Sentencia CIVIL Nº 128/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 980/2016 de 11 de Marzo de 2019

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

SECCIÓN CATORZE

ROTLLE 980/2016

Procediment ordinari 250/2015 - 2

Jutjat de Primera Instància 36 Barcelona

SENTÈNCIA Nº 128/2019

PRESIDENT

AGUSTÍN VIGO MORANCHO

MAGISTRATS

Esteve Hosta Soldevila

MONTSERRAT SAL SAL

Barcelona,11 de març de 2019

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 980/2016 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 250/2015- 2 pel Jutjat de Primera Instància nº 36 de Barcelona a instancia de la Sra. María Dolores contra el Sr. Luis Enrique , el Sr. Juan Enrique , la Sra. Ángela i TICEROSEISTAN, SLU, (com titular del codemandat INSTITUT VILA ROVIRA CLÍNICA TRANSPLANTE DEL PELO), en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part actora contra la Sentència dictada el 12 de juliol de 2016 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

'Quedesestimando la demandapresentada por el Sr. Jesús Sanz López en representación de Dña. María Dolores asistida por el Sr. Agustín Azparren, frente a D. Luis Enrique y l'INSTITUT VILA ROVIRA CLÍNICA TRANSPLANTE DE PELO (TICEROSEISTAN S.L.U), representados por el Sr. Ignacio López Chocarro, y asistidos por la Sra. Tanit Arroyo, y frente a D. Juan Enrique y Dña. Ángela , representados por el Sr. Josep Mª Verneda Casasayas, y asistidos por el Sr. Ricardo Ibáñez Casresana, absuelvo a los demandados de las pretensiones formuladas por la parte actora, con expresa imposición a ésta de las costas causadas.'

SEGON.- La part actora hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. Les tres parts demandades ( Luis Enrique ; Juan Enrique i Ángela ; i Ticeroseistan, SLU) es van oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 31 de maig de 2018

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC .

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

PRIMER.- S'accepta la fonamentació de la Sentència d'instància tret d'allò en què resulti contradita o desvirtuada per la que desenvolupem a continuació.

SEGON.- Antecedents.

María Dolores fou objecte de tres trasplantes capil lars de pèl amb la finalitat d'avançar la línia de cabell del seu front a l'Institut Vila Rovira Clínica Trasplante de Pelo els dies 16 de maig de 2008, 29 de maig de 2009 i 30 de setembre de 2010. Les intervencions les va efectuar l'equip de la clínica format pels doctors Luis Enrique , Juan Enrique i Ángela . La Sra. María Dolores no va quedar satisfeta del resultat i va demandar el centre i els tres doctors per manca de consentiment informat i incompliment de lalex artisen reclamació del pagament d'una indemnització de 57.469,48 € per danys estètics, psicològics i dany moral; el reemborsament del cost de les tres intervencions; i les despeses d'un tractament psicològic posterior.

Els demandats (l'Institut Vila Rovira; el Sr. Luis Enrique ; i el Sr. Juan Enrique i la Sa. Ángela ) van contestar la demanda per separat i van sol licitar la seva desestimació.

La Sentència de primera instància va considerar que la informació proporcionada a l'actora abans de les intervencions havia estat correcta i suficient; que les intervencions s'havien practicat complint lalex artis;i que no constava que a la pacient se li hagués garantit el resultat. Amb la qual cosa va desestimar la demanda i va imposar les costes del plet a la part actora.

Interposa recurs d'apel lació la Sra. María Dolores pel motiu d'error en la valoració de la prova i aplicació indeguda de la jurisprudència respecte l'obligació del personal sanitari de respondre pel resultat, la responsabilitat mèdica per infracció de lalex artis, el consentiment informat, la responsabilitat de l'Institut Vila Rovira per culpa 'in eligendo' o 'in vigilando' i l'aplicació de l' art. 148 del text refós de la LGDCiU , i, subsidiàriament, pel que fa a la seva condemna al pagament de les costes de primera instància.

