centre mèdic privat Activita, també en proves diagnòstiques i en la exploració practicada; en tot cas el posterior informe de Activita no especifica que les seqüeles de les intervencions per neuroma de Morton limitin o l'impedeixin deambular, recomana calçat compressiu i no realitat activitat física important, que no es requerida a les activitats exigides a la seva professió d'administrativa i no resultarien rellevants per modificar la part dispositiva de la sentència.

Al motiu tercer, en relació a la patologia lumbar, que també s'extrau de l'informe de la SGAM, afirma que no reflecteix adequadament el diagnòstic sobre la base d'informe de curs clínic de MAP de 28-12-2013 (doc. 12 actora), que recull el resultat de RNM i EMG, que indica que la denervació en musculatura S1-S2 es moderada i compatible amb radiculopatia a aquest nivell. I la claudicació a la marxa en un radi no superior a 20 minuts que proposa introduir s'extreu del fet provat quart de la sentència del Jutjat Social 11 de Barcelona, confirmada por la de la Sala, incorporada a les actuacions als folis que cita, limitació que no consta que hagi millorat. El document que cita a efectes revisors fa esment a la EMG sense data que cita, però obvia la part recurrent que també cita a continuació una RNM lumbosacra de 6-11-2023, que no evidencia compromís saco-radicular. El jutge d'instància va concloure que les limitacions per les patologies cervical i lumbar eren anàlogues a les examinades per la Sala i que l'informe de rehabilitació de 28-02-2024 mostra el mateix quadre que el acreditat a data 20-01-21 i per aquest motiu no valora la intolerància a la bipedestació i sedestació que descriu, al no aportar altres proves objectives que determinin un empitjorament des de a valoració pel TSJ CAT i del informe que cita reflecteix inclús una milloria clínica. I finalment, en relació a la claudicació a 20 minuts, quan es xifra en metres, no impediria el la mobilització sense càrregues ni esforços i no es cita informe actualitzat d'especialista que permeti concloure que es mantenia quan va ser valorada.

El motiu quart insisteix la part recurrent en l'error de valoració del jutge d'instància en relació a la patologia psiquiàtrica, al indicar que es documenta només als informes de psicòleg clínic de 2017 i de medecina de família de 18-07-2019 (documents 10 i 11 de la seva prova), quan aporta informe posterior de MAP de 28-12-2023 que indica que l'atén el psiquiatra de la sanitat pública (doc. 12). Pel que fa al trastorn depressiu la sentència no valora només l'informe de psicòleg clínic de 2017, també l'ínforme MAP que conté el diagnòstic de trastorn adaptatiu i indica que la pericial actora no es basa en cap informe d'especialista en psiquiatria de la sanitat pública en el qual el diagnòstic sigui una depressió greu. Compartim la conclusió del jutge d'instància pel fet que la demandant cita només l'informe clínic de l'ICS de 28-12-2023 -, que recull les patologies i tractaments actius; en relació a la patologia psiquiàtrica, indica que presenta un trastorn adaptatiu a les patologies orgàniques i que està pendent de visita al servei de psiquiatria i, per tant, de diagnòstic definitiu a aquella data, sense que es pugui admetre el diagnòstic de trastorn depressiu major que demana que s'inclogui.

El cinquè motiu es destina a justificar la inclusió en el diagnòstic de la síndrome fibromiàlgica del grau i limitacions que acredita i documenta a l'informe clínic de MAP de 28-12-2023, en el que es qualifica la afectació com a severa amb un FIQ 80,57(document 12) i el error del jutge d'instància de valorar com a únic document l'informe de la Unitat de Fibromiàlgia de l'Hospital de Mollet i obviar el que cita. És cert que, en relació a la fibromiàlgia, el magistrat d'instància valora l'únic informe de la Unitat de Fibromiàlgia de l'Hospital de Mollet de 18.12.2023 que indica que la afectació es crònica i d'intensitat variable el que impedeix valorar-la com a incapacitant (foli 86), pel fet que és l'únic informe recent de especialistes, que ha de prevaldre davant de la clínica que presentava a l'any 2018 a la que fa esment el metge de família, sense que procedeixi la revisió per tal motiu.

Hem de concloure que el jutge d'instància no ha comés els errors de valoració que denúncia la recurrent, sense que pugui prosperar la revisió fàctica que proposa.

PART SEGONA: Infraccions legals i de la jurisprudència ( art. 193, c) LRJS ).

