Auto CIVIL Nº 440/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 987/2014 de 14 de Diciembre de 2016

Encabezamiento

UDIENCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotllo núm. 987/2014

INTERLOCUTÒRIA Núm. 440/2016

Il·lustres senyors magistrats:

AGUSTÍN VIGO MORANCHO

MARTA FONT MARQUINA

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

Barcelona, 14 de desembre de 2016

Antecedentes

PRIMER.- El Jutjat de Primera Instància núm. 34 de Barcelona en la peça separada nº 13/2014-C d'oposició formulada per l'executada Sra. Lucía a l'execució hipotecària nº 1214/2013 despatxada a instància de CATALUNYA BANC, SA, contra l'esmentada i el Sr. Tomás , va dictar el 31 de juliol de 2014 interlocutòria amb la part dispositiva següent:

ESTIMO EN PARTE el incidente de oposición judicial y DISPONGO la nulidad de la cláusula suelo y la aplicación del diferencial de dos puntos en las tres disposiciones realizadas.

En consecuencia la ejecución ha de continuar con la inaplicación de la cláusula declarada nula. A los efectos de fijar el importe por el que deba continuar la ejecución, se requiere a la parte ejecutante para que en el plazo de 20 días aporte nueva liquidación de la deuda computando las deducciones oportunas en concepto de cobros indebidos por aplicación de la cláusula declarada nula y la correcta aplicación del tipo de interés según lo expuesto.

No se hace expresa condena en costas.

La part executada-opositora va sol·licitar (en un escrit) que es completés la interlocutòria i (en un altre) que s'aclarís i si s'escau es rectifiqués aquesta. Després de donar trasllat a la part executant, que es va oposar a les dues sol·licituds, ambdues peticions van ser desestimades a la provisió de 10 d'octubre de 2014.

SEGON.- La part executant-opositora va interposar recurs d'apel·lació contra la interlocutòria, que fou admès a tràmit. La part executant es va oposar al recurs i va impugnar la necessitat de reintegrament de les quantitats satisfetes pels executats. La part executada va sol·licitar la inadmissió de la impugnació i subsidiàriament la seva. El Jutjat va tenir per formalitzat i complert el tràmit de l' art. 461.1 de la LEC i les actuacions es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 14 de juliol de 2016.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC .

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

El títol executiu està constituït per l'escriptura de crèdit amb garantia hipotecària celebrada el 29 de juny de 2005 per Caixa d'Estalvis de Catalunya com creditora i els consorts Tomás i Lucía com acreditats hipotecants, que fou novada per una altra atorgada el 18 de juny de 2009 pels mateixos contractants. Catalunya Banc, SA, va donar per vençut anticipadament el crèdit per la manca de pagament d'11 quotes mensuals consecutives d'amortització del capital i pagament dels interessos.

La Sra. Lucía va formular oposició a l'execució pels motius següents: caràcter no executiu del títol executiu; no expressió dels càlculs ni acreditació del tipus d'interès aplicat; no inscripció de la hipoteca a favor de l'executant; l'existència de clàusules abusives en el títol: interessos de demora; clàusula terra; i error en la determinació de la quantia exigible. Catalunya Banc, SA, va impugnar l'oposició a l'execució.

La interlocutòria recorreguda va desestimar tots els motius d'oposició a l'execució excepte el relatiu a la clàusula terra, que va declarar nul·la per abusiva amb els pronunciaments complementaris corresponents que va efectuar a la part dispositiva.

El recurs d'apel·lació de la part executada ve a reproduir els motius d'oposició a l'execució, inclòs el efecte que la part dispositiva lliga a la declaració de nul·litat de la clàusula terra, que l'executada impugna. La impugnació de la interlocutòria apel· lada per la part executant també impugna l'esmentat efecte de la declaració de nul·litat de la clàusula terra.

SEGON.- La condició de consumidors dels executats.

No és controvertit el fet que els executats van contractar el crèdit hipotecari com consumidors, amb la qual cosa els és d'aplicació la Directiva 93/13/CEE, el text refós de la LGDCiU, la LCGC i la resta de legislació i jurisprudència europea i espanyola tuïtiva dels drets dels consumidors.