S'oposen al recurs les tres parts demandades, que sol liciten la seva desestimació i la confirmació de la Sentència d'instància.

TERCER.- La prescripció de l'acció contra els doctors Sr. Juan Enrique i Sra. Ángela .

El fet segon de la contestació a la demanda d'aquests dos demandats invoca mig oculta entre altres al legacions la prescripció de l'acció a l'empara de l' art. 1968 del CC en relació a l'art. 1902 del mateix text, per haver presentat l'actora la demanda fora del termini d'un any establert per a l'exercici de l'acció de responsabilitat extracontractual. L'al legació primera del recurs d'aquesta part reitera l'excepció.

El vincle entre l'actora i l'Institut Vila Rovira és contractual i aquesta naturalesa s'estén també als doctors codemandats que van practicar el tractament capil lar col laboradors del centre (amb independència que la seva relació amb aquest sigui laboral o mercantil). Per tant, la demanda es va presentar dins del termini establert a l' art. 1964 del CC per a les accions per responsabilitat contractual, que aleshores era de quinze anys.

En conseqüència, desestimem l'excepció.

QUART.- El consentiment informat.

A) Fets que han quedat acreditats.

1.- La Sra. María Dolores va signar els fulls dels tres documents de consentiment informat que consten a l'historial clínic els mateixos dies de les tres intervencions capil lars, el 16 de maig de 2008, el 29 de maig de 2009, i el 30 de setembre de 2009.

Així resulta de la data manuscrita en cadascun dels documents.

2.- Els doctors demandats van lliurar els tres documents de consentiment informat a la Sra. María Dolores els mateixos dies de les tres intervencions capil lars, abans de practicar aquestes.

Així ho presumim conforme a l' art. 386 de la LEC amb base a les dates manuscrites dels documents.

3.- No consta l'abast de la informació verbal que els doctors van facilitar a la pacient/clienta abans de practicar cadascuna de les intervencions.

No tenim per acreditat l'abast d'aquesta informació verbal amb només l'interrogatori de part dels tres doctors demandats ja que no s'ha practicat el de l'actora (que fou admès en l'audiència prèvia a la defensa del Dr. Luis Enrique i de l'Institut Vila Rovira, però al qual la part va renunciar), cosa que ens impedeix de sospesar i ponderar la seva versió amb la dels tres doctors.

4.- Tanmateix, la Sra. María Dolores va tenir accés abans de la primera intervenció a la informació sobre la intervenció capil lar que constava en la web de l'Institut Ramón Vila i al dossier informatiu que aquest li va enviar per e-mail el 10 d'abril de 2008, abans de la entrevista amb l'equip de doctors, que va tenir lloc quatre dies més tard, el 14 d'abril.

5.- No ens consta que la Sra. María Dolores abans de les intervencions consultés o recavés informació d'altres centres de cirurgia capil lar.

B) Doctrina legal.

Està sintetitzada a la STS 698/2016, de 24 de novembre :

Con reiteración ha dicho esta Sala, que el consentimiento informado es presupuesto y elemento esencial de la lex artis y como tal forma parte de toda actuación asistencial ( SSTS 29 de mayo ; 23 de julio de 2003 ; 21 de diciembre 2005 ; 15 de noviembre de 2006 ; 13 y 27 de mayo de 2011 ; 23 de octubre 2015 ), constituyendo una exigencia ética y legalmente exigible a los miembros de la profesión médica, antes con la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, y ahora, con más precisión, con la ley 41/2002, de 14 de noviembre de la autonomía del paciente, en la que se contempla como derecho básico a la dignidad de la persona y autonomía de su voluntad.

