Sentencia Social 4160/2023 Tribunal Superior de Justicia de Cataluña . Sala de lo Social, Rec. 8113/2022 de 30 de junio del 2023

PRIMER.- Plantejament del recurs.

Manuela i l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Interposen recurs de suplicació contra la sentencia del Jutjat social 3 de Barcelona, núm. 179/2022, dictada el 2-06-2022 en actuacions 227/2021, que estima en part la demanda que va interposar la recorrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT en reclamació per incapacitat permanent absoluta o subsidiària total per la professió de governanta i reconeix el grau de total per la professió de netejadora

La part demandant sol·licita al motiu primer del recurs la revisió dels fets provats primer i cinquè, per la via del apartat c) de l' article 193 de la LRJS. Al segon motiu del recurs denúncia que la sentència ha infringit per inaplicació el que disposa l'article 194, 5 del Reial Decret Legislatiu 8/2015 de 30 d'octubre ( LGSS) en la redacció introduïda per la disposició transitòria vigèsima sisena de la Llei.

L'INSS formula un motiu únic de recurs, per la via de l'apartat c) LRJS denúncia que la sentència ha infringit, per aplicació indeguda, el que disposa l'article 194, 4 del Reial Decret Legislatiu 8/2015 de 30 d'octubre (LGSS).

El recurs de l'INSS ha estat impugnat per la part demandant.

SEGON.- Criteris jurisprudencials de valoració del grau d'incapacitat permanent.

La jurisprudència ha reiterat el caràcter essencial i determinant de la professió a la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat, pel fet que les mateixes lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques requerides per la professió de sol·licitant. Se ha pronunciat també sobre la determinació de la professió habitual als efectes de delimitar els contorns de la incapacitat permanent i va establir que es concretarà en atenció a l'àmbit de funcions exigides per el tipus de treball que es realitza o que es pugui realitzar dintre de la mobilitat funcional. Respecte al grau d'incapacitat permanent total l' art. 194,4 LGSS, considera que es la situació que como tal "la que inhabiliti al treballador per la realització de totes o les fonamentals tasques de la dita professió, sempre que pugui dedicar-se a altre diferent" i es declararà quan les lesions o seqüeles impedeixin desenvolupar les tasques fonamentals de la professió habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix (entre d'altres SSTS 26 de octubre de 2016, núm. 898/2016, recurs: 1267/2015 STS/4ª - STS de 10 octubre 2011 -rcud. 4611/2010 y resolucions que citen).

La jurisprudència ve assenyalant pel que fa al grau d' incapacitat permanent absoluta, -entre moltes d'altres, SSTS entre d'altres SSTS 23-02-1990, 27-02-1990, 14-06-1990- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables".

Procedirà la declaració d'incapacitat permanent absoluta quan no resti a la persona treballadora capacitat per a la realització de cap activitat, sense que es pugui interpretar como la mera possibilitat de realitzar alguna tasca esporàdica, supèrflua o marginal, sinó que ha de referir-se a la possibilitat de realitzar una activitat amb eficàcia, continuïtat, rendiment i professionalitat ( STS 23-02-1990).

TERCER.- Recurs que interposa l'INSS: motius de censura jurídica.

Per la via de l' article 193, c) LRJS, l'INSS denúncia la infracció del que disposa l' article 194, 5 LGSS. Considera que els dos únics informes del ram de prova de la actora son de centres privats i no consta seguiment per les patologies que presenta, no queda acreditada la limitació funcional actual com a greu i no es desvirtua la valoració de la SGAM:

No podem acollir la censura que realitza i advertim que sembla ignorar la recorrent que es van aportar per la part demandant informes mèdics, tots ells de la xarxa pública de salut, en el termini que va concedir el magistrat d'instància en tràmit de diligències finals, per poder ser valorats pel metge forense. Sembla ignorar també el contingut de l'informe del forense i la valoració que realitza dels informes als que fa referència, que el jutge d'instància ha valorat, en el que s'indiquen que les patologies principals requereixen seguiment i que la funcionalitat de la demandant està actualment afectada de forma greu.

L'informe forense ha estat valorar pel jutge d'instància i contradiu totalment els diagnòstics i limitacions que va apreciar la SGAM i al fet provat cinquè de la sentència s'objectiven les patologies que presenta la demandant i s'expressa que tan la fibromiàlgia com el trastorn depressiu recorrent repercuteixen en les activitats quotidianes de la persona i, especialment per les activitats que impliquin requeriments físics de certa intensitat.

S'escau la desestimació dels motius que al·lega i en conseqüència del recurs que interposa.

