Auto CIVIL Nº 143/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 112/2014 de 09 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 112/14

EXECUCIÓ hipotecària 1195/12 del Jutjat de 1a Instància 8 de Tarragona

I N T E R L O C U T Ò R I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 9 de setembre de 2014

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per SAREB S.A. (abans Catalunya Banc S.A.), representat en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Elías Arcalís i defensat pel lletrat/da Sr. Ledesma García, contra Interlocutòria del Jutjat de 1a Instància 8 de Tarragona de data 22-10-2013, en procediment d'Execució hipotecària 1195/12, sent executant la recurrent i executada Alcaucique 05 S.L.

Antecedentes

PRIMER.-En data 26-11-2013 es va presentar per SAREB S.A. (abans Catalunya Banc S.A.) recurs d'apel lació contra interlocutòria d'instància que disposa estimar l'oposició a l'execució i ordenar el sobreseïment del present procediment, imposant les costes a l'executant.

SEGON.-Alcaucique 05 S.L. en data 13-2-2014 es va oposar al recurs.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Despatxada execució hipotecària per Interlocutòria de data 29-1-2013, l'executat es va oposar al legant: 1) Nul litat del despatx d'execució per no acreditar l'executant la cadena de transmissions del crèdit, des de la caixa que el va concedir -Caixa d'Estalvis de Tarragona-, a Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa primer, i a, finalment, l'executant Catalunya Banc S.A.; 2) Nul litat del despatx d'execució per no estar inscrita la hipoteca a favor de l'executant Catalunya Banc S.A., sinó a favor de Caixa d'Estalvis de Tarragona; 3) Nul litat per abusiva de la clàusula dels interessos moratoris del 18,75% anual, no podent ser moderats, tal i com ha fet la resolució impugnada, a 2,5 vegades els interessos legals, sinó eliminats; i 4) Perquè les quantitats despatxades superen el límit de cobertura fixat a l'hipoteca.

La resolució impugnada estima el primer i el segon motius d'oposició, i ordena l'arxiu del present procediment. No resol els altres dos motius d'oposició també plantejats.

SEGON.-Interposa recurs l'executant al legant, en primer lloc, que és un fet notori la fusió de Caixa d'Estalvis de Tarragona amb la Caixa de Catalunya i la Caixa de Manresa, i, finalment, la seva transformació en l'aquí executant Catalunya Banc S.A., havent acreditat documentalment la segregació del negoci financer a favor de l'executant, fet per escriptura de 27-9-2011.

Certament, podem considerar que és un fet notori la fusió de la Caixa d'Estalvis de Tarragona amb la Caixa de Catalunya i la Caixa de Manresa, fusió de la que va sorgir la Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa, sent, doncs, inclús aquesta denominació prova clara de tal fusió. Per altra banda, l'executant ha acreditat documentalment la segregació del negoci financer de Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa a favor de l'executant Catalunya Banc S.A., segregació feta per escriptura de 27-9-2011 (folis 135 i 136). De fet, la resolució impugnada no qüestiona tal cadena de transmissions del crèdit, sinó que considera merament que l'executant no l'acredita documentalment, dient-ho així al FJ 3r. Per tant, sent la documental una mera prova per acreditar fets qüestionats, i no sent qüestionats aquests fets la documental resultava innecessària.

Procedeix estimar el motiu d'impugnació i desestimar el primer motiu d'oposició plantejat.

TERCER.-Considera l'apel lant, en segon lloc, que no és necessària la inscripció de la cessió del crèdit en el Registre de propietat, havent hagut, a més, una transmissió en bloc del patrimoni financer entre Caixa d'Estalvis de Tarragona, Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa i Catalunya Banc S.A.

DOCTRINA AL RESPECTE:

Aquest Tribunal ja ha resolt la qüestió aquí plantejada en Interlocutòries de d'1 d'abril de 2014 i 15 d'abril de 2014, que diuen:

'Este Tribunal no comparte el pronunciamiento del Juzgador de instancia por las razones que a continuación se expondrán.