Es un acto que debe hacerse efectivo con tiempo y dedicación suficiente y que obliga tanto al médico responsable del paciente, como a los profesionales que le atiendan durante el proceso asistencial, como uno más de los que integran la actuación médica o asistencial, a fin de que pueda adoptar la solución que más interesa a su salud. Y hacerlo de una forma comprensible y adecuada a sus necesidades, para permitirle hacerse cargo o valorar las posibles consecuencias que pudieran derivarse de la intervención sobre su particular estado, y en su vista elegir, rechazar o demorar una determinada terapia por razón de sus riesgos e incluso acudir a un especialista o centro distinto.

El consentimiento informado , según reiterada jurisprudencia de esta Sala, incluye el diagnóstico, pronóstico y alternativas terapéuticas, con sus riesgos y beneficios, pero presenta grados distintos de exigencia según se trate de actos médicos realizados con carácter curativo o se trate de la llamada medicina satisfactiva. En relación con los primeros puede afirmarse con carácter general que no es menester informar detalladamente acerca de aquellos riesgos que no tienen un carácter típico por no producirse con frecuencia ni ser específicos del tratamiento aplicado, siempre que tengan carácter excepcional o no revistan una gravedad extraordinaria ( SSTS de 28 de diciembre de 1998 , 17 de abril de 2007, rec. 1773/2000 , y 30 de abril de 2007, rec. 1018/2000 ). El art. 10.1 de la Ley 41/2002, de 24 de noviembre , reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica (LAP), incluye hoy como información básica los riesgos o consecuencias seguras y relevantes, los riesgos personalizados, los riesgos típicos, los riesgos probables y las contraindicaciones.

(A Catalunya, són d'aplicació els art. 6 i 7 de la Llei 21/2000, de 29 de novembre , que regulen la institució de manera similar a la Llei estatal).

Quant a les conseqüències jurídiques de la manca de consentiment informat, afegeix la STS 227/2016, de 8 d'abril :

Tanto esta Sala de la jurisdicción civil como la de la contencioso-administrativo del TS se ha ocupado de la omisión o deficiencia del consentimiento informado como una mala praxis formal del facultativo, en la que la relación de causalidad se establece entre la omisión de la información y la posibilidad de haber eludido, rehusado o demorado el paciente la intervención médica cuyos riesgos se han materializado.

Se ha venido distinguiendo entre supuestos en los que, de haber existido información previa adecuada, la decisión del paciente no hubiese variado y, en principio, no habría lugar a indemnización ( STS 29 de junio de 2007 ), sin perjuicio de que en ciertas circunstancias, se pudiese determinar la existencia de un daño moral, de aquellos otros en que, de haber existido información previa adecuada, la decisión del paciente hubiese sido negarse a la intervención, por lo que, al no existir incertidumbre causal, se concede la indemnización íntegra del perjuicio que se ha materializado ( SSTS 23 de abril de 1992 ; 26 de septiembre de 2000 ; 2 de julio de 2002 ; 21 de octubre de 2005 ). Así viene a reconocerlo la sentencia que se cita por el recurrente de 4 de marzo de 2011 .

Cuando no existe incertidumbre causal en los términos extremos antes expuestos, surge la teoría de la pérdida de oportunidad en la que el daño que fundamenta la responsabilidad resulta de haberse omitido la información previa al consentimiento y de la posterior materialización del riesgo previsible de la intervención, privando al paciente de la toma de decisiones que afectan a su salud ( SSTS de 10 de mayo de 2006 ; 30 de junio de 2009 y la citada en el recurso de 16 de enero de 2012 ).