TERCER.- Impugnació per la part executada de la desestimació de la infracció dels art. 573 i 574 de la LEC .

La part impugna la desestimació del sobreseïment de l'execució que va sol·licitar en l'oposició a l'execució per no expressar la demanda executiva els càlculs del deute i no acreditar tampoc la part executant el tipis d'interès aplicat.

A) La no expressió en la demanda executiva de les operacions de càlcul de fixació de la quantitat per la qual la part executant va sol·licitar el despatx de l'execució.

La part recurrent sosté que la no concreció en la demanda executiva de la data o període d'incompliment de l'obligació de pagament així com la no inclusió en ella de les operacions de càlcul a partir de les quals l'executant va fixar la quantitat exigible, infringeix l' art. 574.1 de la LEC , amb la qual cosa s'hauria d'haver sobreseït l'execució.

Tot i que l' art. 574.1 de la LEC estableix que quan la quantitat que hom reclama provingui d'un préstec o un crèdit en el qual s'hagués pactat un interès variable, la demanda executiva haurà d'expressar les operacions de càlcul que hagin portat al saldo de la quantitat determinada per la qual es sol·licita el despatx de l'execució, el cert és que en aquest cas els esmentats càlculs consten en l'annex del document notarial formalitzat per l'entitat bancària per acreditar fefaentment que havia portat a terme la seva liquidació del deute en la forma pactada al contracte, de conformitat amb l' art. 573.1.2n de la LEC .

En casos com els que ocupa, la interlocutòria 12/2013, d'11 de gener, d'aquesta Sala va indicar el següent:

El art. 685 LEC , al regular la forma de la demanda ejecutiva hipotecaria, no establece ningún contenido obligatorio del escrito rector del procedimiento, ni impone, en concreto, que se hagan constar en la demanda los cálculos de las cuotas sobre interés variable, y sólo remite a los arts. 550 , 573 y 574 LEC para la determinación de los documentos que 'se acompañarán' a la solicitud inicial.

Las reglas generales sobre el contenido de la demanda ( art. 399 LEC ) refieren la necesidad de exponer los hechos y los fundamentos de derecho de forma clara, precisa y ordenada, pero nada dice sobre la obligación de incluir en el cuerpo del escrito los datos específicos de operaciones de cálculo, cuando en ello se base la pretensión.

El art. 549, cuando regula los requisitos generales de la demanda ejecutiva, exige sólo precisar la cantidad que se reclama y remite al 575, que concreta la 'determinación de la cantidad' en los conceptos de principal, intereses ordinarios, intereses moratorios vencidos y cantidad que en su caso se pueda devengar durante la ejecución y las costas. No hay mención alguna de que en la demanda se deban especificar los cálculos.

Por el contrario, el art. 572 permite el pacto de liquidación unilateral de saldo notificado (aunque no es claro que este precepto juegue en el ejecutivo hipotecario, que exige requerimiento notarial o judicial y no por correo ordinario, arts. 686.2 y 581.2 LEC ), de forma que hace viable la demanda sin concreción de datos o cálculos.

Igualmente en sentido argumental contrario al del juez, no estamos ante una demanda ejecutiva de préstamo o crédito en el que se hubiera pactado un interés variable. No se ejecuta el préstamo, sino la hipoteca. Se trata de una demanda de ejecución de garantía hipotecaria en la que se pretende la realización de la garantía para el pago del préstamo sólo hasta donde dé de sí el precio de subasta, de modo que la determinación del saldo tiene un alcance distinto que en el juicio ejecutivo (y sin perjuicio de los efectos del art.579 LEC ). No se fija la cantidad que proviene de préstamo para instar su total pago, mediante el embargo y subasta, sino para permitir, en su caso, la opción del art. 693.3, 2º LEC , para determinar el destino de las cantidades obtenidas en la subasta y para facilitar la fijación de sobrante, si se da. No estamos ante la petición de un saldo de cuenta corriente, ni ante la liquidación de un contrato de cuenta corriente.

