Sentencia CIVIL Nº 247/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 421/2018 de 23 de Julio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4316342120178049265

Recurs d'apel·lació 421/2018 C

Matèria: Judici verbal desnonament

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 del Vendrell (UPSD)

Procediment d'origen: Judici verbal (desnonament precari - art. 250.1.2) 353/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Alexander , Bernarda

Procurador/a: Jose Luis Martinez Garcia

Advocat/ada: Jose Ángel Gallegos Gomez

Part contra la qual s'interposa el recurs: BANKIA, SA, IGNORADOS OCUPANTES C/ DIRECCION000 , NUM000 DEL VENDRELL

Procurador/a: MANEL DIONISIO BORRELL

Advocat/ada: FERNANDO MEDINA DE LA LLAVE

SENTÈNCIA NÚM. 247/2019

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

Manuel Galan Sanchez (Ponent)

Tarragona, a 23 de juliol de 2.019.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Alexander i Bernarda representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Martínez García i defensats pel Lletrat Sr. Gallegos Gómez, contra la Sentència de 14 de febrer de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell, judici verbal (desnonament per precari) núm. 353/17 , al qual figura com a part demandant BANKIA, S.A. representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Dionisio Borrell i assistit pel Lletrat Sr. Medina de la Llave, i com a part demandada els apel·lants.

Antecedentes

Primer. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que ESTIMANDO ÍNTEGRAMENTE LA DEMANDA interpuesta por el procurador DonManuel Dionisio Borrell, en nombre y representación de Bankia SA, contra inicialmente, los ignorados ocupantes de la vivienda unifamiliar sita en la C/ DIRECCION000 NUM000 de la localidad de El Vendrell y, después, Don Alexander y Doña Bernarda , DEBO DECLARAR Y DECLARO EL DESAHUCIO POR PRECARIO de la meritada finca que se haya ocupada en tal concepto por aquéllos y demás ocupantes que se encontraren en su interior, requiriéndoles para que la desalojen en el plazo improrrogable de un mes a contar desde el día siguiente a la notificación de la presente, dejándola libre y expedita a disposición de la actora, con apercibimiento de lanzamiento a su costa en caso contrario en la fecha que en su momento se determine.

Todo ello con expresa condena de las costas causadas en este procedimiento a los demandados.'

Segon. Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal dels Srs. Alexander i Bernarda d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

Tercer. Per la representació processal dela part apel·ladaes va presentar escrit d'oposició al recurs.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposen els Srs. Alexander i Bernarda el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari de l' article 250.1r.2º de la LEC , al·legant (v. foli 98 de les actuacions):

* que la demandant no ha provat haver interposat la demanda dins del termini d'un any des de la ocupació;

* que la demandant no ha cedit la finca als recurrents, sinó que'Mi defendido no recibió la posesión de la vivienda sino que tomó posesión de ella'.

A continuació desenvolupa aquests fets que qualifica de provats, i assenyala com a motius: extemporaneïtat de l'acció exercitada; falta de legitimació activa; falta de legitimació passiva; falta de cessió i inadequació de procediment.

Examinarem aquests motius agrupant-los per tal de donar una resposta unitària.

Segon. Inadequació de procediment.

Manifesta la part recurrent que'El actor acciona mediante el procedimiento del artículo 250.1.2º LEC previsto para la recuperación de la posesión de fincas cedidas en precario, sin tener en cuenta que no puede recuperarse la cesión de lo que nunca se ha cedido', raó per la qual sosté que existeix una falta de legitimació activa ('La legitimación para accionar mediante este procedimiento del artículo 250.1.2º LEC , procede de la condición de poseedor del cedente. /// Condición que la demandante no ostenta, pues no es cedente'), i una falta de legitimació passiva ('Aunque mi defendida es precarista según la actual definición, no es cesionario, pues nadie le cedió en precario la finca sino que tomó posesión de ella y de la condición de precarista, por sí mismo'), reiterant que no concorre el requisit de la cessió de la finca.

Tots aquests motius han de ser rebutjats. Aquest Tribunal (v. per totes, sentència de 17-04-2018, rotllo 410/17 ) ve considerant pel que fa a la naturalesa jurídica del precari que'La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando elconcepto del precariohasta comprender no solamente lossupuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todosaquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma , no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII), que al justificar la no inclusión de este proceso en el artículo 447 , esto es, dentro de aquellos en los que la sentencia dictada carece de los efectos de cosa juzgada, justifica tal exclusión al decir que 'La experiencia de ineficacia, inseguridad jurídica y vicisitudes procesales excesivas aconseja, en cambio, no configurar como sumarios los procesos en que se aduzca, como fundamento de la pretensión de desahucio, una situación de precariedad: parece muy preferible que el proceso se desenvuelva con apertura a plenas alegaciones y prueba y finalice con plena efectividad'.