Los efectos que origina la falta de información, dice la sentencia de 4 de marzo de 2011 , están especialmente vinculados a la clase de intervención: necesaria o asistencial, voluntaria o teniendo en cuenta las evidentes distinciones que la jurisprudencia de esta Sala ha introducido en orden a la información que se debe procurar al paciente, más rigurosa en la segunda que en la primera dada la necesidad de evitar que se silencien los riesgos excepcionales ante cuyo conocimiento el paciente podría sustraerse a una intervención innecesaria o de una necesidad relativa ( SSTS de 12 de febrero de 2007 , 23 de mayo , 29 de junio y 28 de noviembre de 2007 ; 23 de octubre de 2008 ). Tienen además que ver con distintos factores: riesgos previsibles, independientemente de su probabilidad o porcentaje de casos, y riesgos desconocidos por la ciencia médica en el momento de la intervención ( SSTS 21 de octubre de 2005 - cicatriz queloidea -; 10 de mayo de 2006 -osteocondroma de peroné-); padecimiento y condiciones personales del paciente ( STS 10 de febrero de 2004 -corrección de miopía-); complicaciones o resultados adversos previsibles y frecuentes que se puedan producir, sean de carácter permanente o temporal, incluidas las del postoperatorio ( SSTS 21 de diciembre de 2006 - artrodesis -; 15 de noviembre de 2006 - litotricia extracorpórea -; 27 de septiembre de 2010 - abdominoplastia -; 30 de junio de 2009 - implantación de prótesis de la cadera izquierda-); alternativas terapéuticas significativas ( STS 29 de julio de 2008 - extirpación de tumor vesical-); contraindicaciones; características de la intervención o de aspectos sustanciales de la misma ( STS 13 de octubre de 2009 - vitrectomia-); necesidad de la intervención ( SSTS 21 de enero de 2009 - cifoescoliosis -; 7 de marzo de 2000 -extracción de médula ósea-), con especialidades muy concretas en los supuestos de diagnóstico prenatal ( SSTS 21 de diciembre de 2005 y 23 de noviembre de 2007 -síndrome de Down-).

Todas estas circunstancias plantean un doble problema: en primer lugar, de identificación del daño: corporal, moral y patrimonial; en segundo, de cuantificación de la suma indemnizatoria, que puede hacerse de la forma siguiente:

(i) Por los totales perjuicios causados, conforme a los criterios generales, teniendo en cuenta el aseguramiento del resultado, más vinculado a la medicina necesaria que a la curativa, pero sin excluir ésta; la falta de información y la probabilidad de que el paciente de haber conocido las consecuencias resultantes no se hubiera sometido a un determinado tratamiento o intervención.

(ii) Con el alcance propio del daño moral, en razón a la gravedad de la intervención, sus riesgos y las circunstancias del paciente, así como del patrimonial sufrido por lesión del derecho de autodeterminación, integridad física y psíquica y dignidad.

(iii) Por la pérdida de oportunidades o de expectativas, en las que no se identifica necesariamente con la gravedad y trascendencia del daño, sino con una fracción del daño corporal considerado en su integridad en razón a una evidente incertidumbre causal sobre el resultado final, previa ponderación de aquellas circunstancias que se estimen relevantes desde el punto de vista de la responsabilidad médica (gravedad de la intervención, virtualidad real de la alternativa terapéutica no informada, posibilidades de fracaso)'.'

Se apoya la Sala, pues, a la hora de identificar y cuantificar el daño en la teoría de la pérdida de oportunidad al tipo cirugía practicada y a la patología que padecía el actor y resto de circunstancias concurrentes.

Todas estas circunstancias se deben evaluar para, ante la ausencia de consentimiento informado , fijar la indemnización .

En definitiva, el consentiment informat és pressupost i element essencial de lalex artisi forma part de tota actuació assistencial, en el ben entès que l'obligació d'informació és més acusada en la medicina voluntària o satisfactiva, per la raó que en ella el pacient té un marge més gran de llibertat per a optar per refusar-la per la seva manca de necessitat i/o urgència, que sí que són pressupostos de la medicina curativa o assistencial.

C) Aplicació de la doctrina legal en l'assumpte litigiós.

Examinarem només el document de consentiment informat de la primera intervenció de 16 de maig de 2008, perquè els altres dos són idèntics, i com el primer, es van lliurar a l'actora el mateix dia de les intervencions.

Es tracta d'un document estès en quatre fulls amb els apartats d'instruccions, introducció, tractaments alternatius, riscos del trasplantament de pèl, necessitat de cirurgia addicional, responsabilitats econòmiques (del pacient), renúncia (també del pacient), i, per acabar, l'autorització al tractament en si.