Así, aunque el Juez a quo de instancia omita citarlo, en realidad está inadmitiendo la demanda de ejecución hipotecaria en base al artículo 149 de la LH que dice que el crédito o préstamo garantizado con hipoteca podrá cederse en todo o en parte de conformidad con lo dispuesto en el artículo 1.526 del Código Civil . La cesión de la titularidad de la hipoteca que garantice un crédito o préstamo deberá hacerse en escritura pública e inscribirse en el Registro de la Propiedad (según redacción dada por la Ley 41/2007, de 7 de diciembre, por la que se modifica la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de Regulación del Mercado Hipotecario y otras normas del sistema hipotecario y financiero, de regulación de las hipotecas inversas y el seguro de dependencia y por la que se establece determinada norma tributaria).

Como señala el Auto de la AP de Pontevedra, sección 6, de 20-mayo-2013 (ROJ: AAP PO 1/2013 ), con cita del AAP Madrid, sección 12ª, de 11- enero-2013, la Ley Hipotecaria se ciñe a lacesión singularcomo lo revela, ya sin ninguna duda, la redacción dada por la Ley 41/2007, al referir la cesión que regula a la prevista precisamente en el artículo 1526 CC , añadiendo: 'Se señala en la citada resolución -en el que se analiza un supuesto idéntico al presente en el que la titularidad del crédito que se trata de hacer efectivo en el proceso de ejecución especial deviene, previa segregación, de una cesión global de activo y pasivo de la anterior titular al nuevo ente que se crea, y a su vez, de éste a la actual entidad, también de nueva creación- que 'Los artículos 81 a 91 de la Ley 3/2009, de 9 de abril , sobre modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles, configura, como nueva forma de sucesión universal entre sociedades mercantiles, la cesión global, que puede conllevar la desaparición de la transmitente, si se despoja de la totalidad, o puede permanecer si, previa segregación, se produce el traspaso en bloque por sucesión universal de una o varias partes del patrimonio de una sociedad, cada una de las cuales forme una unidad económica, a una o varias sociedades (artículo 71). En todo caso, se produce unacesión universal,con las características ya expuestas. Siendo este el caso, según resulta del testimonio notarial aportado con la demanda, se ha producido lo que la propia Ley califica expresamente como sucesión universal', y, por tanto resulta inaplicable el artículo 149 de la Ley Hipotecaria , pues las transformaciones societarias no están bajo su regulación (en ese sentido, y para el caso de fusión de sociedades, se pronuncia la SAP de Madrid, Sec. 18ª, de 23 de enero de 2012 )'.

De igual forma, la resolución anteriormente mencionada alude a las STS de 23 de noviembre de 1993 ('como ya declaró una antigua jurisprudencia ... 'el Ordenamiento jurídico español, tanto en el orden civil como en el hipotecario, sigue la orientación y consiguiente normativa, de quela inscripción es meramente declarativa, y en consecuencia sólo robustece el título inscrito frente a terceros a los efectos de la fe pública registral, y por ellola inscripción no tiene valor constitutivo tratándose de cesión de créditos hipotecarios,como lo está poniendo de manifiesto el párrafo tercero del invocado art. 149, cuando previene que el cesionario se subrogará en todos los derechos del cedente''), y de 29 de junio de 1989 (se desestima la demanda de nulidad de un procedimiento hipotecario seguido en todos sus trámites hasta el final por quien, como aquí acontece, resultaba ser cesionario no inscrito de un crédito hipotecario. En dicha resolución el Tribunal Supremo, bien que en procedimiento tramitado con anterioridad a la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, consideraba facultado para ejercitar la acción dimanante del procedimiento judicial sumario del artículo 131 de la Ley Hipotecaria a quien resultase ser cesionario del crédito hipotecario, considerando la circunstancia de la falta de inscripción registral del documento de cesión como un dato subsanable mediante solicitud de práctica de la inscripción de la meritada cesión al amparo de lo autorizado por el artículo 244 del Reglamento Hipotecario ).

