Auto CIVIL Nº 67/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 344/2015 de 03 de Febrero de 2017

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotllo núm. 344/2015

INTERLOCUTÒRIA N. 67/2017

Il lustres senyors magistrats:

AGUSTÍN VIGO MORANCHO

RAMÓN VIDAL CAROU

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

Barcelona, 3 de febrer de 2017

Antecedentes

PRIMER.- El Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Vilanova i La Geltrú en l'oposició formulada per l'executat Sr. Carlos Daniel a l'execució hipotecària nº 647/2013 promoguda per CAIXABANK, SA, contra aquell i la Sra. Susana , va dictar el 6 de novembre de 2014 interlocutòria amb la part dispositiva següent:

No procede decretar la nulidad de las actuaciones del procedimiento de Ejecución hipotecaria 647/2013 solicitada por la procuradora Sra. Sole Esteve, en nombre y representación de Carlos Daniel , sin expresa en costas.

No procede la suspensión instada por la parte ejecutada y continúese la ejecución en su día despachada.

Estimo parcialmente la oposición a la ejecución formulada por la procuradora Sra. Sole Esteve, en nombre y representación del ejecutado Carlos Daniel contra la ejecutante CAIXABANK SA y declaro la nulidad parcial del contrato de crédito hipotecario suscrito entre las partes el 13 de diciembre de 2002, en cuanto a la cláusula de intereses moratorios

Continúese la ejecución con la inaplicación de las cláusulas declaradas nulas. A los efectos de fijar el importe por el que deba continuar la ejecución, se requiere a la parte ejecutante para que en el plazo de 20 días aporte nueva liquidación de la deuda computando las deducciones oportunas en concepto de cobros indebidos por aplicación de las cláusulas declaradas nulas, concretando tanto la cantidad global cobrada indebidamente como las concretas mensualidades en que ello ha tenido alguna afectación, con el desglose oportuno de los importes afectados por cada mensualidad.

SEGON.- La procuradora de Carlos Daniel va presentar escrit en què va sol licitar la nul litat d'actuacions i, subsidiàriament, va formular recurs d'apel lació contra la interlocutòria. L'escrit fou admès a tràmit, la part executant s'hi va oposar i les actuacions es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 26 de gener de 2017.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents.

El títol executiu està constituït per l'escriptura de crèdit obert amb garantia hipotecària celebrada el 13 de desembre de 2002 per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona com creditora i els consorts Carlos Daniel i Susana com acreditats-hipotecants. El 7 d'octubre de 2013 Caixabank, SA, va donar per vençut el crèdit per la manca de pagament dels acreditats de diverses quotes d'amortització del crèdit i el 25 d'octubre següent va presentar demanda d'execució hipotecària per la suma de 109.727,47 € de principal més 22.000 € calculats per a les costes i els interessos moratoris de l'execució. El 16 de desembre de 2013 el Jutjat va despatxar l'execució per les sumes sol licitades.

L'executat Carlos Daniel va presentar escrit en què va sol licitar la suspensió del procediment per prejudicialitat civil; subsidiàriament, va sol licitar la nul litat d'actuacions per defectes en l'admissió de la demanda; i, encara més subsidiàriament, va formular oposició a l'execució. La part executant va presentar escrit en què va impugnar totes les al legacions de la part executada i va sol licitar la seva desestimació.

El Jutjat va dictar la interlocutòria recorreguda per la part executada-opositora, en què va desestimar totes les al legacions formulades per aquesta, llevat de la clàusula d'interessos moratoris, que va declarar nul la per abusiva, amb els pronunciaments que hem reproduït en els fets d'aquesta resolució.

SEGON.- La nul litat d'actuacions (1a al legació de l'escrit).

En primer lloc, la part recurrent sol licita que es declari la nul litat d'actuacions per patir indefensió per no haver-se celebrat la vista prevista a l' art. 695.2 de la LEC , que, com indica la part, disposa el següent:

Formulada la oposición a la que se refiere el apartado anterior, el Secretario judicial suspenderá la ejecución y convocará a las partes a una comparecencia ante el Tribunal que hubiera dictado la orden general de ejecución, debiendo mediar quince días desde la citación, comparecencia en la que el Tribunal oirá a las partes, admitirá los documentos que se presenten y acordará en forma de auto lo que estime procedente dentro del segundo día.