La informació facilitada pels facultatius de l'Institut Vila Rovira a la Sra. María Dolores presenta dos defectes:

En primer lloc, que els doctors demandats van lliurar a l'actora el document de consentiment informat el mateix dia de la intervenció, el que li detreu la seva eficàcia, ja que la informació s'ha de facilitar al pacient amb antelació suficient perquè aquest pugui assimilar-la i valorar-la abans de prendre la decisió de seguir el tractament mèdic que se li proposa.Mutatis mutandi, és com el requisit de la informació prèvia que les entitats financeres han de donar al client minorista (que és aquell que no té coneixements ni experiència inversora) quan li venen un producte financer complex emès i/o comercialitzat l'entitat, informació que a tenor de la jurisprudència si no es facilita amb antelació suficient no es compleix.

Tractant-se de medicina satisfactiva o voluntària com és un implantament capil lar, l'exigència d'informació és superior a la medecina curativa.

En el cas de la Sra. María Dolores , aquesta manca d'informació no es va suplir amb la continguda a la web del centre, ni amb el dossier informatiu que l'Institut Vila Rovira va enviar per e-mail a la pacient quatre dies abans de la primera entrevista.

En segon lloc, la informació facilitada a la Sra. María Dolores (la continguda del dossier informatiu i la web del centre d'estètica) no indica la probabilitat de que per a obtenir la mata de pèl amb la densitat i textura esperats pel pacient, aquest s'hagi de sotmetre a varies sessions d'implantament, que en el cas litigiós van ser tres i que el Dr. Luis Enrique ha manifestat en el seu interrogatori de part que poden arribar a ser cinc o més.

En conclusió, doncs, el requisit del consentiment informat del pacient no es va complir.

La valoració d'aquesta manca d'informació la efectuarem més endavant.

CINQUÈ.- La praxis dels implantaments capil lars efectuats.

A) Doctrina legal sobre la responsabilitat mèdica en la medicina satisfactiva.

Està sintetitzada a la STS 330/2015, de 17 de juny :

Dice la sentencia de 20 de noviembre de 2009 , y reiteran las de 3 de marzo de 2010 , 19 de julio 2013 y 7 de mayo de 2014 , que 'La responsabilidad del profesional médico es de medios y como tal no puede garantizar un resultado concreto. Obligación suya es poner a disposición del paciente los medios adecuados comprometiéndose no solo a cumplimentar las técnicas previstas para la patología en cuestión, con arreglo a la ciencia médica adecuada a una buena praxis, sino a aplicar estas técnicas con el cuidado y precisión exigible de acuerdo con las circunstancias y los riesgos inherentes a cada intervención, y, en particular, a proporcionar al paciente la información necesaria que le permita consentir o rechazar una determinada intervención. Los médicos actúan sobre personas, con o sin alteraciones de la salud, y la intervención médica está sujeta, como todas, al componente aleatorio propio de la misma, por lo que los riesgos o complicaciones que se pueden derivar de las distintas técnicas de cirugía utilizadas son similares en todos los casos y el fracaso de la intervención puede no estar tanto en una mala praxis cuanto en las simples alteraciones biológicas. Lo contrario supondría prescindir de la idea subjetiva de culpa, propia de nuestro sistema, para poner a su cargo una responsabilidad de naturaleza objetiva derivada del simple resultado alcanzado en la realización del acto médico, al margen de cualquier otra valoración sobre culpabilidad y relación de causalidad y de la prueba de una actuación médica ajustada a la lex artis, cuando está reconocido científicamente que la seguridad de un resultado no es posible pues no todos los individuos reaccionan de igual manera ante los tratamientos de que dispone la medicina actual ( SSTS 12 de marzo 2008 ; 30 de junio 2009 )'.