El art. 573 no exige la concreción de datos en la demanda, sino que habla de un 'documento o documentos en que se exprese el saldo resultante de la liquidación efectuada por el acreedor, así como el extracto de las partidas de cargo y abono y las correspondientes a la aplicación de intereses que determinan el saldo concreto...' y, en el mismo sentido, remite a documentos complementarios para acreditar que la liquidación se adecua al pacto y las notificaciones.

Por todo ello, hay que entender que la remisión del art. 685 LEC al art. 574 viene referida a su párrafo 2, que a su vez reenvía a los arts. 573.1, 2º y 3º y a sus apartados 2 y 3, todos ellos referidos a documentos contables de cargos y abonos anexos a la demanda. Aunque el n.1 del art. 574 exija al ejecutante que en la demanda ejecutiva exprese las operaciones de cálculo, ello solo tiene sentido en la acción ejecutiva de base personal y no para la acción ejecutiva hipotecaria, de alcance real. No hacemos acepción de la llamada de la avalista al proceso de ejecución de bienes hipotecados, por no ser objeto del recurso.

En conseqüència, amb base a les consideracions de l'anterior resolució, desestimem aquest primer motiu del recurs.

B) La no acreditació per la part executant del tipus d'interès pactat.

La part recurrent al·lega que la part executant tampoc no ha justificat el tipus d'interès (Euríbor) pactat, motiu pel qual també s'hauria d'haver sobreseït l'execució. Tanmateix: 1r) La LEC no conté cap precepte que imposi a l'executant l'obligació d'acreditar a la demanda executiva el tipus d'interès pactat. 2n) els tipus de l'Euribor són públics ja que es publiquen regularment en el BOE i en altres webs públics i privats de fàcil consulta telemàtica; 3r) la liquidació del deute va ser verificada i ratificada pel notari que va certificar la bondat de la liquidació presentada per la part executant;

Per tant, també desestimem aquest segon submotiu del recurs d'apel·lació de la part executada.

QUART.- Impugnació per la part executada de la desestimació del sobreseïment de la execució per no constar inscrita la hipoteca a favor de l'executant.

Els executats van constituir la hipoteca en garantia del crèdit en favor de la creditora Caixa d'Estalvis de Catalunya. Catalunya Bank, SA, és la successora del negoci financer de la caixa d'estalvis, però no ha inscrit al seu favor la hipoteca en el RP. La part executada no discuteix que Catalunya Bank, SA, sigui la successora de tot el bloc del negoci financer de la caixa d'estalvis, però sosté que la manca de la inscripció de la hipoteca al seu favor la deslegitima per actuar en el procediment hipotecari. La interlocutòria recorreguda va desestimar el motiu d'oposició.

Tenim que confirmar la decisió de la magistrada ja que aquesta Sala ve considerant que en els casos de successió universal com el litigiós no li cal a l'entitat successora inscriure al seu nom la hipoteca en el RP per a poder accionar per la via privilegiada de l' art. 681 i ss de la LEC contra el deutor del negoci garantit per ella. Per totes les resolucions dictades, ens remetem a la interlocutòria 110/2016, de 12 de maig (ponent magistrat Sr. Vidal), en què dèiem el següent:

La cuestión remite, en definitiva, a la cuestionada legitimación de las entidades de crédito que, como consecuencia de los procesos de concentración y restructuración recientemente vividos en el sector bancario español, suceden a los primitivos acreedores sin tener inscrita a su favor la hipoteca que ejecutan.

Pues bien, este Tribunal, en línea con la postura que puede reputarse mayoritaria en la doctrina de las audiencias provinciales, viene declarando que no es necesario que la entidad de crédito ejecutante inscriba el crédito hipotecario a su nombre en el Registro de la Propiedad para poder acudir a la vía privilegiada que ofrecen los artículos 681 y ss de la LECi en atención a dos principales razones: el carácter meramente declarativo que tiene la inscripción y la no aplicación del art. 149 de la Ley Hipotecaria a la transmisión en bloque del activo y pasivo de una sociedad.