QUART.- Recurs que interposa la part demandant.

1) Revisió dels fets declarat provats (193 b) LRJS.

Es demana al motiu primer del recurs la revisió dels fets provats primer i cinquè.

El motiu de revisió del fet provat primer és la substitució de la professió habitual de netejadora per la de governanta d'hotel. Manté que l'INSS a la documental que presenta a l'acte de judici determina aquesta professió, que té associada l'activitat de control, supervisió i relació social amb tercers, que no queden reflectides al fonament jurídic tercer punt 5 de la sentència, en la projecció que fa el magistrat d'instància en relació a les tasques de netejadora i la fibromiàlgia però no de la greu afectació psíquica, un trastorn depressiu major recurrent que li impedeixen un tracte normalitzat amb tercers, laboralment i a la vida quotidiana. Justifica la revisió en la professió que es fa constar al informe mèdic que aporta l'INSS al document 3 (foli 93), a la que també fan esment l'informe del seu pèrit (foli 83) i del metge forense (foli 153), així com als folis de l'expedient administratiu (27 a 72).

No podem acceptar la revisió de l'ordinal al no acreditar que la seva professió fos la de governanta. Malgrat que, com afirma, els informes i dictàmens mèdics que cita fan constar que la professió és governanta, no son documents hàbils per acreditar-la pel fet que i contenen les manifestacions de la pròpia part als facultatius respectius, que únicament valoren el quadre patològic i les limitacions funcionals. Els folis 27 a 72 integren l'expedient administratiu i, en concret el foli 30 és el primer full de la sol·licitud d'incapacitat permanent instada per la part demandant en la que fa constar la professió de governanta, però no va aportar la demandant a l'expedient administratiu ni a l'acte de judici cap document que indiqui que la categoria professional es la de governanta ni les funcions realitzades. És cert que la resolució inicial únicament fa esment a que les lesions no justifiquen la declaració d'incapacitat permanent, sense fer constar la professió ni el quadre seqüelar, però sí es fa constar al dictamen de la SGAM la categoria es netejadora i les patologies que ha valorat en relació a aquella professió, que es confirma a la resolució definitiva i que ha pogut combatre a l'acte de judici amb l'aportació de proves per acreditar la categoria i les funcions realitzades a l'empresa..

Demana que es revisi el fet provat cinquè per afegir les patologies i limitacions que destaquem amb negreta i donar una nova redacció al precepte:

" Cinquè.- Les lesions que presenta la part demandant son les següents: Fibromiàlgia i dolor crònic per lumbàlgia degenerativa a nivell L4-L5 i L5-S1, Trastorn depressiu major recorrent, trastorn mental sever (depressió major recurrent) amb tres intents d'autòlisi, patologies que repercuteixen en les activitats quotidianes de la persona, amb afectació en la competència mental , pressa de decisions , disminució del rendiment productiu i necessitat de temps de recuperació superiors a la mitjana de la població amb limitacions en les transferències dinàmiques (marxa mantinguda i canvis posturals continuats), manipulació de càrregues i limitació en moviments repetits, i li impedeix la realització d'activitats de certa intensitat i continuïtat amb exacerbacions temporals que poden requerir repòs continuat de llarga durada, i limiten de forma greu les activitats bàsiques de la vida diària.

Fonamenta les adicions en els documents 2,3 i en el annex 1 que va aportar en diligències finals i en els folis 81 a 88 i 98 a 107 de les actuacions. Els documents 2 i 3 són dos informes d'hospitalització de psiquiatra del servei de salut mental de la Clínica Arenys de Munt (Comunitat Terapèutica del Maresme- CTM), a l'informe de 30-12-2021 s'indica que roman ingressada al centre des del 1-12-2021 i l'informe de 4-01-2022 recull el diagnòstic d'episodi major recurrent actual greu amb milloria escassa. El document 1 es la prova pericial que va practicar la demandant i als folis 99 a 107, aportats en diligencies finals, son un informe de psiquiatra del l'ICS de 17-01-2019 amb el diagnòstic de trastorn depressiu moderat, trastorn de símptomes somàtics amb dolor persistent i greu, trastorn d'insomni (folis 99-104), un informe clínic de l'Hospital de Calella d'ingrés hospitalari el 19-04-2020 per colecistitis aguda i una RM lumbar que no aprecia signes degeneratius severs ni compromís radicular (foli 100), . informe de medecina de família de l'ICSS de 22-02-2020 que proposa la continuïtat de la IT, informe de la CMT de 5-10-2020 amb el diagnòstic de trastorn depressiu major (folis 102-103), informe de tractament en el CSM de Gracia entre 2007 i 2004 (foli 105), la relació de visites programades (folis 105-106) i pla de medicació (foli 107). Els folis 153 a 157 contenen l'Informe del metge forense de 22-05-2022 que conté els diagnòstics de fibromiàlgia (2017), Dorsàlgia - hernia discal (2019), Depressió, ansietat, trastorn adaptatiu, trastorn depressiu major recorrent sense símptomes psicòtics Greu (2019) i conclou que presenta un dèficit funcional greu amb important repercussió en la realització de tasques d'esforç mitjà o activitats continuades que impliquin pressa de decisions i maneig de relacions socials, que en els moments de exacerbació requereix repòs continuat i limiten les activitats bàsiques de la vida diària.