3.- Es asimismo doctrina reiterada de esta Sala que los actos de medicina voluntaria o satisfactiva no comportan por sí la garantía del resultado perseguido, por lo que sólo se tomará en consideración la existencia de un aseguramiento del resultado por el médico a la paciente cuando resulte de la narración fáctica de la resolución recurrida (así se deduce de la evolución jurisprudencial, de la que son expresión las SSTS 25 de abril de 1994 , 11 de febrero de 1997 , 7 de abril de 2004 , 21 de octubre de 2005 , 4 de octubre de 2006 , 23 de mayo de 2007 , 19 de julio 2013 y 7 de mayo de 2014 ).

El dany fonamenta la responsabilitat i neix com conseqüència de la negligència mèdica. Com que l'obligació mèdica és de mitjans i no de resultats, la responsabilitat del facultatiu, com en altres professions, està fonamentada en el criteri tradicional de la culpa que resulta de l' art. 1902 del CC , que imposa al pacient la prova de la relació o vincle de causalitat entre el dany i l'actuació mèdica, així com la culpa en el sentit que ha de quedar plenament acreditat que l'acte mèdic o quirúrgic es va realitzar amb infracció de les tècniques mèdiques exigibles a l'acte conforme a la lex artiso ciència mèdica del moment històric en què aquell es produeix, ja que a la relació causal material o física ha d'afegir-se el retret culpabilístic, sense el qual no hi ha responsabilitat sanitària. I això és així tant en la medecina curativa com en la voluntària.

B) Aplicació de la doctrina legal al cas litigiós.

1.- El defecte físic que la Sra. María Dolores considerava que tenia era un front massa ample i amb entrades, per l'herència genètica familiar.

Diem 'considerava' perquè tot el que fa referència a l'aparença física de les persones és molt subjectiu, i perquè a tenor de l'única fotografia en color de l'actora presa de front abans de les intervencions capil lars annexada a la demanda, la cara de l'actora acomplia amb l'estàndard occidental de gràcia i bona aparença d'una dona jove (tot i que trobem a faltar més fotografies frontals de la senyora, de la qual només n'hi ha una, però és d'interior i massa fosca i per aquests motius poc afavoridora). Les altres dues fotografies d'abans de les intervencions són de la 'melena' de cabell de l'actora, recollida en una en monyo i en l'altra en cua de cavall.

Per a reparar 'defecte' del front ample, els doctors demandats van emprar la tècnica consistent en implantaments per microcirurgia de centenars d'unitats fol liculars agafades de la part posterior del cuir cabellut de la pacient. Així en cadascuna de les tres intervencions.

2.- La part actora no posa en qüestió que aquesta tècnica sigui conforme a l'estat actual de la ciència sobre transplantaments capil lars.

El dictamen del perit de la part actora, el Dr. Benigno , tampoc no impugna que sigui una tècnica adequada per a solucionar el problema de front ample de la Sra. María Dolores .

La part actora tampoc no impugna que les intervencions s'efectuessin conforme a lalex artisde la cirurgia del transplantament de pèl.

3.- En el punt 1 de les consideracions medico-legals del seu dictamen el Dr. Benigno senyala que l'aspecte de l'àrea implantada no és molt natural, 'existiendo puntos donde se insertan varios cabellos produciendo un efecto de 'cabello de muñeca', presentando además importantes cicatrices (3) en zona occipital de las zonas dadoras de injerto que atendiendo su número y extensión, producen un evidente trastorno estético'. En el punt 3 afegeix que les cicatrius a nivell occipital tenen una amplitud de 1 a 2 cm i que la zona trasplantada té un aspecte no natural amb escàs resultat estètic. El dictamen recalca que el resultat no va satisfer completament el desig de la pacient d'un pèl natural, però el perit no diu en cap moment que el resultat de les intervencions fos objectivament dolent.

La part actora annexa fins a catorze fotografies de la Sra. María Dolores preses després de les intervencions (cosa que contrasta amb les només tres d'abans). Desconeixem la data o dates en què es va prendre cadascuna d'elles. Cinc són del front i les altres set de la zona occipital.