El motiu es desestima pel que indiquem a continuació:

La Sala 1a del Tribunal Suprem ve declarant amb reiteració que no tota irregularitat processal és per si mateix rellevant, ja que la part ha de justificar que la infracció que al lega comporta una privació material dels seus mitjans de defensa suficient per a lesionar el dret a la tutela judicial efectiva ( SSTS de 27-10-14 , 14-12-2007 i 23-6-2010 , entre moltes altres).

D'altra banda, també cal tenir present l' art. 225.3 de la LEC estableix és motiu de nul litat que es prescindeixi de les nomes essencials del procediment, però només quan per aquesta s'hagi pogut produir-se indefensió.

Doncs bé. Tot i que després de rebre l'escrit d'impugnació de la part executant a l'escrit de suspensió-nul litat d'actuacions-oposició a l'execució de l'executat Sr. Carlos Daniel , va dictar acte seguit la interlocutòria objecte d'aquesta alçada sense haver convocat abans a les parts a la compareixença de l' art. 695.2 de la LEC , cosa que certament constitueix una irregularitat processal, el cert és que en el seu escrit la part recurrent no al lega quina concreta indefensió va patir per la no celebració de la compareixença, ni aquesta tampoc no es dedueix de l'exposició que formula en la seva al legació, la qual cosa, unida al fet que en aquesta alçada la part no ha reproduït la seva petició de l'admissió de les proves d'interrogatori de part i testificals que va sol licitar per altressí en el seu escrit de suspensió-nul litat d'actuacions-oposició a l'execució, que va quedar sense proveir pel Jutjat, fa que la Sala desestimi acordar la nul litat d'actuacions que sol licita la recurrent.

TERCER.- La no inscripció de la hipoteca a nom de Caixabank, SA, en el Registre de la Propietat (2a al legació de l'escrit)

Dins d'aquesta al legació -feixuga al legació-, la part ve a invocar que la manca d'inscripció en el Registre de la Propietat de la hipoteca a nom de Caixabank, SA, suposa que l'entitat bancària està mancada de legitimació per a instar l'execució.

El motiu també es desestima, pel que indiquem a continuació.

1) És públic i notori que Caixabank, SA, va succeir en la universalitat del negoci bancari de Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, inclosos els préstecs o crèdits amb o sense garantia hipotecària. D'això n'és ben conscient la lletrada de la part quan no pot deixar d'admetre, tot i que sigui en condicional, que '[E]s cierto y conocido, que la ejecutante CAIXABANK, S.A. podría llegar a considerarse vulgarmente como sucesor legal de la entidad CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA...'.

2) En casos com aquest de successions universals entre entitats de crèdit, aquesta Sala ve mantenint amb reiteració en les seves resolucions que per a exercitar l'acció hipotecari a la cessionària no li cal inscriure al seu nom en el Registre de la Propietat la hipoteca constituïda per la cedent. Com a mostra, reproduïm a continuació el que dèiem a la interlocutòria 187/2016, de 22 de juny (ponent magistrat Sr. RAMÓN VIDAL CAROU ):

Este Tribunal, en línea con la que puede considerarse posición mayoritaria en la doctrina de las Audiencias, tiene reiteradamente señalado que no necesario que el acreedor ejecutante tenga inscrito a su favor la hipoteca en el Registro de la Propiedad para poder acudir a la vía privilegiada de los artículos 681 y ss de la LECi cuando consta que es el legítimo titular del crédito que se ejecuta. Y en ello en base a dos argumentos esenciales como son la doctrina jurisprudencial en esta materia y la tesis que excluye el art. 149 LH de las llamadas cesiones universales

a) Doctrina jurisprudencial

Viene representada principalmente por la STS de 29 junio 1989 , luego reiterada en otras sentencias como las de 23 noviembre 1993 , 25 febrero 2003 y 4 junio 2007 . Esta sentencia fue dictada en un supuesto en donde un banco (BANCO VIZCAYA), que se había subrogado en todo el contenido patrimonial y obligacional que existiese o pudiese existir en el futuro de otro banco (BANCO VIELLA), incluida una hipoteca existente a favor del segundo, formuló juicio ejecutivo hipotecario contra el deudor sin haber inscrito la cesión del referido crédito hipotecario y terminó adjudicándose la finca en su favor. Posteriormente, el deudor hipotecario instó en proceso declarativo ordinario la nulidad de todo lo actuado en el procedimiento judicial sumario y el Tribunal Supremo denegó la pretendida nulidad al estimar que la inscripción de la cesión de un crédito hipotecario no era constitutiva ni tampoco necesaria para que el cesionario pudiera instar el procedimiento judicial sumario del artículo 131 LH , es decir, que el principio de legitimación registral quedaba satisfecho demostrando la subsistencia de la hipoteca y la cesión pues el artículo 1.256 Cci no impedía que la cesión no inscrita surta efectos contra el deudor hipotecante pues la hipoteca es un derecho real accesorio que adquiere el cesionario con el crédito según el artículo 1.528 Cci y la inscripción de la cesión era una circunstancia simplemente subsanable por el cesionario presentando los documentos previstos en el artículo 244 del Reglamento Hipotecario .

Esta sentencia literalmente rechazó que existiera una 'violación del principio de legalidad (constitucional y registral) contenido en el artículo 9.3 de la Constitución española y artículos 149, 18 , 20 y 30 de la Ley Hipotecaria y 244 del su Reglamento, en relación con el artículo 1.256 del Código Civil , porque 'si ciertamente la normativa contenida en los indicados preceptos de la Ley Hipotecaria y de su Reglamento aluden a la exigencia de inscripción en el Registro de la Propiedad del crédito hipotecario cedido, ello hay que entenderlo en sus efectos con relación a terceros, puesto que en esta materia el Ordenamiento jurídico español, tanto en el orden civil como en el hipotecario , sigue la orientación, y consiguiente normativa, de que la inscripción es meramente declarativa, y en consecuencia, sólo robustece el título inscrito frente a dichos terceros a los efectos de la fe pública registral y por ello la inscripción no tiene valor constitutivo.

b) Las cesiones universales

Un elevado número de resoluciones (por ejemplo la SAP Madrid, Sección 12ª, de 11 enero 2013 o el APP Girona, sección 2 , de 13 Febrero 2013) complementan la anterior doctrina con la tesis de que el artículo 149 LH se refiere tan solo a las cesiones singulares ya que las llamadas cesiones universales, que suponen el traspaso en bloque de la totalidad de un patrimonio, con inclusión del activo y del pasivo, quedan fuera de su ámbito pues la cesión se configura en nuestro ordenamiento como la transmisión de un crédito concreto (el artículo 1.526 Cci se refiere siempre en singular al 'crédito, derecho o acción' cedidos), mientras que la cesión universal responde a un fenómeno distinto. La sustitución de una persona (causante) en la posición que mantenía otra (causahabiente) en relación a la totalidad de su patrimonio, en su más amplio sentido, con inclusión del activo y del pasivo, de ahí que en la cesión global no cabe el denominado retracto de créditos litigiosos, ni rigen las reglas sobre la garantía de la solvencia del deudor ni, en fin, ninguna otra de las que los artículos 1.526 a 1.536 del Cci establecen para la transmisión de créditos, ni siquiera la que regula la denominada cesión 'alzadamente o en globo de ciertos derechos rentas o productos', a que se refiere el artículo 1532, pues, por general que sea, no comprende el pasivo y no existe sucesión en la personalidad.