També fa referència parcial a la documentació de l'INSS -informe de la SGAM de 16-10-2020, que no formula proposta de incapacitat permanent i recull els diagnòstics de lumbàlgia, fibromiàlgia sense disfunció significativa objectivable i trastorn distímic moderat no incapacitant (folis 127-128) i al informe de psiquiatra consultor de l'INSS (folis 93-94) que indica que va ingressar en 2 ocasions per intents autolítics, diagnostica trastorn distímic de grau moderat sense limitacions psicofuncionals invalidants.

Considerem que a la vista de les conclusions dels informes que cita, en particular de l'informe del metge forense, hem d'accedir a la revisió segons el text que proposa. De conformitat amb el que disposa l' article 97,2 LRJS correspon al magistrat d'instància la fixació dels fets provats i la valoració de les proves que li han merescut especial credibilitat o convicció i si bé no resulta obligada la descripció de la totalitat de les dades que consten en els informes mèdics, els informes citats fan referència a l'intent autolític manifestat als 17 anys i en dues ocasions a partir de llavors al 2018 i al 2019, ha estat de nou ingressada al l més de desembre de 2021 per la seva patologia, per presentar un episodi depressiu greu en tractament. El magistrat d'instància recull al fet provat cinquè les principals patologies i limitacions, amb reproducció textual de la valoració funcional que realitza el metge forense i, al fonament jurídic tercer, el jutge d'instància argumenta la especial incidència del quadre patològic en la evolució actual sobre la base de del mateix informe i incideix en la severitat quan a la realització de feines de naturalesa física i també en les tasques que impliquin competència mental i presa de decisions.

La qualificació per l'informe forense de la patologia depressiva com a greu ha de quedar reflectida al relat fàctic juntament amb la resta de patologies que valora i considerem rellevant la revisió fàctica que es proposa en relació al quadre seqüelar i les limitacions que comporta, sobre la base de la documentació mèdica a la que el forense ha atorgat especial credibilitat.

2)- Examen del dret aplicat ( art. 193 c) LRJS .

La recorrent, sobre la base de les seqüeles abans esmentades, considera que ha estat infringit l' article 194,5 de la LGSS, en la redacció introduïda en la disposició transitòria vigèsima sexta i la doctrina de la Sala relativa a la incapacitat permanent absoluta i total i manté que no pot dur a terme la seva professió ni d'altres amb eficàcia i continuïtat.

Cita la totalitat d'informes abans esmentats, de la sanitat pública, i, en particular l'informe del seu pèrit i del metge forense tot indicant que la part demandada no ha presentat prova hàbil que contradigui el diagnòstic i limitacions funcionals que contenen i presenta limitacions orgàniques i funcionals, físiques i psíquiques, greus, recurrents, cronificades i no reversibles que afecten a aspectes bàsics de la vida laboral i quotidiana i, en particular per activitat que requereixin la pressa de decisions i relacions socials que han de ser valorades conjuntament.