Tanmateix, a les fotografies no apreciem l'efecte de 'cabello de muñeca' que relata el perit, que a val a dir tampoc no s'aprecia en la gravació de la vista, a la qual va assistir la Sra. María Dolores , que anava pentinada amb un serrell que li cobria tot el front i pel darrera amb el cabell llarg deixat anar sobre l'esquena i l'espatlla.

On volem arribar amb les consideracions anteriors és que el resultat de les tres intervencions tot i que no va complir les expectatives de la pacient, no fou dolent. Creiem que va millorar l'aspecte del front de l'actora i, pel que fa a les cicatrius de la zona occipital/posterior del seu crani, aquestes només són tres, de poca mida i queden ocultes amb la melena que l'actora sembla que acostuma a portar.

Objectivament no es pot considerar un mal resultat.

4.- El que impugna la part actora és que la Sra. María Dolores fos una candidata adequada als transplantaments degut al complex que el seu front li produïa, cosa que recull l'historial mèdic, el que segons la part li ocasionava diferents trastorns de personalitat -fins a vuit relaciona la psicòloga Sra. Carmen , que ha actuat en el judici com a perit tot i que en propietat era una testimoni perit, ja que és la professional que venia atenent la Sra. María Dolores després de les intervencions capil lars- , entre els que la Sra. Carmen destaca l'anomenat trastorn dismòrfic corporal, que és aquell trastorn mental en el qual el pacient s'obsessiona en algun o més defectes que percep en la seva aparença, cosa que l'angoixa i afecta la seva seguretat, autoestima i la qualitat de les seves relacions socials, tot i que per a les altres persones pugui tractar-se d'un defecte menor o no perceptible.

La demanda sosté que l'Institut Vila Rovira hauria d'haver examinat psicològicament la Sra. María Dolores abans de les intervencions capil lars i que amb fonament al resultat d'aital exploració, que hauria detectat els greus trastorns psicològics que patia l'actora, els doctors demandats haurien d'haver descartat la intervenció per no ser la Sra. María Dolores una candidata adequada a la cirurgia.

Tanmateix, no compartim la consideració de la part actora, atès que: 1.- la part no ha acreditat que hagi cap protocol internacional o estatal que obligui o recomani als gabinets de cirurgia estètica tenir un psicòleg en plantilla per a valorar la idoneïtat del pacient a la cirurgia; 2.- el complex de front ample de la Sra. María Dolores -que consta en l'historial clínic- la convertia precisament en ferma candidata a la cirurgia estètica, considerant que la majoria, si no tots, dels usuaris d'aquesta branca de la medecina acudeixen a ella perquè el suposat defecte físic que ells perceben els acomplexa; i 3.- perquè no ha quedat acreditat que l'actora comuniqués als doctors els problemes de trastorn de personalitat que el seu complex li produïa.

5.- En segon lloc, la part actora sosté també que els doctors demandats van garantir a l'actora un resultat conforme a les seves expectatives, amb base a allò que indiquen el document de consentiment informat i el dossier informatiu del centre d'estètica.

Tampoc no estem d'acord amb aquesta apreciació.

Sens perjudici que tenim present que la jurisprudència ve indicant a tenor de l' art. 61 del TR de la LGDCiU que el contingut de la promoció i publicitat forma part del contracte celebrat pel consumidor, si li és més beneficiosa que les clàusules d'aquest, l'obligació de l'Institut Vila Rovira de garantir el resultat de l'operació no pot concloure's com pretén la part actora de determinades frases i expressions emprades pel centre d'estètic demandat, extretes de la brolla d'informació del document de consentiment informat i del dossier informatiu, que la demanda reprodueix en forma esbiaixada i fora de context.