A la segona part del recurs, per la via de l' article 193 c ) LRJS, interessa l'examen de la normativa aplicada per la sentencia, que desenvolupa en dos apartats, el primer en cinq motius en relació al grau d'absoluta, que demana amb caràcter principal, i el segon en quatre motius en relació al grau d'incapacitat permanent total que demana amb caràcter subsidiari. Denúncia la infracció de l' article 194, 4 i 5 del Reial Decret Legislatiu 8/2015 de 30 d'octubre (LGSS), en la redacció introduïda per la disposició transitòria vigèsima sisena d'aquesta norma (LRJS) i els criteris jurisprudencials d'aplicació, que projecta en les seqüeles que presenta.

1.- Incapacitat permanent absoluta.

Denuncia a recurrent la infracció de l'actual art. 194.5 del R.D. Legislatiu 8/2015, prèvia cita la jurisprudència que manté una posició restrictiva del seu reconeixement, que limita als supòsits en que la situació fisiològica anul·li totalment la capacitat de prestar serveis al mon laboral, amb uns mínims de dedicació, diligència i atenció i oferir el treballador un rendiments socialment acceptable.

Argumenta que la actora es troba incapacitada en el grau d'absoluta per les seqüeles que presenta i es declaren acreditades, amb les modificacions que proposa, que demostren que presenta limitacions per la realització de tasques que requereixin sobrecàrrega lumbar, per la bipedestació, la deambulació, la sedestació i tasques de sobrecàrrega cervical, limitació a la que s'afegeix una fibromialgia amb afectació severa (18/18 punts fibrosítics) que l'impedeix realitzar activitat física malgrat el tractament, que és simptomàtic i de baixa eficàcia. I per les limitacions a nivell psiquiàtric, que malgrat el tractament antidepressiu i ansiolític i les diferents teràpies psicològiques ha empitjorat i està pendent de consulta amb psiquiatra i del SIAD. Cita com a documents acreditatius de les patologies i limitacions els documents 2, 5, 9, 12 i 13 del seu ram de prova i, amb suport en la doctrina de la Sala, considera que procedeix el reconeixement del grau d'absoluta, especialment per la fibromialgia i trastorn depressiu major, segons els criteris doctrinals i jurisprudencials que qualifiquen amb el grau d'absoluta a la fibromiàlgia quan presenta un grau d'afectació sever (grau III) (SSTSJ CAT 21/01/2020, rec. 4157/2019 - 29/05/2020, rec. 6700/2019 i doctrina que citen) i, en relació a la patologia depressiva, les sentencies d'aquesta Sala, la consideren tributaria del grau d'absoluta quan presenta un quadre crònic, persistent i sever (SS TSJ CAT 11-07-2011 de 11-07-2011 (JUR\2011\324363), STSJ CAT núm. 1221/2011 de 15-02-2011, entre moltes d'altres.

Conclou que la severitat de la fibromiàlgia, que concorre amb un trastorn depressiu major, juntament amb la resta de patologies osteoarticulars, segons la doctrina citada, impedeix la realització de cap tipus de professió per lleugera que sigui, en condicions d'esforç, rendiment i eficàcia exigibles i es creditora del grau d'absoluta.

2. Incapacitat permanent total.

Pel que fa al grau de total, que demana amb caràcter subsidiari, denuncia la infracció de l'actual article 194, 4 LGSS i la jurisprudència que cita, en relació als pressupostos que s'exigeixen per la seva valoració, i fa esment a la jurisprudència del Tribunal Suprem que va establir que les patologies i limitacions han de valorar-se conjuntament (entre d'altres SSTS 15-06-1990 (RJ 1990,5471) i de 29-01-1.991 (RJ 1991, 191), sense que la sentència relacioni les patologies amb la professió de la demandant ni valori aquesta connexió. A tal efecte cita els requeriments que estableix la Guia de Valoració Professional de l'INSS i destaca que la professió d'administrativa te un grau 3 sobre 4 en sedestació (60%) de la jornada laboral, sense possibilitat de canvis posturals i, que en relació a la comunicació, atenció al públic, pressa de decisions i complexitat li suposa entre un 31-50% de la jornada. Manifesta que està limitada en su capacitat física per desenvolupar feines en situació de sedestació entre un 40-61% sense canvis posturals i cita el document 2 de la seva prova, informe de rehabilitació que acreditaria la impossibilitat de romandre asseguda prolongadament. Reitera la afectació per la fibromiàlgia i la patologia psiquiàtrica, que limitarien a la demandant per dur a terme les funcions del seu lloc de treball a nivell físic i mental, patologies de caràcter crònic, evolutiu i persistent que impedeix la realització de les tasques fonamentals de la seva activitat.