Del mismo modo, considera el Auto de la AP de Barcelona, sección 4, de 28-junio-2013 (ROJ: AAP B 567/2013 ), que el requisito exigido por el Juzgador de instancia no lo exige el artículo 540.1 LEC (1. La ejecución podrá despacharse a favor de quien acredite ser sucesor del que figure como ejecutante en el título ejecutivo... 2. Para acreditar la sucesión, a los efectos del apartado anterior, habrán de presentarse al tribunal los documentos fehacientes en que aquélla conste ...). Añade que en relación con el artículo 149 de la Ley Hipotecaria , en cuanto exige la inscripción en el Registro de la Propiedad de la escritura pública de cesión del crédito hipotecario, es doctrina comúnmente admitida ( STS de 23 de noviembre de 1993 ), que la omisión de los requisitos de forma establecidos en el artículo 149 de la Ley Hipotecaria no da lugar a la nulidad de la cesión, como ya declaró una antigua jurisprudencia ( Sentencia del Tribunal Supremo de 11 de mayo de 1905 , reiterada en la Sentencia de 29 de junio de 1989 ), expresiva de que el ordenamiento jurídico español, tanto en el orden Civil como en el hipotecario, sigue la orientación consiguiente normativa, de que la inscripción es meramente declarativa, y en consecuencia sólo robustece el título inscrito frente a terceros a los efectos de la fe pública registral, y por ello la inscripción no tiene valor constitutivo tratándose de cesión de créditos hipotecarios, como lo está poniendo de manifiesto el párrafo tercero del invocado artículo 149 cuando previene que el cesionario se subrogará en todos los derechos del cedente. La Ley Hipotecaria se ciñe a la cesión singular; por el contrario, cuando se trata de una sucesión universal, no se requiere más requisitos que los que deriven de la propia norma que defina y regule el mecanismo sucesorio, siendo este el caso que nos ocupa en el que la titularidad del crédito que se trata de hacer efectivo en el proceso de ejecución especial deviene, previa segregación, de una cesión global de activo y pasivo de la anterior titular al nuevo ente que se crea, y a su vez, de éste a la actual entidad, también de nueve creación.

Por último, la Resolución de 2 de octubre de 2013 de la Dirección General de los Registros y del Notariado (BOE 28 de octubre de 2013) declara: '8. Ahora bien, la expedición de la certificación de cargas en la ejecución directa judicial no es más que un trámite procesal que todavía no conlleva el expresado cambio en la titularidad de la hipoteca o de la finca como consecuencia de la ejecución. El hecho de que sea solicitada por el causahabiente del titular registral no debe impedir que se expida la certificación, sin perjuicio de que el registrador advierta de esta circunstancia en la certificación al expedirla, con la finalidad de que el solicitante conozca la necesidad de practicar la inscripción a su nombre, previa o simultáneamente, a la inscripción del decreto de adjudicación'.

En definitiva, consideramos que habiéndose aportado por la parte recurrente copia de los testimonios parciales de las escrituras de fusión y segregación del negocio financiero (folios 9 y ss. / folios 52 y ss.), y la escritura pública de crédito hipotecario multiopción (folios 91 y ss.), la demanda de ejecución hipotecaria formulada por la parte apelante reúne los requisitos necesarios'.

En conseqüència, havent-se produït la fusió entre la Caixa d'Estalvis de Tarragona amb la Caixa de Catalunya i la Caixa de Manresa, fusió de la que va sorgir la Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa, la qual va transmetre en bloc o universalment el seu patrimoni financer a Catalunya Banc S.A., procedeix estimar el motiu d'impugnació i desestimar també el segon motiu d'oposició plantejat.

QUART.-Procedeix, per tant, haver d'examinar els altres dos motius d'oposició també presentats.

El tercer motiu d'oposició era la nul litat per abusiva de la clàusula dels interessos moratoris pactats del 18,75% anual.

La Interlocutòria despatxant execució, de data 29-1-2013, els considera abusius (encara que, erròniament, diu que són usuraris), i els modera a 2,5 vegades els interessos legals.

Oposa l'executat que l'efecte de l'abusivitat és la nul litat i, per tant, la total eliminació dels interessos moratoris.

DOCTRINA AL RESPECTE:

El Tribunal de la Unió Europea, en sentències de 14-6-2012 i 14-3-2013 , no ha declarat nuls els interessos moratoris en general, sinó únicament la clàusula contractual que els fixa quan la quantia dels mateixos sigui abusiva. L'efecte de tal declaració és la impossibilitat d'integració del contracte per part del jutge nacional modificant el contingut de la clàusula abusiva i, per tant, nul la i inexistent. Ara bé, com estableix la recent Sentència del Tribunal de la Unió Europea de data 30-4-2014 , aquesta prohibició d'integració en cap cas suposa que el jutge nacional no pugui suprimir la clàusula abusiva i substituir-la per una disposició supletòria del Dret nacional. Aquesta última solució era la ja seguida per aquest Tribunal des de fa temps.