En efecto, aun reconociendo los sólidos argumentos que avalan la postura que sustenta el criterio seguido por la resolución apelada, básicamente el artículo 149 de la LH ('la cesión de la titularidad de la hipoteca que garantice un crédito o préstamo deberá hacerse en escritura pública e inscribirse en el Registro de la Propiedad') y el principio de 'rigor formal' que preside el procedimiento de ejecución hipotecaria pues 'su extraordinaria limitación de cognición procesal exige en contrapartida una escrupulosa observancia de los requisitos formales legamente establecidos...' ( SSTS de 3 de diciembre de 2004 o de 7 febrero 2007 que destaca inclusive la 'precariedad de medios que tiene el deudor para su defensa'), este Tribunal considera que dicha inscripción no es necesaria pues complementando la jurisprudencia nuestro Ordenamiento Jurídico (art. 1.4 Cci), no puede ignorarse la doctrina de la STS de 29 de junio de 1989 , luego reiterada en las sentencias de 23 noviembre 1993 , 25 febrero 2003 y 4 junio 2007 .

a) La STS de 29 de junio de 1989 .

Esta sentencia versaba sobre una entidad de crédito (BANCO VIZCAYA) que, en escritura pública, se había subrogado universalmente en todo el contenido patrimonial y obligacional de otra (BANCO VIELLA SA), incluyéndose en esa subrogación una concreta hipoteca existente a favor del segundo. El banco cesionario, sin inscribir la cesión del crédito hipotecario concreto, formuló juicio ejecutivo hipotecario contra el deudor y seguido que fue el procedimiento por todos sus trámites, terminó con la adjudicación de la finca en su favor. Después el deudor hipotecario instó en proceso declarativo ordinario la nulidad de todo lo actuado en el procedimiento judicial sumario y el Tribunal Supremo denegó la pretendida nulidad al estimar que la inscripción de la cesión de un crédito hipotecario no era constitutiva ni tampoco necesaria para que el cesionario pudiera instar el procedimiento judicial sumario del artículo 131 LH , es decir, que el principio de legitimación registral quedaba satisfecho demostrando la subsistencia de la hipoteca y la cesión pues el artículo 1.256 Cci no impedía que la cesión no inscrita surtiera efectos contra el deudor hipotecante al ser la hipoteca un derecho real accesorio que adquiere el cesionario con el crédito ( art. 1.528 Cci) y la inscripción de la cesión una circunstancia simplemente subsanable por el cesionario presentando los documentos previstos en el artículo 244 del Reglamento Hipotecario .

Y literalmente rechazaba que existiera una 'violación del principio de legalidad (constitucional y registral) contenido en el artículo 9.3 de la Constitución española y artículos 149, 18 , 20 y 30 de la Ley Hipotecaria y 244 del su Reglamento, en relación con el artículo 1.256 del Código Civil , porque 'si ciertamente la normativa contenida en los indicados preceptos de la Ley Hipotecaria y de su Reglamento aluden a la exigencia de inscripción en el Registro de la Propiedad del crédito hipotecario cedido, ello hay que entenderlo en sus efectos con relación a terceros, puesto que en esta materia el Ordenamiento jurídico español, tanto en el orden civil como en el hipotecario, sigue la orientación, y consiguiente normativa, de que la inscripción es meramente declarativa, y en consecuencia, sólo robustece el título inscrito frente a dichos terceros a los efectos de la fe pública registral y por ello la inscripción no tiene valor constitutivo'

De otra parte, la reciente modificación operada en el artículo 149 de la Ley Hipotecaria por la Ley 2/1981, de 25 de marzo, de Regulación del Mercado Hipotecario y otras normas, remite ahora al artículo 1.526 Cci el cual destaca, de forma expresa, la no oponibilidad frente a terceros de la cesión del crédito hasta su inscripción en el Registro, lo que abunda en la plena vigencia de la indicada línea jurisprudencial, de ahí que aun cuando nos pudiera parecer más consecuente reclamar del acreedor hipotecario que para hacer efectivo su crédito quiere acudir a esta vía privilegiada de ejecución, teniendo otras a su alcance, que cumpla con las formalidades legalmente exigidas, es lo cierto que la inscripción de la cesión no resulta legalmente exigida al acreedor para poder hacer valer su derecho de crédito.

En conseqüència, també desestimem aquest motiu del recurs dels executats.

CINQUÈ.- Impugnació per la part executada de la desestimació de la nul·litat dels interessos de demora.