Completant lo anterior, la STS del 28-02-2017 ROJ: STS 706/2017 - ECLI:ES:TS:2017:706 va declarar que 'Esta sala ha definido el precario como 'una situación de hecho que implica la utilización gratuita de un bien ajeno, cuya posesión jurídica no nos corresponde, aunque nos hallemos en la tenencia del mismo y por tanto la falta de título que justifique el goce de la posesión, ya porque no se haya tenido nunca, ya porque habiéndola tenido se pierda o también porque nos otorgue una situación de preferencia, respecto a un poseedor de peor derecho''.

D'acord amb aquest sentit ampli del precari, s'han de rebutjar les al·legacions d'inadequació de procediment, falta de legitimació activa i falta de legitimació passiva. Així, de conformitat amb les normes reguladores de la càrrega de la prova, corresponia a la part actora acreditar la seva titularitat sobre l'immoble, la qual cosa ha realitzat amb suficiència (folis 31 i ss.). En canvi, a la part demandada corresponia acreditar els fets impeditius i/o extintius de la pretensió actora, es a dir, que té un títol que fonamenta la seva ocupació de l'habitatge, la qual cosa no ha aconseguit, limitant-se a reiterar que és precarista però'no es cesionario, pues nadie le cedió en precario la finca sino que tomó posesión de ella y de la condición de precarista, por sí mismo'.

Tercer.Extemporaneïtat de l'acció exercitada.

Manté la part apel·lant que l'acció exercitada estaria prescrita pel transcurs del termini d'un any per aplicació dels articles 121-22 del CCC , 1.968 del CC espanyol i 439.1 de la LEC .

El motiu igualment ha de ser rebutjat: el raonament invocat només s'aplica als procediments previstos en l' article 250.1.4º de la LEC , però no als procediments de desnonaments per precari, l'objecte processal del qual no coincideix amb aquell, no exigint-se al procediment de precari que la demanda s'interposi dins del termini d'un any des de la pertorbació (en aquest sentit, per exemple, SAP de Barcelona, secció 4, del 17-06-2019 -ROJ: SAP B 7171/2019 - ECLI:ES:APB:2019:7171 -; SAP de Madrid, secció 19, del 28-11-2018 -ROJ: SAP M 15907/2018 - ECLI:ES:APM:2018:15907 -; inclús la SAP de Barcelona, secció 4, del 20-06-2019 -ROJ: SAP B 7591/2019 - ECLI:ES:APB:2019:7591 - manifesta que'la acción de desahucio por precario es imprescriptible, por dos razones: a) porque la LEC no establece ningún plazo; y b) por aplicación analógica del artículo 544-3 CCCat ').

Però es que, a més, no acredita la part demandada recurrent el moment inicial en el que va ocupar l'immoble i que permitiria, segons la seva tesi que aquest Tribunal no comparteix, determinar si la demanda va ser o no interposada dins del termini d'un any ( SAP de Madrid, secció 14, del 30-01-2019 -ROJ: SAP M 536/2019 - ECLI:ES:APM:2019:536 -:'Se rechaza igualmente la alegación de prescripción de la acción ejercitada, con fundamento en el art. 439.1 L.E.c ., por no resultar de aplicación al supuesto enjuiciado, sin perjuicio de añadir que la parte demandada no ha acreditado la fecha en que accedió a la ocupación de la vivienda'). Finalment afegir que la part recurrent no va al·legar la prescripció de l'acció al seu escrit de contestació a la demanda (v. foli 85), sinó que ho fa al seu escrit d'interposició del present recurs (v. foli 98).

Per tot el que s'ha exposat, el present recurs ha de ser íntegrament desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Alexander i Bernarda contra la Sentència de 14 de febrer de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell , judici verbal (desnonament per precari) núm. 353/17 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar als dipòsits que al seu cas s'haguessin constituït la destinació legalment prevista.

Contra la present resolució les parts legitimades poden interposar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant d'aquest Tribunal en el termini de vint dies comptats des del següent a la seva notificació, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d'aplicació.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.