Els interessos moratoris en els contractes de préstec de diners existiran sempre, ja s'hagin pactat al contracte, ja s'hagin d'aplicar, en defecte de pacte, els previstos per l'efecte de la mora legal, bé sigui aquesta la general de l' art. 1108 CC (pagament de l'interès legal del diner), bé sigui la de l' art. 114 Lh en els casos en que procedeix aquest (préstec per l'adquisició de l'habitatge habitual quan s'hipotequi el mateix).

Per tant, declarada abusiva, i per tant nul la, la clàusula contractual que fixa els interessos moratoris per a ser aquests superiors als que actualment s'accepten, l'efecte no pot ser altra que aplicar estrictament el règim legal supletori en matèria d'interessos moratoris, és a dir, aplicar els interessos moratoris que la llei estableix pel cas de no haver-hi pacte.

Així, en Junta de Magistrats de les seccions civils d'aquesta Audiència de data 7-7-2014 es va acordar:

1r.) Respecte aquan ha de ser declarada nul la, per abusiva, la clàusuladerivada d'unes condicions generals que fixa els interessos de demoraen un contracte celebrat entre un empresari i un consumidor que s'adhereix a un contingut contractual que predetermina el primer:

1.1) Regla general: quan l'interès moratori excedeixi de l'interès remuneratori pactat incrementat aquest en un 50%, sempre i quan aquest resultat superi en tres vegades l'interès legal del diner.

1.2) Regla especial per als contractes de préstec o crèdit per a l'adquisició de la vivenda habitual, garantit amb una hipoteca constituïda sobre la mateixa vivenda: s'hi aplica, sigui quina sigui la data del contracte, l' article 114.3 de la Llei Hipotecària , de manera que n'hi ha prou que el tipus dels interessos superi el resultat de multiplicar per tres el del legal del diner perquè considerem abusiva la clàusula que l'estipula.

2n.)Efectes de la declaració de abusivitat dels interessos moratoris i conseqüent nul litat de la clàusula que els estableix:

2.1. Si es tracta d'un préstec o crèdit per a l'adquisició de la vivenda habitual, garantit amb una hipoteca constituïda sobre la mateixa vivenda (Llei 1/2013 que afegeix un tercer apartat a l' article 114 de la Llei Hipotecària ): s'aplicarà el règim legal supletori previst a l' article 114 LH .

2.2. En qualsevol altre cas: s'aplicarà el règim legal supletori de l' article 1.108 del Codi Civil .

2.3. A partir de la data de la resolució judicial s'aplicaran els interessos de l' article 576 de la LEC .

En el present cas, declarats abusius i nuls els interessos moratoris pactats, fet acceptat per l'executant, s'ha de seguir l'execució pels interessos moratoris legals de l' art. 1.108 del Codi Civil , aplicable al present contracte.

Per tant, estimem parcialment el motiu d'oposició, en el sentit que s'ha de seguir l'execució pels interessos moratoris legals de l' art. 1.108 del Codi Civil .

CINQUÈ.-Finalment, respecte a que les quantitats despatxades superen el límit de cobertura fixat a l'hipoteca, no es tracte de cap dels motius d'oposició que es poden plantejar conforme l' art. 695 LEC , sense perjudici que es procedeixi a l'oportuna correcció, en el seu cas.

Per tant, estimem parcialment l'oposició i declarats abusius el interessos moratoris pactats al contracte, s'han de pagar únicament els interessos de l' art. 1108 CC , sense fer imposició de costes en primera instància de l'incident d'oposició a l'execució.

SISÈ.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , a l'estimar el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Fallo

ESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per SAREB S.A. (abans Catalunya Banc S.A.) contra Interlocutòria del Jutjat de 1a Instància 8 de Tarragona de data 22-10-2013 , en procediment d'Execució hipotecària 1195/12, que esREVOCA,fent els següents pronunciaments:

1.- Ordenem la continuació de l'execució despatxada per Interlocutòria de data 29-1-2013, però estimem parcialment l'oposició i, declarats abusius el interessos moratoris pactats al contracte, s'han de pagar en el seu lloc els interessos de l' art. 1108 CC , sense fer imposició de costes en primera instància de l'incident d'oposició a l'execució.

2.- No es fa imposició de costes en aquesta instància.

3.- Retorneu el dipòsit per apel lar.

Així ho acordem, manem i signem.