El pacte Sisè de l'escriptura de préstec amb garantia hipotecària de 29 de juny de 2005 va establir uns interessos de demora al tipus que resultés d'incrementar en deu punts el que es produís en cada moment de la disposició impagada. La clàusula no fou modificada a l'escriptura de novació de 18 de juny de 2009. Segons el document de liquidació del deute, Catalunya Banc, SA, va aplicar uns interessos de demora del 12%, que es corresponen amb el triple de l'interès legal aleshores vigent d'acord amb allò establert a l' art. 114 de la LEC , en la modificació de la Llei 1/2013. L'escrit d'oposició a l'execució va sol·licitar que la clàusula es declarés nul·la per abusiva, sense possibilitat de moderació. Tanmateix, la interlocutòria recorreguda va acceptar el recàlcul dels interessos moratoris ja practicat per la part executant al tipus del 12%.

L' art. 85.6 del text refós de la LGDCiU estableix que són abusives les clàusules que suposin la imposició d'una indemnització desproporcionadament alta al consumidor i usuari que no compleixi amb les seves obligacions. L' art. 83 del text refós (RD Legislatiu 1/2007 ) permetia la integració i moderació judicial de les clàusules declarades nul·les per abusives d'acord amb l' art. 1258 del CC i el principi de la bona fe objectiva. Tanmateix, la Llei 3/2014, que va modificar el precepte en consonància amb la reiterada jurisprudència del TJUE que ve interpretant la Directiva 93/13/CEE, va descartar la integració de las clàusules declarades nul·les per abusives, a l'establir que aquestes es tindran per no posades i que el contracte seguirà sent obligatori per a les parts en els mateixos termes, sempre que pugui subsistir sense elles.

Les recents SSTS 265/2015, de 22 d'abril ; 79/2016, de 18 de febrer ; i 364/2016, de 3 de juny , aplicables tant als préstecs personals com els hipotecaris, han fixat un criteri objectiu per a determinar quan és nul per abusiu l'interès moratori establert en un contracte celebrat entre un professional i un consumidor: és abusiu aquell interès de demora que suposi un increment de més de dos punts percentuals respecte de l'interès remuneratori pactat en el contracte. A més, aquestes Sentències també indiquen quina és la conseqüència jurídica de la nul·litat de la clàusula: la supressió o eliminació d'aquesta i que el capital continuï produint l'interès ordinari o remuneratori pactat fins al complet pagament d'allò degut.

D'acord amb el document de liquidació de deute annexat a la demanda executiva, l'interès moratori contractual -i fins i tot el reduït del 12% recalculat per l'entitat creditora- supera amb escreix els dos punts per sobre del remuneratori establert per l'Alt Tribunal.

Per tant, la clàusula és nul·la per abusiva, s'ha d'expulsar del contracte i en lloc de l'interès moratori el capital degut continuarà produint l'interès remuneratori fis al complet pagament d'allò degut. La part executant haurà de presentar en el Jutjat una nova liquidació del deute sota aquestes premisses.

Això suposa que estimem parcialment aquest motiu del recurs d'apel·lació de la Sra. Lucía .

SISÈ.- Impugnació per ambdues parts del pronunciament relatiu a les conseqüències de la inaplicació, per abusiva, de la clàusula terra.

Per raons de sistemàtica, examinarem conjuntament la impugnació del pronunciament sobre els efectes de la nul·litat de la clàusula terra efectuada per cadascuna de les parts. Resolem també sobre la impugnació de la interlocutòria de la part executant ja que tot i que la part executada es va oposar a la seva admissió, el cert és que la impugnació fou admesa pel Jutjat mitjançant diligència d'ordenació que no fou recorreguda.

La clàusula es troba dins del pacte Tercer, 'Determinación del Tipo de Interés Variable', de l'escriptura de novació modificativa i ampliació de 18 de juny de 2009. Té aquest redactat:

En ningún caso el tipo de interés que resulte por aplicación de esta cláusula podrá ser inferior al tres coma cincuenta (3,50) por ciento...

