Sentencia CIVIL Nº 90/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 335/2017 de 06 de Marzo de 2018

Encabezamiento

Sección nº 3 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil

Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005

TEL.: 977920103

FAX: 977920113

EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 4315542120168099486

Recurso de apelación 335/2017 -D

Materia: Juicio verbal otros supuestos

Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 5 de Tortosa

Procedimiento de origen:Juicio verbal (250.2) (VRB) 220/2016

Parte recurrente/Solicitante: Carlota

Procurador/a: Susanna Gómez Aixendri

Abogado/a: Mª Cinta Martinez Ferrer

Parte recurrida: Jose Ángel , Dolores

Procurador/a: Maria Lluïsa Moya Arayo

Abogado/a: JORDI CASANOVA GINER

SENTENCIA Nº 90/2018

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

Manuel Galan Sanchez (Ponent)

Tarragona, a 6 de març de 2018

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Carlota representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Gómez Aixendri i defensada per la Lletrada Sra. Martínez Ferrer, contra la Sentència de 28 de febrer de 2.017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Tortosa, judici verbal núm. 220/2016 , al qual figura com a part demandant l'ara apel lant, i com a parts demandades els Srs. Jose Ángel i Dolores representades per la Procuradora dels Tribunals Sra. Moya Arayo i assistides pel Lletrat Sr. Casanova Giner.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que desestimo íntegramente la demanda promovida por Carlota representada por el Procurador Susanna Gomez y asistida del Letrado Sr. Cinta Martínez contra Jose Ángel y Dolores representada por el procurador Sra. Moya y asistida del Letrado Sr. Casanova en ejercicio de acción confesoria de servidumbre de camino de carro declarando la extinción de la servidumbre por el no uso de la misma. La demandante deberá abonar las costas causadas en esta instancia.'

Segon.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal de la Sra. Carlota d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Per la representació processal de l'adversa es va presentar escrits d'oposició al recurs.

Fundamentos

Primer.Pronunciaments impugnats.

La part apel lant Sra. Carlota interposa el present recurs contra els pronunciaments de la resolució d'instància pels quals es desestima la seva demanda en exercici d'una acció confessòria de servitud de pas, al legant vulneració del principi de justícia rogada de l' article 216 de la LEC i incongruència de la sentència de l' article 218 de la LEC , així com error en la valoració de la prova.

Segon. Vulneració dels articles 216 i 218 de la LEC .

Manifesta la part apel lant que s'han vulnerat l' article 216 de la LEC relatiu al principi de justícia rogada, i l' article 218 de la LEC referent a l'exhaustivitat, congruència i motivació de les sentències, fonamentant-ho en que'Ni siquiera los demandados han aprovechado para pedir su extinción[de la servitud de pas]a través del mecanismo de la reconvención ....... y la Juzgadora declara la extinción de la servidubre sin haberla solicitado expresamente la parte demandada. ....... ello supone una alteración del suplico inicial de la demanda y una evidente incongruencia, en cuanto que se está resolviendo respecto a una cuestión que no ha sido planteada por la actora, y al no haber reconvención sería necesario promover un posterior procedimiento para solicitar la extinción del derecho real de servidumbre si se prueba el motivo alegado'(foli 129 de les actuacions).

El cert és que front la demanda formulada per la Sra. Carlota exercitant una acció confessòria de servitud de pas, els demandats Srs. Jose Ángel i Dolores van oposar en la contestació a la demanda que l'actora pretén'resucitar un derecho extinguido y no ejercitado desde hace muchas décadas'(Fet primer, foli 23), la qual cosa desenvolupa a continuació. Per tant, és correcte que la resolució impugnada, a la vista de la prova practicada, valori aquest fet impeditiu / extintiu de la pretensió actora, tal i com realitza, no apreciant aquest Tribunal cap infracció dels preceptes mencionats.

Respecte a que no s'ha al legat el no ús de la servitud via reconvenció, citarem la SAP de Madrid, secció 13, del 21.09-2012 ROJ: SAP M 18018/2012 - ECLI:ES:APM:2012:18018:'no se aprecia ninguna incongruencia en la sentencia recurrida. En primer lugar, la sentencia es desestimatoria, y por ello no cabe tacharla de incongruente, pero es que tampoco cabe imputarle ninguna incongruencia interna, porque bien claramente razona, en concordancia con lo que luego resuelve o decide para desestimar la demanda, que existió un derecho de servidumbre de paso en virtud del título de 29 de septiembre de 1.993, pero que la referida servidumbre no se puede reconocer en la forma en que se pretende: en primer lugar, ...; y en segundo lugar, por falta de uso de la misma durante veinte años y ello sin necesidad de que la alegación de la opuesta prescripción de la servidumbre fuera formulada por medio de reconvención, siendo suficiente con su alegación por vía de excepción, y en el presente caso, tal y como opone la demandada, en el Fº. Jº. IV de su contestación a la demanda claramente figura la alegación de la referida excepción, siendo precisamente una de las causas de extinción de las servidumbres el no uso durante veinte años conforme dispone el art. 546.2º del C.C .'.