CINQUÈ.- Posició de la Sala.

Hem de partir de les dolències i limitacions acreditades, que recull el fet quart de la sentència, i que es mantenen inalterades al no haver-se acceptar la revisió fàctica: quart i cinquè dits en martell al peu dret intervinguts i neuroma de Morton, intervinguts en diverses ocasions, amb dolor pericicatricial millorat amb infiltracions, sense limitació funcional i pendent d'evolució, antecedents d'artrodesi cervical C5-C7 (26-01-2013) sense signes de radiculopatia activa ni dèficit muscular valorable actual, protrusió discal L5-S1 sense radiculopatía, hipertiroïdisme primari en tractament i trastorn depressiu diagnosticat al 2017, actualment pendent de psiquiatra i fibromiàlgia.

Cal recordar a la part recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 LRJS l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Ens remetem als raonaments que hem realitzat al resoldre els motius de revisió fàctic en relació amb el quadre patològic que va reflectir el magistrat d'instància al fet provat quart. Al fonament jurídic tercer, parteix de les seqüeles que van ser valorades en anterior procediment judicial d'incapacitat permanent, en el qual la sentència d'instància va reconèixer el grau d'absoluta el 10-02-2021 que va revocar la Sala en sentència de 10-09-2021. Valora els documents citats per la recurrent, i si bé és cert que no realitza vinculació seqüeles-professió, al darrer paràgraf del fonament jurídic primer centra la controvèrsia en la valoració de les lesions en relació als graus d'incapacitat permanent absoluta i total, al fonament jurídic segon cita els preceptes que regulen la incapacitat permanent absoluta i total, i el fonament jurídic tercer valora les lesions en relació amb l'exercici de qualsevol activitat laboral i amb la professió habitual i resol que no pot concloure l'existència d'una situació determinant de la incapacitat permanent que es demana, perquè les dolències "no tenen, per ara, la virtualitat pretesa a la demanda, al no reunir els pressupòsits necessaris per a que la situació pugui ser d'invalidesa permanent.." i no disminueixen ni anul·len la seva capacitat laboral en grau jurídicament valorable.

La part actora reconeix que la professió de la demandant era de caràcter sedentari i el magistrat ha valorat la totalitat de la prova de forma conjunta, com indica al fonament jurídic primer i desenvolupa al fonament jurídic tercer, el quadre patològic i la seva projecció sobre les seqüeles i limitacions al·legades, amb cita de criteris de valoració general de l'Alt Tribunal per l'exercici eficaç d'activitats laborals que inclou la seva professió d'administrativa, sense cometre les infraccions legals i de la jurisprudència que denuncia.

Com hem assenyalat en l'àmbit social correspon al primer grau jurisdiccional la valoració de la prova, sense que tingui la Sala cap competència al respecte, llevat la constatació d'error, el que fa difícil acceptar que concorri cap infracció de les regles d'aplicació al respecte pel fet que la part recurrent al·legui que determinats informes tenen major versemblança que altres. Les conclusions del magistrat d'instància, en relació a la incidència actual de les patologies i limitacions funcionals, estan basades en els informes aportats per les parts que el magistrat ha considerat que contemplen seqüeles i limitacions sense entitat suficient per incapacitar actualment a la part demandant per desenvolupar les tasques incloses en cap dels graus que sol·licita.

SISÈ.- Desestimació del recurs.

Atesos es fets i fonaments indicats, la Sala considera que la demandant, presenta limitacions rellevants per la patologia osteoarticular en columna cervical, lumbar i peu dret, que poden impedir en fases àlgiques desenvolupar la seva professió d'administrativa, però coincidim amb el magistrat d'instància que, controlada la clínica, aquestes limitacions no l'impedeixen actualment dur a terme el nucli essencial de la seva activitat professional, ni d'altres activitats laborals que no exigeixin esforç físic important.

El magistrat a quo ha justificat suficientment la seva decisió valorant la prova, facultat que li correspon en exclusiva, que no podem considerar errònia o arbitraria, ni substituir-la per la que demana de la part recorrent. Escau, en conseqüència, en aplicació del que disposa l' article 201.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, rebutjar els motius de revisió fàctica i censura jurídica que al·lega la part demandant i el recurs que interposa i confirmar íntegrament la sentència dictada.

No procedeix condemna en costes.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,