La interlocutòria recorreguda va declarar la clàusula nul·la per no superar els controls d'incorporació i de transparència indicats a la STS de 9 de maig de 2013 i va disposar que procedia la restitució als deutors de totes les quantitats que l'executant hagués cobrat de més en l'aplicació de la clàusula. A aquest efecte, en la part dispositiva de la resolució va requerir aquesta part perquè presentés nova liquidació del deute amb les deduccions oportunes dels cobraments indeguts per aplicació de de la clàusula i la correcta aplicació del diferencial de dos punts (de l'interès variable).

La part executada sosté que d'acord amb l' art. 695.3, segon paràgraf, de la LEC la nul·litat de la clàusula ha de determinar el sobreseïment de les actuacions, mentre que la part executant, que no impugna la declaració de nul·litat de la clàusula, manté que en base a la STS de 9 de maig de 2013 la declaració de nul·litat no pot tenir efectes retroactius.

Per a resoldre l'assumpte, considerem que cal estar a allò decidit a la reunió celebrada pels magistrats de les Seccions Civils d'aquesta Audiència Provincial el 15 de desembre de 2014 per a la unificació de criteris, en què es va prendre el següent acord:

En los procedimientos de ejecución hipotecaria en los que se ejecute un préstamo con garantía hipotecaria celebrado entre un profesional y un consumidor cuyas cláusulas contractuales no se hayan negociado individualmente, declarada - de oficio o a instancia de parte -, la abusividad de la cláusula suelo pactada y expulsada, por tanto, la misma del contrato, tal declaración tendrá efecto retroactivo, si bien la retroactividad se limitará a las cuotas impagadas que se reclamen en dicho procedimiento, en tanto configuran el objeto del mismo.

El que suposa que desestimem aquest motiu del recurs d'apel·lació de la part executada i que estimem parcialment la impugnació de la interlocutòria de la part executant.

SETÈ.- Impugnació per la part executada del pronunciament relatiu a la no imposició de les costes de primera instància.

Atesa la desestimació de la majoria de pretensions de la part executada, unida als seriosos dubtes de dret que també presenten moltes de les qüestions plantejades en la seva oposició a l'execució, mantenim la no imposició del pagament de les costes d'aquesta a la part executant.

VUITÈ.- Conclusió.

Estimem parcialment el recurs d'apel·lació de la part executada en relació a la clàusula d'interessos moratoris: declarem nul·la la clàusula per abusiva; declarem que el capital continuarà produint l'interès continuarà produint l'interès remuneratori fis al complet pagament d'allò degut; i disposem que la part executant haurà de presentar en el Jutjat una nova liquidació del deute sota aquestes premisses. En la resta de motius, desestimem el recurs.

Estimem parcialment la impugnació de la interlocutòria interposada per la part executant: declarem que l'efecte retroactiu de la nul·litat de la clàusula terra es limitarà a les quotes impagades que es reclamen en aquest procediment.

NOVÈ.- Les costes de segona instància.

Atesa l'estimació parcial del recurs d'apel·lació de la part executada així com de la impugnació de la part executant, d'acord amb l' art. 398 de la LEC no imposem a cap d'elles el pagament de les costes causades en aquesta alçada.

Fallo

1.- Estimem parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Lucía contra la interlocutòria dictada el 31 de juliol de 2014 pel Jutjat de Primera Instància nº 34 de Barcelona en el sentit que declarem nul·la per abusiva la clàusula d'interessos moratoris, que expulsem del contracte; declarem que el capital degut continuarà produint l'interès remuneratori fins al complet pagament d'allò degut; i disposem que la part executant haurà de presentar en el Jutjat una nova liquidació del deute sota aquestes premisses.

2.- Estimem parcialment la impugnació de la interlocutòria formulada per CATALUNYA BANC, SA, en el sentit que declarem que l'efecte retroactiu de la nul·litat de la clàusula terra es limitarà a les quotes impagades que es reclamen en aquest procediment.

3.- No imposem a cap de les parts el pagament de les costes d'aquesta alçada.

Ordenem la devolució del dipòsit constituït per a recórrer. Aquesta resolució és ferma ja que no és possible cap recurs en la jurisdicció ordinària, sens perjudici d'empara constitucional. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

DILIGENCIA.-En el dia d'avui he rebut l'anterior resolució signada i passo a donar compliment. En dono fe.