En resumidas cuentas, este Tribunal, pese a reconocer los sólidos argumentos que avalan la postura contraria, que se sustenta básicamente en el propio artículo 149 de la LH , que previene 'la cesión de la titularidad de la hipoteca que garantice un crédito o préstamo deberá hacerse en escritura pública e inscribirse en el Registro de la Propiedad', y en el principio general de 'rigor formal' que preside el procedimiento judicial de ejecución hipotecaria pues 'su extraordinaria limitación de cognición procesal exige en contrapartida una escrupulosa observancia de los requisitos formales legamente establecidos...' ( STS de 3 diciembre 2004 o incluso la de 7 febrero 2007 que destaca la 'precariedad de medios que tiene el deudor para su defensa'), se adscribe como ya hemos dicho a la tesis mayoritaria en aras de unificar criterios que refuercen la siempre necesaria seguridad jurídica de nuestro sistema procesal.

En conseqüència, també desestimem aquest motiu del recurs.

QUART.- La clàusula IRPH de Caixes i la clàusula del pacte de liquiditat (3a al legació de l'escrit).

La recurrent al lega que ambdues clàusules són abusives.

També desestimem aquest motiu, amb fonament a allò que indiquem a continuació:

A) La clàusula IRPH Caixes.

Reproduïm al que vam dir a la interlocutòria dictada en el rotllo 221/2015 (del mateix ponent que aquesta resolució):

L'Ordre Ministerial de 5 de maig de 1994 va establir que el Banc d'Espanya definiria mitjançant circular un conjunt d'índexs o tipus d'interès de referència oficials susceptibles de ser aplicats per les entitats de crèdit als préstecs hipotecaris a interès variable, i que en faria públics els seus valors regularment. En desenvolupament de l'Ordre Ministerial, la Circular 5/1994, de 22 de juliol, va definir en el seu annex VIII els tipus de referència oficials aplicables als préstecs hipotecaris concertats a tipus variable per a -segons expressa la seva exposició de motius- garantir l'objectivitat del seu càlcul i la seva difusió entre els prestataris. La Circular refereix sis tipus de referència oficials del mercat hipotecari, entre els quals es troba l'anomenat 'tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años de cajas de ahorro', comunament conegut com IRPH Cajas, que és l'establert en aquest cas, definit com 'la media simple de los tipos de intereses medios ponderados por los principales de las operaciones de préstamo con garantía hipotecaria de plazo igual o superior a tres años para adquisición de vivienda libre que hayan sido iniciadas o renovadas en el mes al que se refiere el índice por el conjunto de cajas de ahorro. Dichos tipos de interés medios ponderados serán los tipos anuales equivalentes declarados al Banco de España para estos plazos por el colectivo de cajas, de acuerdo con la norma segunda.'

La disposició addicional 15ª de la Llei 14/2013, de 27 de setembre , va establir la desaparició amb efectes a l'1 de novembre de 2013 dels següents tipus de referència:

a) Tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años, para adquisición de vivienda libre, concedidos por los bancos.

b) Tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años, para adquisición de vivienda libre, concedidos por las cajas de ahorro.

c) Tipo activo de referencia de las cajas de ahorro.

D'acord amb la mateixa disposició addicional, la desaparició del tipus de referència pactat implica l'aplicació al contracte de l'índex de referència substitutiu, si existeix i no es veu afectat també per la desaparició de referència -com ocorre en aquest cas, què l'índex substitutiu pactat a la l'apartat C de la clàusula, que és el 'tipo activo de referencia de las cajas de ahorro'- o, en defecte d'aquest segon tipus substitutiu, per l'interès oficial anomenat 'tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años, para adquisición de vivienda libre, concedidos por las entidades de Crédito en España'.

En definitiva, el IRPH de les caixes d'estalvi s'ha vingut determinant fins a la seva desaparició en la Llei 14/2013 sota el control i supervisió del Banc d'Espanya, a través d'un procés rigorós i objectiu, a partir de la informació ponderada subministrada a l'esmentada entitat per desenes d'entitats.

En tot cas, la clàusula de l'índex IRPH defineix l'objecte essencial del contracte com és el pagament del preu o retribució que l'acreditat ha d'abonar al creditor com contrapartida pel capital objecte del crèdit, amb la qual cosa l' art. 4.2 de la Directiva 93/13/CEE barra el control judicial del caràcter abusiu de la clàusula per causar un desequilibri important en els drets i obligacions contractuals de les parts en perjudici del consumidor ( art. 82.1 del text refós de la LGDCiU ).

La clàusula només pot ser objecte del doble control de transparència en els termes senyalats per la STS de 9 de maig de 2013 , que considerem que la clàusula compleix: a/ el control d'incorporació, que atén a la mera transparència documental o gramatical de la clàusula, d'acord amb allò disposat als articles 5.5 i 7 de la LCGC, Llei 7/1998 ; i b/ el control de transparència qualificat, que té per objecte que el consumidor amb base a la informació que li faciliti el professional abans de celebrar el contracte conegui o pugui conèixer tant la càrrega jurídica com l'econòmica que se'n derivin i li pugui suposar la clàusula, sobre la base de criteris precisos i comprensibles.

A les anteriors consideracions afegim que l'escriptura de crèdit litigiosa es va celebrar onze anys abans que la clàusula IRPH Caixes desaparegués del mercat financer espanyol amb la Llei 14/2013, quan l'índex estava vigent i era totalment lícit incloure en les escriptures, i que entenem que les meres invocacions a la seva manipulabilitat no són motiu suficient per a declarar-la nul la per abusiva en un procediment sumari com l'hipotecari. En contra del que sosté la part, la Sala no considera que la desaparició de la clàusula del sistema financer suposi el reconeixement implícit per l'autoritat econòmica del seu caràcter abusiu.

B) La clàusula del pacte de liquiditat.

Com també hem senyalat en nombroses resolucions:

D'entrada, cal tenir present que l'anomenat 'pacte de liquiditat' que avui es troba recollit en l' art. 572.2 de la LEC autoritza el creditor a quantificar el deute de forma unilateral. Com indica la STS 792/2009, de 16 de desembre , i les que s'hi citen, la seva finalitat és acreditar un dels requisits processals imprescindibles per al despatx de l'execució, això és la liquiditat o determinació del deute per a poder formular la reclamació judicial d'aquest, la qual cosa no impedeix que la part executada pugui impugnar la quantitat expressada a la certificació bancària mitjançant la corresponent oposició i sense alterar les normes en matèria de càrrega de prova.

Qüestionar la validesa de la clàusula perquè no s'hi expressa quina és la 'forma convinguda' per a efectuar la liquidació és una al legació que no pot tenir contingut impugnatori ja que es tracta d'un pacte que remet a l' art. 573.1.1ª de la LEC , segons el qual amb la demanda executiva per saldo de compte cal annexar els 'document o documents' en els que s'expressi 'el saldo resultant de la liquidació practicada creditor, així com l'extracte de les partides de càrrec i abonament i les corresponents a l'aplicació d'interessos que determinen el saldo concret pel que es demana el despatx de l'execució', tal i com succeeix amb l'acta notarial de fixació del saldo deutor a la qual es refereix la regla 2ª del mateix art. 573.1, annexada també a la demanda executiva, en la qual venen perfectament detallades les diferents partides que conformen el deute reclamat.

CINQUÈ.- Conclusió.

Desestimem totes les al legacions de l'escrit de la part recurrent i confirmem la resolució recorreguda.

SISÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb el principi del venciment objectiu establert a l' art. 398 de la LEC , pertoca imposar a la part apel lant el pagament de les costes de l'apel lació.

Fallo

Desestimant l'incident de nul litat d'actuacions i el subsidiari recurs d'apel lació interposats pel Sr. Carlos Daniel contra la interlocutòria dictada el 6 de novembre de 2014 pel Jutjat de Primera Instància nº 6 de Vilanova i La Geltrú, confirmem la resolució recorreguda i imposem a la part apel lant el pagament de les costes de l'apel lació.

Aquesta resolució és ferma ja que no çes possible cap recurs en la jurisdicció ordinària, sens perjudici d'empara constitucional. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

DILIGENCIA.-En el dia d'avui he rebut l'anterior resolució signada i passo a donar compliment. En dono fe.