Considera la Sala que ha de ser l'informe del metge forense, que assumeixen el jutge d'instància i la part demandant el que ha de servir de base per determinar l'abast de les seqüeles, descrites a l'anterior apartat. El forense valora les patologies principals diagnosticades, la fibromiàlgia i el trastorn depressiu major recurrent, que qualifica com a greu. A l'exploració va apreciar un estat d'afectació anímica compatible amb un quadre depressiu actiu, amb tractament farmacològic actiu, amb greu repercussió en el moment actual de les seves capacitats laboral, tot indicant que l'exploració física no va ser concloent i es remet als diagnòstics dels informes aportats; realitza la valoració funcional d'aquestes patologies i aprecia la seva repercussió a les activitats quotidianes de la persona, "amb afectació de la competència mental, pressa de decisions, disminució del rendiment productiu i necessitat de temps de recuperació superiors a la mitjana de la població, amb limitació a les transferències dinàmiques (marxa mantinguda i canvis posturals continuats), manipulació de càrregues i limitació en moviments repetitius, i l'impedeixen la realització dŽactivitats de certa intensitat i continuïtat, amb exacerbacions temporals que poden requerir repòs continuat i que en aquest moments limiten les activitats bàsiques de la vida diària". Afirma el metge forense que les limitacions que es descriuen han estat suficientment objectivades per evidència exploratòria i la documentació facultativa examinada i son degudes a la patologia depressiva crònica i al quadre àlgic, que considera suficientment objectivat als informes esmentats, que les deficiències funcionals objectivades son cròniques, amb manifestació clínica permanent i brots d'exacerbació i han rebut tractament amb escasses possibilitats de milloria raonable, en seguiment evolutiu i tributàries de seguiment evolutiu especialitzats en psiquiatria i medecina interna. Conclou el forense que les patologies estan objectivades i ocasionen un dèficit funcional greu "amb greu repercussió en la realització de tasques de mitjà esforç o activitats continuades que impliquin pressa de decisions i maneig de relacions socials i que, durant els períodes d'exacerbació clínica, requereixen repòs continuat amb incapacitat per les activitats bàsiques de la vida diària", que la patologia és crònica i no susceptible de perspectiva de milloria raonable respecte a una funcionalitat normalitzada.

La demandant va iniciar la incapacitat temporal del procés que es valora el 12-06-2018 i la resolució que extingeix la prestació d'incapacitat temporal es de 6-11-2020, amb superació del període màxim de 545 dies en data 7-11-2019, l'informe de psiquiatra de la sanitat pública que valora el forense de data 5-10-2020 indicava que des del mes de juny de 2020 s'evidencien símptomes depressius amb empitjorament progressiu i trastorn mental sever i es modifica el tractament. Inicia un nou període el 12-05-2021 que es considera de llarga durada per fatiga muscular i poliàlgies, el 1-12-2021 ingressa en la Clínica psiquiàtrica, integrada en els serveis de salut mental de la Comunitat Terapèutica del Maresme per depressió major recurrent episodi greu, i a l'informe del CSMA de 29-93-2022 que cita el forense es confirma que presenta un trastorn mental sever, amb múltiples episodis depressius i necessitat d'ingrés hospitalari. A la data de l'acte de judici, continuava en situació d'incapacitat temporal.

És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 LRJS l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Malgrat que no correspongui a la Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova, considerem que a la vista de l'informe forense al que el jutge d'instancia atorga preferència aplicativa i de la valoració que realitza al forense del quadre seqüelar, especialment de la patologia psiquiàtrica sobre la base dels informes de la sanitat pública que cita, considerem que el quadre patològic que es descriu impedeix a la part demandant dur a terme activitats laborals..

La Sala no pot compartir els raonaments del Jutge d'instància sobre la base del redactat que hem modificat del fet provat cinquè, ni tampoc revelaria el redactat inicial que la demandant mantingués aptitud per dur a terme activitats, inclús sedentàries, amb eficàcia, continuïtat i professionalitat. El metge forense considera objectivades les patologies, la seva naturalesa crònica i el greu dèficit funcional que li ocasionen, que afecta no tan sols a la possibilitat de realitzar la seva activitat com a netejadora sinó també al conjunt d'activitats laborals no residuals. Aplicant els paràmetres indicats al present supòsit la Sala considera que ha d'acollir els arguments de la recorrent i el recurs ha de ser estimat, sense perjudici que, de produir-se una milloria clínica, es pugui revisar el grau que es declara.

CINQUÈ- Estimació del recurs de la part demandant.

Valorat per la Sala l'estat clínic residual i les reduccions funcionals associades a les malalties acreditades, la fibromiàlgia i el trastorn depressiu major recorrent, ha de concloure que el demandant acredita que presenten caràcter crònic, i que la afectació funcional es severa, sense perspectives de milloria a curt termini, desprès d'esgotar el període màxim d'incapacitat temporal i pròrrogues, que limiten a la demandant per la realització d'activitats laborals amb eficàcia, continuïtat i professionalitat el que impossibilita la realització de tota mena de treball o activitat.

Escau, en conseqüència, l'estimació del recurs que interposa la demandant i reconèixer el grau d'incapacitat permanent absoluta que sol·licita, amb dret a percebre la prestació segons la base reguladora i efectes que postula i que no han estat controvertits, i revocar la sentència dictada.

No procedeix condemna en costes.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació