Sentencia CIVIL Nº 172/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 478/2017 de 15 de Mayo de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 3 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4312342120168042215

Recurs d'apel lació 478/2017 D

Matèria: Judici verbal altres supòsits

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 282/2016

Part recurrent / Sol licitant: Sara

Procurador/a: Miriam Torreblanca Mendoza

Advocat/ada: FRANCISCO JAVIER YESTE CASTAÑO

Part contra la qual s'interposa el recurs: CAMPSA ESTACIONES DE SERVICIO S.A.

Procurador/a: Jaume Pujol Alcaine

Advocat/ada: David Domenech Forcadell

SENTÈNCIA NÚM. 172/2018

MAGISTRAT IL LM. SR.

Manuel Galan Sanchez

Tarragona, a 15 de maig de 2018

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Sara representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Torreblanca Mendoza i defensada pel Lletrat Sr. Yeste Castaño, contra la sentència de 4 d'abril de 2017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal núm. 282/2016 , al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a part demandada CAMPSA ESTACIONES DE SERVICIO, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Fabregat Ornaque i assistida pel Lletrat Sr. D. Domènech Forcadell.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE LA DEMANDA INTERPUESTA POR LA SRA. Sara CONTRA LA ENTIDAD CAMPSA ESTACIONES DE SERVICIO, SA Y ABSUELVO A LA MISMA DE TODOS LOS PEDIMENTOS DE LA DEMANDA.

Las costas procesales causadas se impondrán a la parte actora.'

Segon.Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal de la Sra. Sara d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Donat trasllat del recurs a la adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició.

Fundamentos

Primer.Pronunciaments impugnats.

Front al pronunciament de la sentència d'instància desestimant la demanda formulada per la recurrent en base a que la caiguda patida per la Sra. Sara no pot ser imputada a la part demandada sinó a la pròpia víctima, interposa la demandant el present recurs d'apel lació al legant error en la valoració de la prova i conseqüent error en l'aplicació del dret, considerant que no existeix culpa exclusiva de la mateixa; igualment denuncia infracció de la normativa de consumidors i usuaris.

Segon. Errònia valoració de la prova.

S'ha de començar assenyalant que es doctrina reiterada del Tribunal Suprem (v. per exemple STS de 26-02-2013 -ROJ: STS 1144/2013 -) la que expressa que'los tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes les hayan sometido en los escritos de alegaciones, rectores del proceso, por tratarse de una exigencia de los principios de rogación y de contradicción, pues la alteración de los términos objetivos del proceso genera mutación de la «causa petendi» y determina incongruencia y no cabe objetar la aplicación del principio «iura novit curia» para justificar el cambio'.

En aquest sentit, la part actora ara apel lant manifestava a la seva demanda, d'una banda, que va patir una caiguda en la estació de servei propietat de la demandada, i d'altra banda, que'el suelo de la gasolinera estaba húmedo y resbaladizo por el derrame de líquido (mi mandante cree que era combustible)'(foli 4 de les actuacions):

* el primer d'aquest fet, realitat de la caiguda, considera la Magistrada d'instància que ha quedat acreditat (foli 78), pronunciament que al no haver estat impugnat ha quedat ferm i inatacable;

* en canvi, el segon fet, estat humit i relliscant del terra, no ho ha quedat, màxim tenim present les declaracions contradictòries entre els diferents testimonis. Exigir a la part demandada que acrediti el'correcto estado del suelo'(foli 86), suposa tant com exigir-li una prova diabòlica.

En qualsevol cas, tothom sap que en una benzinera, al lloc on es posa el combustible, poden existir taques de líquids, no només de benzina sinó per exemple de líquids dels motors dels vehicles (oli, ...); per tant, si la Sra. Sara no va repostar combustible (fet considerat acreditat per la sentència, foli 78), sinó que el que va fer és comprar una barra de pa (document nº 1 de la demanda, foli 9), havia d'haver extremat la precaució màxim si no travessava pel lloc oportú sinó pel lloc de repostatge, dient la resolució impugnada que'hay una acera que rodea la gasolinera y a través de la cual se llega a la tienda'(foli 78). Com diu la SAP de Valencia, secció 8, del 19-12-2017 ROJ: SAP V 5908/2017 - ECLI:ES:APV:2017:5908,'no puede apreciarse responsabilidad en los casos en los cuales la caída se debe a la distracción del perjudicado o se explica en el marco de los riesgos generales de la vida por tratarse de un obstáculo que se encuentra dentro de la normalidad o tiene carácter previsible para la víctima'.

En quant a que és consumidora i usuària, reiterarem el que vam dir a la nostra Sentència de 02-07-2013 Roj: SAP T 1209/2013 - ECLI:ES:APT:2013:1209:'Y respecto a la invocación que se efectúa por la parte actora de la normativa protectora de consumidores y usuarios, debe recordarse la doctrina de nuestro Tribunal Supremo; así, como precisa la Sentencia de 5 de enero de 2007 , 'el principio culpabilístico en torno al que se articula la responsabilidad extracontractual en el CC, no se opone, en suma, a un criterio de imputación que se funda en la falta de diligencia o de medidas de prevención o de precaución que, al hilo de la normativa específica de protección de los consumidores, debe entenderse ínsita objetivamente en el funcionamiento de un servicio cuando éste se produce de forma diferente a lo que hay derecho y cabe esperar de él en tanto no concurran circunstancias exógenas aptas para destruir este criterio de imputación, anteponiendo, como la doctrina más reciente ha propuesto, las legítimas expectativas de seguridad del servicio a la valoración de la conducta del empresario'. En el presente caso, ninguna de las pruebas practicadas ha puesto de relieve que dicho cristal presentara un previo estado peligroso para la integridad física de los ocupantes de la habitación, ni que por parte del Hotel se incumpliera medida de seguridad alguna'.

A la vista del que s'ha exposat, entén el Tribunal que no existeix cap error en la valoració de la prova al no constar acreditada una acció o omissió atribuïble al que es pretén responsable, determinant del resultat danyós produït. Per tant, s'ha de desestimar el present recurs d'apel lació.

Tercer. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat per la Sra. Sara contra la sentència de 4 d'abril de 2017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal núm. 282/2016 i, en conseqüència:

1. ES CONFIRMA íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo i signo.