6.- En conseqüència, sent la tècnica de microcirurgia d'unitats fol liculars emprada pels cirurgians demandats adequada per a solventar el problema de l'actora, no al legant la part actora mala praxis en la seva execució material, no apreciant aquest Tribunal mala praxis en el tema de la manca d'exploració psicològica de la pacient ni un mal resultat dels implantaments, i no havent quedat acreditat que els doctors garantissin a l'actora un resultat conforme a les seves expectatives, hem de de desestimar la demanda pel que fa a la mala praxis mèdica en l'execució del tractament capil lar litigiós.

SISÈ.- L' art. 148 del text refós de la LGDCiU .

L' art. 148 del text refós de la LGDCiU relatiu al règim quasi objectiu de responsabilitat en la prestació de serveis sanitaris a consumidors que la part apel lant cita com infringit per la Sentència d'instància, no és d'aplicació en els casos de mala praxis mèdica com el litigiós, malgrat la condició de consumidora de l'actora, perquè la jurisprudència ve indicant que el camp d'aplicació del precepte es limita als aspectes organitzatius de la prestació dels serveis d'aquella mena, aliens a l'activitat mèdica pròpiament dita.

Per exemple, la STS 138/2013, de 4 de març :

[E]s cierto que esta Sala admite la invocación de los preceptos de la LCU, citados por la parte recurrente, en relación con la responsabilidad derivada del defectuoso funcionamiento de los servicios sanitarios , si bien advierte que los criterios de imputación derivados de la expresada ley deben proyectarse sobre los aspectos funcionales del servicio sanitario y no puede alcanzar a los daños imputables directamente a los actos médicos ( STS de 5 de febrero de 2001 y SSTS allí citadas, de 26 de marzo de 2004 y 17 de noviembre de 2004 y, más recientemente, STS de 5 de enero de 2007 ).

SETÈ.- La indemnització per l'incompliment del consentiment informat.

1.- Conforme a la jurisprudència que hem reproduït més amunt, considerem que únicament és indemnitzable el dany moral patit per l'actora per la pèrdua d'oportunitat que li va suposar l'incompliment dels demandats.

Dany moral que ateses les circumstàncies concurrents ponderem en el preu de 3.600 € de la segona intervenció i el de 1.800 € de la tercera. En total, 5.400 €.

La resta de conceptes pels quals reclama l'actora no porten causa directa del defecte del consentiment informat i, per tant, no són indemnitzables.

2.- La responsabilitat del tres metges és solidària per formar conjuntament tots ells l'equip de cirurgia que va intervenir l'actora.

3.- La condemna solidària de l'Institut Vila Rovira ve donada pel fet que fou amb ell amb qui l'actora va contractar el tractament i a qui va efectuar tots els pagaments, com ho acredita el fet que tota la documentació mèdica obrant a les actuacions, inclosos els documents de consentiment informat i les factures del preu de les intervencions capil lars, està emesa pel centre.

VUITÈ.- Conclusió.

Estimem parcialment el recurs de la part actora i amb ell també parcialment la demanda en la suma de 5.400 euros.

NOVÈ.- Les costes.

Atesa l'estimació parcial del recurs i de la demanda, conforme als art. 398 i 394 de la LEC no imposem el pagament de les costes de cap de les instàncies a cap de les parts.

Fallo

1.- Estimant parcialment el recurs d'apel lació interposat per la Sra. María Dolores contra la Sentència dictada el 12 de juliol de 2016 pel Jutjat de Primera Instància nº 36 de Barcelona , revoquem la resolució recorreguda i en el seu lloc condemnem els demandats Sr. Luis Enrique , el Sr. Juan Enrique , la Sra. Ángela i TICEROSEISTAN, SLU, (com titular de l'INSTITUT VILA ROVIRA CLÍNICA TRANSPLANTE DEL PELO) a pagar-li solidàriament 5.400 euros més els interessos processals de l' art. 576 de la LEC des de la data d'aquesta resolució, i no imposem el pagament de les costes a cap de les parts.

2.- No s'efectua especial pronunciament de les costes de l'apel lació.

3.- Torneu el dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.