El motiu es rebutja.

Tercer. Error en la valoració de la prova.

Assenyala la recurrent que la Jutgessa d'instància incorre en aquest error ja que la prova practicada, al seu parer, acredita l'existència d'aquesta servitud de pas. La qüestió en sí, com es diu a la resolució impugnada (foli 119) no és si existia dita servitud de pas, reconeguda per la part demandada (v. foli 23 per exemple), sinó si la mateixa porta molt de temps sense ser utilitzada i sense que els titulars del predi dominant hagin exercitat l'acció confessòria dins de termini legal.

Com assenyala la doctrina,'el no-ús es refereix, no a la manca d'exercici d'accions o facultats jurídiques[prescripció], sinó a la manca d'aprofitament material de la cosa sobre la qual recau el dret', (v.'Institucions del Dret Civil de Catalunya', Puig Ferriol, Ed. Bosch, ed.1991, pàgs. 265 i 266). Mentre que a la Compilació de 1.960, en lo no previst a la mateixa (per exemple el dret de pas) regiria el Codi Civil espanyol i, per tant, el termini d'extinció pel no ús seria de vint anys ( article 546,2 CC ) (v.'Derecho Civil Español y Foral', Derecho de cosas, volum 2, José Castán Tobeñas, 1.978, pàgs, 185 i ss.), la Llei catalana 13/1990 establia al seu article 13 que'Las servidumbres se extinguirán: a) Por el no uso durante treinta años', i l'actual article 566-11 del CCC disposa que'1. La servidumbre se extingue por las causas generales de extinción de los derechos reales y, además, por las siguientes causas: a) La falta de uso durante diez años contados desde el momento en que consta el desuso o el acto obstativo, excepto en caso de la servidumbre sobre finca propia'.

Reexaminada la prova, aquest Tribunal no està d'acord amb la part apel lant. Així, com es diu a la sentència recorreguda:

1r.- De la prova testifical practicada, especialment dels testimonis de veïns de la zona,'no se ha podido acreditar que la actora estuviera usando el camino de paso de carro'(foli 120), afegint que'afirmaron que por la parte de atrás de la casa no habían visto pasar a nadie nunca ya que desde que se abrió la CALLE000 , hace más de 45 años la actora pasaba por delante de la casa, tan solo el SR. Roberto afirmo que podía ser que hubiera un camino para pasar caminando pero que hacía más de 30 años que no se usaba por nadie'(foli 120). Es a dir, que el camí no era utilitzat per l'actora des de fa moltíssims anys, sobre tot després d'obrir-se el CALLE000 .

2n.- El pèrit Sr. Victorio manifesta que la servitud de pas va deixar d'utilitzar-se a principis dels anys 70 quan es va obrir el CALLE000 i, per tant,'quedó en desuso hace más de 40 años'(foli 41 revers). En aquest sentit, s'ha de recordar la reiterada doctrina jurisprudencial (v. per exemple i entre altres la nostra sentència de 20-02-2018, rotllo 296/17 ), conforme a la qual:'debe recordarse que los juzgadores no están obligados a someterse a la prueba pericial y de concurrir varias pueden optar por la que se les presente como más objetiva y ajustada a la realidad del pleito e incluso atender en parte a las diversas pericial concurrentes en aquello que estimen de interés y en relación a las demás pruebas. En definitiva, es un medio de prueba más, sujeto al principio de libre valoración en relación con el criterio de la 'valoración conjunta de la prueba': .......'.

3r.- Especial importància ha d'atribuir-se al reconeixement judicial i la seva conclusió:'Del reconocimiento judicial no se aprecia que se haya utilizado por dicho lugar una servidumbre de paso de camino de carro desde hace muchísimo tiempo'(foli 122).

En definitiva, queda suficientment acreditat el no ús de la servitud de pas per més de trenta anys.

Per tot el que s'ha exposat, i compartint la valoració de la prova realitzada per la Jutgessa d'instància, el recurs d'apel lació ha de ser íntegrament desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Carlota contra la Sentència de 28 de febrer de 2.017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Tortosa, judici verbal núm. 220/2016

i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.